Cnidarios de una laguna costera de la Isla de Mallorca

Abstract not availabl

Estudio bionómico y ecológico de los cnidarios bentónicos de las islas Medes (Girona)

19 pages, 5 figures, 3 tablesPeer Reviewe

Les comunitats de coralls al canó de cap de Creus

En la darrera dècada, les comunitats de coralls blancs han despertat l’interès dels científics a nivell mundial a causa, en part a la seva rellevància ecològica i en part a la seva desconeixença. Els escrits antics, des d’inicis del segle XX se sap que aquestes comunitats eren molt abundants en el límit de la plataforma continental a la Mediterrània entre 150 i 400 m de fondària. Actualment estan confinats a indrets on les activitats pesqueres de ròssec no les hagin malmès i és urgent trobar i avaluar el seu estat per promoure la seva conservació.Un dels indretsmés on es pot confirmar la presència i bon estat de conservació en la Mediterrània és el canó submarí de cap de Creus. Sobretot a la paret del sud del canó s’han pogut estudiar poblacions molt importants del corall Madrepora oculata i algunes petites poblacions de Lophelia pertusa. Les colònies d’aquests coralls configuren un hàbitat singular i de gran diversitat resultat, en part, de l’elevada producció biològica de l’àrea del cap de Creus i també perquè la seva localització a la paret del canó ha dificultat la destrucció encara que avui en dia les línies de palangre són l’amenaça més directa per a la seva supervivència.In the last decade, colonies of white coral have become of interest to scientists worldwide, partly because of their ecological relevance and partly because they are still little known. From older writings from the beginning of the twentieth century we know that these colonies were very frequent on themargins of the continental shelf in the Mediterranean between 150 and 400m deep. Nowadays, they are confined to areas where trawling activities have not destroyed them and it is urgent to find and evaluate its current state in order to promote its conservation. Another Mediterranean area where it can be found, and well-conserved, is the submarine channel of the Cap de Creus. Especially on the south side of the channel, important colonies of the Madrepora oculata coral have been studied and some smaller ones of Lophelia pertusa. These coral colonies make up a unique habitat of great diversity as a result of, in part, the elevated biological production of the Cap de Creus area. And also because their situation on the channel’s wall has protected them from destruction, although longline fishing represents a direct threat against its survival still today

Benthic suspension feeders, key players in Antartic marine ecosystems?

Ja fa un cert temps que hom accepta, de manera general i a partir d'estudis de la columna d'aigua en mar obert, que en les comunitats marines de l'oceà Antàrtic hi ha un període prolongat d'activitat hivernal mínima que s'estén al llarg de sis mesos com a mínim, que és el temps que dura l'hivern austral. Tanmateix, investigacions recents en algunes espècies d'invertebrats suspensívors (filtradors) bentònics litorals han suggerit que el període d'inactivitat potser dura només unes poques setmanes. Això planteja una interessant qüestió: què és el que permet que aquests organismes antàrtics mengin, i per tant romanguin actius, durant períodes molt més llargs del que fins ara s'havia cregut? Hom ha suggerit adaptacions especials a menjar en concentracions molt baixes d'aliment, o bé a usar eficientment l'abundància ocasional d'aliment enmig de llargs períodes d'escassedat. Molts animals suspensívors podrien usar fonts alternatives al seu aliment usual, el fito- i el zooplàncton; per exemple, la ?fracció fina' de matèria orgànica, o microplàncton (bacteris, ciliats i flagel·lats, junt amb carboni inorgànic particulat d'orígens diversos), que hom ha demostrat recentment que té un paper molt més significatiu del que hom creia a l'hora de complementar la dieta i de subvenir a les demandes energètiques de moltes espècies de suspensívors. També s'ha esmentat el possible paper de la resuspensió de sediments i, atès l'elevat valor alimentari del component orgànic dels sediments antàrtics, àdhuc de fons pregons, serà interessant investigar més en aquesta línia. Observacions recents relacionades amb la dieta natural (captura de preses) d'algunes espècies d'aigües somes porten a suposar que alguns suspensívors antàrtics, si més no, tenen taxes de creixement i reproducció que són similars a les assenyalades per a espècies d'aigües temperades.For quite some time it was generally accepted, from water column and open sea studies, that in Antarctic marine communities there is a prolonged period of minimal winter activity which lasts for at least six months during the Southern winter. However, recent studies on certain littoral benthic suspension feeders have suggested that the period of inactivity may last only a few weeks. This raises the question of what allows these organisms to feed, and hence remain active, for considerably longer periods than previously thought. Special adaptations to feeding at low levels of food concentration, or to using occasional food abundance followed by long periods of starvation have been suggested. Many suspension feeders might use alternative food sources to phytoand zooplankton, e.g., the «fine fraction» of organic matter, or microplankton (bacteria, ciliates, and flagellates including POC of several origins), which has recently been shown to play a much more significant role than expected in complementing the diet and meeting energy demands in many species of suspension feeders. The possible role of sediment resuspension has also been reported, and given the high food value of the organic component of sediments even on deep bottoms further research would be of interest. Recent observations related to the natural diet (prey capture) of several shallow species lead to the assumption that part of Antarctic suspension feeders have similar growth and reproduction rates to those reported for temperate waters. Efficient food assimilation may contribute to our understanding of the continuous reproduction state observed in octocorals and, also, of the development of tridimensionally structured communities which are suspension-feeder dominated, highly diversified, and have a high biomass

Cold-water corals research in the lab and in the field: (1) growth rates of four CWC species maintained in aquaria, (2) new research areas: the Galicia Bank and the Avilés canyon (Atlantic and Cantabrian Sea), a scientific and methodological approach

Growth rates of 4 Cold-water Coral (CWC) species (Madrepora occulata, Lophe/ia pertusa, Desmophyllum cristagalli and Dendrophyllia cornigera) from the Mediterranean Sea have been measured under the same and controlled laboratory conditions over a nine months period. Results showed that M. occulata grew faster than the other three species, which presented similar growth rates. These results are discussed and also compared with the growth of tropical coral species maintained in aquaria, but in different light and temperature conditions, which corresponded to the usual culture conditions of these corals. It appeared that the zooxanthellate tropical coral Galaxea fascicularis exhibited similar growth rates than the CWC M. oculata. Further we present new research areas on the Atlantic and Cantabrian continental margin, the Galicia Bank and the Aviles canyon, which are part of the zones studied in the Spanish LIFE project INDEMARES, as well as possible targets as Marine Protected Areas (MPAs) for the NATURA 2000 network. Both areas are studied considering an ecosystem approach, aboarding an integrated study of the physical scenario (hydrography, geomorphology), all ecosystem compartments (fish, endo-, epi-, and suprabenthic and benthopelagic fauna) and the trophic relationships between them. All this information, together with the study of the impact of the fisheries working in the areas, will be integrated in a trophodynamic mass-balance model and will be used to identify vulnerable ecosystems (VE) (as the CWC habitats are) and essential fish habitats (EFH). This methodological approach offers a holistic view of these deep-sea ecosystems and can be used to design more effective and successful management strategies for MPA

Guia d’identificació del plàncton

68 pages, figuresSota les onades de l’oceà es belluguen una immensitat d’organismes. Molts els coneixem però, t’has imaginat mai que alguns arribin a ser tan petits que no poden ser vistos a ull nu? Submergeix-te en el mar d’espècies que es deixen portar pel vaivé de les onades. Descobriràs el plàncton, un món fascinant!Un projecte de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i l’Escola del Mar (Ajuntament de Badalona), amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) - Ministerio de Ciencia e Innovación, i amb el suport institucional de l’acreditació AEI ‘Severo Ochoa Centre of Excellence’ (CEX2019-000928-S)Peer reviewe