Valoració de l'avantprojecte de "Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa" (LOMCE)

Segons els nostres estatuts, l'objectiu de l'apFQc és incidir en tots els aspectes relacionats amb l'ensenyament i la divulgació de les ciències físiques i químiques. Per aquest motiu l'apFQc no pretenem entrar en qüestions relatives al marc competencial ni a tot allò que afecta a l'ensenyament en català i del català, no perquè no discrepem del tractament que rep la nostra singularitat en la LOMCE, sinó perquè ens hem concentrat en l'ensenyament de les nostres assignatures i ja ens hem adherit a manifestos d'altres entitats respecte al tractament d'aquest marc competencial. No es tracta, en aquest moment, d'una llei educativa de consens. Les lleis amb una durada equivalent a la durada d'un govern no ajudaran a la millora de la qualitat educativa. El país mereix que l'educació quedi fora de polèmiques partidistes i que la llei garanteixi uns criteris mínims per a tot el país que realment siguin el resultat d'un consens i que deixi un marge prou ample a l'autonomia. Finalment en un moment de recessió econòmica tots hauríem de recordar la importància de la formació científica com a generadora de riquesa per un país, fet que no està reflectit en aquest avantprojecte de llei

Study of interfacial water at the nanoscale at ambient conditions with SPM

La tesi que es presenta es veu emmarcada dins l'àrea de ciència de superfícies. Dos dels grans temes desenvolupats en aquesta tesi estan relacionats amb l'estudi de superfícies amb constants de xarxa (distàncies atòmiques que componen la molècula) properes a la del pla basal de la fase hexagonal del gel (Ih) (el gel més comú a l'escorça terrestre). L'objectiu d'aquesta premissa és veure com superfícies que tenen la constant de xarxa propera a la del gel (Ih) provoquen que l'aigua d'origen atmosfèric s'adsorbeixi a sobre en forma d'aigua en estat sòlid (gel) i no en forma d'aigua líquida a temperatures relativament altes. Aquest tipus de superfícies tindrien grans utilitats en processos meteorològics tals com la inducció de pluja, comercialització de productes propulsors de neu artificial o simplement per a conèixer els límits de congelació de l'aigua en sistemes biològics. En el capítol 3, es presenta el BaF2 com a possible nucleador de gel sobre la seva superfície, ja que la seva constant de xarxa difereix només un 4% de la del gel (Ih). Amb l'ajuda d'un microscopi de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut observar com les molècules d'aigua difonen fàcilment sobre la seva superfície, i a més a més aquestes tenen preferència en la seva acomodació. S'ha observat que els esglaons de BaF2 i les zones que tenen un excés de càrrega degut al clivatge, són els defectes ideals per l'aigua, ja que s'hi sent molt més còmode. Aquests esglaons generats durant el clivatge tenen unes direccions cristal·logràfiques concretes i ben definides, i l'aigua no té una preferència aleatòria per ells sinó que, contràriament del que pensàvem, les molècules d'aigua tenen en general més afinitat per aquells esglaons menys energètics, amb menys densitat d'àtoms al descobert. El BaF2 no és un bon nucleador pel que fa al creixement de gel tridimensional, ja que la conformació que adopten les molècules d'aigua paral·lela al pla no afavoreix la formació de gel tridimensional, però gràcies a la seva constant de xarxa i als defectes ocasionats durant el clivatge resulta que és un nucleador bidimensional. S'ha seguit el mateix patró pel CaF2, un compost isoestructural del BaF2, amb la diferència que té una constant de xarxa més petita, que difereix un 14% respecte la cara basal del gel (Ih). Els experiments realitzats mostren com l'aigua s'hi adsorbeix de manera aleatòria i més caòtica, tot i que té certa preferència pels esglaons com en el cas del BaF2. Podem concloure doncs, que la constant de xarxa és un paràmetre molt important, però no és l'únic. En el capítol 5, es planteja l'opció d'obtenir una superfície de manera artificial, amb les característiques que busquem per tal que l'aigua s'hi adsorbeixi en forma de gel (Ih) fàcilment. La tècnica utilitzada per aquest propòsit és la Langmuir-Blodgett, la qual ens permet fer monocapes en l'interfase líquid-gas, i es poden transferir a una superfície sòlida. Depenent de la superfície, obtindrem monocapes hidrofòbiques o hidrofíliques. Tot i que l'objectiu llunyà és formar una monocapa ideal i observar a través de l'AFM com s'adsorbeix l'aigua a sobre, fins ara s'ha aconseguit formar superfícies hidrofíliques a partir de substrats hidrofòbics (grafit) i també formar superfícies hidrofòbiques a partir de substrats hidrofílics (mica). Les molècules utilitzades per a la formació de les monocapes són alcohols alifàtics de cadena llarga, estudiats a la bibliografia com a possibles bons nucleadores de gel. En el capítol 4, l'atenció es veu desviada per l'investigació de la càrrega residual que es produeix a sobre de les superfícies. Per les propietats electròniques que té el grafè, es va creure convenient fer-lo servir de superfície model. A través de la punta d'AFM s'ha injectat càrrega a una làmina de grafè sobre òxid de silici, i s'ha vist com la càrrega provocada per la punta es va dissipant cap a l'òxid de silici en funció de la humitat relativa. Amb aquest estudi es va poder analitzar l'efecte de càrrega residual en superfícies i el rol que hi juga l'aigua. En aquest treball també es va fer pal·lesa que les dimensions de la punta determinaven fortament les mesures electroestàtiques en AFM.This thesis is framed into the surface science area. Two main chapters developed in the present work are related to the study of surfaces with lattice constant near to the basal plane of the hexagonal ice (Ih) (the most common ice on Earth). The main goal of this topic is observe how these surfaces induce water adsorption on its surfaces as solid water at high temperatures. These surfaces could be used in meteorological processes such as rain induction, snow making industry or the knowledge of the freezing limits of water in biological systems. In chapter 3, BaF2 is presented as a possible ice nucleation because its lattice constant differs only 4% respect to the basal plane of the hexagonal ice (Ih). With the help of an Atomic Force Microscopy (AFM) it can be observed how water molecules easily spread on the surface and showing adsorption preferences. It was observed that steps and charge excess zones on BaF2 surface are perfect defects to water molecules anchoring, where water molecules feel more comfortable. Steps generated during the cleavage have specific and well defined crystallographic directions, and water molecules have preference and more affinity for the less energetic steps (with less atomic density). Finally, it is concluded that BaF2 is not a good three-dimensional nucleator because the conformation of water molecules onto the plane does not promote the ice formation, but the lattice constant and defects caused during the cleavage make it a good two-dimensional ice nucleator. The same studies were performed on CaF2, an isostructural compound of BaF2 but with a different lattice constant, which differs 14% from basal plane of the hexagonal ice (Ih). The experiments show chaotic and random water adsorption on CaF2 but with a certain preference to the steps. It can be concluded that the lattice constant is an important parameter to consider but is not the only parameter to take account. In chapter 5, the construction of an artificial surface with specific characteristics is proposed. The goal is to create a surface capable to induce water freezing. The technique used for this purpose is the Langmuir-Blodgett trough, which allows a monolayer formation in the liquid-gas interface that can be transferred to a solid substrate. Depending on the surface, hydrophilic or hydrophobic monolayers are obtained. Although water adsorption with AFM was studied yet in this thesis, we were able to form hydrophobic surfaces from hydrophilic substrates (mica) and hydrophilic surfaces from hydrophobic substrates (graphite). The molecules used for this purpose are long chain aliphatic alcohols, studied in the bibliography as probably good ice nucleators. In chapter 4 our attention is diverted to the study of residual charge produced on the surfaces. Due to the electronic properties of graphene, it was thought appropriate to use it as a model surface. Using the AFM tip charge was injected onto a graphene sheet deposited on a silicon oxide wafer, and discharging of the graphene sheet was observed. The charge spreading to the silicon oxide depends on the relative humidity. The role of adsorbed water in the discharge of surfaces was analysed. This work also demonstrated that the probe dimensions have critical influence on the electrostatic measures in AFM

El Metge malalt : com diagnosticar-lo, com tractar-lo i rehabilitar-lo, i com intervenir per garantir la bona praxi : L'experiència del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAI12) /

En aquesta Tesi s'ha analitzat el fenomen del metge malalt, és a dir, aquell que presenta problemes psíquics i/o conducta addictiva a l'alcohol o altres drogues, i que per aquesta causa pot veure's afectada la seva praxi professional. Amb aquest objectiu, s'ha procedit a fer una aproximació exhaustiva del problema, analitzant el comportament específic del metge quan emmalalteix i la seva resposta com a malalt. I incidint sobre els antecedents, factors epidemiològics, circumstàncies i factors predisponents, condicions de risc en l'exercici, així com sobre les conseqüències que d'aquesta condició se'n deriva a nivell personal, socio-familiar, professional i, de manera específica, sobre la qualitat de l'exercici professional. S'ha analitzat, igualment, l'experiència d'abordatge d'aquest problema en altres països. I també s'ha analitzat la responsabilitat de les organitzacions professionals i sanitàries a l'hora de fer front al problema. Finalment, s'ha fet una exposició del Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAI12), iniciativa del Col·legi de Metges de Barcelona i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, que es va posar en marxa el 1997 amb l'objectiu de donar una resposta assistencial i rehabilitadora específica al metge que presentava algun trastorn mental o conducta addictiva i, al mateix temps, ser una eina de control de la praxi per als cassos que esdevinguessin un risc per als pacients. S'ha elaborat, treballat i analitzat els resultats d'aquest Programa tant des del punt de vista assistencial i clínic, com de la tasca de control i regulació de l'exercici de la corporació professional. A través de les conclusions finals realitzades es constata de manera significativa que el PAI12 és un model (no punitiu) d'assistència als metges que pateixen un trastorn mental i/o conducta addictiva a l'alcohol o altres drogues i que es planteja amb l'objectiu de la rehabilitació personal i professional. I que, alhora, té una missió de prevenir errors i mala praxi. Així mateix, el Programa es caracteritza per oferir una assistència sanitària directa, específica i en règim de confidencialitat, complementada amb altres prestacions col·legials com atenció personal, assessorament legal, formació complementària i prestacions socials. I compta amb dos àrees d'intervenció: una assistencial i una altra col·legial. Aquesta segona ha bastit procediments deontològics i jurídics per donar cobertura a tots els procediments del Programa, especialment en els casos de metges amb risc de mala praxi. Al Programa s'hi accedeix voluntàriament en un 89 % dels casos. Els diagnòstics principals dels metges atesos foren: 69 % trastorns mentals, 20 % addicció a l'alcohol i un 11 % addicció a altres drogues. Només el 5.4 % dels casos han hagut de ser sotmesos a mesures col·legials de control de l'exercici durant el tractament a través d'un Contracte Terapèutic Col·legial. Un 80 % dels metges han continuat treballant mentre eren atesos pel Programa. Finalment, es conclou que aquest programa és factible, compleix els objectius que van justificar la seva creació, dóna garanties professionals i també socials perquè permet detectar i ajudar millor el metge malalt, afavoreix i li permet tractar-se a través d'uns serveis assistencials específics i de gran qualitat, i perquè facilita al metge malalt la seva rehabilitació personal i professional i perquè a través dels mecanismes desenvolupats està contribuint de manera molt notable a complir amb la funció col·legial de regulació i de control de l'exercici professional.In this Thesis I have analyzed the phenomenon of the sick doctor, considered as someone that manifests mental disorders and/or addictive behaviors such as dependence on alcohol or other drugs which thereafter affect the quality of his/her professional work. For this purpose, I have proceeded to make a comprehensive approach to the problem, analyzing specific behaviors of doctors when sick and their response as a patient. I have focused on background, epidemiological factors, circumstances, predisposing factors, risk conditions in the medical practice, as well as consequences of this condition on a personal level, social and family, professional, and specifically on the quality of the professional practice. I have also analyzed the experience of tackling this problem in other countries, and the responsibility of health professional organizations when addressing the problem. Finally, I've presented the Programa d'Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) Integral Care Program for Sick Doctors, created by Col·legi de Metges de Barcelona and Consell de Col·legis de Metges de Catalunya with the collaboration of the Health Department of the Generalitat de Catalunya (Autonomous Government of Catalonia), launched in 1997 with the aim to provide specific medical care and rehabilitation to doctors with a mental disorder or addictive behavior, and at the same time, to be a tool to control the medical practice in cases of risk to patients. I've prepared, worked and studied the results of this Program from a clinical care standpoint and as a task of controlling and regulating the exercise of the professional corporation. Conclusions show that the Integral Care Program for Sick Physicians (PAIMM) is a healthcare model (non punitive) for doctors who suffer a mental disorder and/or addictive behavior to alcohol or other drugs. Its objective is to rehabilitate the sick physician both personally and professionally and also prevent medical errors and malpractice. The Program offers direct and specific healthcare assistance that is confidential. Other benefits offered (by the Medical Association) are personal care, legal advice, additional training and social benefits and intervenes in two areas: healthcare treatment and on a professional level (via the Medical Association). For the second area, deontological and legal procedures have been put in place to cover the program's processes, especially in cases of doctors at risk of malpractice. The Access to Program is voluntary in 89% of cases. Principal diagnosis for treated doctors: 69% mental disorders, 20% addiction to alcohol and 11% addiction to other drugs. Only 5.4% of cases have been subjected to the Medical Associations measures of control during treatment using the Professional Therapeutic Contract. Finally, I conclude that this Program is feasible, meets the objectives that justified its creation, provides professional and social guarantees because it can detect and help treat a sick doctor, it allows for a physician to obtain specific and high quality healthcare treatment, and it makes it easy for the sick doctor to rehabilitate both personally and professionally. The program contributes in a very significant way to accomplish the Medical Association's goal of regulating and controlling the practice of medicine

Vidres orgànics superestables

Els vidres estan presents en la nostra vida quotidiana, tant en aplicacions bàsiques com en sofisticades tecnologies. Però l'estudi dels vidres i el procés de vitrificació és encara de plena actualitat en el camp de la físico-química ja que presenta enigmes pendents de resolució. Investigadors del Grup de Nanomaterials i Microsistemes de la UAB han fet un nou pas per a respondre els interrogants que hi ha sobre la taula en descobrir algunes propietats dels vidres orgànics molt estables, materials de gran interès per les seves aplicacions tecnològiques.Los cristales están presentes en nuestra vida cotidiana, tanto en aplicaciones básicas como en sofisticadas tecnologías. Pero el estudio de los vidrios y el proceso de vitrificación es aún de plena actualidad en el campo de la físico-química ya que presenta enigmas pendientes de resolución. Investigadores del Grupo de Nanomateriales y Microsistemas de la UAB han dado un nuevo paso para responder a los interrogantes que hay sobre la mesa al descubrir algunas propiedades de los cristales orgánicos muy estables, materiales de gran interés por sus aplicaciones tecnológicas