Preclinical scenario of targeting myocardial fibrosis with chimeric antigen receptor (CAR) immunotherapy

Fibrosis is present in an important proportion of myocardial disorders. Injury activates cardiac fibroblasts, which deposit excess extracellular matrix, increasing tissue stiffness, impairing cardiac function, and leading to heart failure. Clinical therapies that directly target excessive fibrosis are limited, and more effective treatments are needed. Immunotherapy based on chimeric antigen receptor (CAR) T cells is a novel technique that redirects T lymphocytes toward specific antigens to eliminate the target cells. It is currently used in haematological cancers but has demonstrated efficacy in mouse models of hypertensive cardiac fibrosis, with activated fibroblasts as the target cells. CAR T cell therapy is associated with significant toxicities, but CAR natural killer cells can overcome efficacy and safety limitations. The use of CAR immunotherapy offers a potential alternative to current therapies for fibrosis reduction and restoration of cardiac function in patients with myocardial fibrosis

Transposició d’un pedicle adipós pericardíac sobre el miocardi: una nova opció terapèutica per a limitar la cicatriu postinfart

Recentment ha estat demostrada l’existència de cèl.lules progenitores en el greix que envolta el cor. Aquesta nova font cel!lular ha esdevingut una bona alternativa per a regenerar el miocardi infartat. Per aquest motiu, és possible que posant en contacte el teixit adipós cardíac en forma de biomembrana amb la zona infartada es pugui limitar l’extensió de l’infart de miocardi. Els objectius de la present tesi són: 1) Generar els perfils genètics de l’evolució de l’IM en el model porcí. 2) Determinar l’existència de cèl.lules mesenquimals al teixit adipós d’origen pericardíac i caracteritzar-les. 3) Avaluar l’efecte de la transposició d’un pedicle adipós pericardíac vascularitzat sobre: a. l’IAM en el model porcí per a valorar els possibles efectes beneficiosos sobre la mida de l’infart i la funció ventricular. b. l’ICM en el model porcí per a valorar els possibles efectes beneficiosos sobre la mida de l’infart i la funció ventricular