Immigració, immersió en català i rendiment escolar: dos estudis revisats

Després de repassar, aportant-hi dades empíriques, que la llengua del país és la porta d'entrada dels immigrants a la societat receptora, són revistats dos estudis sobre el reeiximent acadèmic i la immersió en català. El primer estudi examina els expedients acadèmics d'una escola vallesana d'educació general bàsica (EGB) des de set anys abans de la Llei del català del 1983 fins al curs 1983-1984. El segon és una enquesta sobre adaptació al país a estudiants de diversos instituts de les Balears, ja sota el règim de la Llei de normalització del català a les Balears del 1986. En ambdós casos hom relaciona els resultats acadèmics en funció de la llengua familiar (català o castellà) o dels indicadors d'integració. Com a conclusions: 1) L'adquisició de la llengua catalana no compleix una simple funció comunicativa sinó que principalment facilita l'adquisició de la cultura subjectiva del país. 2) La immersió escolar en català millora, com més va, més, els rendiments dels infants d'immigrants de la resta d'Espanya. 3) El progrés acadèmic, en instituts balears de secundària, està relacionat positivament i significativa amb l'ús de la llengua catalana i amb la integració dels alumnes a la cultura subjectiva del país.After considering, with the provision of empirical facts, the assertion that a country's language is the gateway to the host society for immigrants, two research studies on academic success and Catalan language are reviewed. The first study deals with the academic records in a primary school in the Vallès region in the period extending from seven years before the enactment of the Catalan Language Law of 1983 up to the school year 1983-1984. The second study is a survey among students from different Balearic secondary schools on their adaptation to the country during the period under the Catalan Normalisation Law of the Balearic Islands enacted in 1986. In both cases the academic results are presented on the basis of the mother tongue (Catalan or Spanish) or of integration indicators. The following conclusions are reached: 1) The acquisition of the Catalan language has not a mere communicative function but above all it facilitates the acquisition of the subjective culture of the country. 2) Increased Catalan language immersion at school improves proportionally the academic results of the children of Spanish immigrants. 3) School progress, in Balearic high schools, is positively and significantly correlated to the use of the Catalan language and to students' integration into the subjective culture of the country

Diseño de un nuevo test para evaluar las aptitudes cognitivas en el deporte : estudio de fiabilidad y validez

The aim of this study was to determine the reliability and validity of a new test for assessing cognitive skills in sport from a psychometric perspective. In order to show different sports situations clearly and reduce the influence of verbal reasoning from written items, 64 sports situations that corresponded to real problems found in sport and represented basic, technical, and tactical skills were drawn. The items were presented in a software application that is userfriendly for subjects not familiar with computers. Each situation had 5 response options. The experts' opinion, Cronbach's a (a=.77), a test-retest correlation (r = .72; p < .01), a Pearson's correlation between the test result and the external criterion of the Physical Education teacher (r = .40; p < .01), a mean comparison between sample subgroups, and the factorial analysis showed reasonable evidence for assessing the test's reliability and validity

El paper d'un laboratori de psicologia anormal dins un hospital universitari

Les planes que segueixen miren de posar en relleu les competències, les funcions i els avantatges d'un laboratori de psicologia anormal dins un hospital universitari. Un laboratori així hauria d'ésser de recerca bàsica, i no tant per ella mateixa sinó com a dinamo de qualsevol altre tipus de recerca. Si no hi ha cap laboratori com el proposat al nostre país. país, és degut, en principi, a la irracional distribució de la renda i a la irracional organització social. D'altra banda, en absència d'aquestes irracionalitats però sense autogovern, aquest laboratori fóra a uns 700 km de distancia, a Madrid. Som molt conscients que ara com ara no és possible de fundar laboratoris com cal. Però també estam convençuts que no cal restar amb les mans plegades,..

La recerca en humans als inicis del laboratori de conducta

El Laboratori de Conducta de la nueva Universitat Autònoma de Barcelona comenzó siendo tanto un laboratorio humano como animal. Los intereses de la mayoría de sus miembros fundadores eran sobre psicología humana. A pesar de ello, el Laboratori se ha convertido en un modelo de investigación animal. Se propone un proceso de "auto- shaping" para explicar esta historia paradójica.El Laboratori de Conducta nasqué com un laboratori de recerca tant humana com animal. Els interessos majoritaris dels seus membres inicials foren sobre psicologia humana, encara que el Laboratori ha esdevingut, amb el temps, mirall de recerca animal. Hom proposa un procés d'automodelament per .a explicar aquest resultat paradoxal. Els joves membres inicials apreciaven el rigor experimental assolible al laboratori animal, i necessitaven fer llurs tesines i tesis com a requisit per a la carrera universitària. Decidits, perque ni se'n dubtà, a fer tesines i tesis empíriques, els animals de laboratori brindaven l'oportunitat de treballar a qualsevol moment i epoca de l'any. Aquesta tendencia a usar animals fou reforcada per la no necessitat de dissenys complexos, i per això mateix a l'abast de la migradissima capacitat de calcul del Laboratori. L'autor, observador-participant d'excepció durant els tres primers anys de vida del Laboratori, exemplifica aquest automodelament resseguint els diversos projectes de recerca humana d'aquell període.The Behavioural Laboratory of the new Autonornous University of Barcelona began as a human Laboratory as well as an animal one. The interests of most of its foundation members were on human psychology. In spite of this, the Laboratory has become a model of animal research. It is proposed a self-shaping process to explain this paradoxical history