La tasca normativitzadora per a l'occità aranès. Coexistència de normes i interferència lingüística

This article exposes the survey of a field work performed in 2000 in order to evaluate the results of the multilingual education model of the Aran valley. The results are explained for the different degrees of linguistic competence in the three official languages (all of them romance languages, very close one to each other in typological terms: Spanish, Catalan and Occitan) attained by pupils grouped by reason of their linguistic background at home and the linguistic medium of teaching (optionally, one of the three languages mentioned above). It is also considered the degree of linguistic transfer between the three codes in a formal context of use. From the results, it can be concluded that the option taking Occitan as linguistic medium of education is the best of those applied until today in the aranese school system, from the point of view of the linguistic competence reached and the degree of linguistic interference as well, with independence of the students’ linguistic background.Aquest article ofereix un resum del treball de camp dut a terme en l'any 2000 per a l'avaluació del funcionament del sistema aranès d'escolarització plurilingüe. S'hi exposen els resultats quant a competència lingüística assolida en occità, català i castellà per part d'alumnes de diferents tipologies quant a condició lingüística familiar. També s'exposen els resultats quant a interferència entre llengües en usos formals. Els resultats permeten concloure que l'ensenyament que pren l'occità com a llengua vehicular és la millor opció de les que s'han aplicat fins avui per a ambdós aspectes considerats, independentment de l'extracció lingüística dels alumnes

Influència del prestigi de les llengües en les actituds lingüístiques dels escolars: el cas de Catalunya i l'Aragó catalanòfon

En el treball que exposem vam dur a terme un estudi comparatiu entre escolars de Catalunya i de l'Aragó catalanòfon. Atès que ens trobàvem davant de contextos caracteritzats per una valoració molt diferent de les llengües en presència (català i castellà), l'objectiu de la investigació era contrastar les actituds cap a aquelles llengües per part de cadascun dels grups. L'anàlisi dels resultats va posar en relleu que mentre que els escolars catalans tendien a valorar més positivament la llengua catalana, els de l'Aragó catalanòfon mostraven tendència a valorar més positivament la llengua castellana. Quant a les variables que podien explicar aquestes actituds, la condició lingüística familiar apareixia com a determinant. Així, en relació amb el castellà, a l'àrea de Catalunya estudiada hi havia diferències importants entre castellanoparlants i catalanoparlants; tot i que els primers denotaven actituds molt favorables, els segons també però en una mesura molt més petita. I pel que fa al català, a l'àrea de l'Aragó, els castellanoparlants, encara que igualment mostraven actituds positives envers el català, no ho eren tant com les que mostraven els catalanoparlants. L'explicació d'aquests fenòmens va ser feta tot prenent en consideració el sentit d'amenaça amb què cada llengua pot ser viscuda per part dels grups lingüístics

Acerca de la competencia lingüística del alumnado de origen inmigrante en educación secundaria

Ante la creciente incorporación de alumnado de origen inmigrante a nuestros centros educativos, y dada la práctica inexistencia de estudios empíricos que aborden esta nueva situación, entre el profesorado suelen primar ciertas creencias o ideas previas que condicionan las respuestas educativas en torno al proceso de enseñar la lengua o lenguas de la sociedad de acogida a estos alumnos. Nuestra investigación, a partir de la evaluación del conocimiento lingüístico adquirido en castellano por parte de un grupo de alumnos y alumnas de 1º de ESO, ha analizado algunos de los factores que determinan sus niveles de competencia lingüística. Ello, además de contrastar determinadas creencias sobre el aprendizaje de la lengua de estos colectivos, nos ha permitido formular ciertas indicaciones o sugerencias para abordar la cuestión.Given the growing number of inmigrant children who enter our schools and the practically non-existence of empirical studies which approach this new situation, certain preconcieved beliefs and ideas tend to be predominant among teachers. These condition the educational answers in the process of teaching the language or languages of the welcoming society to these students. From the evaluation of the linguistic knowledge in Spanish of a group of students in their first year of Secondary School our research analyses some of the factors that determine their levels of linguistic competence. Besides contrasting some beliefs about the learning of the language by these migrant students, this research has allowed us to formulate some indications or suggestions for how to approach the issue