Història del llibre, les biblioteques i la lectura (2010-2011)

S'hi exposen les aportacions i activitats principals dutes a terme entorn de la història del llibre i dels documents en general, les biblioteques, arxius i la lectura, com també d'assumptes que s'hi relacionen, com ara publicacions, congressos, conferències, exposicions, etc., que s'han editat o han tingut lloc els anys 2010 i 2011 a Catalunya, que tracten de temàtiques relatives a Catalunya o que són d'autors que hi treballen. Una revisió bibliogràfica comenta i contextualitza les publicacions, tant monogràfiques com articles inclosos en altres obres. En nous apartats es parla de línies de recerca i accions per difondre la tasca relacionada amb el patrimoni documental

Marcia J. Bates: El context i la interacció han de ser elements bàsics en els sistemes de recuperació de la informació

Entrevista a Marcia J. Bates a la University od California at Los Angeles i experta en sistemes de recuperació de la Informació orientats a l'usuari i en representació del contingut i accés per matèries. Es parla de l'evolució de les tecnologies i l'automatització de tasques que requereixen la capacitat de raonament de la persona, del comportament de l'usuari quan cerca per matèries, de la formació en competències en el maneig de la informació, de la necessitat del context en la indexació i la recuperació per matèries, i l'empatia en les relacions entre bibliotecaris i usuaris

Història del document, l'edició i les arts gràfiques i del llibre a Catalunya (2012-2013)

[cat] Es descriuen les publicacions més destacades; l'estat de la docència i els grups de recerca; els congressos, seminaris i reunions científiques, i els cursos i les exposicions relacionades amb la història dels documents, de l'edició, de la impremta i les arts gràfiques i del llibre a Catalunya en els darrers dos anys: 2012 i 2013. Es conclou en els annexos amb una bibliografia de les obres, la relació de les exposicions i de la informació de les assignatures impartides en centres d'ensenyament superior que existeixen a Catalunya. [apa] Se describen las publicaciones más destacadas, el estado de la docencia y los grupos de investigación, los congresos, seminarios y reuniones científicas, cursos y exposiciones relacionadas con la historia de los documentos, la edición, la imprenta y las artes gráficas y del libro en Cataluña en los últimos dos años: 2012 y 2013. Se concluye en los anexos con una bibliografía de las obras, la relación de las exposiciones y de la información de las asignaturas impartidas en centros de enseñanza superior que existen en Cataluña. [en] This article reviews the most important publications in this field in the last two years. It also examines related activities in teaching and research and in the work presented in congresses, seminars, roundtables, courses and exhibitions. Finally, a series of appendices list relevant publications and exhibitions, as well as information on the subjects in this field that are taught at a university level

Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)

Se analiza parte de la producción bibliográfica de un autor representativo de la «guerra de los papeles» en Cataluña de 1640-1652, y sus problemasbibliográficos, atribuibles a las circunstancias históricas y políticas. La obra del polemista Francesc Martí i Viladamor es un ejemplo del uso del impreso como herramienta de propaganda ideológica en un momento conflictivo. El estudio se basa en el análisis bibliográfico de los impresos conservados y su comparación con otros que guardan relación, y documentos de archivo de entidades contemporáneas. Se abordan algunas cuestiones referidas a cuatro publicaciones concretas que hasta el momento no se habían resuelto en otros estudios. 1. La datación y atribución de las tres ediciones de Noticia universal de Cataluña, publicadas sin pie de imprenta casi simultáneamente: Sebastià deCormellas (diciembre de 1640), Llorenç Déu (enero-febrero de 1641) y Sebastià de Cormellas de nuevo (junio de 1641), además de la edición deLisboa de mediados de 1641. 2. La distinción de los estados de la primera emisión de Cataluña en Francia, publicación que las autoridades retiran del mercado. Un año despúes, el cambio político permite sacar de nuevo la segunda emisión. 3. El estudio de la recopilación editorial Por el Principado de Cataluña, desconocida hasta el momento, formada por la agregación de seis obraspreviamente publicadas. 4. El pie de imprenta de Manifiesto de la fidelidad catalana como obra publicada por la Imprimerie royale de París, descartando la atribución habitual al taller de Plantin.Puede quedar establecida, de forma definitiva, la bibliografía de este autor, corrigiendo los repertorios y estudios previos, donde abundan lasatribuciones y dataciones erróneas y faltan algunas obras cuya autoría no era segura

Evaluación de las interfaces de consulta en las colecciones digitales patrimoniales españolas

Se analizan las interfaces de consulta de 31 repositorios patrimoniales españoles con el objetivo de identificar sus puntos fuertes y sus puntos débiles. Los elementos analizados (ayudas, consulta multilingüe, modalidades de búsqueda, lenguajes de interrogación, etc.) han sido establecidos a partir de la bibliografía especializada, tanto la que hace referencia de manera específica a las interfaces de consulta de todo tipo de repositorios, como la que trata el tema desde una perspectiva distinta o más amplia (por ejemplo, interfaces de catálogos de bibliotecas, usabilidad). Se propone una serie de recomendaciones con el fin de mejorar los puntos débiles detectados

Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció

Objectius: Analitzar l'existència i el contingut de documents de polítiques de col·lecció i criteris de selecció de les col·leccions digitals patrimonials espanyoles. Examinar si la descripció de les col·leccions incloses en els portals respectius comunica adequadament als usuaris la història i els objectius de la col·lecció, els destinataris, l'abast temàtic o geogràfic, cronològic i lingüístic, els tipus de documents digitalitzats, la relació amb la col·lecció analògica, els usos permesos i altres qüestions de tipus organitzatiu i tècnic. Metodologia: Per al primer objectiu, s'ha fet l'anàlisi del contingut dels portals de les col·leccions objecte d'estudi i s'ha enviat un qüestionari a les entitats responsables. Per al segon objectiu, s'ha desenvolupat una llista dels elements descriptius que s'haurien d'incloure en la descripció de les col·leccions basada en directrius internacionals i s'han avaluat les col·leccions amb relació a aquesta llista. S'han seleccionat per a l'estudi les col·leccions digitals exclusivament patrimonials que aporten metadades en el recol·lector Hispana del Ministerio de Cultura. Resultats: Destaca l'absència de documents formals de polítiques de col·lecció, però els criteris de selecció que en la majoria dels casos no són públics són clars i estan ben formulats. Pel que fa a la descripció de les col·leccions, hi ha diferències molt marcades entre els fons analitzats i s'hi observen alguns models de bones pràctiques. Tanmateix, en general, la informació és molt minsa: no acostumen a haver-hi dades sobre el mateix projecte, els destinataris queden molt difusos, les qüestions organitzatives hi són del tot absents, i les tipologies documentals incloses o les llengües i els períodes coberts sovint s'han de deduir de la interfície de cerca o de les estadístiques de les plataformes corresponents. En els apartats d'objectius de la col·lecció i de l'abast temàtic o geogràfic, la informació sol ser més completa

El reconocimiento de las formas documentales en las búsquedas de información de calidad: una apuesta por la educación en la 'docudiversidad'

Los usuarios de sistemas de información no discriminan la forma y función de los recursos de información y las ignoran en sus búsquedas. Mayoritariamente utilizan buscadores web genéricos: siempre obtienen resultados y no cuestionan su calidad, procedencia ni si su forma es adecuada a los objetivos. En muchas fuentes de información tampoco aparece la forma o género como argumento de búsqueda o de filtrado. El reconocimiento del género/forma es útil en la búsqueda, pues implica expectativas del tipo de información que se quiere obtener. Los tipos documentales, especialmente en internet, han cambiado y sus denominaciones y definiciones no se han consolidado. Hay que fijar la terminología en los vocabularios documentales y en la web semántica. La sustitución de catálogos y bases de datos por herramientas de descubrimiento contribuye a la disolución del concepto de género/forma: la búsqueda por materias no es uniforme y el usuario no percibe la diferencia de formas/géneros obtenidos, mezclándose resultados de muy diversos tipos. Es necesario mejorar los sistemas de representación y recuperación de información, incorporando la forma documental como elemento de búsqueda, pero también se requiere una alfabetización informacional (especialmente en los futuros documentalistas) que ponga en valor estas formas

Cómo catalogar la revista: propuestas de registros. Historia de El profesional de la información

Due to the history of the scientific journal "El profesional de la información" (EPI), which from its foundation in 1992 to 1997 was called "Information World en Español" (IWE), and changed its editorial twice, two teachers in cataloging Assumpció Estivill and Jesús Gascón --from the Faculty of Library and Information Science of the University of Barcelona - show how it should be cataloged. The ISBD and Ibermarc registries of IWE and EPI are presented. The article is accompanied by the history of the journal 1992-2000