Cartografia i gestió de l'aigua: els plànols del canal de la Infanta, de Tomàs Soler i Ferrer i Joan Soler i Mestres (1838-1852)

El canal de la Infanta va fer possible, des de la seva inauguració el 1819, el regatge de part de les terres del curs baix del riu Llobregat i del seu delta, les quals fins aleshores havien estat de secà. A més el desnivell d'alguns punts del canal, la seva aigua, va ser aprofitada per a usos industrials. Davant dels avantatges que donava l’aigua, era molt important que aquesta estigués repartida de manera equitativa. Resultat d'això n'és l'excel·lent treball cartogràfic que va realitzar Tomàs Soler i el seu fill, Joan Soler i Mestres, entre 1838 i 1852The Canal de la Infanta was opened in 1819 and since then, it has irrigated the greater part of the lands in the lower course of the River Llobregat and its delta, which had been dry up until that point. Furthermore, its water was also used for industrial purposes due tho the difference in level in some points of the channel. It was very important that ther water was fairly distributed considering the advantages that it provided. As a result, Tomàs Soler i Ferrer and his son Joan Soler i Mestres caried out an excellent cartographic project between 1838 and 185

La Cartografia municipal de Cardona entre 1852 i 1905

Cardona, com moltes altres ciutats de la península Ibèrica, va començar a recuperar- se demogràficament a partir del segle xviii. Com a conseqüència d'aquest fet, les ciutats van créixer de manera desordenada i, per aquest motiu, a principis del segle xix es van dictar un seguit de reials ordres per alinear els carrers i places de les ciutats. Sota aquestes circumstàncies, Cardona va traçar el plànol geomètric de la vila el 1852, els plànols d'alineacions de carrers el 1864-1865 i 1890, i un altre plànol geomètric 1905.Cardona, as many other cities of the Iberian Peninsula, began to recover demographically after the 18th century. As a consequence of this fact, cities grew in an unorganized manner and for this reason; a number of royal orders to align the streets and squares in the cities were dictated at the beginning of the 19th century. Under these circumstances, Cardona drew a geometric plan of the town in 1852, street alignment plans in 1864-1865 and 1890, and another geometric plan in 1905.Cardona, como muchas otras ciudades de la Península Ibérica, empezó a recuperarse demográficamente a partir del siglo xviii. Como consecuencia de este hecho, las ciudades crecieron de manera desordenada y, por este motivo, a principios del siglo xix se dictaron un conjunto de reales órdenes para alinear las calles y plazas de las ciudades. Bajo estas circunstancias, Cardona trazó el plan geométrico de la villa en 1852, los planos de alineaciones de calles en 1864-1865 y 1890, y otro plano geométrico en 1905

The Hidden Cost of Bananas: The Effects of Pesticides on Newborns’ Health

This study examines the effects of aerial fumigation of banana plantations on newborns’ health during the period 2015–17 in Ecuador. Using the mothers’ addresses, the perimeter of the plantations, and the amount of pesticides applied in each plantation, we determine newborns’ exposure to pesticides. We then implement a difference-in-differences strategy that exploits seasonal variations in the use of pesticides to identify the causal effect of fumigations on newborns’ health outcomes. Our analysis shows that newborns with a high exposure to pesticides during gestation have a birth weight deficit of between 80 and 150 grams. Moreover, exposure to pesticides increases the likelihood of low birth weight and preterm delivery. We validate our results with a maternal fixed effect model that compares the health outcomes of siblings exposed and not exposed to intensive fumigations. We also carry out placebo and falsification tests considering newborns exposed to other crops not using aerial fumigations

The hidden cost of bananas: pesticide effects on newborns’ health

We study the effects of aerial fumigation of banana plantations on newborns’ birth weight during the period 2015-2017 in Ecuador. We use mothers’ addresses and information on the perimeter of the plantations to create an individual measure of newborns’ exposure to pesticides. We use this measure to implement three independent identification strategies to address the endogeneity of exposure to aerial fumigations. First, we consider a difference-in-differences strategy that exploits seasonal variations in the use of pesticides across provinces. Second, we estimate a difference-in-differences model that considers geographical variations in the use of pesticides across comparable crops. Third, and finally, we estimate a maternal fixed effects model to examine the effect of pesticides on siblings who had a different residence during gestation and who were exposed to different levels of fumigations. Our first empirical model shows that newborns exposed to pesticides, when their first gestational trimester coincides with the periods of intensive fumigations of the plantations, have a birth weight reduction of between 38 and 89 grams. Moreover, exposure to pesticides increases the likelihood of low birth weight and low Apgar score at the first minute by around 0.35 and 0.33, respectively. The second model finds that newborns exposed to fumigated banana plantations have a birth weight deficit of between 29 and 76 grams, when compared to those exposed to other fumigated crops. Finally, the maternal fixed effect model shows that girl newborns exposed to pesticides have a birth weight deficit of 346 grams when compared to non-exposed siblings

Mapificació i simbolització de variables socioeconòmiques : mapa de densitat de població

Mapificació i simbolització de variables socioeconòmiques. Elaboració d'un mapa de colors graduats de la densitat de població de les comarques de Catalunya

La dispersión urbana y los costes temporales de la movilidad : el caso de Matadepera, Región Metropolitana de Barcelona

El consumo excesivo de suelo, la pérdida de biodiversidad, la descohesión social y la pérdida de identidad, la privatización del paisaje o los costes temporales de la movilidad son algunos de los impactos de la dispersión urbana. Este artículo se centra en el análisis de la movilidad cotidiana en un municipio de la Región Metropolitana de Barcelona, Matadepera. Se analizan los costes temporales de la movilidad -en coche y a pie- utilizando dos metodologías distintas del análisis de redes: 1) matriz de costes OD desde cada portal a los servicios básicos y 2) cálculo de áreas de servicio a partir de distintos puntos de interés. El objetivo es cuantificar y cartografiar la accesibilidad de la población para explicar el alto nivel de dependencia del transporte motorizado privado. Los resultados demuestran cómo la dispersión urbana, y más especialmente en zonas de relieve pronunciado, afecta directamente la modalidad de transporte y dificulta el uso de alternativas de movilidad más sostenibles.El consum excessiu de sòl, la pèrdua de biodiversitat, la descohesió social i la pèrdua d'identitat, la privatització del paisatge o els costos temporals de la mobilitat són alguns dels impactes de la dispersió urbana. Aquest article se centra en l'anàlisi de la mobilitat quotidiana en un municipi de la Regió Metropolitana de Barcelona, Matadepera. S'analitzen els costos temporals de la mobilitat -en cotxe i a peu- utilitzant dues metodologies diferents de l'anàlisi de xarxes: 1) matriu de costos OD des de cada portal als serveis bàsics, i 2) càlcul d'àrees de servei a partir de punts d'interès. L'objectiu és fer una representació i cartografiar l'accessibilitat de la població per explicar el nivell de dependència del transport motoritzat privat. Els resultats demostren com la dispersió urbana, i molt especialment en zones de relleu pronunciat, afecta directament la modalitat de transport i dificulta l'ús d'alternatives de mobilitat més sostenibles.Excessive land consumption, loss of biodiversity, social lack of cohesion and loss of identity, privatization of the landscape or temporary mobility costs are some of the impacts of urban sprawl. This paper focuses on the analysis of daily mobility in a municipality of the Metropolitan Region of Barcelona, Matadepera. The temporary costs of mobility, by car and on foot, are analyzed using two different network analysis methods: 1) OD cost matrix from each housing portal to basic services and 2) calculation of service areas from different points of interest. The objective is to quantify and map the population's accessibility in order to explain the high level of dependence on private transport. The results demonstrate how urban dispersion, especially in high slope areas, directly affects the mode of transport and hinders the use of more sustainable mobility alternatives.Une consommation excessive de terres, une perte de biodiversité, un manque de cohésion sociale et une perte d'identité, la privatisation du paysage ou des coûts temporaires de la mobilité sont quelques-uns des impacts de la dispersion urbaine. Cet article porte sur l'analyse de la mobilité quotidienne dans une municipalité de la Région Métropolitaine de Barcelone, Matadepera. Les coûts temporaires de la mobilité sont analysés, pour les déplacements en voiture et à pied, en utilisant deux méthodes différentes de l'analyse des réseaux, 1) la matrice des coûts OD depuis chaque portail jusqu'aux services de base et 2) le calcul des zones de service à partir de différents points d'intérêt. L'objectif est de quantifier et de cartographier l'accessibilité de la population afin d'expliquer le niveau élevé de dépendance au transport privé motorisé. Les résultats démontrent que la dispersion urbaine, et plus particulièrement dans les zones au relief prononcé, affecte directement le mode de transport et entrave l'utilisation d'alternatives de mobilité plus durables

Wildfires in the wildland-urban interface in Catalonia : Vulnerability analysis based on land use and land cover change

The crisis in traditional forest and farming activities that began in the second half of the 20th century has given way to a new territorial structure, characterised by greater forest density and an acceleration of urban sprawl, which has affected the impact of fires on the territory and especially on the inhabitants. The increased vulnerability of homes located at the wildland-urban interface (WUI) and the differences in the intensity of fire impact makes it necessary to identify different typologies of WUI zones. Characterization of WUI typologies was based on four forest fires with distinct characteristics, selected from fires that occurred in Catalonia in 2003 and 2012. Based on the different landscape units that have been studied and the dynamics of the changes that have occurred in the study area over the past 15 years, together with the occurrence of fires during this period, identified three major WUI zone typologies: a) metropolitan, b) agroforest and c) mountain agrosilvopastoral. The results, based on Kappa index and Rate of Change, show significant changes in Land Use and Land Cover between 2003 and 2009 in each study area, but the economic and social context in each region generated different territorial dynamics for each typology. This diagnosis contributes to knowledge that expands the available planning and management tools to mitigate the effects of wildfires

La continuidad forestal como desafío a los incendios en las comarcas de montaña de cataluña (1993-2018)

El estudio de las perturbaciones forestales indica una presencia continua de los incendios como factor determinante en las dinámicas de los paisajes de montaña. El abandono de los terrenos de cultivo y de pastos, y la sustitución del combustible vegetal por el combustible fósil, se traduce en un incremento de superficie forestal que, con los años, se convierte en una masa continua de combustible sin gestionar. Esta investigación forma parte de un proyecto mucho más amplio que tiene como objetivo explicar las dinámicas del paisaje de las comarcas de montaña de Cataluña. Se aporta una primera diagnosis para dar respuesta a dos hipótesis de trabajo generales: 1) la superficie forestal durante los últimos 25 años ha crecido y 2) existe una menor fragmentación del territorio. Las fuentes de datos utilizadas son los mapas de usos del suelo del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) y el Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) de 1993, 2009 y 2018. A partir del uso de herramientas SIG, se ha podido determinar que, en general, la superficie forestal y la continuidad ha crecido durante este periodo de 25 años y que existen diferencias significativas entre las distintas comarcas de montaña en cuanto a la fragmentación.The study of forest disturbances shows a continuous presence of fires as a key factor in the dynamics of mountain landscapes. The fact of abandoning cultivation and grazing areas, and the replacement of vegetable fuel for fossil fuel imply an increase of the forest area, and after some years, it becomes a continuous fuel mass without being managed. This investigation is part of a much wider project that has the objective of explaining the landscape dynamics of Catalan mountain regions. In this investigation, there is a first diagnosis that will answer two general hypotheses: 1) the forest area has grown in the last 25 years, and 2) there is less fragmentation of the territory. The sources of the data used are the land use and cover maps published from Centre for Ecological Research and Forestry Applications (CREAF) and Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) of 1993, 2009 and 2018. It has been determined with the use of GIS that, in general, the forest area has grown during these 25 years and that there are important differences amongst the various mountain regions regarding the fragmentation

SIG per a la gestió d'emergències de protecció a la comarca de l'Alt Penedès

El present treball és el resultat del projecte final del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica dut a terme en una empresa durant tres mesos. L'empresa en qüestió per aquest cas, és l'Oficina Tècnica del Consell Comarcal de l'Alt Penedès, el qual va signar un conveni de col·laboració amb el LIGIT (UAB). L'objectiu principal pel qual es van realitzar aquestes pràctiques va ser per crear una eina de gestió d'emergències en l'àmbit de protecció civil. Però, abans d'això seria necessari introduir el Consell Comarcal de l'Alt Penedès en l'àmbit dels Sistemes d'Informació Geogràfica, ja que era a partir d'aquest conveni que s'iniciava el treball en aquest cam