Esport extraescolar i la utilització de les TIC i els jocs electrònics modifiquen la força de prensió de la mà?

L'objectiu del nostre estudi va ser conèixer si l'esport extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i jocs electrònics, tenen influència en el desenvolupament de la força de prensió de la mà i avantbraç en nens entre els 14 i 16 anys. Es va realitzar un estudi observacional de disseny transversal. La població objecte d'estudi van ser 39 nens de segon cicle de l'ESO. L'activitat física extraescolar i el temps dedicat setmanalment a les TIC i als jocs electrònics es van recollir mitjançant qüestionaris. Es va utilitzar el test d'handgrip per a la valoració de la força màxima voluntària de la mà i avantbraç del costat dominant. L'edat i la força de la mà dominant estan associades de forma estadísticament significativa, la força màxima voluntària (F=5,86; p=0,006) i el valor mig de la força sostinguda per sobre del 60% (F=4,5; p=0,02). A l'analitzar el grau d'activitat física (Kcal/setmana) respecte a la força màxima voluntària (r= 0,07; p= 0,716) i força sostinguda per sobre del 60% (r= 0,30; p= 0,09) observem una associació feble positiva i no estadísticament significativa. Si analitzem les hores setmanes TIC en relació a la força màxima voluntària observem una associació molt feble i no estadísticament significativa. La força de prensió de la mà en escolars està relacionada de forma positiva i estadísticament significativa amb l'edat i el pes corporal. No es relaciona amb el nivell d'activitat física i les hores dedicades a les TIC.The aim of our study was to determine if the extracurricular sport and the time spent weekly on information technology and communication (ICT) and electronic games, has an influence in the development of grip strength of the hand and forearm in school boys between 14 and 16 years. We performed an observational study design cross. The population under study were 39 children from second cycle of ESO. The extracurricular physical activity and the weekly time spent on ICT and electronic games were collected through a questionnaire. We used the test handgrip for assessing the maximum force voluntarily by the hand and forearm, the dominant side. The age and strength of the dominant hand are associated are statistically significant, the voluntary maximum force (F = 5.86, p = 0006) and the average value of force sustained above 60% (F = 4.5 , p= 0.02). Analyzing the bodyweight regarding the maximum force (r = 0552, p = 0001) and the sustained strength above 60% (r = 0582, p <0.0001) observed an association moderately positive and statistically significant. When analyzing the degree of physical activity (kcal / week) regarding the voluntary maximum force (r = 0.07, p = 0716) and sustained strength above 60% (r = 0.30, p = 0.09) we see a weak positive association and not statistically significant. Looking hours ICT week regarding the voluntary maximum force observed an association very weak and not statistically significant. The grip strength of the hands of schoolchildren is linked in a positive and statistically significant with age and body weight. Not relates to the level of physical activity and hours devoted to ICT

The Effectiveness of Mindfulness-Based Cognitive Therapy in Primary Care and the Role of Depression Severity and Treatment Attendance

Altres ajuts: Acord transformatiu CRUE-CSICEvidence suggests the efficacy of mindfulness-based cognitive therapy (MBCT) to prevent depression relapse and decrease depressive symptoms during the acute phase. However, the effectiveness of MBCT in real-world heterogeneous samples treated in clinical health settings, including primary care, has received little attention. This study had two aims: (1) to evaluate the effectiveness of MBCT delivered in primary care considering pre-treatment depression scores and (2) to explore the role of participants' characteristics on symptom improvement. Data were obtained from 433 individuals who received MBCT. Participants completed the Personality Inventory for ICD-11 (PiCD) pretreatment and the Beck Depression Inventory (BDI-II) pre- and post-treatment. Sixty percent presented moderate-to-severe depression according to scores on the BDI-II, 18.1% presented mild depression, and 21.7% were in the non-depressed range. The severity of pre-treatment depressive symptoms was associated with outcomes. Most individuals who lacked depressive symptoms at baseline remained in the non-clinical range after the treatment. Those in the severe group benefited the most from the intervention, since 35.6% were considered recovered. Rates of deterioration ranged from 2.1 to 2.7%, depending on the depression-baseline scores. Depression severity at the entrance, attendance, and age, but not personality traits, appear to be related to symptom improvement. According to our results, MBCT can be effectively and safely delivered in primary care

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu

La psicoanàlisi de Freud sota el microscopi actual

Sigmund Freud (Moràvia, 1856 - Anglaterra, 1939) ha sigut un dels grans pensadors de finals del segle XIX i principis del XX, una figura cabdal de la cultura contemporània. En el seu afany per intentar comprendre la conducta humana, va obrir un camí en l'estudi de la consciència i l'inconscient. Possiblement el seu mèrit més important ha sigut prestar atenció als problemes de salut mental i voler-los acostar a l'àmbit clínic, quan la medicina encara els percebia ben de lluny i els entenia poc. Les seves propostes, però, van ser molt controvertides, i encara ho són avui. Fins i tot entre les persones que estudien el cervell i la ment humana o que apliquen aquests coneixements en la pràctica clínica, encara hi ha desacords profunds pel que fa a la seva validesa i utilitat. Per a alguns, va ser un gran científic que va descobrir importants veritats sobre la psicologia humana; per a d'altres, va ser un filòsof visionari que va replantejar la natura humana, malgrat que les seves hipòtesis no es puguin qualificar de científiques i moltes hagin sigut rebutjades per la neurociència moderna

Malalties de la civilització

La major part dels habitants de països desenvolupats vivim a grans ciutats, amb una gran densitat de població, entre multitud de persones desconegudes, dependents per a gairebé qualsevol activitat d'una tecnologia que ens fa la vida més fàcil, ens desplacem còmodament en vehicles que ens eviten qualsevol esforç físic i els nostres àpats són abundants. No obstant això, presentem un excés de sucres refinats, sal i greixos i estem totalment desconnectats del medi natural en el qual evolucionem. Estem tan habituats a aquesta vida que, a la majoria no se'ns passa pel cap qüestionar-la i pensem que la nostra manera de viure és la correcta i hauria de ser un model a seguir per qualsevol societat que aspiri a descriure's com a avançada [...

A imatge i semblança nostra

Les persones som uns imitadors nats. Imitem el que veiem fer als altres, el que els sentim dir i, fins i tot, el que ens sembla que senten. Imitem les modes, les tendències polítiques i, fins i tot, la indignació i el desassossec. Ho fem des que naixem, i no ho deixem de fer mai, tot i que hi ha èpoques de la vida en què aquest procés d'imitació està molt més arrelat que en d'altres. Imitem les persones que admirem i refusem imitar les que no ens agraden, però pot ser que també les acabem imitant, malgrat que sigui sense voler. I amb tot això creem la nostra autèntica personalitat, única i inimitable, malgrat que molts dels aspectes que la formen seran imitats per altres persones. Què aconseguim amb tanta imitació? [...]

Futbol, hormones a l'atac

L'esport rei mou milions de persones, com s'està veient aquest mes amb motiu de l'Eurocopa i com passa amb qualsevol gran partit. L'últim Barça-Madrid, per exemple, el van veure més de 14 milions d'espectadors a Espanya, gairebé un 30% de la població espanyola, i uns 400 milions d'espectadors a tot el món, el 5% de tota la població mundial. Per fer-nos una idea comparativa, l'última edició dels Oscar va aconseguir reunir davant de la pantalla gairebé 40 milions de nord-americans, cosa que representa només el 13% de la població d'aquest país. Hi ha qui opina que l'enorme interès i passió que desperten els esports d'equip, especialment el futbol, són exagerats; que es tracta de fenòmens acaparadors i mediàtics, i que l'incombustible recital de fons dels comentaristes esportius els diumenges a la tarda en la majoria d'emissores radiofòniques és realment antipàtic. Tanmateix, el cert és que el futbol agrada a molta gent, mou grans sumes de diners i desperta potents emocions. No hi ha dubte que constitueix un gran espectacle. Per què hi ha aquest interès gairebé universal pel futbol? A part d'aspectes culturals que emfatitzen l'atracció que sentim per aquest esport espectacle, quin és l'origen bàsic de la passió per les confrontacions esportives? Què li passa al cervell quan un juga un partit o el mira? [...

Assessment of the health status of the European anchovy (Engraulis encrasicolus) in the NW Mediterranean Sea from an interdisciplinary approach and implications for food safety

Acord transformatiu CRUE-CSICThe European anchovy (Engraulis encrasicolus) is a small pelagic fish with an outstanding commercial value supporting important fisheries and is a key component of pelagic ecosystems in the Mediterranean Sea. Progressive reductions in the population size of this species has been observed in the Mediterranean Sea during recent decades, accompanied by a decline in the body condition, as well as the size/age of maturation. Nonetheless, the health status has not been yet assessed using a holistic approach. Herein, we analyse the health status of the European anchovy, integrating distinct indicators from fish condition, enzymatic biomarkers, presence of tissue alterations, and parasite descriptors. In addition, we analyse the presence of anthropogenic items (AIs) in the digestive tract of fish and their potential impact on health status. Additionally, we assess the differences between current AIs values and those recorded over 12 years ago. None of the health indicators studied provided evidence of relevant pathologic conditions affecting this fish species in the studied area. However, changes in the pattern of liver parenchyma were found. Compared with anchovy populations from other distribution areas, no zoonotic parasites were recorded in this study, demonstrating a reduced risks associated with foodborne transmission to humans. AIs, such as fibres and plastic particles, were found in the digestive tract of half of the fish analysed. A significant increase was detected in AIs prevalence between 2007 (40 %) and 2019 (70 %), alongside differences in the abundance and typology of the AIs, though this does not seem to have impacted fish health yet. Therefore, our work underscores the importance of implementing a regular program to monitor the health status of this key species to better understand population dynamics and their drivers

Endovascular management of hemorrhagic complications after percutaneous nephrolithotomy: 10-years experience

Background: bleeding is one of the most common and most important complications of percutaneous nephrolithotomy (PCNL), which is mainly controlled with conservative treatment options. Transcatheter arterial embolization is required in less than 1 % of the patients undergoing PCNL. There are only a few studies about endovascular treatment of vascular complications of PCNL. The purpose of this study was to evaluate renal arterial complications of PCNL and treatment outcomes with endovascular coil embolization. Patients and methods: this retrospective study evaluated 16 patients who underwent endovascular management for complications after PCNL, including diagnostic angiography. We analyzed the angiographic appearances of the vascular lesions that caused hemorrhages, treatment outcomes for endovascular coil embolization, and renal parenchymal loss rate following this treatment. Results: seven patients had a pseudoaneurysm, two patients had an arteriocaliceal fistula (ACF), five patients had a pseudoaneurysm and an arteriovenous fistula (AVF), and two patients had a pseudoaneurysm and an ACF. Of the 14 patients with pseudoaneurysms, five had more than one pseudoaneurysm. Endovascular coil embolization was successful in all patients, and it was able to stop the bleeding. After embolization, 12 patients had less than 10 % parenchymal loss, and 4 patients had 10-20 % parenchymal loss. Mean hospital stay after embolization was 2.3 ± 0.7 days (range, 1 to 3 days). Conclusions: the injuries seen in the intrarenal arterial system during the PCNL procedure can result in pseudoaneurysms and/or AVFs and/or ACFs, and more than one artery can be harmed. Arterial complications of PCNL can be treated with endovascular coil embolization while preserving renal function at a maximum level