Anàlisi dels efectes adversos a medicaments en la població pediàtrica identificats per mitjà d'un programa de notificació espontània

En la població pediàtrica les reaccions adverses a medicaments són una causa important de morbimortalitat. El reconeixement per part dels prescriptors de la necessitat d'avaluar l'eficàcia i la seguretat dels medicaments que s'empren a pediatria contrasta amb l'escassa informació amb validesa científica en aquesta població. Les grans diferències farmacocinètiques i farmacodinàmiques dels nens respecte dels adults, juntament amb la manca d'assaigs clínics pediàtrics, fan necessari un seguiment específic prospectiu de les reaccions adverses als medicaments en els nens. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir al coneixement de les reaccions adverses a medicaments en la població pediàtrica per mitjà del Programa de Notificació Espontània del Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV). En aquesta tesi, s'han fet dues anàlisis: una anàlisi de les principals característiques de les pancreatitis induïdes per medicaments en població pediàtrica. Durant el període de l'estudi, es van rebre 58 casos de pancreatitis en nens, poc més d'un 6% de totes les pancreatitis d'aquesta base. Els medicaments més freqüentment implicats van ser l'L-asparaginasa en nens i l'àcid valproic en adolescents. Un 10% de les pancreatitis impliquen un antiretroviral, l'estavudina i la didanosina han estat els més freqüents. La majoria de les pancreatitis han estat greus. Dels 6 casos mortals 3 eren pacients amb una neoplàsia hematològica que rebien L-asparaginasa i 2 pacients eren VIH que rebien antiretrovirals. L'altra anàlisi va ser l'estudi de parasòmnies induïdes per montelukast, un medicament d'ús pediàtric en l'asma. Les més freqüents van ser els trastorns del son, més de la meitat eren malsons. Un 90% de les parasòmnies eren nens entre 2 i 11 anys. Les parasòmnies són reaccions potencialment greus, poden provocar conductes violentes i lesions durant el son. El Programa de Notificació Espontània del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, «Programa de la Targeta Groga», és un mètode que permet la identificació ràpida de nous riscos. És especialment eficient en la detecció de senyals en reaccions poc freqüents, desconegudes o que triguen molt de temps a produir-se i que són difícils de detectar als assaigs clínics. Per això cal potenciar la farmacovigilància en nens. Cal recordar que alguns efectes indesitjats es poden prevenir, en aquest sentit és necessari un ús prudent dels medicaments

Incidence and characteristics of adverse drug reactions in a cohort of patients treated with PD-1/PD-L1 inhibitors in real-world practice

Adverse reaction; Immunotherapy; PharmacovigilanceReacción adversa; Inmunoterapia; FarmacovigilanciaReacció adversa; Immunoteràpia; FarmacovigilànciaBackground: Data related to adverse drug reactions (ADRs), specifically immune-related adverse events (irAEs), in long-term treatment with immunotherapy in real-world practice is scarce, as is general information regarding the management of ADRs. Objectives: To characterize and describe the incidence of ADRs in patients who began immunotherapy treatment in clinical practice. Methods: In a prospective observational study cancer patients ≥18 years of age who were treated with a monotherapy regime of PD-1/PD-L1 inhibitors were evaluated. The study period was from November 2017 to June 2019 and patients were followed up until June 2021. Patients were contacted monthly by telephone and their electronic health records were reviewed. Each ADR was graded according to the Common Terminology Criteria for Adverse Events (CTCAE 5.0). Results: Out of 99 patients, 86 met the inclusion criteria. Most were male (67.4%), with a median age of 66 (interquartile range, IQR: 59–76). The most frequent cancer was non-small cellular lung cancer (46 cases, 53.5%), followed by melanoma (22, 25.6%). A total of 74 patients (86%) were treated with anti-PD-1 drugs and 12 (14%) were treated with anti-PD-L1 drugs. The median treatment durations were 4.9 (IQR: 1.9–17.0) and 5.9 months (IQR: 1.2–12.3), respectively. Sixty-three patients (73%) developed from a total of 156 (44% of the total number of ADR) irADRs, wherein the most frequent were skin disorders (50 cases, 32%, incidence = 30.5 irADRs/100 patients per year [p-y]), gastrointestinal disorders (29, 19%, 17.7 irADRs/100 p-y), musculoskeletal disorders (17, 11%, 10.4 irADRs/100 p-y), and endocrine disorders (14, 9%, 8.6 irADRs/100 p-y). A total of 22 irADRs (14%) had a latency period of ≥12 months. Twelve irADRs (7.7%) were categorized as grade 3–4, and while 2 (1.3%) were categorized as grade 5 (death). Sixty-one irADRs (39.1%) in 36 patients required pharmacological treatment and 47 irADRs (30.1%) in 22 patients required treatment with corticosteriods. Conclusion: The majority of patients treated with anti-PD1/PDL1-based immunotherapy experienced adverse reactions. Although most of these reactions were mild, 11.5% were categorized as grade 3 or above. A high percentage of the reactions were immune-related and occurred throughout the treatment, thereby indicating that early identification and close monitoring is essential

Anàlisi dels efectes adversos a medicaments en la població pediàtrica identificats per mitjà d’un programa de notificació espontània

En la població pediàtrica les reaccions adverses a medicaments són una causa important de morbimortalitat. El reconeixement per part dels prescriptors de la necessitat d’avaluar l’eficàcia i la seguretat dels medicaments que s’empren a pediatria contrasta amb l’escassa informació amb validesa científica en aquesta població. Les grans diferències farmacocinètiques i farmacodinàmiques dels nens respecte dels adults, juntament amb la manca d’assaigs clínics pediàtrics, fan necessari un seguiment específic prospectiu de les reaccions adverses als medicaments en els nens. L’objectiu d’aquesta tesi és contribuir al coneixement de les reaccions adverses a medicaments en la població pediàtrica per mitjà del Programa de Notificació Espontània del Sistema Espanyol de Farmacovigilància (SEFV). En aquesta tesi, s’han fet dues anàlisis: una anàlisi de les principals característiques de les pancreatitis induïdes per medicaments en població pediàtrica. Durant el període de l’estudi, es van rebre 58 casos de pancreatitis en nens, poc més d’un 6% de totes les pancreatitis d’aquesta base. Els medicaments més freqüentment implicats van ser l’L-asparaginasa en nens i l’àcid valproic en adolescents. Un 10% de les pancreatitis impliquen un antiretroviral, l’estavudina i la didanosina han estat els més freqüents. La majoria de les pancreatitis han estat greus. Dels 6 casos mortals 3 eren pacients amb una neoplàsia hematològica que rebien L-asparaginasa i 2 pacients eren VIH que rebien antiretrovirals. L’altra anàlisi va ser l’estudi de parasòmnies induïdes per montelukast, un medicament d’ús pediàtric en l’asma. Les més freqüents van ser els trastorns del son, més de la meitat eren malsons. Un 90% de les parasòmnies eren nens entre 2 i 11 anys. Les parasòmnies són reaccions potencialment greus, poden provocar conductes violentes i lesions durant el son. El Programa de Notificació Espontània del Sistema Espanyol de Farmacovigilància, «Programa de la Targeta Groga», és un mètode que permet la identificació ràpida de nous riscos. És especialment eficient en la detecció de senyals en reaccions poc freqüents, desconegudes o que triguen molt de temps a produir-se i que són difícils de detectar als assaigs clínics. Per això cal potenciar la farmacovigilància en nens. Cal recordar que alguns efectes indesitjats es poden prevenir, en aquest sentit és necessari un ús prudent dels medicaments.Adverse drug reactions are a major cause of morbidity and mortality also in pediatric population. The need of prescribers to assess the efficay and safety of the drugs used in the pediatric population contrasts with the lack of valid scientific information for this population. That clearly differ from adults in pharmacokinetic and pharmacodynamic characteristics. Additionally, the lack of pediatric clinical trials increases the need of specific prospective surveillance system on adverse drug reactions. The aim of this thesis is to contribute to the knowledge of adverse drug reactions in the pediatric population through the spontaneous reports of suspected adverse drug reactions gathered by the Spanish Pharmacovigilance System (SPhS). Two aspects have been analyzed: an analysis of the main characteristics of drug-induced pancreatitis in pediatric population. During the study period, the SPhS received 58 reports of pancreatitis in children, just over 6% of all pancreatitis in this database. The drugs most frequently involved were: L-asparaginasa in children and valproic acid in adolescents. An antiretroviral has been involved in 10% of pancreatitis; stavudine and didanosine were the most frequent. Most reports described severe pancreatitis. Of the six fatal cases, three were patients with hematologic malignancy receiving L-asparaginasa and two were HIV patients receiving antiretroviral drugs. An additional analysis was the study of parasomnia induced by montelukast, a drug used in pediatric population to treat asthma. The most common parasomnia was sleep disorders (> 50 % nightmares). Up to 90 % of parasomnias were reported in children between 2 and 11 years. Parasomnias are potentially serious reactions, can cause injuries and violent behavior during sleep. The Spontaneous Reporting of Adverse Drug Reations Program –The «Yellow Card Scheme»– is a method that allows the quick identification of new risks associated to medicines. It is efficient for detecting new signals of rare and unknown reactions, as well as those with a long latency period that cannot be identified with randomized clinical trials. For this reason pharmacovigilance should be promoted in children. Is important to note that some adverse effects are preventable can be avoided. It is necessary for the prudent use of medicines