Esquizofrènia tardana, un diagnòstic diferent?. Conceptualització i simptomatologia

L’esquizofrènia tardana ha estat un diagnòstic destacat per la seua controvèrsia al llarg de l’últim segle. La polèmica sorgida al voltant d’aquest trastorn se centra en el marc psicopatològic i en les diferències i similituds amb l’esquizofrènia primerenca. Per tot això, l’objectiu d’aquesta revisió és conceptualitzar el trastorn i esclarir els símptomes, així com delimitar si l’esquizofrènia tardana s’hauria de considerar com una categoria independent. Aquesta revisió ha utilitzat com a motor de recerca la metabase de dades ProQuest Central, i s’han seleccionat un total de vint-i-dues bases de dades. Es van fer dues cerques, en què es van emprar els termes «late onset schizophrenia » i «late life schizophrenia». S’empraren diversos criteris d’inclusió, a saber: a) textos procedents de revistes científiques; b) accés complet; c) textos en català, castellà o anglès, i d) textos relacionats amb la conceptualització o la simptomatologia de l’esquizofrènia tardana. En aplicar aquests criteris, es van seleccionar un total de vint-i-tres treballs per a incloure’lsen la revisió sistemàtica. Els resultats van mostrar una presència més gran de símptomes schneiderians de primer ordre, al·lucinacions i deliris i mitjana més baixa de trastorns del pensament, aplanament afectiu i personalitat premòrbida. L’evidència trobada no és suficient per a afirmar la distinció categòrica entre l’esquizofrènia tardana i l’equizofrènia primerenca

Desenvolupament, estudi i ús d'instruments de mesura en cures pal·liatives: Aportacions teòric-pràctiques en malalts i professionals

La recerca en cures pal•liatives té un breu però intens recorregut. Entre els nous temes de recerca, el desenvolupament d’instruments de mesura suposa un dels reptes actuals. La tesi doctoral presentada s’emmarca en dos estudis o projectes diferents: l’estudi Epione, que es va centrar en la mesura i el paper de l’espiritualitat en els malalts de cures pal•liatives, i l’estudi Yaso, que estudia les variables implicades en la qualitat de vida dels professionals de cures pal•liatives i els instruments de mesura que s’utilitzen en aquest camp. Els treballs inclosos en l’estudi Epione van consistir en una revisió sistemàtica de les mesures de l’espiritualitat existents a la literatura, el desenvolupament d’un nou instrument de mesura, el Qüestionari GES, i l’avaluació del rol de l’espiritualitat i la seua relació amb els recursos i benestar emocional dels pacients, mitjançant el nou instrument. Per a dur-los a terme, es va recollir una mostra de 121 pacients de cures pal•liatives de 15 centres sanitaris diferents d’arreu l’Estat, als qui se’ls va preguntar sobre la seua espiritualitat, benestar emocional, simptomatologia i indicadors d’acceptabilitat del nou instrument. Els resultats van mostrar: 1) la necessitat d’un instrument de la mesura de l’espiritualitat adaptat al nostre context; 2) les bondats psicomètriques (validesa, fiabilitat i utilitat) del nou Qüestionari GES de mesura de l’espiritualitat; i 3) la relació estreta entre l’espiritualitat i el benestar emocional dels pacients, apuntant-la com un recurs essencial en l’àmbit de les cures pal•liatives. Pel que fa a l’estudi Yaso, aquest es va desenvolupar al llarg de quatre treballs, que avaluaven les propietats psicomètriques d’un nou instrument dedicat a la mesura de les activitats d’autocura dels professionals de cures pal•liatives, la fiabilitat i validesa d’altres instruments utilitzats en la investigació i l’adaptació del model d’autocura basat en l’autoconsciència proposat per Kearney i Weininger (2011). Per a dur a terme aquests treballs, es va utilitzar una mostra de 385 professionals de cures pal•liatives, recollida mitjançant una enquesta on-line. Els resultats dels treballs van mostrar: 1) una adequada fiabilitat i validesa del nou instrument d’autocura, l’Escala d’Autocura del Professional; 2) propietats psicomètriques adequades de la resta d’instruments estudiats (Escala d’Autoconsciència i Atenció Plena; Escala d’Afrontament de la Mort); i 3) oferiren evidència empírica de les relacions entre les diferents variables implicades en la qualitat de vida dels professionals, en concret, un paper protector de l’autocura, l’autoconsciència i l’afrontament de la mort front a la fatiga de la compassió, alhora que potencien la satisfacció amb la compassió. El treball conclou, entre d’altres, la importància de la recerca sobre instruments de mesura en les cures pal•liatives i la necessitat d’adoptar una òptica holística i integral de la cura de la salut, tant dels malalts com dels professionals, donat la rellevància que han mostrat variables com l’espiritualitat o l’autoconsciència

Perfil del profesorado universitario jubilado: estudio de la satisfacción con la jubilación y sus predictores

La comprensión de los efectos de la transición a la jubilación en la salud y el bienestar psicológico se ha convertido en un campo de investigación cada vez más reivindicado (Neuman, 2008), tanto por la coyuntura político-económica actual, como por por las nuevas características y necesidades de la población mayor (Pérez, 2006). Dadas sus características particulares y la práctica inexistencia de literatura, el estudio del colectivo de los profesores universitarios cobra especial alcance en esta situación. Así, el presente trabajo tiene como objetivo evaluar la satisfacción con la jubilación y el bienestar, de forma extensa y detallada, de una muestra de 22 profesores universitarios jubilados de la Universitat de València. Los resultados, obtenidos a partir de estadísticos descriptivos, pruebas t, análisis de varianza y correlaciones lineales simples, han mostrado tanto similitudes como diferencias con el resto de población jubilada, detallados en la discusión. Se concluyen diversas implicaciones de la investigación.The understanding of the effects of the retirement transition on health and psychological well-being has become a research arena more and more claimed (Neuman, 2008), because of the current political and economic moment, and because the elderly new features and needs (Pérez, 2006). Given their particular characteristics and the ubiquitous literature inexistence, the study of the university professors group seems to have special relevance in this situation. Thus, the aim of this study is to assess the satisfaction with retirement and the well-being, in an extensive and detailed way, in a sample composed by 22 university professors from the University of Valencia. Results have been obtained using descriptive statistics, t statistic, variance analysis and simple linear correlations. They have shown both similarities and differences from the rest of retirement population, and they are described in discussion. Several implications of the research are concluded

Prevención del conflicto escolar en primer ciclo de primaria: investigación aplicada en intervención social

Este artículo describe una investigación aplicada. Se implementó un cuento teatralizado para la prevención del conflicto escolar, cuyos objetivos se centraron en favorecer la convivencia escolar, la resolución de problemas domésticos y la educación en valores. La experiencia se desarrolló sobre 322 escolares de primer ciclo de primaria, 267 progenitores de estos y fueron entrevistados 16 docentes. Los resultados a partir del estudio cuantitativo y cualitativo realizado, muestran diferencias en la percepción de valores y adquisición de competencias en los progenitores dependiendo de la tipología de centro educativo al que asisten los escolares. Derivado de las entrevistas a docentes, estos elevan la importancia de la participación de la comunidad escolar, el protagonismo de los niños, la necesidad de una escuela plural, la educación por procesos y objetivos educativos, la necesidad de apoyo instrumental en clave de red y la implementación de modelos directivos y de gestión estable

Associacionisme al procés de jubilació del professorat de la UV: perfil psico-social

La comprensió dels efectes de la transició a la jubilació per a la salut i el benestar psicològic s'ha convertit en un camp d'investigació cada cop més reivindicat (Neuman, 2008), tant per la conjuntura polític-econòmica actual, com per les noves característiques i necessitats de la població major (Pérez, 2006). Donades les característiques particulars i la pràctica inexistència de literatura, l'estudi del col'lectiu dels professors universitaris cobra especial abast en aquesta situació. Així doncs, el present treball té com a objectiu avaluar la satisfacció amb la jubilació i el benestar, de forma extensa i detallada, d'una mostra de 22 professors universitaris jubilats de la Universitat de València. Els resultats mostren un adequat ajust al procés de jubilació i alts índexs de benestar, i es conclouen tant similituds com diferències amb respecte d'altres investigacions en diferents contextos.The understanding of the effects of the retirement transition on health and psychological well-being has become a research arena more and more claimed (Neuman, 2008), because of the current political and economic moment, and because the elderly new features and needs (Pérez, 2006). Given their particular characteristics and the ubiquitous literature inexistence, the study of the university professors group seems to have special relevance in this situation. Thus, the aim of this study is to assess the satisfaction with retirement and the well-being, in an extensive and detailed way, in a sample composed by 22 university professors from the University of Valencia. Results show an adequate adjustment to the retirement process and high wellbeing indexes, and both similarities and differences between this and other researches in different contexts are concluded

El rol mediador de l'envelliment actiu sobre la satisfacció i la salut percebudes: Un model estructural en majors angolesos

El benestar en persones majors és un constructe que ha protagonitzat moltes investigacions al llarg de les últimes dècades. Com ja és sabut, el benestar es troba a la base d¿una sèrie d¿indicadors. L¿objectiu d¿aquest estudi és valorar la possible mediació exercida per indicadors del nivell d¿activitat i independència funcional de les persones majors, en la relació d¿un nombre d¿indicadors sociodemogràfics i la satisfacció vital i la salut percebuda. Es fa ús d¿una mostra de 1.003 persones majors de Luanda (Angola), pertanyents a residències, diverses ONG i centres d¿atenció. S¿ha estimat un model d¿equacions estructurals que disposava d¿una sèrie de variables sociodemogràfiques que predeien la satisfacció vital i la salut dels majors, amb dos indicadors d¿activitat i dependència com a variables intervinents o mediadores. Els resultats concorden amb la bibliografia i es troba una forta implicació dels indicadors sociodemogràfics i de les variables relacionades amb l¿activitat/dependència, en la satisfacció vital i la percepció de salut de les persones majors

Evitant l’aquiescència es produeix biaix de mètode?: un estudi a través d’escales d’autoestima

Un exercici corrent a les escales d’autoestima és presentar ítems en la direcció del tret, així com ítems en el sentit oposat. Aquesta pràctica ha esdevés habitual donat la presència d’aquiescència, entesa com la tendència a respondre de manera afirmativa amb independència del contingut dels ítems. Existeix abundant evidència a la literatura que el seu ús genera variància de mètode, fent aparéixer efectes de mètode no associats amb els trets d’interés. En aquest sentit, la present investigació pretén ampliar l’evidència i l’estudi de l’efecte de mètode associat als ítems negatius en el context de les escales d’autoestima. Es valora si aquest es presenta, no només quan l’autoestima es mesura de manera global com a tret, sinó també quan els instruments emprats mesuren dominis específics de l’autoestima, tant si aquests són considerats un tret com si són considerats un estat, a diferents tipus de mostres. Per a dur a terme l’estudi s’han emprat dues mostres, una de 592 adolescents i altra de 285 maltractadors, als quals se’ls ha administrat tres escales d’autoestima: l’Escala d’Autoestima de Rosenberg, l’Escala d’Autoestima Estat i l’Autoestima 17. Basant-se en la comparació dels índexs de l’anàlisi factorial confirmatòria (CFA) de les escales amb els seus trets tradicionals i de la CFA amb trets i mètodes correlacionats (CTCM), que inclou un factor de mètode, es conclou que, en general, l’ajust dels models millora quan inclouen un factor de mètode.Self-esteem scales very often present items in the trait direction and items in the opposite direction. This practice has become common because of the presence of aquiescence, or the tendency to answer affirmatively, no matter what the item content is. Empirical evidence demonstrates negatively worded items use generates method variance creating method effects not associated with the traits of interest. In this sense, the present research pretends to extend the evidence and the study of the method effect related to negatively worded items in the self-esteem scales context. More specifically the presence of method effects is studied, not only when self-esteem is tested as a global trait, but also when self-esteem specific domains are measured as either traits or states, in different kinds of samples. To conduct this study, two samples were assessed: one consisting of 592 adolescents, and the other one composed of 295 batterers. Three self-esteem scales were used: the Rosenberg’s Self-Esteem Scale, the State Self-Esteem Scale, and the Self-Esteem 17. Results evidenced a better fit for the correlated traits and methods (CTCM) model including a method factor associated to negatively worded items. It was concluded that models’ fit improves when a method factor is included

¿Evitando la aquiescencia se produce sesgo de método?: un estudio a través de escalas de autoestima

Un exercici corrent a les escales d’autoestima és presentar ítems en la direcció del tret, així com ítems en el sentit oposat. Aquesta pràctica ha esdevés habitual donat la presència d’aquiescència, entesa com la tendència a respondre de manera afirmativa amb independència del contingut dels ítems. Existeix abundant evidència a la literatura que el seu ús genera variància de mètode, fent aparéixer efectes de mètode no associats amb els trets d’interés. En aquest sentit, la present investigació pretén ampliar l’evidència i l’estudi de l’efecte de mètode associat als ítems negatius en el context de les escales d’autoestima. Es valora si aquest es presenta, no només quan l’autoestima es mesura de manera global com a tret, sinó també quan els instruments emprats mesuren dominis específics de l’autoestima, tant si aquests són considerats un tret com si són considerats un estat, a diferents tipus de mostres. Per a dur a terme l’estudi s’han emprat dues mostres, una de 592 adolescents i altra de 285 maltractadors, als quals se’ls ha administrat tres escales d’autoestima: l’Escala d’Autoestima de Rosenberg, l’Escala d’Autoestima Estat i l’Autoestima 17. Basant-se en la comparació dels índexs de l’anàlisi factorial confirmatòria (CFA) de les escales amb els seus trets tradicionals i de la CFA amb trets i mètodes correlacionats (CTCM), que inclou un factor de mètode, es conclou que, en general, l’ajust dels models millora quan inclouen un factor de mètode.Self-esteem scales very often present items in the trait direction and items in the opposite direction. This practice has become common because of the presence of aquiescence, or the tendency to answer affirmatively, no matter what the item content is. Empirical evidence demonstrates negatively worded items use generates method variance creating method effects not associated with the traits of interest. In this sense, the present research pretends to extend the evidence and the study of the method effect related to negatively worded items in the self-esteem scales context. More specifically the presence of method effects is studied, not only when self-esteem is tested as a global trait, but also when self-esteem specific domains are measured as either traits or states, in different kinds of samples. To conduct this study, two samples were assessed: one consisting of 592 adolescents, and the other one composed of 295 batterers. Three self-esteem scales were used: the Rosenberg’s Self-Esteem Scale, the State Self-Esteem Scale, and the Self-Esteem 17. Results evidenced a better fit for the correlated traits and methods (CTCM) model including a method factor associated to negatively worded items. It was concluded that models’ fit improves when a method factor is included.Un ejercicio común en las escalas de autoestima es oresentar ítems en la dirección del rasgo, así como items en el sentido opuesto. Esta práctica se ha hecho habitual dada la presencia de aquiescencia, entendida como la tendencia a responder de forma afirmativa con independencia del contenido de los ítems. Existe abundante evidencia en la literatura de que su uso genera varianza de método, haciendo aparecer efectos de método no asociados con los rasgos de interés. En este sentido, la presente investigación pretende ampliar la evidencia y el estudio del efecto de método asociado a los ítems negativos en el contexto de las escalas de autoestima. Se valora si este se presenta, no solo cuando la autoestima se mide de manera global como rasgo, sino también cuando los instrumentos utilizados miden dominios específicos de la autoestima, tanto si estos son considerados como rasgos como si son considerados un estado, en diferentes tipos de muestras. Para llevar a cabo el estudio se han utilizado dos muestras, una de 592 adolescentes y otra de 285 maltratadores, a los cuales se les han administrado tres escalas de autoestima: la Escala de Autoestima de Rosenberg, la Escala de Autoestima Estado y la Autoestima 17. Basándose en la comparación de los índices del análisis factorial confirmatorio (CFA) de las escalas con sus rasgos tradicionales y del CFA con rasgos y métodos correlacionados (CTCM), que incluye un factor de método, se concluye que, en general, el ajuste de los modelos mejora cuando incluyen un factor de métod

Identificación de las dimensiones conceptual, procedimental y actitudinal de la actividad científica por maestros y maestras en formación

Es importante que los maestros y maestras en formación lleguen a interiorizar las características básicas del trabajo científico, es decir, que la actividad científica no solamente se relaciona con leyes, principios, conceptos (dimensión conceptual)... sino que también contempla otras dimensiones esenciales como son la procedimental y la actitudinal. De lo contrario, en su futuro como docentes no las tendrámn en cuenta, contribuyendo a visiones reduccionists y empobrecidas de la actividad científica. Por ello la presente investigación pretende determinar si los maestros y maestras en formación son capaces de reconocer las tres dimensiones (conceptual, procedimental y actitudinal) de la actividad científica. Para ello se desarrolló un estudio piloto de caracter exploratorio con un diseño transversal, en el que participaron 236 estudiantes de Magisterio. Los resultados obtenidos hasta el momento dejan entrever que los maestros y maestras en formación, en general, tienen dificultades en reconocer las tres dimensiones. La mayoría de los participantes tienen percepciones de la ciencia como una actividad relacionada casi exclusivamente con lo conceptual. Los resultados obtenidos hasta el momento permiten vislumbrar posibles líneas de actuación para diseñar y llevar a cabo propuestas de intervención que contribuyan a la adquisición de visiones de la ciencia más acordes con las características básicas de la actividad científica