Reseña: “After the Project: Updating Mass Housing Estates / Actualització de polígons residencials”, de Adolf Sotoca (editor)

Peer Reviewe

La revolución del agua en Barcelona, 1867-1967

Postprint (published version

Paris pour mémoire

Reseña del libro de Pierre Pinon, 'Paris pour mémoire. Le livre noir des destructions haussmannienes', Paris: Parigramme, 2012.Postprint (published version

Puig i Cadafalch i la reinvenció de Barcelona

Postprint (author's final draft

La ciutat del XIX i el pensament modern

Peer ReviewedPostprint (published version

Modelos urbanísticos y cultura de las ciudades: el 11 Congreso de la International Planning History Society (Barcelona, 2004)

El undécimo Congreso de la International Planning History Society (IPHS), que se celebrará en julio del 2004 en Barcelona se inscribe en una tradición consolidada de colaboración interdisciplinaria en el análisis de los fenómenos urbanos y del utillaje del urbanismo, a la vez que su carácter internacional ha perseguido siempre superar las barreras culturales y lingüísticas que dificultan la comprensión de los mismos. El objetivo esencial de estas notas es el de dar a conocer al colectivo de estudiosos pertenecientes a los “ámbitos latinos”, la naturaleza abierta de un encuentro que, bajo el título genérico de “Modelos urbanísticos y cultura de las ciudades”, pretende fomentar las visiones integradoras utilizando la perspectiva histórica sobre los procesos urbanos y las formas de intervención urbanística.Peer ReviewedPostprint (published version

Montjuïc : escenari de la memòria

Postprint (published version

Mataró 1500-1900: la continuïtat en les formes de fer ciutat

(...) El treball sobre Mataró vol plantejar l'estudi del creixement urbà entre 1500 i 1900 establint punts de contacte amb els problemes econòmics, funcionals, legals o de qualsevol altre tipus, que van inseparablement lligats als processos de creixement urbà, però mantenint l'atenció preferent en l'anàlisi d'aquests processos de creixement. Sota aquesta òptica, una aproximació de llarga durada com la plantejada posa de manifest a Mataró, ben aviat, el pes de la continuïtat en les formes de fer ciutat. Comprovar els graus i les característiques d'aquesta continuïtat i com s'articulen les permanències amb els canvis es converteix, així, en el tema bàsic del treball. Des d'aquest punt de vista, l'estudi final del projecte d'eixample del 1878 no suposa cap ruptura en el discurs de la tesi com no ho suposa tampoc en la història urbana de la ciutat. L'estudi dels "antecedents" del projecte resulta automàticament ampliat, seguint els plantejaments de la tesi, fins a la comprensió del paper de les línies de continuïtat estructurals que es remunten més enllà dels processos anteriors a l'elaboració del pla d'eixampl