Meaningful Digital Storytelling Practices for Learning, Reflection, Creativity and Social Participation

Digital storytelling (DS) can be considered as a media genre itself. It consists in creating short stories (usually in the form of video between 2 and 5 minutes long) told in first person and using a wide range of digital media and modes of expression. More than twenty years after Joe Lambert and Dana Atchley created them in the US, the practice of DS continues to expand worldwide and in a variety of contexts

Aplicació d'estratègies didàctiques de comprensió lectora en textos electrònics narratius

Este artículo expone una investigación de tipo cuasiexperimental que ha tenido como objetivo comprobar la posible relación entre la aplicación de estrategias de comprensión lectora en un texto electrónico narrativo creado con el software Lektor, y una mayor puntuación en los resultados de una prueba de comprensión lectora posterior a la lectura del texto. Las estrategias seleccionadas fueron la activación de conocimientos previos mediante una introducción de contenido previa al texto, la inserción de anotaciones textuales en palabras clave del texto para favorecer la generación de inferencias, y el uso de un bloc de notas para potenciar el recuerdo de éstas. Los participantes en la muestra de la investigación fueron cuatro grupos-clase de tercero de ESO (n=107), divididos en tres grupos: grupo de control, inferencial e inferencial-bloc de notas. Los resultados indican que existe una relación significativa entre la inserción de las dos primeras estrategias y una mayor puntuación en las preguntas de respuesta de inferencial. ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Cet article expose une recherche de type quasiexpérimental qui a eu comme objectif la vérification d’une relation possible entre l’application de stratégies de compréhension lectrice dans un texte électronique narratif créé avec le logiciel Lektor et une plus grande ponctuation des résultats d’un test de compréhension lectrice postérieure à la lecture du texte. Les stratégies sélectionnées ont été l’activation de connaissances préalables au moyen d’une introduction de contenu préalable au texte, l’insertion d’annotations textuelles dans des motsclés du texte pour favoriser la génération d’inférences, et l’usage d’un bloc de notes pour renforcer le souvenir de ces dernières. Les participants à l’échantillon de la recherche ont été quatre groupesclasse de 3e de l’éducation secondaire (14-15 ans) (n = 107), divisés en trois groupes : un groupe de contrôle, un groupe d’inférence et un groupe d’inférence-bloc de notes. Les résultats indiquent qu’il existe une relation significative entre l’insertion des deux premières stratégies et une plus grande ponctuation des questions de réponse d’inférence.This article presents a quasi-experimental research project which studied the links between the application of reading comprehension strategies to an electronic narrative text created by Lektor software, and an improvement in the results of a reading comprehension test carried out immediately afterwards. The selected strategies included the activation of previous knowledge by introducing the content before reading the text; the insertion of footnotes at key words in the text to encourage the making of inferences; and the use of a notebook to facilitate the recall of inferences. Four class groups (107 students) from the third year of secondary school (aged 14- 15) participated in the study sample. Pupils were divided into three groups: control, inferential and inferentialnotebook. Results indicate that there is a significant link between the use of the first two strategies and an improved score in inferential reading comprehension tests.Este artículo expone una investigación de tipo cuasiexperimental que ha tenido como objetivo comprobar la posible relación entre la aplicación de estrategias de comprensión lectora en un texto electrónico narrativo creado con el software Lektor, y una mayor puntuación en los resultados de una prueba de comprensión lectora posterior a la lectura del texto. Las estrategias seleccionadas fueron la activación de conocimientos previos mediante una introducción de contenido previa al texto, la inserción de anotaciones textuales en palabras clave del texto para favorecer la generación de inferencias, y el uso de un bloc de notas para potenciar el recuerdo de éstas. Los participantes en la muestra de la investigación fueron cuatro grupos-clase de tercero de ESO (n=107), divididos en tres grupos: grupo de control, inferencial e inferencial-bloc de notas. Los resultados indican que existe una relación significativa entre la inserción de las dos primeras estrategias y una mayor puntuación en las preguntas de respuesta de inferencial

E-Learning Research Report 2017. Analysis of the main topics in research indexed articles

The E-learning Research Report 2017 was written by the Universitat Oberta de Catalunya's eLearn Center. Its primary goal is to report on the e-learning subject areas that have been most researched in impact publications during 2017. The information should be useful for researchers, research groups and educational institutions interested in e-learning and digital education.L'informe E-learning Research 2017 està elaborat per l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya. La finalitat principal de l'informe és donar a conèixer quines són les temàtiques sobre l'e-learning que més s'han investigat en les publicacions d'impacte durant l'any 2017. És una informació que vol ser rellevant per a investigadors/es, grups de recerca i institucions d'educació interessades en l'e-learning i l'educació digital.El informe E-learning Research 2017 está elaborado por el eLearn Center de la UOC. La finalidad principal del informe es dar a conocer las temáticas sobre e-learning que más se han investigado en las publicaciones de impacto durante el año 2017. Es una información que quiere ser relevante para investigadores/es, grupos de investigación e instituciones de educación interesadas en el e-learning y la educación digital

El pla de comunicació

Activitat d'aprenentatge sobre com crear un pla de comunicació i l'anàlisi de la comunicació interna i externa a les organitzacions educatives. És l'activitat de treball final de l'assignatura de "Comunicació en Educació" durant el curs 2020-21 i 2021-22

La comunicació en la societat digital: d’espectadors passius a actors en un món en xarxa

Activitat per treballar la comunicació en la societat digital i el canvi d’espectadors passius a actors en un món en xarxa, dins de la nova ecologia de mitjans socials digitals

L'itinerari curricular

Activitat d'ensenyament i aprenentatge per treballar amb els estudiants de l'assignatura "Professionalització i Sortides Laborals I" del grau de pedagogia l'itinerari d'aprenentatge al llarg dels estudis universitari

Rúbrica d’avaluació de l’entrevista semiestructurada a un/a pedagog/a i de la participació a la taula rodona sobre la figura del/la pedagog/a

Enllaç directe a la rubrica (dins la webquest): http://webquest.ub.edu/site/810-mapa-dels-ambits-i-dactuacions-de-la-pedagogia-2/files/2016/02/rubrica_webquest_fase3.jpg. Podeu accedir-hi directament des de recurs relacionatEl present recurs és la rúbrica que conté els criteris d’avaluació de l'entrevista a un/a pedagog/a relatius a la Fase 3 de la webquest (Activitat 3: Entrevista semiestructurada a un pedagog/a) així com de la participació a la taula rodona per compartir els resultats de l'entrevista. La rúbrica avalua tant el disseny de l’entrevista com a instrument, com també els resultats obtinguts a la mateixa i la participació de l’autor/ o autors/es de l’entrevista en la taula rodona que es fa a l’aula el dia indicat per compartir els resultats de les entrevistes. La rúbrica es posa a disposició dels estudiants des del primer moment que comença l’activitat. Aquesta només permet una avaluació docent (hetero-avaluació). No és recomanable la co-avaluació

Article reflexiu sobre la Comunicació en Educació

Activitat per l'escriptura d'un article reflexiu sobre la Comunicació en Educació (activitat individual), vinculada a la revista Desaula't de la Facultat d'Educació

La Societat de la Informació i del Coneixement i l’Educació Social

Enllaç al recurs: http://webquest.ub.edu/site/890-la-societat-de-la-informacio-i-del-coneixement-i-leducacio-social/Aquest document és la fitxa de Webquest “La Societat de la Informació i del Coneixement i l’Educació Social ” de l’assignatura “Usos, Possibilitats i Límits de les TIC” de primer curs del grau d’Educació Social UB. Es tracta d’una assignatura obligatòria de 6 ECTS. És una webquest que s’ha aplicat des del curs 2016-2017 amb les actualitzacions corresponents, i s’ha aplicat en el grup M4 (professor Marc Fuertes Alpiste) i en algunes edicions també al grup M3 (professores Núria Molas Castells i Cristina Galván Fernández). Aquesta activitat aborda la totalitat dels continguts del pla docent de l’assignatura. Aquesta activitat d’indagació suposa una “problemàtica” enfocada a respondre la següent pregunta general: “Què és la Societat de la Informació i del Coneixement?” Per poder respondre-la us proposem un parell de subpreguntes més concretes que haurien de conduir l’activitat d’indagació: a) Quins canvis s’estan produïnt en 5 diferents nivells de la societat? Economia, Demografia, Educació, Política, Cultura. b) Quines implicacions tenen aquests canvis en l’àmbit socioeducatiu

Rúbrica d’avaluació del mapa dels àmbits i sortides laborals de la pedagogia.

Enllaç directe a la rúbrica (dins de la pròpia webquest): http://webquest.ub.edu/site/810-mapa-dels-ambits-i-dactuacions-de-la-pedagogia-2/files/2016/02/rubrica_webquest_fase1.jpg. Podeu accedir-hi directament des de recurs relacionatEl present recurs és la rúbrica que conté els criteris d’avaluació dels mapes sobre els àmbits laborals de la pedagogia, relatius a la Fase 1 de la webquest (Activitat 1: Realització d’un mapa conceptual sobre els àmbits laborals de la pedagogia)