Nuevos hablantes de euskera: identidad y legitimidad

En els últims 40 anys el nombre de bascoparlants ha crescut molt a causa, sobretot, de l'augment dels nous parlants o, utilitzant la terminologia en basc, euskaldunberris, definits aquí com totes aquelles persones que han après aquesta llengua per un mitjà diferent de la transmissió familiar. Encara que el grup dels nous parlants de basc és estratègic per al desenvolupament futur de la llengua, fins a aquesta recerca no hi ha hagut cap estudi en profunditat sobre ells.Aquest article presenta alguns dels resultats relacionats amb la identitat lingüística dels nous parlants. S'hi exploren les autoadscripcions a les tres principals categories que les vehiculen —euskaldun zaharra (parlant nadiu), euskaldunberri (nou parlant) i euskaldun (parlant de basc)— i s'hi argumenta que aquestes categories indexen identitats que se situen en un continuum d'autenticitat que, al seu torn, es correlaciona amb l'autopercepció dels parlants com a legítims parlants de basc.The number of Basque speakers has grown considerably in the last 40 years, due largely to the rising number of new speakers, or euskaldunberris, defined here as those people who have learned the language through any means other than family transmission. Although new Basque speakers constitute a strategic group for the future development of the language, until now no detailed study of this collective had been attempted.In this article we present the results of research into the perceived linguistic identities of new Basque speakers, exploring the participants’ reasons for assigning themselves to one of three principal categories: euskaldun zaharra (native speaker), euskaldunberri (new speaker) and euskaldun (Basque speaker). It is argued that these categories reflect identities that can be situated in a continuum of authenticity that, in turn, correlates with the speakers’ self-perception as legitimate speakers of Basque.En los últimos 40 años el número de vascohablantes ha crecido mucho debido en gran parte al aumento de los nuevos hablantes o, utilizando la terminología en euskera, euskaldunberris, definidos aquí como todas aquellas personas que han aprendido esta lengua por un medio diferente a la transmisión familiar. Aunque el grupo de los nuevos hablantes de euskera es estratégico para el desarrollo futuro de la lengua, hasta esta investigación no ha habido ningún estudio en profundidad sobre ellos.Este artículo presenta algunos de los resultados relacionados con la identidad lingüística de los nuevos hablantes. Se exploran las autoadscripciones a las tres principales categorías que las vehiculan —euskaldun zaharra (hablante nativo), euskaldunberri (nuevo hablante) y euskaldun (hablante de euskera)— y se argumenta que estas categorías indexan identidades que se sitúan en un continuum de autenticidad que, a su vez, se correlaciona con la autopercepción de los hablantes como legítimos hablantes de euskera

Authenticity and linguistic variety among new speakers of Basque

This paper argues that the type of variety learned and used by Basque language learners is a key element in their self-perception as “true” or authentic speakers of Basque. Drawing on focus groups and individual interviews, we find that new speakers are for the most part strongly oriented towards the value of authenticity epitomized by local varieties. While new speakers report the utility of their mastery over the new standard Basque variety, they are not inclined to view this mastery as granting themselves greater authority or ownership over Basque. Rather they strongly valorize the informal and vernacular speech forms indexing colloquial speech and local dialect most identified with native speakers. The new speaker’s sociolinguistic context and motivations for learning Basque seem to be predictive of the strength of this orientation. The findings of this study point to the necessity of further study and documentation of local vernacular as well the urgency for language educators to find ways of incorporating the acquisition of local and dialectal features into language instruction.National Foreign Language Resource Cente

e5: euskararen komunitatearen garapenerako marko interpretatibo berria

Lan honetan «Euskararen Etorkizuneko Eszenarioak Elkarrekin Eraikitzen» (e5) egitasmoa aurkeztuko da. e5 bi helburu nagusiren inguruan ardaztu zen: batetik, hurrengo hamarkadetarako euskalgintzaren aro berria konfiguratzen laguntzea, eta bestetik, euskararen biziberritze prozesua ulertzeko eta garatzeko marko interpretatibo berri bat lantzea. Artikuluan KOHiKoGa Eredua (Kapitaletan Oinarritutako Hizkuntz Komunitatearen Garapena) izendatu dugun marko berriaren oinarri teoriko-metodologikoak aurkeztuko ditugu eta e5 egitasmoa nola egikaritu zen azaldu. Azkenik, marko berri hau maila mikroan euskara biziberritzeko tresna egokia dela iradokiko dugu

Nous parlants de basc: identitat i legitimitat

En els últims 40 anys el nombre de bascoparlants ha crescut molt a causa, sobretot, de l'augment dels nous parlants o, utilitzant la terminologia en basc, euskaldunberris, definits aquí com totes aquelles persones que han après aquesta llengua per un mitjà diferent de la transmissió familiar. Encara que el grup dels nous parlants de basc és estratègic per al desenvolupament futur de la llengua, fins a aquesta recerca no hi ha hagut cap estudi en profunditat sobre ells.Aquest article presenta alguns dels resultats relacionats amb la identitat lingüística dels nous parlants. S'hi exploren les autoadscripcions a les tres principals categories que les vehiculen —euskaldun zaharra (parlant nadiu), euskaldunberri (nou parlant) i euskaldun (parlant de basc)— i s'hi argumenta que aquestes categories indexen identitats que se situen en un continuum d'autenticitat que, al seu torn, es correlaciona amb l'autopercepció dels parlants com a legítims parlants de basc.</p

New Basque speakers: linguistic identity and legitimacy

En los últimos 40 años el número de vascohablantes ha crecido mucho debido en gran parte al aumento de los nuevos hablantes o, utilizando la terminología en euskera, euskaldunberris, definidos aquí como todas aquellas personas que han aprendido esta lengua por un medio diferente a la transmisión familiar. Aunque el grupo de los nuevos hablantes de euskera es estratégico para el desarrollo futuro de la lengua, hasta esta investigación no ha habido ningún estudio en profundidad sobre ellos.Este artículo presenta algunos de los resultados relacionados con la identidad lingüística de los nuevos hablantes. Se exploran las autoadscripciones a las tres principales categorías que las vehiculan —euskaldun zaharra (hablante nativo), euskaldunberri (nuevo hablante) y euskaldun (hablante de euskera)— y se argumenta que estas categorías indexan identidades que se sitúan en un continuum de autenticidad que, a su vez, se correlaciona con la autopercepción de los hablantes como legítimos hablantes de euskera.En els últims 40 anys el nombre de bascoparlants ha crescut molt a causa, sobretot, de l'augment dels nous parlants o, utilitzant la terminologia en basc, euskaldunberris, definits aquí com totes aquelles persones que han après aquesta llengua per un mitjà diferent de la transmissió familiar. Encara que el grup dels nous parlants de basc és estratègic per al desenvolupament futur de la llengua, fins a aquesta recerca no hi ha hagut cap estudi en profunditat sobre ells.Aquest article presenta alguns dels resultats relacionats amb la identitat lingüística dels nous parlants. S'hi exploren les autoadscripcions a les tres principals categories que les vehiculen —euskaldun zaharra (parlant nadiu), euskaldunberri (nou parlant) i euskaldun (parlant de basc)— i s'hi argumenta que aquestes categories indexen identitats que se situen en un continuum d'autenticitat que, al seu torn, es correlaciona amb l'autopercepció dels parlants com a legítims parlants de basc.The number of Basque speakers has grown considerably in the last 40 years, due largely to the rising number of new speakers, or euskaldunberris, defined here as those people who have learned the language through any means other than family transmission. Although new Basque speakers constitute a strategic group for the future development of the language, until now no detailed study of this collective had been attempted.In this article we present the results of research into the perceived linguistic identities of new Basque speakers, exploring the participants’ reasons for assigning themselves to one of three principal categories: euskaldun zaharra (native speaker), euskaldunberri (new speaker) and euskaldun (Basque speaker). It is argued that these categories reflect identities that can be situated in a continuum of authenticity that, in turn, correlates with the speakers’ self-perception as legitimate speakers of Basque

Standardizing minority languages: Competing ideologies of authority and authenticity in the global periphery

This book addresses a crucial, yet often overlooked dimension of minority language standardisation, namely, how social actors engage with, support, alter, resist and even reject standardisation processes. We look at standardisation processes as a political domain where social actors use standards as semiotic resources for articulating discourses on society. The chapters in this volume are therefore concerned first and foremost with social actors, their ideologies and practices, rather than with language per se. By considering the perspectives and actions of people who participate in or are affected by minority language politics, this volume aims to provide a comparative and nuanced analysis of the complexity and tensions inherent in minority language standardisation processes. Echoing Fasold (1984), this involves a shift in focus from a sociolinguistics of language to a sociolinguistics of people. How do social actors experience and negotiate these predicaments? Why are standards for minoritised languages sometimes sought after and praised and at other times vehemently contested and rejected? What are the consequences of standardisation projects for different people? It is these questions that this volume considers through case studies of minority language standardisation from around the world. The authors, who come from very different backgrounds with respect to involvement in standardisation processes, draw on ethnographic, historical and discourse data in order to examine standardisation projects in diverse settings. In bringing these case studies and analyses together, we aim to provide both empirical and conceptual insights into minority language standardisation. This volume highlights the role of social actors in the creation and negotiation of standards, and the diversity of marginalised or peripheral speech communities in which standardisation efforts occur. Focusing on ground-level processes and participants allows us to illuminate ways in which projects to standardise minoritised languages echo, reinvent, and at times subvert the characteristics of language standardisation established since the 18th century. Beginning with a reflection on language standardisation from a historical perspective (section 2), we then define our focus on minority/ minoritised language communities and discuss the nature of standardisation projects in these settings in particular (section 3). We conclude with an overview of the volume (section 4)