On elective affinities: Pentecostalism and immigration. The case of pentecostal african churches in Catalonia

Protestantism is the most widespread minority religion in Catalonia. There are more than 430 Protestant churches in the country, more than a half of which belong to the Pentecostal vein. The growing importance of immigration is a key to understanding both the rise in Protestantism and the predominance of Pentecostalism. The worshippers at the new Protestant churches in Catalonia are mainly from Latin America, Africa and Eastern Europe, regions where Pentecostalism is growing considerably. This article seeks to explore the emergence and success of the so-called “ethnic churches” based on an analysis of African Pentecostal churches in Catalonia. It is based on the fieldwork carried out by the project El mapa religiós de Catalunya (ISOR) (“The Religious Map of Catalonia”) and on the ethnographic work performed at African churches in Catalonia

Más allá del «mito de la secularización»: efervescencia espiritual, identidades religiosas y experiencias trascendentes

Resum L’article pren com a punt de partida el text de Joan Estruch publicat en aquesta mateixa revista l’any 1981 on el sociòleg advertia sobre la necessitat d’abandonar el paradigma de la secularització. En aquesta mateixa línia aquest article té la finalitat d’examinar críticament les transformacions més rellevants que s’han produït en matèria de religió en els darrers trenta anys i aprofundir en les causes i les conseqüències d’aquests canvis. L’article és fruit del diàleg i l’intercanvi entre el treball de camp realitzat en el marc de diversos projectes de recerca empírics fets a Catalunya i les aportacions teòriques de la comunitat -cada vegada més nombrosa- de científics socials que investiguen sobre qüestions relacionades amb la religió. Abstract The article takes as its starting point the text of Joan Estruch published in this same journal in 1981, where the sociologist warned about the need to abandon the paradigm of secularization. In the same vein this article concerns to examine critically the most significant changes that have occurred regarding ​​religion in the last thirty years and delve into the causes and consequences of these changes. The article is the result of dialogue and exchange between fieldwork carried out in the framework of several empirical research projects done in Catalonia and theoretical contributions of the increasingly numerous community of social scientists, who investigate questions related with religion. The article takes as its starting point the text of Joan Estruch published in this same journal in 1981, where the sociologist warned about the need to abandon the paradigm of secularization. In the same vein, this article aims to examine critically the most significant changes that have occurred regarding ​​religion in the last thirty years and delve into the causes and consequences of these changes. The article is the result of dialogue and exchange between fieldwork carried out within the framework of several empirical research projects done in Catalonia and theoretical contributions of growing community of social scientists who investigate questions related with religion.El artículo toma como punto de partida el texto de Joan Estruch publicado en esta misma revista en 1981 donde el sociólogo advertía sobre la necesidad de abandonar el paradigma de la secularización. En esta misma línea este artículo tiene la finalidad de examinar críticamente las transformaciones más relevantes que se han producido en materia de religión en los últimos treinta años y profundizar en las causas y las consecuencias de estos cambios. El artículo es fruto del diálogo y el intercambio entre el trabajo de campo realizado en el marco de diversos proyectos de investigación empíricos realizados en Cataluña y las aportaciones teóricas de la comunidad-cada vez mayor-de científicos sociales que investigan sobre cuestiones relacionadas con la religión

Políticas públicas y religión: arreglos, continuidades y tensiones

Menos estudiada que otras áreas (como la competencia electoral, los debates parlamentarios, la movilización pública y la formación de cuadros), el campo de las políticas públicas resulta un observatorio empírico preferencial para identificar las relaciones entre el campo religioso y el político desde dos perspectivas complementarias. Por un lado, el papel de las agencias religiosas en las etapas de planificación,ejecución y monitoreo de las políticas públicas, en tanto acciones estatales orientadas a la intervención en problemáticas sociales nodales. Los estudios sobre el rol de las organizaciones religiosas en políticas de salud sexual y reproductiva (Irrázabal, 2010; Hennig 2012,Esquivel, 2016), educación (Esquivel, 2013) o asistencia social (Burity,2006; Itçaina, 2010) por citar solo algunos ejemplos, subrayan cómo lo religioso penetra la esfera del estado, resignificándola. Además de las consabidas dinámicas de complementariedad, delegación, sustitución y competencia, estos trabajos escenifican los dilemas concernientes a la transformación o dilución de la soberanía estatal, y revisan la vigencia de modelos de secularización y laicidad, en diferentes tiempos y contextos.Por otro lado, el análisis de las políticas públicas emerge como un campo interesante para investigar las lógicas de intervención y regulación del aparato estatal sobre el campo religioso mediante las herramientas políticas destinadas a gestionar la(s) religión(es).Fil: Carbonelli, Marcos Andres. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas. Oficina de Coordinación Administrativa Saavedra 15. Centro de Estudios e Investigaciones Laborales; ArgentinaFil: Griera, Mar. Universitat Autònoma de Barcelona; Españ

Introducció

Monogràfic "Les celebracions i els cultes religiosos al Baix Llobregat i altres escrits

"Are you a real Christian?" Stereotypes, distrust and distinction strategies between "new" and "old" Protestants in Catalonia

The arrival of a high number of followers of the Protestant faith due to the increase in immigration flows has shaped the configuration, expectations for future growth and the public role of the Protestant community in Catalonia. However, the adaptation process between "new" and "old" Protestants has not been free of controversies. In this article, I deal with the analysis of the conflictive relationship between African Pentecostal Churches and the Catalan Protestant establishment. In order to do so, I explore the main transformations of the Catalan Protestant field (the phenomenon of reverse mission and above all the creation of ethnic churches) in recent times. The article is based on the fieldwork carried out among Protestant Churches in Catalonia between the years 2002 and 2006 and on ethnographic fieldwork carried out in an African church in Barcelona in 2004.A chegada (através do incremento de fluxos migratórios) de um número significativo de crentes à Catalunha alterou significativamente a configuração, expectativas de crescimento e lugar público da comunidade protestante daquela região. No entanto, o processo de adaptação entre "novos" e "velhos" protestantes não foi isento de controvérsia. Neste artigo, analiso a relação de conflito que se desenvolveu entre igrejas pentecostais africanas e o establishment protestante catalão. Para o fazer, exploro as principais transformações ocorridas no campo religioso protestante da Catalunha (o fenómeno de "missão reversa" e, sobretudo, a criação de "igrejas étnicas") nos últimos tempos. Este artigo baseia-se em trabalho de campo etnográfico desenvolvido entre igrejas protestantes catalãs entre 2002 e 2006, e em particular numa igreja africana em Barcelona em 2004

D'Afinitats electives: pentecostalisme i immigració : el cas de les esglésies africanes pentecostals a Catalunya

El protestantisme és la minoria religiosa amb més presència a Catalunya. Actualment es comptabilitza que existeixen prop de 430 esglésies protestants a Catalunya, més de la meitat de les quals pertanyen al corrent pentecostal. L'increment dels fluxos migratoris amb destí a Catalunya és un element clau per comprendre el creixement sostingut del protestantisme al territori i, més especialment, per entendre la consolidació del pentecostalisme com la branca doctrinal majoritària. I és que la majoria de noves esglésies protestants a Catalunya estan compostes per persones procedents d'Amèrica Llatina, Àfrica o Europa de l'Est, on el pentecostalisme està vivint un creixement molt rellevant. L'article explora l'aparició i l'èxit de les anomenades esglésies ètniques a partir de l'anàlisi del cas de les esglésies pentecostals africanes de Catalunya. L'article parteix del treball de camp realitzat en el projecte El mapa religiós de Catalunya (ISOR) i del treball etnogràfic realitzat entre 2002 i 2004 a les esglésies africanes pentecostals de Catalunya.Protestantism is the most widespread minority religion in Catalonia. There are more than 430 protestant churches in the country, more than a half of which belong to the Pentecostal current. The growing relevance of immigration is a key issue in order to understand the increase of Protestantism as well as the predominance of Pentecostalism. New Protestant churches in Catalonia are mostly composed by people from Latin America, Africa and East Europe —areas where Pentecostalism is growing considerably. The article seeks to explore the emergence and success of the named ‘ethnic churches’ based on the analysis of African Pentecostal churches in Catalonia. The article is based on the fieldwork carried out by the project El mapa religiós de Catalunya (ISOR) (‘Mapping Catalan religious’) and on the ethnographic work done within African Catalan churches.El protestantismo es la minoría religiosa con más presencia en Cataluña. Actualmente se contabiliza la existencia de más de 430 iglesias protestantes en Cataluña, más de la mitad de las cuales pertenecen a la corriente pentecostal. El incremento de los flujos migratorios constituye un elemento clave para comprender el crecimiento sostenido del protestantismo en el territorio y, más especialmente, para entender la consolidación del pentecostalismo como la corriente doctrinal mayoritaria. Y es que la mayoría de las nuevas iglesias protestantes de Cataluña están compuestas por personas procedentes de América Latina, África o Europa del Este, donde el pentecostalismo está viviendo un crecimiento muy relevante. El artículo explora la aparición y el éxito de las llamadas iglesias étnicas a partir del análisis del caso de las iglesias pentecostales africanas de Cataluña. El artículo parte del trabajo de campo realizado a raíz del proyecto El mapa religiós de Catalunya (ISOR) (‘El mapa religioso de Cataluña’) y del trabajo etnográfico realizado entre 2002 y 2004 entre las iglesias africanas pentecostales de Cataluña

Món local i diversitat religiosa : una mirada a Europa

La gestió de la diversitat cultural i religiosa ha emergit com una àrea clau per a la governança de les societats europees en aquest inici de segle XXI. L'increment de les migracions internacionals ha contribuït a potenciar la diversificació religiosa del continent i ha provocat una major visibilització de les minories religioses en l'esfera pública. I malgrat que es té tendència a centrar exclusivament l'atenció en el creixement de l'islam, és important assenyalar que els nous reptes no es restringeixen només a l'acomodació de les minories musulmanes. Esglésies pentecostals, grups hinduistes, salons del regne dels testimonis de Jehovà o comunitats ortodoxes són algunes de les entitats religioses, entre moltes d'altres, que en pocs anys han adquirit una major presència en les ciutats europees i han atorgat una nova embranzida a la necessitat de repensar l'encaix de les minories religioses en les nostres societats contemporànie

Recomposicions del protestantisme català: de la dictadura al tombant de segle

Al llarg dels darrers trenta anys, el protestantisme català ha viscut un procés de metamorfosi accelerat. La promulgació de la Llei de Llibertat Religiosa (1967) suposa l'inici de la reconstrucció de les xarxes protestants a Catalunya i de les seves institucions després d'anys de clandestinitat. Es creen moltes noves esglésies i s'inicia una forta campanya pel reconeixement dels drets polítics i socials de la minoria protestant. L'ímpetu inicial, però, es veu afeblit per la davallada de fidels i el procés de secularització que viu Catalunya. Tanmateix, a partir de mitjans dels anys noranta, apareixen nous actors dins del protestantisme que provoquen una reconfiguració de l'escenari i li atorguen un nou potencial. L'article s'estructura en tres grans parts; la primera se centra en relatar la reconstrucció històrica del protestantisme català i els canvis que s'esdevingueren en la dècada dels vuitanta i principis dels noranta (punt 1-4); la segona analitza els canvis esdevinguts en el camp arran de les migracions internacionals (5); i, finalment, es conclou l'article amb una reflexió al voltant d'aquest nou escenari on se situa actualment el protestantisme català (6). L'article es basa en la bibliografia existent sobre la qüestió i el treball de camp realitzat en l'àmbit del centre de recerca ISOR (UAB) sobre les organitzacions religioses a Catalunya que comportà l'entrevista i visita a més de 100 esglésies protestants

Les ciències socials i l'estudi del fet religiós a Catalunya : nous temes de recerca

Presentació del monogràficLa recerca sobre el fet religiós ha pres rellevància en els darrers anys i ha guanyat prestigi, popularitat i visibilitat tant a escala internacional com a casa nostra. L'article examina com s'ha configurat històricament aquest camp d'investigació a Catalunya i explora les línies de recerca existents actualment. Per acabar, l'article fa un balanç breu sobre les principals llacunes i els desafiaments més importants en aquesta àrea a Catalunya.Research on religious topics has gained momentum in recent times and has acquired greater visibility and major prestige both internationally and in Catalonia. The article examines how this field of investigation has historically been shaped in Catalonia and it explores the main lines of current research. Finally, the article briefly analyses the main gaps and challenges of this research area in Catalonia