Contribució a la flora liquènica de la Garrotxa: líquens dels alzinars madurs

L'estudi de cinc alzinars catalogats com a madurs de la Garrotxa ha permès identificar 146 tàxons. 71 tàxons són noves citacions per a la Garrotxa; d'aquests, 36 ho són per a la província de Girona, i d'aquests, 6 espècies són noves citacions per a Catalunya: Caloplaca insularis, Catillaria atomarioides, Fuscopannaria mediterranea, Lempholemma intricatum, Leptogium hibernicum i Verrucaria sorbinea. La proporció dels diferents biotipus representats al catàleg no varia gaire respecte de zones properes, tot i que la proporció de tal·lus fruticulosos és lleugerament inferior a la zona d'estudi. La gran quantitat de noves citacions de líquens saxícoles per a la comarca i la província evidencien la necessitat de plantejar estudis en aquest àmbit.El estudio de cinco encinares catalogados como maduros de la comarca de la Garrotxa ha permitido identificar 146 taxones. 71 taxones corresponden a nuevas citas para la comarca; de estos, 36 lo son para la provincia de Girona, y de éstos, 6 especies son nueva cita para Catalunya: Caloplaca insularis, Catillaria atomarioides, Fuscopannaria mediterranea, Lempholemma intricatum, Leptogium hibernicum y Verrucaria sorbinea. La proporción de los diferentes biotipos representados en el catálogo no difiere en exceso de otras zonas próximas, a pesar de que la proporción de talos fruticulosos es sensiblemente menor en la zona de estudio. La gran cantidad de nuevas citas de líquenes saxícolas para la comarca y la provincia evidencian la necesidad de plantear estudios en este ámbito.The study of five holm oak forests, catalogued as mature, from La Garrotxa county has reported 146 taxa. 71 of these taxa are newly quoted for the county, among them 36 are new for the province of Girona, and 6 species are newly reported for Catalonia: Caloplaca insularis, Catillaria atomarioides, Fuscopannaria mediterranea, Lempholemma intricatum, Leptogium hibernicum and Verrucaria sorbinea. The percentage of biotypes present in the catalogue is similar to closer areas. However, the percentage of fruticose thalli is slightly lower in the study area. The large amount of new reports for the county and the province shows the need to propose further studies in this subject

Els Líquens epífits com a bioindicadors de l'estat de conservació dels boscos

Des dels anys setanta del segle XX es coneix la utilitat dels líquens com a indicadors del que s'anomena la continuïtat ecològica del bosc. Ara bé, aquest i altres conceptes, com ara qualitat forestal o estat de conservació del bosc, són aplicats de manera diferent segons els diversos autors. En aquest treball definim aquests conceptes, així com altres termes que hi estan relacionats, exposem la problemàtica en aplicar-los en ecosistemes mediterranis i apuntem una proposta per a la seva utilització en aquest tipus de boscos. Finalment exposem les raons per les quals es fan servir els líquens epífits com a bioindicadors, així com les diferents metodologies emprades i les problemàtiques de la seva aplicació.Since the seventies, epiphytic lichens are being used as bioindicators of ecological continuity of forests. Nevertheless, different authors give different meanings to this and other concepts such as forest quality, or forest conservation status. In this work, we give definitions for these and other related concepts, deal with the problem of their application in Mediterranean ecosystems and we also give a proposal for this kind of forests. We explain the reasons why epiphytic lichens are used as bioindicators, the different methodologies used, and the problems for their application.Desde los años setenta del siglo XX se ha puesto de manifiesto la utilidad de los líquenes epífitos como indicadores de la continuidad ecológica de los bosques. Sin embargo, éste y otros conceptos como los de calidad forestal o estado de conservación del bosque, son aplicados de manera diferente según los autores. En este trabajo definimos estos conceptos, así como otros términos relacionados, exponemos la problemática al aplicarlos en ecosistemas mediterráneos y apuntamos una propuesta para su utilización en este tipo de bosques. Finalmente exponemos las razones por las cuales se utilizan los líquenes como bioindicadores, así como las metodologías utilizadas y las problemáticas de su aplicación

Datos para la flora liquénica de Catalunya: epífitos de "Fagus sylvatica" L.

Els autors exposen algunes observacions sobre la flora de liquens epifits de Fagus sylvatica L., i més concretament la localitat, altitud, localització segons la xarxa U.T.M. de 10 km de costat, altura i orientació sobre el foròfit. Són comentades també les citations anteriors per a cadascun dels tàxons a Catalunya

The effect of agriculture management and fire on epiphytic lichens on holm oak trees in the eastern Iberian Peninsula

For a long time, agriculture and recurrent fires have been the main factors promoting diversity changes in Mediterranean areas. We examined the effect of irrigated and non-irrigated crops and fires on the epiphytic lichen diversity of holm oak trees in the Vall d'Albaida region (Valencia, Spain). Lichen diversity was studied by calculating the LDV (Lichen Diversity Value) and the proportion of functional groups. No significant differences were observed between areas located near irrigated or non-irrigated crops. Fire-affected areas tended to harbour lower LDV and species richness than those influenced by agriculture. By using lichen functional groups, it has been shown that eutrophication tolerance, substratum pH affinity and, to some extent, thallus growth form are the main factors driving epiphytic lichen diversity in this rural area

Assessing changes in epiphytic lichen community after 45 years, a study case in white poplars from northern Iberian Peninsula (Jaca, Aragon)

Epiphytic lichens are used broadly as bioindicators, as they are sessile organisms with slow growth and different species display a wide range of environmental sensitivity. Most studies on epiphytic lichens focus on their use as indicators of the present environmental conditions, but few studies assess the changes that occur over decades. Comparative temporal approaches in lichens are rare, since there are few old datasets and in most cases substrates have disappeared, especially trees. However, in 1973 one of us (X. Llimona) described the lichen community on urban Populus alba in Jaca, and those trees are still alive. Our aim was to study the epiphytic lichen community in 2018 and compare it with the study of 1973. Species richness decreased during these 45 years. While only 36% of species found in 1973 persisted until 2018, these species remaining were observed at a high frequency in the 2018 sampling. Lichens communities from both years were similar on its tolerance to environmental variables, and the locality and their surroundings had the same land use in both years. Thus, the changes in lichen composition between both samplings might be explained by autogenic succession or limitation on dispersion rather than habitat filtering. Our data suggests that, under stable environments, lichen community assembly over decades depends on other traits such as competition rather than lichen sensitivity

Flora i vegetació liquènica nitròfila del Delta de l'Ebre

S'ofereix la llista dels tàxons, líquens i jongs liquenicoles, observats sobre els substrats rocosos, construccions d'utilitat agrícola, i sobre els diferents foròfits existents al delta de l'Ebre. Entre els tàxons que constitueixen nova citació o són interessants per a la flora de Catalunya es poden destacar Caloplaca ulcerosa, Lecania cyrtellinoides, Lecanora hybocarpa, Polyblastiopsis lactea i Thelenella modesta entre els epifítics, i Collemopsis schaereri, Lecanora lisbonensis, Thelidium olivaceum, Verrucaria macrostoma i V. ochrostoma entre els saxícoles. S'inclou un esbòs fitosociològic, amb un comentari de les principals comunitats liquèniques observades. Les comunitats epifítiques s'inclouen en l'aliança Lecanorion subfuscae, i les saxícoles en l'aliança Caloplacion decipientis. En general, es pot considerar la flora i la vegetació liquènica de l'àrea com a fortament nitròfila, molt influïida per l'acció de l'home, sobretot a causa dels tractaments agrícoles que sofreix el delta de l'Ebre.A list is afforded of the taxa, lichens and lichenicolons jungi, observed on non-living substrates (mainly on agricole constructions) and on the main trees and shrubs growing in the Ebro Delta, in a region of fairly mild winters. A good number of the taxa are new or interesting records for the Catalan flora. Amongst them, Caloplaca ulcerosa, Lecania cyrtellinoides, Lecanora hybocarpa, Polyblastiopsis lactea and Thelenella modesta as epiphytic, and Collemopsis schaereri, Lecanora lisbonensis, Thelidium olivaceum, Verrucaria macrostoma and V. ochrostoma as saxicolous. Also included is a phytosociological draft of the main observed lichen communities. Epiphytic ones belong to the Al. Lecanorion subfuscae; saxicole ones, to the Al. Caloplacion decipientis, with rather original species composition. The lichen flora and vegetation of this deltaic plain can be mainly considered as neatly nitrophilous, because of man influence, through intense agricultural exploitation

Flora liquènica epifítica de la Punta de la Mora (Tarragonès, Catalunya)

Hom presenta el catàleg florístic dels líquens epífits del savinar litoral de la punta de la Mora, localitat d'excepcional interès florístic, biogeogràfic i fitosociològic, tant pel que fa a la vegetació vascular com a la liquènica. Hom ha trobat un total de 74 tàxons en una àrea de només 400 Ha, nombre força elevat en comparació amb moltes altres localitats del litoral tarragoní recentment estudiades. Per a cadascun dels tàxons, hom indica la seva ecologia i, en alguns casos, les citations s'acompanyen amb descriptions abreujades i iconografia. Entre les espècies més notables cal destacar: B. Ignarii (Nyl.) Oxner, B. Subacerina Vain., Biatorella ochrophora (Nyl.) Am., B. aff. Laricina (Stein.) D. Hawksw. et Eriks., Buellia schaereri DN., Hypocenomyce stoechadiana Abassi Maaf et Roux, Leptorhaphis oleae (Massal.) Koerber, Melaspilea proximella Nyl., Micarea synotheoides (Nyl.) Coppins and Pyrenula chlorospila (Nyl.) Arn.Floristic results of a survey devoted to lichen epiphytes of the sabine and pine coastal woods of Punta de la Mora, a relict representative of west Mediterranean coastal vegetation. In the surveyed area (400 Ha), 74 epiphytic taxa have been recognized, a figure higher than those of other localities studied in the coast of Tarragona. Data on ecology and distribution are complemented, in some cases, with descriptions and iconography. Some species are worthy of being pointed out: Bacidia ignarii (Nyl.) Oxner, B. subacerina Vain., Biatorella ochrophora (Nyl.) Am., B. aff laricina (Stein.) D. Hawksw. et Eriks., Buellia schaereri DN., Hypocenomyce stoechadiana Abassi Maaf et Roux, Leptorhaphis oleae (Massal.) Koerber, Melaspilea proximella Nyl., Micarea synotheoides (Nyl.) Coppins and Pyrenula chlorospila (Nyl.) Arn

Bryological and lichenological richness in the Collserola Park (Catalonia, Spain). Their value and stations of special interest

Presentem el catàleg dels líquens i briòfits pel Parc de Collserola. Un total de 313 tàxons representen la riquesa específica fins ara coneguda al Parc (185 líquens i 128 briòfits). La riquesa específica més gran correspon a les espècies epifítiques, seguides per les terrícoles, les saxícoles i per últim les hidròfiles. Basant-nos en la presència d’espècies singulars destaquem les següents estacions d’interès brioliquènic: Sant Medir, on hi ha líquens foliícoles; Torrent de les Tres Serres, amb una comunitat d’espècies hidròfiles, Torrent d’en Fotjà, on hi trobem líquens muscícoles i lignícoles, i alguna estació de zones obertes, amb comunitats de tàxons xeròfils i heliòfils. El seguiment d’aquestes estacions pot tenir un gran interès per al biomonitoratge de la «salut ambiental» del Parc.We report the catalogue of the bryophytes and lichens of the natural area Parc de Collserola. The hitherto known species richness from the area includes 313 taxa, (128 bryophytes and 185 lichens). Epiphytes are the life form including most species richness, followed by terricolous, saxicolous and hidrophilous taxa. Three stations stand out based on the presence of singular species or communities: Sant Medir due to foliicolous lichens; Torrent de les Tres Serres through hidrophilous communities; and Torrent d’en Fotjà through muscicolous and lignicolous lichens. In addition, open and exposed sites host specific xerophilous and heliophilous communities. The continuous survey of these stations would be interesting to biomonitoring the environmental health of the Park

Catálogo de los líquenes epífitos de Quercus ilex subsp. rotundifolia de la Vall d'Albaida (Valencia, España)

[spa] Se presenta un catálogo de 55 líquenes epífitos y 2 hongos liquenícolas que crecen en la corteza de Quercus ilex subsp. rotundifolia en uno de los enclaves más orientales del Sistema Bético peninsular en donde el aprovechamiento agrícola del territorio ha sido y es muy intensivo.[eng] A catalogue of 55 lichens growing on bark of holm-oak (Quercus ilex subsp. rotundifolia) and 2 lichenicolous fungi is compiled from one of the most eastern areas of Betic Range. The area is characterized by an intensive agriculture since long