Cribatge De Pacients Tributaris De Trasllat A Unitats De Subaguts D'hospitals D'atenció Intermèdia

L'ingrés a unitats específiques d'atenció intermèdia directament des d'urgències (Unitats de Subaguts=US) com alternativa a l'hospitalització convencional, és una opció per determinats pacients geriàtrics prèviament seleccionats. L'objectiu de l'estudi és valorar si alguna escala pronòstica validada (Walter, Silver Code o ISAR) ens pot ajudar en aquesta selecció. Es recullen dades i puntuacions en aquestes escales de 342 pacients que ingressen a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, analitzant l'associació d'aquestes variables amb el resultat a l'alta: favorable si retorna a domicili, desfavorable en cas contrari. L'anàlisi objectiva increment de risc de resultat desfavorable si ISAR>3, Walter>6 o pitjor Barthel previ

La llengua, sencera : els dialectes geogràfics del català en la traducció literària

En aquest treball es planteja la qüestió de l'ús de les variants geogràfiques del català en la traducció d'obres literàries segons la procedència dels traductors i de les editorials. En primer lloc, definim un marc teòric sobre la traducció com a fenomen social i multidisciplinar i, posteriorment, el contextualitzem dins de l'àmbit lingüístic català. D'altra banda, presentem dos qüestionaris adreçats a traductors i editors i les respostes que hem obtingut per tal de conèixer la realitat de les variants geogràfiques del català en la traducció literària. Finalment, hem recollit fragments d'una sèrie d'obres literàries que, per diversos motius, il·lustren el nostre objecte d'estudiEn este trabajo se plantea la cuestión del uso de las variedades geográficas del catalán en la traducción de obras literarias según la procedencia de los traductores y de las editoriales. En primer lugar, definimos un marco teórico sobre la traducción como un fenómeno social y multidisciplinar y, posteriormente, lo contextualizamos dentro del ámbito lingüístico catalán. Presentamos, además, dos cuestionarios dirigidos a traductores y a editores y sus respuestas para conocer la realidad de las variedades geográficas del catalán en la traducción literaria. Finalmente, hemos recopilado fragmentos de una serie de obras literarias que, por diversos motivos, ilustran nuestro objeto de estudioIn this paper we consider the issue of geographical dialects of Catalan in literary translation depending on the translators and publishers' origin. First of all, we define a theoretical setting about translation as a social and multidisciplinary subject, and, after that, we set it in the context of Catalan language. Furthermore, the paper includes two question lists addressed to translators and publishers in order to know how the geographical dialects of Catalan are used in literary translation. Finally, it contains extracts from a series of literary works that, for different reasons, reflect the issue that we have studie

CD44-negative parietal–epithelial cell staining in minimal change disease: association with clinical features, response to corticosteroids and kidney outcome

Idiopathic nephrotic syndrome; Minimal change disease; Parietal–epithelial cellsSíndrome nefrótico idiopático; Enfermedad de cambios mínimos; Células parietales-epitelialesSíndrome nefròtica idiopàtica; Malaltia de canvis mínims; Cèl·lules parietals-epitelialsBackground Activation of parietal–epithelial cells (PECs) with neo-expression of CD44 has been found to play a relevant role in the development of focal and segmental glomerulosclerosis (FSGS). The aim of this study was to analyse whether the expression of CD44 by PECs in biopsies of minimal change disease (MCD) is associated with the response to corticosteroids, with kidney outcomes and/or can be considered an early sign of FSGS. Methods This multicentric, retrospective study included paediatric and adult patients with MCD. Demographic, clinical and biochemical data were recorded, and biopsies were stained with anti-CD44 antibodies. The association between PECs, CD44 expression and the response to corticosteroids, and kidney outcomes were analysed using logistic, Kaplan–Meier and Cox regression analyses. Results A total of 54 patients were included: 35 (65%) <18 years and 19 (35%) adults. Mean follow-up was 68.3 ± 37.9 months. A total of 19/54 patients (35.2%) showed CD44-positive staining. CD44-positive patients were younger (14.5 ± 5 versus 21.5 ± 13, P = 0.006), and showed a higher incidence of steroid-resistance [11/19 (57.8%) versus 7/35 (20%), P = 0.021; odds ratio: 5.5 (95% confidence interval 1.6–18), P = 0.007] and chronic kidney disease [9/19 (47.3%) versus 6/35 (17.1%), P = 0.021; relative risk: 3.01 (95% confidence interval 1.07–8.5), P = 0.037]. Follow-up re-biopsies of native kidneys (n = 18), identified FSGS lesions in 10/12 (83.3%) of first-biopsy CD44-positive patients versus 1/6 (16.7%) of first-biopsy CD44-negative patients (P = 0.026). Conclusions In patients with a light microscopy pattern of MCD, CD44-positive staining of PECs is associated with a higher prevalence of steroid resistance and worse kidney outcomes, and can be considered an early sign of FSGS.C.M. is supported by a Miguel Servet grant, Fondo de investigación sanitaria, Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia, Innovacio´n y Universidades [CP18/00116]. No additional funding was required for the current study

Perfil y evolución de pacientes crónicos complejos en una unidad de subagudos

Para mejorar el manejo de pacientes pluripatológicos, en Cataluña se ha promovido la identificación como paciente crónico complejo (PCC) o con enfermedad crónica avanzada (MACA). Ante descompensaciones se promueve el ingreso de estos pacientes en unidades de subagudos (SG) ubicadas en hospitales de atención intermedia y especializadas en geriatría, como alternativa al hospital de agudos. Queremos evaluar los resultados del ingreso de PCC/MACA en SG. Estudio cuantitativo descriptivo-comparativo, transversal. Unidad de subagudos de un hospital de atención intermedia. Pacientes ingresados consecutivamente en SG durante 6 meses. Comparamos características basales (datos demográficos, clínicos y de valoración geriátrica integral), resultados al alta y a 30 días post-alta entre pacientes identificados como PCC/MACA vs otros pacientes. De 244 pacientes (promedio edad ± DE = 85,6 ± 7,5; 65,6% mujeres), 91 (37,3%) eran PCC/MACA (PCC = 79,1%, MACA = 20,9%). Estos, comparado con los no identificados, presentaban mayor comorbilidad (Charlson = 3,2 ± 1,8 vs 2,0; p = 0,001) y polifarmacia (9,5 ± 3,7 fármacos vs 8,1 ± 3,8, p = 0,009). Al alta, el retorno al domicilio habitual y la mortalidad fueron comparables. PCC/MACA tuvieron mayor mortalidad sumando los 30 días post-alta (15,4% vs 8%; p = 0,010); en un análisis multivariable, la identificación PCC/MACA (p = 0,006) y demencia (p = 0,004) se asociaba a mayor mortalidad. A pesar de que PCC/MACA reingresaban más a 30 días (18,7% vs 10,5%; p = 0,014), en el análisis multivariable las únicas variables asociadas independientemente a reingresos fueron sexo masculino, polifarmacia e insuficiencia cardiaca. A pesar de mayor comorbilidad y polifarmacia, los resultados de PCC/MACA al alta de SG fueron comparables con los otros pacientes, aunque experimentaron más reingresos a 30 días, posiblemente por su comorbilidad y polimedicación

A Community Program of Integrated Care for Frail Older Adults: +AGIL Barcelona

Objectives: To assess the 3-month impact on physical function of a program for community-dwelling frail older adults, based on the integration of primary care, geriatric medicine, and community resources, implemented in 'real life'. Design: Interventional cohort study. Setting: Primary care in Barcelona, Spain. Participants: Individuals aged ≥80 years (n=134), presenting at least one sign of frailty (i.e., slow gait speed, weakness, memory complaints, involuntary weight loss, poor social support). Intervention: After frailty screening by the primary care team, candidates were referred to a geriatric team (geriatrician + physical therapist), who performed a comprehensive geriatric assessment and designed a tailored multidisciplinary intervention in the community, including a) multi-modal physical activity (PA) sessions, b) promotion of adherence to a Mediterranean diet c) health education and d) medication review. Measurements: Participants were assessed based on a comprehensive geriatric assessment including physical performance (Short Physical Performance Battery -SPPB- and gait speed), at baseline and at a three month follow-up. Results: A total of 112 (83.6%) participants (mean age=80.8 years, 67.9% women) were included in this research. Despite being independent in daily life, participants' physical performance was impaired (SPPB=7.5, SD=2.1, gait speed=0.71, SD=0.20 m/sec). After three months, 90.2% of participants completed ≥7.5 physical activity sessions. The mean improvements were +1.47 (SD 1.64) points (p<0.001) for SPPB, +0.08 (SD 0.13) m/sec (p<0.001) for gait speed, -5.5 (SD 12.10) sec (p<0.001) for chair stand test, and 53% (p<0.001) improved their balance. Results remained substantially unchanged after stratifying the analyses according to the severity of frailty. Conclusions: Our results suggested that a 'real-world' multidisciplinary intervention, integrating primary care, geriatric care, and community services may improve physical function, a marker of frailty, within 3 months. Further studies are needed to address the long-term impact and scalability of this implementation program

IMAGINE study protocol of a clinical trial: a multi-center, investigator-blinded, randomized, 36-month, parallel-group to compare the effectiveness of motivational interview in rehabilitation of older stroke survivors

Background: Rehabilitation pathways are crucial to reduce stroke-related disability. Motivational Interviewing (MI), as a person-centered complex intervention, aimed to empower and motivate, and could be a resource to improve rehabilitation outcomes for older stroke survivors. The IMAGINE project aims to assess the impact of MI, as a complement to standard geriatric rehabilitation, on functional improvement at 30 days after admission, compared to standard geriatric rehabilitation alone, in persons admitted to geriatric rehabilitation after a stroke. Secondary objectives include assessing the impact of MI on physical activity and performance, self-efficacy, safety, cost-utility, participants' experiences and functional status at 3 months. Methods: We will conduct a multicenter randomized clinical trial in three geriatric rehabilitation hospitals in Spain. Older adults after mild-moderate stroke without previous severe cognitive impairment or disability will be randomized into the control or intervention group (136 per group, total N = 272). The intervention group will receive 4 sessions of MI by trained nurses, including the design of a personalized rehabilitation plan agreed between stroke survivors and nurses based on stroke survivors´ goals, needs, preferences and capabilities. Main outcome will be the Functional Independence Measure (FIM). In-hospital physical activity will be measured through accelerometers and secondary outcomes using validated scales. The study includes a process evaluation and cost-utility analysis. Discussion: Final results are expected by end of 2020. This study will provide relevant information on the implementation of MI as a rehabilitation reinforcement tool in older stroke survivors. A potential reduction in post-stroke disability and dependence would increase person's health-related quality of life and well-being and reduce health and social care costs. IMAGINE has the potential to inform practice and policymakers on how to move forward towards shared decision-making and shared responsibilities in the vulnerable population of older stroke survivors

Guia d’abordatge del delírium

Guia d'abordatge; Delírium; DemènciesGuía de abordaje; Delirium; DemenciasBoarding guide; Delirium; DementiasAquesta guia pretén ser el punt de referència per a professionals i per a l’entorn cuidador dels pacients amb delírium, alhora que estableix les recomanacions de prevenció, identificació i tractament que garanteixen una atenció òptima per als pacients, de manera que involucra l’entorn cuidador i reconeix la seva importància. L’objectiu d’aquesta guia és la creació d’una eina pràctica i accessible per a tothom que permeti minvar els efectes d’aquesta síndrome (la qual apareix sobtadament), i que sigui útil per a tots els nivells assistencials i per a l’àmbit social

Manual per a la prevenció i l’abordatge del consum d’alcohol i els problemes relacionats en l’àmbit hospitalari

Consum d’alcohol; Hospitals; PrevencióConsumo de alcohol; Hospitales; PrevenciónAlcohol consumption; Hospitals; PreventionAquest manual és el fruit de la col·laboració d’un ampli grup de professionals experts que treballen en l’àmbit clínic i de recerca en els problemes derivats del consum d’alcohol, i pretén ser una eina útil per que els hospitals i els i les professionals puguin actuar de forma preventiva

Perfil i evolució de pacients d'edat avançada amb malalties cròniques ingressats en una unitat de subaguts

Introducció Les unitats de subaguts (US) van ser creades amb l’objectiu de procurar una atenció integrada i menys tecnològica a persones d’edat avançada, fràgils i/o pluripatològiques, en moments de malaltia aguda o descompensacions, evitant ingressos a hospitals d’aguts i ajudant a descongestionar les urgències. Una de les greus complicacions en l’evolució clínica dels pacients subaguts és el delírium, no només per l’alta incidència, sinó també pel fort impacte negatiu. Metodologia Estudi de cohort prospectiu d’observació de pacients consecutius ingressats a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, entre 2012 i 2016. Es realitza una valoració geriàtrica integral (VGI) a tots els pacients, registrant resultats clínics i funcionals a l’alta hospitalària, i reingrés a 30 dies post-alta. La primera part del treball se centra en l’estudi del perfil i resultats dels pacients ingressats a la US; la segona part analitza l’impacte del delírium (prevalença, subtipus motors, mortalitat, pèrdua funcional i resultats associats) sobre aquests pacients. Al final de la segona part s’incorpora un sub-estudi d’una cohort multi-cèntrica internacional, realitzat fora de l’àmbit de subaguts, que té com a objectiu millorar el diagnòstic de delírium en pacients amb demència. Resultats Entre 2012 i 2016 van ingressar 1477 pacients (edat mitjana =85,6 anys, 62,6% dones). 89,6% van ingressar directament des dels serveis d’urgències hospitalàries. La VGI mostra una dependència funcional moderada (Barthel previ =57,8), alta comorbiditat (Charlson=2,7), alta prevalença de diabetis mellitus (33,1%), demència (41,6%) i polifarmàcia (8,5 fàrmacs/pacient). Després de 10 dies d’estada mitjana, el 75% de pacients retorna al domicili habitual, el 13,1% precisa ingrés a convalescència o llarga estada, el 3,9% és ingressat a l’hospital d’aguts i el 6,9% és èxitus. 16,4% reingressen durant els 30 dies post-alta. Tot i la major complexitat dels Pacients Crònics Complexos o amb Malaltia Crònica Avançada (PCC/MACA), els resultats durant l’ingrés són similars a pacients amb menor complexitat. En canvi, als 30 dies post-alta, presenten major mortalitat (15,4% vs 8%; p=0,010) i reingressos (18,7% vs 10,5%; p=0,014). De cara a optimitzar la selecció de pacients tributaris d’ingrés a la US, puntuacions altes en l’escala ISAR prediuen pitjors resultats a l’alta hospitalària (AUC=0.65). La prevalença de delírium va ser del 38,7%, augmentant fins al 65,1% entre pacients amb demència. Desenvolupar delírium va comportar major mortalitat, menor retorn al domicili habitual i pitjor resultat funcional, conseqüència també observada en el delírium superposat a demència (DSD). El delírium hiperactiu va ser el més freqüent (40,6%), seguit del mixt (31%) i hipoactiu (25,9%). El subtipus hipoactiu, més freqüent entre els més vulnerables, es va associar a pitjors resultats clínics i funcionals. En el sub-estudi realitzat fora de l’àmbit de subaguts, la valoració d’aspectes motors mitjançant l’escala Hierarchical Assessment of Balance and Mobility pot ajudar a millorar el diagnòstic del DSD. Conclusions Els pacients que ingressen a la US conformen una població molt envellida, amb important comorbiditat, alta prevalença de demència i dependència funcional moderada. Tot i la alta complexitat que suposa l’abordatge d’aquestes persones, a l’alta s’aconsegueix que retornin al seu domicili habitual més del 75%. Per altra banda, la alta prevalença de delírium en aquests pacients (39%) ha permès determinar un alt impacte negatiu del delírium no només a nivell de resultats assistencials (augment de mortalitat, menor retorn al domicili), sinó també en l’evolució funcional. Com a conclusió global, els resultats indiquen que les US són un recurs útil en l’abordatge d’aquests pacients i proporcionen una atenció sanitària adequada, que podria millorar amb la implementació de plans estratègics i proactius de prevenció del delírium.Introduction The Subacute Care Units (SCU) have been created to provide integrated care to fragile and/or comorbid elderly people with exacerbated chronic diseases or minor acute events. This units are provided with low technology but with geriatric expertise. Direct admission from emergency departments (ED) has been promoted, to reduce unnecessary acute hospital admissions and overcrowding in ED. One of the serious complications in the clinical evolution of subacute patients is delirium, not only due to high incidence, but also due to the strong negative impact. Methods Prospective cohort study of consecutive patients admitted to the SCU of Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) between 2012 and 2016. A comprehensive geriatric assessment (CGA) was performed in all patients and their clinical and functional results were collected at discharge and 30 days post-discharge, including 30 days readmission. First part of the work focuses on the profile and clinical results of patients admitted to the SCU; the second part analyzes the impact of delirium (prevalence, motor subtypes, mortality, functional loss and clinical results) on these patients. Additionally, a sub-study based on an international multicenter cohort carried out outside the SCU, which aims to improve the diagnosis of delirium in patients with dementia, is incorporated. Results Between 2012 and 2016, 1477 patients were admitted to the SCU (mean age 85.6 years, 62,6% women). 89.6% were directly transferred from the ED. The CGA showed a moderate functional dependence (previous Barthel Index=57.8), high comorbidity (Charlson=2.7), high prevalence of diabetes mellitus (33.1%), dementia (41.6%) and polypharmacy (8.5 drugs per patient). After an average hospital stay of 10 days, 75% of patients returned to their usual living situation, 13.1% required admission to long-term nursing care, 3.9% were admitted to the acute hospital and 6.9% died. 30-days readmission rate was 16.4%. Despite the greater complexity of patients identified as Complex Chronic Patient or with Advanced Chronic Disease (PCC/MACA), the clinical results at discharge were similar to patients with lower complexity. However, at 30 days post-discharge, these patients presented higher mortality (15,4% vs. 8%; p=0,010) and more readmissions (18.7% vs. 10.5%; p=0.014). In order to optimize the selection of patients admitted to the SCU, high scores on the ISAR scale predicted worse results at discharge (AUC = 0.65). Prevalence of delirium was 38.7%, increasing to 65.1% among patients with dementia. Development of delirium led to higher mortality and lower return to the usual living situation, along with worse functional results, a consequence also observed in patients developing delirium superimposed on dementia (DSD). Hyperactive delirium was most frequent (40.6%), followed by mixed (31%) and hypoactive (25.9%). The hypoactive subtype, more frequent in high vulnerable patients, was associated with worse clinical and functional results. In the multicenter sub-study performed outside the SCU, the assessment of motor aspects through the Hierarchical Assessment of Balance and Mobility (HABAM) could improve the diagnosis of DSD. Conclusions Patients admitted to the SCU represent a very old population, with important comorbidity, high prevalence of dementia and moderate functional dependence. Despite the high complexity in the management and care of these people, more than 75% return to their usual living situation at discharge. On the other hand, the high prevalence of delirium in these patients (39%) has allowed to determine a severe impact of the delirium not only in clinical results (increase in mortality, lower return home), but also its negative impact on the functional trajectory. As a global conclusion, our results show that the SCU might be a useful resource in addressing these patients and provide adequate health care, which could most likely improve with the implementation of strategic and proactive delirium prevention plans

Perfil i evolució de pacients d'edat avançada amb malalties cròniques ingressats en una unitat de subaguts

Introducció Les unitats de subaguts (US) van ser creades amb l’objectiu de procurar una atenció integrada i menys tecnològica a persones d’edat avançada, fràgils i/o pluripatològiques, en moments de malaltia aguda o descompensacions, evitant ingressos a hospitals d’aguts i ajudant a descongestionar les urgències. Una de les greus complicacions en l’evolució clínica dels pacients subaguts és el delírium, no només per l’alta incidència, sinó també pel fort impacte negatiu. Metodologia Estudi de cohort prospectiu d’observació de pacients consecutius ingressats a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, entre 2012 i 2016. Es realitza una valoració geriàtrica integral (VGI) a tots els pacients, registrant resultats clínics i funcionals a l’alta hospitalària, i reingrés a 30 dies post-alta. La primera part del treball se centra en l’estudi del perfil i resultats dels pacients ingressats a la US; la segona part analitza l’impacte del delírium (prevalença, subtipus motors, mortalitat, pèrdua funcional i resultats associats) sobre aquests pacients. Al final de la segona part s’incorpora un sub-estudi d’una cohort multi-cèntrica internacional, realitzat fora de l’àmbit de subaguts, que té com a objectiu millorar el diagnòstic de delírium en pacients amb demència. Resultats Entre 2012 i 2016 van ingressar 1477 pacients (edat mitjana =85,6 anys, 62,6% dones). 89,6% van ingressar directament des dels serveis d’urgències hospitalàries. La VGI mostra una dependència funcional moderada (Barthel previ =57,8), alta comorbiditat (Charlson=2,7), alta prevalença de diabetis mellitus (33,1%), demència (41,6%) i polifarmàcia (8,5 fàrmacs/pacient). Després de 10 dies d’estada mitjana, el 75% de pacients retorna al domicili habitual, el 13,1% precisa ingrés a convalescència o llarga estada, el 3,9% és ingressat a l’hospital d’aguts i el 6,9% és èxitus. 16,4% reingressen durant els 30 dies post-alta. Tot i la major complexitat dels Pacients Crònics Complexos o amb Malaltia Crònica Avançada (PCC/MACA), els resultats durant l’ingrés són similars a pacients amb menor complexitat. En canvi, als 30 dies post-alta, presenten major mortalitat (15,4% vs 8%; p=0,010) i reingressos (18,7% vs 10,5%; p=0,014). De cara a optimitzar la selecció de pacients tributaris d’ingrés a la US, puntuacions altes en l’escala ISAR prediuen pitjors resultats a l’alta hospitalària (AUC=0.65). La prevalença de delírium va ser del 38,7%, augmentant fins al 65,1% entre pacients amb demència. Desenvolupar delírium va comportar major mortalitat, menor retorn al domicili habitual i pitjor resultat funcional, conseqüència també observada en el delírium superposat a demència (DSD). El delírium hiperactiu va ser el més freqüent (40,6%), seguit del mixt (31%) i hipoactiu (25,9%). El subtipus hipoactiu, més freqüent entre els més vulnerables, es va associar a pitjors resultats clínics i funcionals. En el sub-estudi realitzat fora de l’àmbit de subaguts, la valoració d’aspectes motors mitjançant l’escala Hierarchical Assessment of Balance and Mobility pot ajudar a millorar el diagnòstic del DSD. Conclusions Els pacients que ingressen a la US conformen una població molt envellida, amb important comorbiditat, alta prevalença de demència i dependència funcional moderada. Tot i la alta complexitat que suposa l’abordatge d’aquestes persones, a l’alta s’aconsegueix que retornin al seu domicili habitual més del 75%. Per altra banda, la alta prevalença de delírium en aquests pacients (39%) ha permès determinar un alt impacte negatiu del delírium no només a nivell de resultats assistencials (augment de mortalitat, menor retorn al domicili), sinó també en l’evolució funcional. Com a conclusió global, els resultats indiquen que les US són un recurs útil en l’abordatge d’aquests pacients i proporcionen una atenció sanitària adequada, que podria millorar amb la implementació de plans estratègics i proactius de prevenció del delírium.Introduction The Subacute Care Units (SCU) have been created to provide integrated care to fragile and/or comorbid elderly people with exacerbated chronic diseases or minor acute events. This units are provided with low technology but with geriatric expertise. Direct admission from emergency departments (ED) has been promoted, to reduce unnecessary acute hospital admissions and overcrowding in ED. One of the serious complications in the clinical evolution of subacute patients is delirium, not only due to high incidence, but also due to the strong negative impact. Methods Prospective cohort study of consecutive patients admitted to the SCU of Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona) between 2012 and 2016. A comprehensive geriatric assessment (CGA) was performed in all patients and their clinical and functional results were collected at discharge and 30 days post-discharge, including 30 days readmission. First part of the work focuses on the profile and clinical results of patients admitted to the SCU; the second part analyzes the impact of delirium (prevalence, motor subtypes, mortality, functional loss and clinical results) on these patients. Additionally, a sub-study based on an international multicenter cohort carried out outside the SCU, which aims to improve the diagnosis of delirium in patients with dementia, is incorporated. Results Between 2012 and 2016, 1477 patients were admitted to the SCU (mean age 85.6 years, 62,6% women). 89.6% were directly transferred from the ED. The CGA showed a moderate functional dependence (previous Barthel Index=57.8), high comorbidity (Charlson=2.7), high prevalence of diabetes mellitus (33.1%), dementia (41.6%) and polypharmacy (8.5 drugs per patient). After an average hospital stay of 10 days, 75% of patients returned to their usual living situation, 13.1% required admission to long-term nursing care, 3.9% were admitted to the acute hospital and 6.9% died. 30-days readmission rate was 16.4%. Despite the greater complexity of patients identified as Complex Chronic Patient or with Advanced Chronic Disease (PCC/MACA), the clinical results at discharge were similar to patients with lower complexity. However, at 30 days post-discharge, these patients presented higher mortality (15,4% vs. 8%; p=0,010) and more readmissions (18.7% vs. 10.5%; p=0.014). In order to optimize the selection of patients admitted to the SCU, high scores on the ISAR scale predicted worse results at discharge (AUC = 0.65). Prevalence of delirium was 38.7%, increasing to 65.1% among patients with dementia. Development of delirium led to higher mortality and lower return to the usual living situation, along with worse functional results, a consequence also observed in patients developing delirium superimposed on dementia (DSD). Hyperactive delirium was most frequent (40.6%), followed by mixed (31%) and hypoactive (25.9%). The hypoactive subtype, more frequent in high vulnerable patients, was associated with worse clinical and functional results. In the multicenter sub-study performed outside the SCU, the assessment of motor aspects through the Hierarchical Assessment of Balance and Mobility (HABAM) could improve the diagnosis of DSD. Conclusions Patients admitted to the SCU represent a very old population, with important comorbidity, high prevalence of dementia and moderate functional dependence. Despite the high complexity in the management and care of these people, more than 75% return to their usual living situation at discharge. On the other hand, the high prevalence of delirium in these patients (39%) has allowed to determine a severe impact of the delirium not only in clinical results (increase in mortality, lower return home), but also its negative impact on the functional trajectory. As a global conclusion, our results show that the SCU might be a useful resource in addressing these patients and provide adequate health care, which could most likely improve with the implementation of strategic and proactive delirium prevention plans