Fieldstone

n/

The construction and validation of an instrument to measure the background experiences of first grade children.

Thesis (Ed.D.)--Boston Universit

Environment, difficulty and consequences of the implementation of a total quality management system

.Matia Fundazioa, organización sin ánimo de lucro, desde una visión humanista e integral de la persona mayor, presta servicios sociosanitarios desde 1888, y aborda desde comienzos de 1998 la mejora continua de su organización. En este artículo se explican los pasos seguidos para la obtención de la certificación ISO en todos sus centros y servicios, de forma que se sentaran las bases para iniciar el proceso de la mejora. Posteriormente para gestionar la organización por procesos siguiendo el modelo Europeo EFQM. Se cuenta también el proceso para la mejora de todos los servicios y personas de la organización con vistas a la consecución de sus objetivos.Matia Fundazioa, a non-profit organisation, has been rendering social and health services based on a humanistic approach , and targeting the elderly, since 1888. Since tire beginning of 1998 it Iras tackled the question of ongoing improvement in its organisation. This article explains the steps taken to obtain the ISO certiftcation in all its centres and services, this laying tire foundations to implement the improvement process. The organisation will subsequently be managed by processes following the European EFQM model. There is also a process in place for improving all services and people across the organisation, with a view to achieving all itsobjectives

A study of the mentally superior students of the Hugh B Bain Junior High School, Cranston Rhode Island.

Thesis (Ed.M.)--Boston Universit

Modelling sea level rise impacts and the management options for rice production: the Ebro Delta as an example

Les àrees costaneres han de fer front als riscos creixents relacionats amb la PNM. El Delta de l'Ebre és un ecosistema representatiu de la vulnerabilitat de les zones costaneres a la PNM. La producció d’arròs és la principal activitat econòmica, ocupant un 65 % de la superfície total, és sensible a la PNM, i l'augment de la salinitat del sòl, el factor més limitat de la producció. Per tant, cal analitzar els impactes de la PNM, és a dir, la inundació i la salinització del sòl, i desenvolupar les mesures d'adaptació adequades. Vam construir models espacials (1 × 1 m) sobre les zones més vulnerables a la inundació, pèrdua de sediments, salinitat del sòl i pèrdua de producció d'arròs. Mitjançant l’acoblament de dades SIG amb GLMz, i posteriorment, els models es van executar en diferents escenaris previstos per l'IPCC (AR5) fins a l’any 2100. També vam avaluar la viabilitat d'una mesura d'adaptació innovadora basada en la natura, que consisteix a recuperar els sediments atrapats en els embassaments de la conca a la plana deltaica. L'elevació (inversament) va ser la variable més important a l'hora d'explicar la variació en la salinitat del sòl, els models van predir una disminució de l'índex de producció d'arròs normalitzat (RPI) seguint el gradient d'elevació del delta. Depenent de l'escenari considerat, els models prediuen una reducció del RPI al 2010 del 62.1% al 54,6% per l’any 2100, en l'escenari més conservador (PNM = 0.53 m); i fins al 33.8% per al pitjor dels escenari considerat (PNM = 1.8 m), amb una disminució dels beneficis de fins a 300 € per hectàrea. Per als mateixos escenaris, la superfície d’arrossars inundada va ser del 36-90 %, i la pèrdua de sediment va ser de entre 122 i 418 milions de tones. La mesura d'adaptació proposada, basada en la natura, va tenir un efecte positiu en la producció d'arròs i es pot considerar una opció de gestió innovadora per mantenir els serveis ecosistèmics del Delta de l'Ebre, tot i la PNM. Els nostres models es poden aplicar a altres àrees deltaiques de tot el món, ajudant els agricultors i els ‘stakeholders’ a identificar àrees vulnerables als efectes de la PNM així com a desenvolupar plans de gestió.Las zonas costeras tienen que hacer frente a los crecientes riesgos relacionados con la subida del nivel del mar (SLR). El Delta del Ebro es un valioso ecosistema representativo de la vulnerabilidad de las zonas costeras al SLR. La producción de arroz, la principal actividad económica de la zona, ocupa ca. el 65% de la superficie total, y es sensible a la SLR, y al aumento de la salinidad del suelo el factor más limitante en el cultivo del arroz. Por tanto, es necesario analizar los impactos de la SLR, es decir, la inundaciones y la salinización del suelo, y desarrollar medidas de adaptación apropiadas. Hemos construido modelos espaciales (1 × 1 m) en áreas propensas a inundación, pérdida de sedimentos, salinización del suelo y pérdida de producción de arroz. Se acoplaron datos de GIS con GLMz y los modelos se realizaron bajo diferentes escenarios predichos por el IPCC (AR5) hasta 2100. También evaluamos la viabilidad de una medida innovadora de adaptación basada en la naturaleza que consiste en reintroducir sedimentos atrapados en embalses de bajo Ebro a la llanura deltaica. La elevación (inversamente relacionada a la salinidad del suelo) fue la variable más importante para explicar la salinidad del suelo, por lo que los modelos predijeron una disminución en el Índice de Producción de Arroz normalizado (RPI) siguiendo el gradiente de elevación del delta. Según el escenario considerado, los modelos predicen una reducción de RPI del 62.1 % en 2010 a 54.6 % en 2100 para el escenario más conservador (SLR = 0.53 m); Y al 33,8 % en el peor escenario considerado (SLR = 1,8 m), con una disminución de los beneficios de hasta 300 €/ha. Para los mismos escenarios, la superficie de los campos de arroz inundados osciló entre 36 y 90 %, y la pérdida de sedimentos de 122 a 418 millones de toneladas. La medida de adaptación propuesta tuvo un efecto positivo en la producción de arroz y puede considerarse como una opción de gestión innovadora para mantener los servicios ecosistémicos del Delta del Ebro a pesar del SLR. Nuestros modelos pueden aplicarse a otras áreas deltaicas en todo el mundo, ayudando a los agricultores y a las partes interesadas a identificar áreas vulnerables a los impactos del SLR y a desarrollar planes de manejo.Coastal areas have to cope with increasing risks related to SLR. The Ebro Delta is a valuable ecosystem representative of the vulnerability of coastal areas to SLR. Rice production is the main economic activity, occupying ca. 65 % of the total surface is sensitive to SLR, and the increase in soil salinity, the most limiting factor. Thus, it is necessary to analyse the impacts of SLR, i.e. flooding and soil salinization, and to develop appropriate adaptation measures. We built spatial models (1 × 1 m) in areas prone to be flooded, sediment loss, soil salinity, and rice production loss. We coupled data from GIS with GLMz and models were run under different scenarios predicted by IPCC (AR5) up to 2100. We also evaluated the feasibility of an innovative nature-based adaptation measure consisting in reintroducing sediments trapped in basin reservoirs into the delta plain. Elevation (inversely related) was the most important variable in explaining soil salinity, thus, models predicted a decrease in normalized Rice Production Index following the delta elevation gradient. Subjected to the scenario considered, the models predict a RPI reduction from 62.1 % in 2010 to 54.6 % by 2100 in the most conservative scenario (SLR = 0.53 m); and to 33.8 % in the worst considered scenario (SLR = 1.8 m), with a decrease of profit up to 300 € per hectare. For the same scenarios, the flooded rice fields’ area ranged 36-90 %, and the sediment loss 122-418 million tonnes. The nature-based adaptation measure proposed had a positive effect on rice production, and it can be considered as an innovative management option for maintaining the Ebro Delta ecosystem services although SLR. Our models can be applied to other deltaic areas worldwide, helping farmers and stakeholders to identify vulnerable areas to SLR impacts and to develop management plans

Background experiences of first grade children from Winston basal readers for grade one

Thesis (Ed.M.)--Boston Universit

Ri'e Hikun Liman Wanan Communication Media with Rera Wulan Tana Ekan

The traditional people's belief in God as the Supreme Cause of the universe can be expressed in various ways. The methods used are the inner representation of traditional society of the existence of a God who created the heavens and the earth. The Lamaholot people refer to God as Rera Wulan Tana Ekan 'Creator of Heaven and Earth' in a cultural perspective. Rera Wulan Tana Ekan in the perspective of Lamaholot culture is the Highest Being who is believed to have perfect abilities such as creating, maintaining, maintaining, even destroying. These particularities of Rera Wulan Tana Ekan are the basis for the importance of intense communication between humans and Rera Wulan Tana Ekan God’. Ri'e Hikun Liman Wanan ‘right hand corner of the house’ is a medium of human communication with Rera Wulan Tana Ekan ‘God’

Tradisi Torok dalam Ritual Kaer Ulu Wae Etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores Perspektif Linguistik Kebudayaan

Tulisan ini bertujuan untuk memaparkan  tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores perspektif   linguistik kebudayaan . Tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae merupakan ritual syukuran adat yang dibuat untuk mori jari dedek “ Tuhan Pencipta” yang telah menjaga, dan melindungi etnik Golo Mangung . Rumusan masalah yang diangkat dalam tulisan ini adalah (1) bagaimanakah bentuk tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores (2)  bagaimanakah  makna tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores. Tujuan dari tulisan tersebut adalau untuk   (1) menemukan dan mendekripsikan tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores, (2)   menemukan dan mendekripsikan makna tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae etnik Golo Mangung Manggarai Timur Flores.  Metode yang digunakan dalam penelitian ini yakni metode pengamatan tidak terlibat. Dalam arti peneliti tidak ikut berbicara tetapi hanya dengar dan menyimak torok dalam ritual kaer ulu wae. Pendekatan yang digunakan dalam penelitian ini yakni pendekatan kualitatif, data yang digunakan dalam penelitian ini yakni data lisan dan sumber data yang digunakan dalam penelitian ini yakni tu’a adat dan para tokoh masyarakat, teknik yang digunakan dalam pengumpulan data yakni teknik   wawancara, teknik catat, teknik rekam, dan teknik dokumentasi, sedangkan teknik yang digunakan dalam analisis data yakni reduksi data, pemamparan data, dan verifikasi. Penulis mendeskripsikan secara sistematis dan akurat tentang tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae pada etnik Golo Mangung, Manggarai Timur. Teori yang digunakan dalam penelitian ini adalah teori Linguistik Kebudayaan yang menggambarkan tentang hubungan erat antara bahasa, budaya dan masyarakat.  Hasil kajian menunjukkan bahwa bentuk tradisi torok dalam ritual kaer ulu wae   etnik Golo Mangung, dengan bentuk     ciri fonologi yakni estetika bunyi, dan  morfologi  terdiri dari  unsur nomina, verba dan pronomina. Makna yang terkandung dalam tradisi torok dalam   ritual kaer ulu wae   terdiri dari (1) Makna Religius (2) Makna Permohonan (3) Makna Persahabata