Anàlisi comparativa entre les plantacions de pi pinyer (Pinus pinea L.) de llavor i les empeltades

The stone pine (Pinus pinea L.) is a tree species native to the Mediterranean region, much appreciated for its edible seed: the pine nut. Pine nuts are highly valued products in gastronomy for their taste and nutritional and organoleptic quality. It has been consumed in many dishes since ancient times and has been encouraged to expand. Its global demand is currently on the rise and the prices paid for this seed are very high. Despite this link to humans throughout history, the stone pine is a tree that has not been domesticated, as is the case with other nuts-producing trees. Today most of the production of pine nuts still takes place in the forests. Only in recent decades have efforts been made to domesticate the species, through knowing the behaviour of this tree, the factors that determine its production, the techniques that have to be applied to maximize its fruiting and the genetic selection of the individuals with more and better production. The present work is based on the research context of the stone pine in order to be able to manage it in a fruitful way, similar to the cultivation techniques of other nuts-producing trees. The work focuses on the type of plant reproductive material of stone pine: seeds and grafts. These are two ways to generate new plantations and will be analysed what these materials are and what their advantages and disadvantages are. Therefore, the aim of this study is to compare plantations that come from seed and graft. All the information has been collected from scientific and informative publications on the stone pine and its cultivation, as well as all the first-hand information that the mentors of the work have provided to its author. There is also talk about the challenges for the future of this species, whether in intensive plantations or forests, and how climate change will affect its productive viability. At the end of the work, a specific proposal for the planting of stone pine is presented with the decisions recommended by the author, according to the information presented in the work. An agroforestry system has been chosen, which combines different producing species on the same plot and increases its economic and environmental benefit. Considering the two reproductive methods explained, it is advisable to opt for the use of the graft to have highly productive plantations with early production. Seed trees are cheaper and easier to obtain, but their production of pine nuts is lower and takes longer to start. Grafted trees also have the great advantage of being able to use highly productive clones and rootstock appropriate to the soil conditions of the land.El pino piñonero (Pinus pinea L.) es una especie arbórea originaria de la región mediterránea, muy apreciada por su semilla comestible: el piñón. Los piñones son productos muy bien valorados en gastronomía por su sabor y su calidad nutricional y organoléptica. Desde la antigüedad se han consumido en numerosos platos y se ha favorecido su expansión. Actualmente su demanda a nivel global está en aumento y los precios pagados por esta semilla son muy elevados. Aunque exista este vínculo con el ser humano a lo largo de la historia, el pino piñonero es un árbol que no se ha domesticado, como sí ocurrió con otros árboles productores de frutos secos. Hoy en día la mayor parte de la producción de piñones todavía tiene lugar en los bosques. Solo en las últimas décadas se han hecho esfuerzos para domesticar la especie, a través de conocer el comportamiento de este árbol, los factores que determinan su producción, las técnicas que hay que aplicar para maximizar su fructificación y la selección genética de los individuos con más y mejor producción. El presente trabajo parte de este contexto de investigación del pino piñonero para poder gestionarlo desde una manera frutal, parecida a las técnicas de cultivo de los otros árboles productores de frutos secos. El trabajo se centra en el tipo de material vegetal de reproducción del pino piñonero: las semillas y los injertos. Estas son dos maneras de generar nuevas plantaciones y se analizará cómo son estos materiales y qué ventajas e inconvenientes presentan. Pues, el objetivo de este trabajo es comparar las plantaciones de pino piñonero de semilla y las injertadas. Toda la información ha sido recogida de publicaciones científicas y divulgativas sobre el pino piñonero y su cultivo, así como toda la información de primera mano que las tutoras del trabajo han aportado a su autor. También se habla de cuáles son los retos para el futuro de esta especie, ya sea en plantaciones intensivas o en bosques, y sobre como el cambio climático afectará su viabilidad productiva. Al final del trabajo se presenta una propuesta concreta de plantación de pino piñonero con las decisiones que recomienda el autor, según la información que hay expuesta en el trabajo. Se ha optado por un sistema agroforestal, que combine diferentes especies productoras en la misma parcela y aumenten el beneficio económico y medioambiental. Teniendo en cuenta los dos métodos reproductivos explicados, conviene decantarse por el uso del injerto para tener plantaciones altamente productivas y con producciones precoces. Los árboles de semilla son más baratos y sencillos de conseguir, pero su producción de piñón es menor y tarda más años en iniciarla. Los árboles injertados también tienen la gran ventaja de poder utilizar clones altamente productivos y patrones adecuados a las condiciones edafológicas del terreno.El pi pinyer (Pinus pinea L.) és una espècie arbòria originaria de la regió mediterrània, molt apreciada per la seva llavor comestible: el pinyó. Els pinyons són productes molt ben valorats en gastronomia pel seu sabor i la seva qualitat nutricional i organolèptica. Des de l'antiguitat s'han consumit en nombrosos plats i s'ha afavorit la seva expansió. Actualment la seva demanda a nivell global està en augment i els preus pagats per aquesta llavor són molt elevats. Tot i aquest vincle amb l'ésser humà al llarg de la història, el pi pinyer és un arbre que no s'ha domesticat, com si va ocórrer amb altres arbres productors de fruita seca. Avui en dia la major part de la producció de pinyons encara té lloc als boscos. Només en les darreres dècades s'han fet esforços per domesticar l'espècie, a través de conèixer el comportament d'aquest arbre, els factors que determinen la seva producció, les tècniques que cal aplicar per maximitzar la seva fructificació i la selecció genètica dels individus amb més i millor producció. El present treball parteix d'aquest context d'investigació del pi pinyer per a poder gestionar-lo des d'una manera fruitera, semblant a les tècniques de cultiu dels altres arbres productors de fruita seca. El treball es centra en el tipus de material vegetal de reproducció del pi pinyer: les llavors i els empelts. Aquestes són dos maneres de generar noves plantacions i s'analitzarà com són aquests materials i quins avantatges i inconvenients presenten. Doncs, l'objectiu d'aquest treball és comparar les plantacions de pi pinyer de llavor i les empeltades. Tota la informació ha estat recollida de publicacions científiques i divulgatives sobre el pi pinyer i el seu cultiu, així com tota la informació de primera mà que les tutores del treball han aportat al seu autor. També es parla de quins són els reptes pel futur d'aquesta espècie, ja sigui en plantacions intensives o en boscos, i sobre com el canvi climàtic afectarà la seva viabilitat productiva. Al final del treball es presenta una proposta concreta de plantació de pi pinyer amb les decisions que recomana l'autor, segons la informació que hi ha exposada al treball. S'ha optat per un sistema agroforestal, que combini diferents espècies productores a la mateixa parcel·la i n'augmentin el benefici econòmic i mediambiental. Tenint en compte els dos mètodes reproductius explicats, convé decantar-se per l'ús de l'empelt per a tenir plantacions altament productives i amb producció precoç. Els arbres de llavor són més barats i senzills d'aconseguir, però la seva producció de pinyons és menor i triga més anys en iniciar-la. Els arbres empeltats també tenen el gran avantatge de poder utilitzar clons altament productius i patrons adequats a les condicions edafològiques del terreny

De la cuina a la taula. IV Reunió d'Economia en el primer mil·lenni AC.

Presentació dels objectius de la Reunió

Implant retention and prologued antibiotic treatment for an infected total hip replacement causing fungal periacetabular osteolysis.

We present a periprosthetic fungal infection with massive acetabular osteolysis due to a prologued treatment with antibiotics of a primary infection of a total hip arthroplasty (THA). This case exemplifies how this inadequate approach can lead to a severe complication. The resolution of the case was performed with a 2-stage revision of the THA

Comparison between Nanoparticle Encapsulation and Surface Loading for Lysosomal Enzyme Replacement Therapy

Poly(lactide-co-glycolide) (PLGA) nanoparticles (NPs) enhance the delivery of therapeutic enzymes for replacement therapy of lysosomal storage disorders. Previous studies examined NPs encapsulating or coated with enzymes, but these formulations have never been compared. We examined this using hyaluronidase (HAse), deficient in mucopolysaccharidosis IX, and acid sphingomyelinase (ASM), deficient in types A–B Niemann–Pick disease. Initial screening of size, PDI, ζ potential, and loading resulted in the selection of the Lactel II co-polymer vs. Lactel I or Resomer, and Pluronic F68 surfactant vs. PVA or DMAB. Enzyme input and addition of carrier protein were evaluated, rendering NPs having, e.g., 181 nm diameter, 0.15 PDI, −36 mV ζ potential, and 538 HAse molecules encapsulated per NP. Similar NPs were coated with enzyme, which reduced loading (e.g., 292 HAse molecules/NP). NPs were coated with targeting antibodies (> 122 molecules/NP), lyophilized for storage without alterations, and acceptably stable at physiological conditions. NPs were internalized, trafficked to lysosomes, released active enzyme at lysosomal conditions, and targeted both peripheral organs and the brain after i.v. administration in mice. While both formulations enhanced enzyme delivery compared to free enzyme, encapsulating NPs surpassed coated counterparts (18.4- vs. 4.3-fold enhancement in cells and 6.2- vs. 3-fold enhancement in brains), providing guidance for future applications

Prácticas culinarias y alimentación en asentamientos ibéricos valencianos

This article offers an approach to cooking practices, diet and consumption of food and beverages in the Iberian Culture (IV-II centuries BC).We focus on settlements, located in the Valencian region, well known by the studies of their material repertoires, domestic contexts and the analysis of faunal and palaeocarpologic samples. Our goal is to identify the general and specific characteristics of different territories, and then to evaluate differing social practices and consumptions as representative features of a complex society

Mapping species richness of endemic macroinvertebrates by overlapping distribution maps

Els resultats de la cartografia biogeogràfica que es recolcen en predictors de significat ecològic derivats d’inventaris faunístics (i.e. aquells que relacionen directament la riquesa d’espècies amb variables explicatives) no acostumen a oferir resultats òptims a les escales espacials d’ordre mig i local, com les que aborda aquest treball en el marc de la Serra de Tramuntana (Mallorca). A mode d’alternativa es proposa l’ús d’un mètode de cartografia centrat en la diversitat dels tàxons. Aquesta aproximació modelitza la probabilitat d’aparició de dotze grups d’espècies endèmiques tot emprant les variables ambientals com a predictors. Així les coses, es representa la probabilitat d’ocurrència a partir de 48 punts de mostreig d’una xarxa de 532 cel·les d’1 km2. A partir de dites probabilitats es superposen els 12 mapes d’inferència per tal d’estimar la riquesa d’espècies a cada una de les 532 unitats d’anàlisi. Addicionalment es proposa un mètode per detectar les falses absències així com les presències fortuïtes. Aquestes observacions dubtoses són excloses del model de nínxol ecològic. En paral·lel a la representació de la riquesa d’espècies, s’aborden els patrons d’agrupació d’espècies. La composició dels grups experimenta variacions importants, tot i que la riquesa d’espècies roman constant. Aquesta invariabilitat en el nombre d’espècies no sembla estar relacionada amb l’escassa variabilitat ambiental, ja que tant el marc biòtic com l’abiòtic són diversos, així com tampoc amb la manca de correlació entre espècies i medi (que es dona tant pel que fa a la composició d’espècies, així com també amb la resposta específica d’algunes espècies). L’àrea d’estudi és diversa des d’un punt de vista ambiental i el volum d’espècies de macroinvertebrats és de moderat a important. La composició dels grups d’espècies presenta una correlació significant amb el medi (temperatura mínima). El nombre de grups d’espècies endèmiques per a un 92% de les unitats d’anàlisi oscil·la entre 3 i 5. Així doncs, la cartografia de la biodiversitat a partir de tàxons s’ha confirmat com una alternativa vàlida als mètodes convencionals fonamentats en inventaris. De més a més, la proposta per tal de detectar les falses absències/presències resulta en una cartografia de distribució específica de les espècies força més acurats

Mapping species richness of endemic macroinvertebrates by overlapping distribution maps

Inventory-based approaches (i.e., those that directly relate species richness to explanatory variables) do not work on the medium and local scale that was studied in this paper; even when ecologically-meaningful environmental predictors were used. The use of an alternative approach (Taxon-based diversity mapping) is proposed. This approach starts by modelling the probability of occurrence of twelve target endemic species using environmental variables as predictors. Next, it projects the probability of occurrence from 48 sampled sites to a grid of 532 1-km2 units. Finally, the approach estimates endemic species richness at these 532 1-km2 units by overlapping the twelve maps inferred. We also propose a new approach whose purpose is to detect possible false absences and unstable presences. These doubtful observations were excluded from ecological niche modelling. In addition to species richness, the patterns experienced by species composition were analysed. Species composition experienced strong changes (i.e., large turnover), while species richness remained constant. This stasis in species richness is neither related to low environmental variability (both the biotic and abiotic scenarios are diverse) nor to the lack of species-environment relationships (not only species composition but also species-specific responses are correlated with environment). The area studied is environmentally diverse and species turnover of the macroinvertebrate community was moderate to large. Species composition was significantly correlated with environment (minimum temperature). The predicted number of target endemic species per cell in 92% of the studied area fell between 3 and 5. Therefore Taxonbased diversity mapping has been confirmed as a valid alternative to conventional inventory-based diversity mapping. Additionally, the new procedure proposed here for dealing with noisy presence/absence data produces more accurate distributional maps of individual species.Els resultats de la cartografia biogeogràfica que es recolcen en predictors de significat ecològic derivats d’inventaris faunístics (i.e. aquells que relacionen directament la riquesa d’espècies amb variables explicatives) no acostumen a oferir resultats òptims a les escales espacials d’ordre mig i local, com les que aborda aquest treball en el marc de la Serra de Tramuntana (Mallorca). A mode d’alternativa es proposa l’ús d’un mètode de cartografia centrat en la diversitat dels tàxons. Aquesta aproximació modelitza la probabilitat d’aparició de dotze grups d’espècies endèmiques tot emprant les variables ambientals com a predictors. Així les coses, es representa la probabilitat d’ocurrència a partir de 48 punts de mostreig d’una xarxa de 532 cel·les d’1 km2. A partir de dites probabilitats es superposen els 12 mapes d’inferència per tal d’estimar la riquesa d’espècies a cada una de les 532 unitats d’anàlisi. Addicionalment es proposa un mètode per detectar les falses absències així com les presències fortuïtes. Aquestes observacions dubtoses són excloses del model de nínxol ecològic. En paral·lel a la representació de la riquesa d’espècies, s’aborden els patrons d’agrupació d’espècies. La composició dels grups experimenta variacions importants, tot i que la riquesa d’espècies roman constant. Aquesta invariabilitat en el nombre d’espècies no sembla estar relacionada amb l’escassa variabilitat ambiental, ja que tant el marc biòtic com l’abiòtic són diversos, així com tampoc amb la manca de correlació entre espècies i medi (que es dona tant pel que fa a la composició d’espècies, així com també amb la resposta específica d’algunes espècies). L’àrea d’estudi és diversa des d’un punt de vista ambiental i el volum d’espècies de macroinvertebrats és de moderat a important. La composició dels grups d’espècies presenta una correlació significant amb el medi (temperatura mínima). El nombre de grups d’espècies endèmiques per a un 92% de les unitats d’anàlisi oscil·la entre 3 i 5. Així doncs, la cartografia de la biodiversitat a partir de tàxons s’ha confirmat com una alternativa vàlida als mètodes convencionals fonamentats en inventaris. De més a més, la proposta per tal de detectar les falses absències/presències resulta en una cartografia de distribució específica de les espècies força més acurats

Study of the initial development of seedlings and leaves in Digitaria sanguinalis plants for two types of germination at different densities

Se realizó un experimento para caracterizar de forma particular e independiente el crecimiento de plantas individuales de Digitaria sanguinalis. A partir de las variables originales medidas sobre las plantas, se estimaron parámetros relacionados con la aparición de hijuelos y hojas durante el inicio del desarrollo de las plantas. Se compararon entre si los resultados considerando tratamientos que combinaban los dos tipos de germinación de la especie y tres densidades distintas (1, 3 y 5 plantas por maceta). Se tomaron datos de un total de 30 plantas, 10 por cada nivel de densidad. De cada decena, había la mitad con cada tipo de pauta de germinación (radicular y coleoptilar). También se determinó la correlación entre las variables estudiadas. El tratamiento resultó ser un factor significativo para todas las tasas de hojas e hijuelos estudiadas. Además, las correlaciones entre estas tasas fueron positivas y muy significativas. Sin embargo, no hubo diferencias entre las medias de los tratamientos para las variables de cese de la aparición de hijuelos y hojas en el tallo principal. Con este trabajo se han obtenido datos preliminares que conducen a la construcción de un modelo funcional-estructural que represente el crecimiento de malas hierbas, como D. sanguinalisPostprint (published version

EUROPA CONFINADA, un podcast de radioficció

Aquest Treball de Fi de Grau mostra la producció d'una radioficció sonora en format podcast sobre la gestió europea de la pandèmia. Malgrat les crítiques inicials, que acusaven de descoordinació a la UE, èxits com la compra centralitzada de vacunes, els fons de recuperació, o el certificat covid avalen la bona gestió de pandèmica per part de la Unió. I tots aquests èxits es narren en format de ficció sonora, que, mitjançant una polifonia de veus i un apartat treballat de música i efectes de so, vol ser un producte europeista atractiu per la gent.Este Trabajo de Fin de Grado muestra la producción de una radio-ficción sonora en formato podcast sobre la gestión europea de la pandemia. A pesar de las críticas iniciales, que acusaban de descoordinación a la UE, éxitos como la compra centralizada de vacunas, los fondos de recuperación, o el certificado covid-19 avalan la buena gestión pandémica por parte de la Unión. Y todos estos hitos se narran en un formato de podcast de ficción sonora, que mediante una polifonía de voces y un apartado trabajado de música y efectos de sonido, quiere ser un producto europeísta atractivo para la gente.This End of Degree Project shows the production of a sound fiction podcast about the European management of the pandemic. Despite initial criticism, which accused the EU of lack of coordination, successes such as the centralized purchase of vaccines, the recovery funds, or the covid-19 certificate guarantee the good management of the pandemic by the Union. And all these successes are narrated in a sound fiction podcast, which, through a polyphony of voices and a worked section of music and sound effects, to make an attractive European product for people

Coleoptera from the Chafarinas Islands (N Africa, Western Wediterranean): checklist and biogeographical implications

Abstract not availabl