Reinterpretar el passat. El políptic Demidoff i la seva història

El motiu pel qual em vaig interessar per l'obra de Carlo Crivelli està relacionat amb un dels meus més deplorables fracassos professionals. En una d'aquelles duríssimes oposicions al cuerpo de adjuntos que es feien a Madrid, no vaig poder reconèixer una de les seves obres en l'examen pràctic. Vaig quedar confusa per l'arcaisme d'un artista que semblava ser més modern i me'n vaig (mal) sortir amb una resposta plena d'ambigüitats. Uns anys més tard vaig retrobar la peça -ja classificada en el meu «fons personal » d'imatges- en una visita a la National Gallery de Londres i em va captivar. En primer lloc, pel seu primitivisme amb tocs de modernitat, però també per la seva història, tota una mostra del canvi de gustos -i també dels criteris de valoració- que s'han produït dins de la història de l'art

Pensament estètic, gust i consum de les arts

Entre 1874 i 1901 la ciutat de Barcelona es va transformar en una metròpolis -industrial, comercial i també cultural- un cop superada la condició de simple capital de província. Alhora, es va anar convertint en un punt de referència per a d'altres ciutats, no només catalanes sinó també espanyoles i fins i tot sud-americanes. A més, no va deixar de banda els contactes artístics i culturals amb les grans capitals europees (París, Londres i també Brussel·les), ans el contrari, els va incrementar respecte a períodes precedents. Aquí pretenc reflexionar sobre l'evolució de la vida artística de la ciutat, mitjançant l'examen de tres aspectes: el procés creatiu dels artistes, les condicions que van afavorir l'aparició d'un mercat d'obres d'art i una crítica d'art en sentit modern, i la posició dels mateixos artistes respecte als gustos de la crítica i el públic. Abans, però, voldria fer unes consideracions de tipus general sobre dues asseveracions que són el punt de partida de tot el que tractaré a continuació

Conxita Boncompte,"Iconografia picassiana (1905­-1907). Influencia de la pintura pompeiana". Goya, núm. 335 (2011), pp. 156­-179

La personalitat de Pablo Picasso es una de les més estudiades a la història de l"art, Per aquest motiu són destacables els estudis que hi ha dedicat la Dra. Conxita Boncompte, una aportació que te, a més el valor afegit, que és el resultat d"una tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. El llarg article, 24 pàgines de text amb 108 notes documentals, ha estat publicat a revista Goya, editada per la Fundación Lázaro Galdeano de Madrid, i una de les més prestigioses en llengua castellana en Història de l"Art

Estances privader. Mobiliari i arts decoratives a Sabadell, 1830-1870. [Comissariat: Rosa Creixel] Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000. 127 p. il.

El Museu d'Art de Sabadell ha presentat, entre els mesos de setembre del 2000 i febrer del 2001, una exposició elaborada a partir dels interiors de la seva seu, la casa fàbrica Turull, que per si mateixos són una excel·lent mostra dels estils de vida a Sabadell a mitjan segle XIX. El Museu de Sabadell havia anat recollint i catalogant un conjunt d'objectes d'arts decoratives que, al costat d'un nombre prou elevat de préstecs particulars, s'han integrat en un discurs que té com a fil comú l'estudi de la vida quotidiana de la burgesia local a l'època isabelina

Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat. Iconografia de sant Jordi en els anys del Modernisme

[cat] A Catalunya en el període modernista, la iconografia de Sant Jordi va donar un gir significatiu i el drac com símbol del mal es va convertir en una imatge de l'estat dominador, abandonant els temples per aparèixer 'amagat' en les arts més quotidianes, les decoratives i aplicades. Tot aquest procés va ser promogut per associacions cíviques i polítiques, entre les que destaca la Unió Catalanista (1891-1904). [eng]In Catalonia, during the Modernisme, the iconography of St. George took a significant turn and the dragon as a symbol of evil became an image of the dominant state. Instead of appearing in churches, it appears, especially, 'hidden' in the everyday arts, the decorative and applied arts. Civic and political associations promoted the process, with the most significant of all being the Unió Catalanista (1891-1904)

Experiencias de e-research y divulgación digital en historia del arte: GracmonDocs y Viquimodernisme

[spa] Esta comunicación tiene por objeto la presentación de experiencias y proyectos de Gracmon (Grupo de Investigación en Historia del Arte y del Diseño Contemporáneos, Universitat de Barcelona) en el entorno de las Humanidades Digitales y la transferencia del conocimiento en internet. Se discutirán cuestiones metodológicas y técnicas, con un enfoque fundamentalmente descriptivo y práctico. Desde hace 5 años, Gracmon (cuyos principales objetos de estudio son el modernismo, el noucentisme y la historia del diseño en Cataluña) viene desarrollando su compromiso con el e-research a través de iniciativas de trabajo colaborativo, visualización de datos y divulgación online. Presentaremos dos propuestas: GracmonDocs y Viquimodernisme. GracmonDocs son una serie de microsites monográficos, cada uno de los cuales presenta un tema concreto de la investigación del grupo mediante una visualización interactiva. Las visualizaciones aportan una visión sintética y unas posibilidades de búsqueda y filtrado que las convierten en herramientas útiles en sí mismas para el investigador. Asimismo, por su accesibilidad y sencillez de uso, adquieren un carácter divulgativo. En cuanto a Viquimodernisme (Wikimodernismo), se trata de un proyecto innovador de colaboración de una institución académica con Wikipedia. La iniciativa se propone la mejora y ampliación de los contenidos sobre modernismo en la Wikipedia en catalán. Para ello, se involucra a investigadores, docentes y estudiantes redefiniendo la relación del trabajo académico con Wikipedia.[eng] This paper presents some experiences and projects by Gracmon (Research Unit on the History of Contemporary Art and Design, University of Barcelona) in the field of Digital Humanities and knowledge transfer on the internet. Methodological and technical issues will be discussed in a fundamentally descriptive and practical way. For 5 years, Gracmon (whose main objects of study are modernisme, noucentisme and the history of design in Catalonia) has been developing a commitment to e-research through collaborative online work, data visualization and online outreach initiatives. Two proposals are presented: GracmonDocs and Viquimodernisme. GracmonDocs are a series of monographic microsites, each of which showcases a specific topic of the group's research through an interactive data visualization. They provide a panoramic view of the subject for the general public, while at the same time, via search and filtering options, they can be useful to the researcher. Viquimodernisme constitutes an unprecedented collaboration between an academic institution and Wikipedia. This GLAM wikiproject seeks to improve and expand the contents of modernisme in the Catalan Wikipedia (Viquipèdia). Researchers, professors and graduate and postgraduate students are involved, redefining the relationship of the academic assignment with Wikipedia

Considering and interpreting leisure: pastimes, entertainments, hobbies and addictions in the Barcelona of 1900

Coordinació: Teresa-M. SalaIn the throes of modernization, the Barcelona of 1900 was buzzing with energy and an unprecedented culture of leisure emerged. The city’s residents made full use of their free time, forging relationships with one another through a highly varied range of initiatives and activities, taking advantage of existing opportunities and creating new ones. In addition to the traditional celebration of civic festivals, popular meals and various types of processions, innovative new forms of cultural consumption sprang up to satisfy all tastes and budgets. Numerous cinemas opened, the first amusement parks threw open their gates and new theatres raised their curtains. Thanks to these developments, the vicinity around the avenue Paral·lel became the epicentre of Barcelona nightlife. This book offers a panoply of images of the diversions, entertainments and hobbies of that fascinating era of contrasts, the turn-of-the-century Barcelona of Modernisme

Estances privader. Mobiliari i arts decoratives a Sabadell, 1830-1870. [Comissariat: Rosa Creixel] Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000. 127 p. il.

El Museu d'Art de Sabadell ha presentat, entre els mesos de setembre del 2000 i febrer del 2001, una exposició elaborada a partir dels interiors de la seva seu, la casa fàbrica Turull, que per si mateixos són una excel·lent mostra dels estils de vida a Sabadell a mitjan segle XIX. El Museu de Sabadell havia anat recollint i catalogant un conjunt d'objectes d'arts decoratives que, al costat d'un nombre prou elevat de préstecs particulars, s'han integrat en un discurs que té com a fil comú l'estudi de la vida quotidiana de la burgesia local a l'època isabelina

Conxita Boncompte,"Iconografia picassiana (1905­-1907). Influencia de la pintura pompeiana". Goya, núm. 335 (2011), pp. 156­-179

La personalitat de Pablo Picasso es una de les més estudiades a la història de l"art, Per aquest motiu són destacables els estudis que hi ha dedicat la Dra. Conxita Boncompte, una aportació que te, a més el valor afegit, que és el resultat d"una tesi doctoral presentada a la Universitat de Barcelona. El llarg article, 24 pàgines de text amb 108 notes documentals, ha estat publicat a revista Goya, editada per la Fundación Lázaro Galdeano de Madrid, i una de les més prestigioses en llengua castellana en Història de l"Art

Reinterpretar el passat. El políptic Demidoff i la seva història

El motiu pel qual em vaig interessar per l'obra de Carlo Crivelli està relacionat amb un dels meus més deplorables fracassos professionals. En una d'aquelles duríssimes oposicions al cuerpo de adjuntos que es feien a Madrid, no vaig poder reconèixer una de les seves obres en l'examen pràctic. Vaig quedar confusa per l'arcaisme d'un artista que semblava ser més modern i me'n vaig (mal) sortir amb una resposta plena d'ambigüitats. Uns anys més tard vaig retrobar la peça -ja classificada en el meu «fons personal » d'imatges- en una visita a la National Gallery de Londres i em va captivar. En primer lloc, pel seu primitivisme amb tocs de modernitat, però també per la seva història, tota una mostra del canvi de gustos -i també dels criteris de valoració- que s'han produït dins de la història de l'art