Monuments, escultures i museus en els espais històrics de la Batalla de l’Ebre. Les aportacions del Grup «Didáctica del Patrimoni» de la Universitat de Barcelona

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la Universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics

Monuments, sculptures and museums in the historical sites of the Battle of the Ebro. The Contributions of the University of Barcelona «Heritage Teaching» Group

La Batalla de l'Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l'Exèrcit Popular va provocar l'ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l'any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l'Ebre van conèixer noves intervencions a l'entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l'imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l'Ebre continuava, però ara la pugna s'establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d'intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d'emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d'història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d'una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L'estudi aproxima les diferents fases d'apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l'Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics

La batalla de la Fatarella, 1938. Museografia, iconografia, recreació i memòria. Un model transversal de recerca didàctica

The battle of Raïmats, happened on the last day of the Battle of the Ebro (15 November 1938), has been researched from various viewpoints, and also in a transversal and interdisciplinary perspective, by the research group DIDPATRI. The search began with a request of the civic association Lo Riu (The River) in 2013 to the University of Barcelona, who carried out an intense archaeological campaign in a dynamic of public research. In the following years and until 2018 the actions on Raïmats have been multiplied by incorporating experiences on open-air museography, school visits, Battlefields Tourism, historical recreation and didactic iconography. All in all the dynamics gets its contextualisation within a pedagogical action research in which the didactic approaches achieve a high prominence. The experience at Raïmats also includes an explicit approach on memory since the place has become a significant site to the Battle of the Ebro history. Keywords: Battle of the Ebro, Museography, Iconography, Recreation, Memor

Monuments, sculptures and museums in the historical sites of the Battle of the Ebro. The Contributions of the University of Barcelona «Heritage Teaching» Group

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser la més decisiva de la Guerra Civil espanyola. La desfeta de l’Exèrcit Popular va provocar l’ocupació de Catalunya i la victòria definitiva de les forces del general Franco sobre la República espanyola. Els vencedors van ubicar sobre el camp de batalla monuments per escenificar la seva victòria, però les accions de patrimonialització van tenir un desenvolupament limitat, mentre que la II Guerra Mundial i el seu desenllaç van obrir perspectives incertes per al règim del general Franco. La mort del dictador l’any 1975 va provocar canvis polítics a Espanya, i els espais històrics de la Batalla de l’Ebre van conèixer noves intervencions a l’entorn del seu patrimoni, subsidiàries dels imaginaris socials i polítics del procés de democratització. Nous monuments i instal·lacions museals convidaven a una interpretació de la batalla compatible amb l’imaginari de reconciliació desenvolupat pel nou règim constitucional. Dècades després dels combats, la batalla de l’Ebre continuava, però ara la pugna s’establia entre models i accions per fixar la memòria al territori, a partir d’intervencions patrimonials, museus, monuments i escultures. En el context d’emergència democràtica de principis del segle XXI, les iniciatives de la societat civil, sumades a les dinàmiques de recerca i socialització del coneixement impulsades en clau d’història pública i arqueologia pública, obrien noves perspectives en la recuperació d’una memòria republicana de la batalla. En aquest context destaquen les iniciatives del grup de recerca «Didàctica del Patrimoni» (DIDPATRI) de la universitat de Barcelona. L’estudi aproxima les diferents fases d’apropiació, en clau de memòria històrica, del camp de batalla de l’Ebre, i les iniciatives i casuístiques principals de patrimonialització generades, al seu entorn, en els diferents moments històrics.The Battle of the Ebro (1938) was the decisive battle of the Spanish Civil War. The defeat of the Popular Army led to the occupation of Catalonia and to the final victory of General Franco’s forces over the Spanish Republic. The victors placed monuments on the battlefield to stage their success, but patrimonial action had limited development while World War II and its outcome opened uncertain prospects for General Franco’s regime. The death of the dictator in 1975 made political changes possible in Spain, and the historical spaces of the Battle of the Ebro, subsidiaries of the social and political imaginaries of the democratization process, met new interventions around their heritage. New monuments and museums invited an interpretation of the battle compatible with the imaginary of reconciliation developed by the new constitutional regime. Decades after the event, the battle of the Ebro continued, but now the struggle was established in terms of models and actions to fix memory in the territory, on the basisof heritage interventions, museums, monuments and sculptures. In the context of democratic emergence at the beginning of the 21st century, civil society initiatives added to the dynamics of research and socialization of knowledge promoted in terms of Public History and Public Archaeology and opened new perspectives in the recovery of a republican memory of the battle. The initiatives of the research group «Didáctica del Patrimonio» (DIDPATRI) of the University of Barcelona stand out in this context. The study approximates the different phases of appropriation, in terms of historical memory, of the Ebro battlefield, and the main initiatives and casuistries of patrimonialization generated, in its surroundings, at different historical moments.Aquest treball s’enmarca en els següents projectes: Ministerio de Ciencia e innovación (Spain). EDU2016-76589-R. «Iconografía y recreación histórica en la didáctica del patrimonio. El caso de la Guerra Civil Española». (2016-2019); Ministerio de Ciencia, Innovación (Spain). PID2020-118615RB-100. «Desarrollo de perspectivas críticas a partir del patrimonio del conflicto en la formación del profesorado». (2021-2024)

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l'Ebre

La Batalla de l'Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball re- cull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l'entorn de la Batalla de l'Ebre tot assajant enfocaments de recer- ca transversal i holística a l'entorn de la història, l'arqueologia i l'antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la ico- nografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtica

Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l’Ebre

La Batalla de l’Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l’entorn de la Batalla de l’Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l’entorn de la història, l’arqueologia i l’antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral·lela de promoure accions de memòria democràtic