Les polítiques de seguretat ciutadana

La seguretat ha sofert transformacions radicals en les darreres dècades. Ha passat de ser un àmbit relacionat únicament amb la delinqüència a estar unit a la qualitat de vida, la seguretat davant els riscos i l'ús dels espais públics. Aquest canvi de concepció ha comportat també una multiplicació dels actors i dels nivells territorials implicats. De tota manera, aquesta nova aproximació a la seguretat no és uniforme ni indiscutible. Des de finals del segle passat, la idea de centrar una part molt important de la resposta davant la inseguretat en la repressió i el càstig ha tornat a guanyar adeptes, sobretot a partir de les experiències nord-americanes de zero tolerance. Al costat d'aquesta tendència han continuat subsistint, amb resultats gens menyspreables, les estratègies comunitàries que tenen la voluntat d'afrontar la seguretat com una realitat complexa i multisectorial. La necessitat de contrastar objectivament l'eficàcia d'aquestes estratègies divergents ha suposat que en les darreres dècades s'hagi experimentat l'aparició en el món de la seguretat d'una discussió intensa sobre els indicadors que hi són rellevants, la necessitat de combinar-los i integrar-los, així com de la importància d'introduir la planificació multiagencial també en l'àmbit de la seguretat.Es fa un balanç de com la seguretat ha passat de ser un àmbit relacionat únicament amb la delinqüència a estar unit a la qualitat de vida, i com aquest canvi de concepció ha comportat també una multiplicació dels actors i dels nivells territorials implicats en la seva gestió. Això no ha anat acompanyat d'una concepció única a l'hora de definir polítiques. El retorn a la idea de centrar la resposta a la inseguretat en la repressió i el càstig ha guanyat adeptes, mentre que han continuat subsistint, amb resultats gens menyspreables, les estratègies comunitàries que tenen la voluntat d'afrontar la seguretat com una realitat complexa i multisectorial.Se hace un balance de cómo la seguridad ha pasado de ser un ámbito relacionado únicamente con la delincuencia a estar unido a la calidad de vida, y como este cambio de concepción ha comportado también una multiplicación de los actores y de los niveles territoriales implicados en su gestión. Esto no ha ido acompañado de una concepción única a la hora de definir políticas. El regreso a la idea de centrar la respuesta a la inseguridad en la represión y el castigo ha ganado adeptos, mientras que han continuado subsistiendo, con resultados nada despreciables, las estrategias comunitarias que tienen la voluntad de afrontar la seguridad como una realidad compleja y multisectorial.Author does a balance of how the security has happened to be a field related only with the delinquency to be joined to the quality of life, and like this change of conception has comported also a multiplication of the actors and territorial levels involved in his management. This has not gone accompanied of an only conception to define public policies. The return to the idea to center the answer to the insecurity in the repression and the punishment has won follower, whereas they have continued surviving, with results at all negligible, the community strategies that have the will to face the security like a complex and multisectorial reality

Policía: modelos, estrategias y reformas. De la policía gubernativa a la seguridad plural

The great changes experienced by the different societies since the twentieth century have forced the police to reform both their structures and their functions, originally intended for the incipient industrial societies of the nineteenth century. The need for a technical and professional knowledge that distanced it from political power and allowed them to know and combat crime,as well as a greater relationship with the citizens legitimizing their power, have been key elements of these reforms, as well as the adoption of strategies to improve their efficiency. In spite of all these efforts, the complexity and mobility of today’s societies, which, on the one hand, increase risk areas and, on the other hand, overflow the capacity of the State, have demanded the staging of other complementary but Increasing importance: auxiliary bodies, private security and citizens. There is missing yet, however, an efficient supra-state actor capable of preserving citizen guarantees, as is the case at the state level (in democratic states).Los grandes cambios experimentados por nuestras sociedades a partir del siglo XX, han obligado a la Policía a reformar tanto sus estructuras como sus funciones, pensadas originariamente para las incipientes sociedades industriales del siglo XIX. La necesidad de un saber técnico y profesional que la distanciara del poder político y le permitieran conocer y combatir la delincuencia, así como una mayor relación con la ciudadanía que legitimase su poder, han sido elementos claves de estas reformas, así como la adopción de estrategias que mejoren su eficiencia. A pesar de todos estos esfuerzos, la gran complejidad y movilidad de las sociedades actuales que, por una parte, incrementan las esferas de riesgo y, por otro, desbordan la capacidad del Estado, han exigido la puesta en escena de otros actores complementarios pero de protagonismo creciente: los cuerpos auxiliares, la seguridad privada y los ciudadanos. Falta todavía, sin embargo, un actor supraestatal eficiente que sea capaz de preservar las garantías ciudadanas como ocurre a nivel estatal (en los Estados democráticos)

Institucions polítiques de Catalunya

L'objecte d'estudi és l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006, des d'una perspectiva jurídica, que correspon fonamentalment a l'assignatura Institucions Polítiques de Catalunya de 4t curs de la llicenciatura de Dret de la UAB. S'han elaborat uns materials, amb una plantilla, en la qual hi ha una síntesi de cada tema, esquemes, gràfics, quadres sinòptics, recursos bibliogràfics, legislació i jurisprudència. També es troben textos reproduïts, qüestionaris, temes de debat, tests, materials audiovisuals i enllaços a la xarxa. Els materials s'han penjat al web http://www.institucionspolitiques.com, amb la voluntat que siguin interactius, fomentin la creativitat i el treball cooperatiu de l'estudiant, permetin un paper més actiu del professorat i facilitin l'adaptació docent a l'espai europeu d'educació superior. L'experiència es completa amb l'ús del mètode bimodal -Campus Virtual de la UAB-, amb visites dels estudiants a institucions publiques i amb l'assistència periòdica, com a públic, a programes de televisió de continguts relacionats amb la matèria.El objeto de estudio es el Estatuto de Autonomía de Cataluña (EAC) de 2006, desde una perspectiva jurídica, que corresponde fundamentalmente a la asignatura Instituciones Políticas de Cataluña de 4.º curso de la licenciatura de Derecho de la UAB. Se han elaborado unos materiales, con una plantilla en la cual hay una síntesis de cada tema, esquemas, gráficos, cuadros sinópticos, recursos bibliográficos, legislación y jurisprudencia. También se encuentran textos reproducidos, cuestionarios, temas de debate, tests, materiales audiovisuales y enlaces en la red. Los materiales se han colgado en la web http://www.institucionspolitiques.com, con la voluntad de que sean interactivos, fomenten la creatividad y el trabajo cooperativo del estudiante, permitan un papel más activo del profesorado y faciliten la adaptación docente en el espacio europeo de educación superior. La experiencia se completa con el uso del método bimodal -Campus Virtual de la UAB-, con visitas de los estudiantes a instituciones públicas y con la asistencia periódica, como público, a programas de televisión de contenidos relacionados con la materia.The subject of this study is Catalonia's 2006 Charter of Self-Government from a legal perspective, which fundamentally corresponds to the course "Political Institutions in Catalonia» from the fourth year of the Bachelor's degree in Law at the UAB. Materials were drawn up using a template, each of which contains a summary of each topic, schemes, graphs, synopses tables, bibliographic resources, laws and jurisprudence. Questionnaires, debate issues, tests, audiovisual materials and online links are also reproduced. The material was uploaded onto the website http://www.institucionspolitiques.com with the aim for it to be interactive, to foster creativity and cooperative work among students, to give teachers a more active role and to facilitate the adaptation of our teaching methods to the European Higher Education Area. The experience was rounded off with the use of a twofold method - the UAB's virtual campus - with student visits to public institutions and periodic attendance at television studios to see programmes with contents related to this subject in the audience

La Policia i la seguretat en els espais públics

La seguretat en els espais públics és un element determinant per als nivells de seguretat de les nostres societats. Els incidents que afecten aquesta seguretat no són únicament actes delictius, sinó sovint les conductes incíviques o desordenades i els conflictes que tenen el seu lloc d’expressió en els espais públics. La seguretat subjectiva de les persones ve donada per un conjunt de factors personals i socials i que, sovint, tenen poc a veure amb la delinqüència i molt amb aquelles situacions que els fan més difícil, més feixuga la seva vida quotidiana, precisament en l’ús d’aquests espais. La policia té com a gran repte aconseguir que els espais públics ofereixin prou garanties als ciutadans perquè hi puguin dur a terme de manera raonablement segura les seves activitats derivades de les seves obligacions i de les seves necessitats o preferències personals. La intervenció policial necessitarà d’un ús excel•lent de la discrecionalitat policial (una aplicació rígida i massiva de la normativa de vegades pot agreujar els problemes), i d’una actuació efectiva davant de les activitats delictives, de les activitats incíviques i dels conflictes que afecten els espais públics. Però aquesta actuació haurà sempre d’anar acompanyada d’altres actuacions d’altres actors que incideixin en els elements que afavoreixen l’aparició de les conductes desviades o pertorbadores

The fallacy of objective security and its consequences

The determination that the main ground for citizens’ security perception was not linked (directly and uniquely) with crime had, as a consequence, the definition of two kinds of security: the objective one, empirically demonstrable, truly existing, and the other one, the subjective, volatile und unreal, related to population’s security perception. The later, although not necessarily based on crime, had to be taken into account because it influences people’s conducts. This article aims to evidence that the so called “objective security” (security measured from objective, neutral, parameters) depends on a lot of subjectivities from diverse actors, on which risks are considered acceptable, the ground values considered to need protection, the circumstances that influence the main actors’ decisions making procedures, the rules from assurance companies, resources in police stations, or the time coincidence of incidents that require police attention or response. That’s to say: Objective security is also quite subjective. Nevertheless, the fact that security be mainly composed of subjective elements doesn’t mean that the sources used to ascertain the traditional objective security (surveys and police statistics) are not relevant anymore, or that the origin of insecurity is not important in order to design policies and strategies as response to it