More evidence concerning the aspect hypothesis: The acquisition of English progressive aspect by Catalan-Spanish instructed learners

A robust finding of studies investigating the Aspect Hypothesis is that learners at early stages of acquisition show a strong preference for using the progressive aspect as associated with activity verbs. As they advance in their acquisition of the second or foreign language, learners move from this prototypical association to associations traditionally considered to be more peripheral (e.g.-ing with accomplishments or achievements). Within this framework, the goal of this paper is to provide further evidence from groups of learners with different proficiency levels with regard to the acquisition of progressive aspect by tutored learners of English who are bilingual Catalan-Spanish. This is done by eliciting data by means of two different task types and by looking at both tokens and types. Our results are consistent with previous research according to which-ing morphology is closely associated with durative lexical aspect, although not necessarily with activity predicates. The study also shows that the type of task has an influence on the frequency and the distribution of learners" progressive forms

Differences in attainment and performance in a foreign language: the role of working memory capacity

The goal of this study is to investigate the role of working memory capacity in L2 attainment and performance. The study uses an L1 reading span task to measure working memory of a group of 59 high- intermediate/advanced learners of English, and a film retelling task to measure their oral production. The analysis first showed a moderate to high correlation between proficiency measured by a general proficiency test and learners' fluency, lexical complexity, and accuracy but not structural complexity on the retelling task. Secondly, no correlation was found between overall proficiency and working memory. Thirdly, a weak correlation was found between fluency and lexical complexity, and working memory. When the group was split into top and bottom levels of proficiency, moderate correlations were found between lexical complexity and working memory only for the high-proficiency group. The results are discussed in the light of previous research

The presentation of Catalan universities' linguistic reality to a transnational audience

This article seeks to explore critically the discourse strategies used by three Catalonian universities on their English-medium websites, directed at (prospective) transnational students, investigating how their higher education (HE) linguistic environments are portrayed. In recent decades, Catalan regained its status of lingua academica alongside Spanish; the use of Catalan in HE is regarded as vital for its long-term sustainability. In this context, efforts to attract transnational students jar with concerns raised about the hegemonic dominance of English as an academic lingua franca. After reviewing salient themes in the literature on the changing landscape of HE in Europe, we describe the linguistic and sociopolitical context of Catalonia in particular, and adopt Fairclough's three-stage discourse analysis framework to our text analysis. Texts are described and considered in terms of how they can be seen to either reproduce or challenge these emergent themes. Results show that the websites identify English as the world's undisputed academic lingua franca, and a linguistic gateway to international success. Simultaneously, the websites focus on the social and cultural significance of their local language to its foreign audience, trying to escape the risk of cultural and linguistic harmonisation that has been denounced in English as a Medium of Instruction (EMI) in other comparable contexts

The effects of captioned video on processing and vocabulary learning under different genres

Presentació a: EuroSLA 201

Six high schools with outstanding results in the PAU: The views of the English teachers and their students

For this research, six public high schools in Catalonia were selected whose students had obtained outstanding results on the English test in the PAU in 2005, 2006 and 2007. Interviews and questionnaires were used to learn about teachers' and students' attributions of success as well about their more general views on English language teaching in their schools and in Catalonia. Data show success is often attributed to both internal and external factors and rarely to methodological factors. Also, both teachers and students are well aware of the limitations of teaching and learning English in their context and are able to articulate valuable ideas for change

El perfil del alumnado y profesorado en un grupo de institutos con resultados destacables en inglés

Based on results from the English test in the PAU, six public high schools were selected in Catalonia whose results were among the highest with the objective of analyzing the features of the students' and teachers' at these schools. The instruments used were a student questionnaire (n=312) and a teacher questionnaire (n=12) and results show that what makes these schools more effective mainly lies on the students' good academic orientation as well as their positive attitudes towards English). Also the teacher profile with a good command of the foreign language, good communication skills and a sense of vocation towards the profession have also been found to be contributing factors

Cómo se enseña inglés en un grupo de institutos donde se obtienen resultados destacables en la prueba de lengua inglesa en las PAU

Según los resultados de la prueba de inglés en las PAU (Pruebas de Acceso a la Universidad) de los años 2005, 2006 y 2007 se seleccionaron seis institutos públicos de Secundaria en Cataluña que habían obtenido resultados destacables, con el objetivo de analizar características de gestión docente, pedagógicas y organizativas que puedan haber contribuido a los buenos resultados. El análisis se realizó a partir de entrevistas, cuestionarios, observaciones de aula y una prueba escrita de inglés y con la participación de directores de departamento ( n=6), profesores (n=12) y alumnos de Bachillerato (n=391). Los resultados obtenidos en la prueba escrita sitúan a buena parte de los alumnos en el nivel B2 según el MERC, que es superior al nivel medio de los alumnos de segundo de Bachillerato de Cataluña. El análisis de los datos apunta a que la singularidad de los centros estudiados se encuentra principalmente en el nivel de exigencia por parte de los profesores de inglés, en la buena gestión del tiempo en clase y en una ausencia de problemas de disciplina. En cambio, la metodología empleada, con un predominio de trabajo individual, de producción escrita y de uso del libro de texto, no parece ser un rasgo distintivo y es similar a la descrita en los resultados de una muestra representativa de profesores de Bachillerato en Cataluña (CSd'A, 2005). En el artículo se discuten algunos factores que pueden haber influido en esta ausencia de rasgos distintivos en el plano metodológico entre los institutos seleccionados, como el haber utilizado las pruebas de las PAU para la selección de los institutos o la influencia del formato de las PAU (que no incluye un componente oral) en la práctica docente de los profesores. Finalmente, se mencionan algunos factores externos a la docencia que también pueden haber influido en el buen rendimiento de los institutos objeto de estudio

L'aprenentatge de llengües mitjançant tasques pedagògiques

L'objectiu d'aquest article és, d¿una banda, presentar els arguments que han estat exposats per demostrar que l'ús de tasques pedagògiques pot promoure l'aprenentatge i l'adquisició de llengües i, d'altra banda, revisar com, des del camp de l'adquisició de llengües, s'han utilitzat les tasques pedagògiques com a objecte d'estudi. A l'article, en primer lloc, es defineix el concepte de tasca, tot distingint entre tasques reals i tasques pedagògiques. A continuació, es presenten alguns dels arguments que s'esgrimeixen per considerar les tasques com a eines facilitadores de l'aprenentatge. Finalment, s'hi apunten dues línies de recerca: una d'interactiva i una de cognitiva, que, en l'actualitat, intenten aportar proves sobre com determinats dissenys de tasques pedagògiques poden facilitar l'aprenentatge de llengües

Task Complexity and L2 Narrative Oral Production

[eng] This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.[cat] Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge