(Re)Construcció de les maternitats i de les paternitats després d'un divorci : notes d'un estudi qualitatiu

En aquest article es discuteixen alguns resultats d'un estudi qualitatiu sobre les trajectòries familiars que segueixen homes i dones que han viscut la ruptura d'una unió en la qual va haver fills. Primerament, es presenta el disseny de la metodologia qualitativa i, a continuació, s'ofereixen alguns resultats del treball de camp realitzat durant la primavera de 2008 en àrees metropolitanes d'Espanya on el divorci té una intensitat més gran. Les narracions dels nostres biògrafs i biògrafes permeten entendre el significant mutant de la maternitat i de la paternitat durant el procés de (re)construcció dels vincles familiars després d'un divorci, per identificar la permanència o reproducció dels patrons de gènere existents abans de la ruptura, respecte la cura dels fills.En este artículo se discuten algunos resultados de un estudio cualitativo sobre las trayectorias familiares que siguen hombres y mujeres que han vivido la ruptura de una unión en la que hubo hijos. Primero se presenta el diseño de la metodología cualitativa y, luego, se ofrecen algunos resultados del trabajo de campo realizado en la primavera de 2008 en áreas metropolitanas de España donde el divorcio tiene una intensidad mayor. Las narraciones de nuestros biógrafos y biógrafas permiten comprender el significado mutante de la maternidad y la paternidad, en el proceso de (re)construcción de los vínculos familiares después de un divorcio, para identificar la permanencia o reproducción de los patrones de género existentes antes de la ruptura respecto al cuidado de los hijos.In this paper we discuss some results obtained from a qualitative study about family trajectories followed by men and women who have children before a divorce. First of all we describe qualitative method design and, secondly, we present the main results. This qualitative study used in-depth interviews which were realised in different Spanish metropolitan areas where divorce has higher intensity in Spring 2008. Biographers’ stories let us understand how maternity and paternity meaning changes during the process of (re)construction new family ties after a divorce in order to identify the permanence or reproduction of gender patterns related with children care before that rupture

La interrupció voluntària de l'embaràs a la Catalunya del segle XXI

Es descriu el procés de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), combinant l'anàlisi quantitativa i qualitativa. En primer lloc, es descriu la pràctica de la IVE a Catalunya en el marc de la salut sexual i reproductiva a l'any 2008; en segon lloc s'estima la incidència de la IVE i s'identifiquen els factors associats a la IVE a Catalunya a partir de les dades del registre d'avortaments; i, finalment, s'analitza el procés de decisió d'IVE a partir del discurs de dones embarassades de 25-34 anys, tenint en compte les diverses etapes del procés (sexualitat, anticoncepció, embaràs, decisió d'IVE, accés al serveis de salut). El diàleg entre les evidències empíriques de la incidència de la IVE i el discurs de les seves protagonistes permet discutir el concepte d'embaràs no desitjat.Se describe el proceso de la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) combinando el análisis cuantitativo y cualitativo. En primer lugar, se describe la práctica de la IVE en Cataluña en el marco de la salud sexual y reproductiva en el año 2008; en segundo lugar se estima la incidencia de la IVE y se identifican los factores asociados a la IVE en Cataluña a partir de los datos del registro de abortos; y, finalmente, se analiza el proceso de decisión de IVE a partir del discurso de mujeres embarazadas de 25-34 años, teniendo en cuenta las diversas etapas del proceso (sexualidad, anticoncepción, embarazo, decisión de IVE, acceso a los servicios de salud). El diálogo entre las evidencias empíricas de la incidencia de la IVE y el discurso de sus protagonistas permite discutir el concepto de embarazo no deseado.Induced abortion in Catalonia on XXI century. This paper describes the induced abortion process combining quantitative and qualitative perspectives. First, it describes the abortion practice in Catalonia in the context of sexual and reproductive health system in 2008; secondly, it estimates the incidence of abortion and it identifies factors associated with induced abortion in Catalonia from national abortion register; and finally, it analyzes the abortion decision making process at individual level among pregnant women aged 25-34 years, taking into account the different steps of the process (sex, contraception, pregnancy, decision to undergo an abortion, access to health services). The dialogue between the empirical evidence related to incidence of abortion and the decision making process at individual level lets discuss the concept of unintended pregnancy

La interrupció voluntària de l'embaràs a la Catalunya del segle XXI

En el present article es descriu el procés d'interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) combinant les anàlisis quantitativa i qualitativa. En primer lloc, s'hi detalla la pràctica de la IVE a Catalunya dins del marc legal i d'atenció a la salut sexual i reproductiva establert l'any 2008. En segon lloc, s'hi estima la incidència de la IVE i s'hi identifiquen els factors que hi estan associats a Catalunya a partir de les dades del registre d'avortaments. Finalment, s'hi analitza el procés de decisió d'IVE a partir del discurs de dones embarassades de 25 a 34 anys, tenint en compte les diverses etapes del procés (sexualitat, anticoncepció, embaràs, decisió d'IVE i accés als serveis de salut). El diàleg entre les evidències empíriques de la incidència de la IVE i el discurs de les seves protagonistes permet discutir el concepte d'embaràs no desitjat.En el presente artículo se describe el proceso de interrupción voluntaria del embarazo (IVE) combinando los análisis cuantitativo y cualitativo. En primer lugar, se detalla la práctica de la IVE en Cataluña dentro del marco legal y de atención a la salud sexual y reproductiva establecido en 2008. En segundo lugar, se estima la incidencia de la IVE y se identifican los factores que están asociados a la misma en Cataluña a partir de los datos del registro de abortos. Finalmente, se analiza el proceso de decisión de IVE a partir del discurso de mujeres embarazadas de 25 a 34 años, teniendo en cuenta las diversas etapas del proceso (sexualidad, anticoncepción, embarazo, decisión de IVE y acceso a los servicios de salud). El diálogo entre las evidencias empíricas de la incidencia de la IVE y el discurso de sus protagonistas permite discutir el concepto de embarazo no deseado.This paper examines the induced abortion (IA) process combining quantitative and qualitative perspectives. First, it describes IA practices in Catalonia within the legal framework regarding sexual and reproductive health established in 2008. Secondly, it estimates the incidence of IA and identifies factors associated with IA in Catalonia using data from the national abortion register. Finally, it analyzes the IA decision-making process at the individual level among pregnant women aged 25-34, taking into account the different steps of the process (sexuality, contraception, pregnancy, decision to terminate a pregnancy and access to health services). The dialogue between the empirical evidence related to the incidence of IA and the decision-making process at the individual level leads to a discussion on the concept of unwanted pregnancy

Lògiques socials i decisions individuals de la interrupció voluntària de l'embaràs : Espanya a través d'una perspectiva comparada /

Aquesta tesi doctoral es proposa identificar les lògiques explicatives de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE), per tal d'entendre per què no disminueix la incidència de l'avortament voluntari en un context on s'ha establert un sistema de salut sexual i reproductiva (SSR) ampli, que contempla la prevenció dels embarassos no desitjats i que pretén reduir-ne la xifra d'IVE. El marc explicatiu de referència per a l'estudi de la IVE considera la IVE com a procés i no com un esdeveniment estàtic i permet articular els diversos factors que estan afectant el procés de decisió individual de la IVE: les lògiques socials. Segons aquesta perspectiva del fenomen, el procés individual d'IVE està format per 5 etapes: a) La sexualitat, b) l'anticoncepció, c) l'embaràs no desitjat d) la decisió d'IVE i e) l'accés al sistema sanitari. Aquesta recerca consta de tres objectius específics, amb un capítol dedicat a cadascun d'ells: 1) Caracteritzar el recurs a la interrupció voluntària de l'embaràs en una dècada (1998-2008) considerant la intensitat i el perfil de les dones que avorten a Espanya, 2) Documentar els objectius públics dirigits a disminuir les IVE i a garantir la SSR a Espanya i 3) Analitzar el procés individual de la IVE en dones de 25-34 anys, tram d'edats que el nostre context defineix com a moment ideal a la maternitat Per respondre la pregunta de recerca s'utilitza la metodologia quantitativa i qualitativa: a) l'estudi quantitatiu es basa en el Registre d'IVE que ofereix les dades quantitatives de l'avortament més exhaustives i b) l'anàlisi qualitativa es basa en les entrevistes en profunditat dirigides a dones embarassades que decideixen interrompre l'embaràs i en els grups de discussió amb professionals sociosanitaris. Els resultats principals de la tesi, per cadascun dels objectius específics, són: 1) la incidència de la IVE ha augmentat en una dècada (1998-2008) a Espanya i es consolida un patró d'edat jove; les dones menors de 30 anys presenten les taxes d'avortament més altes i l'augment més important ha estat en edats adolescents en aquest període. En un context d'alta prevalença anticonceptiva l'avortament esdevé un recurs davant d'un embaràs no desitjat. 2) Es confirmen les limitacions dels objectius públics dirigits a disminuir la IVE degut a la complexitat del procés individual d'IVE: no tan sols per la dificultat de contemplar les 5 etapes del procés de la IVE, sinó també per la necessitat d'atendre les dones en tots les etapes del curs de vida i 3) Les dones que volen interrompre l'embaràs i aquelles que decideixen continuar la gestació consideren els mateixos factors per construir la decisió. La situació afectiva i de parella és el factor més estructurant de la decisió. Les dades quantitatives mostren la importància de la situació de convivència amb la parella mentre que a través de les dades qualitatives s'ha revelat important la qualitat de la relació i l'existència d'un projecte parental en comú. La IVE és un tema social controvertit, però la decisió final d'avortar és privada. Aquesta dicotomia genera una bretxa entre les lògiques socials i les decisions individuals en el procés de la IVEThis doctoral thesis aims to identify the factors explaining induced abortion (IA) in order to answer the research question: Why the incidence of IA is not reduced in those contexts where there is a comprehensive sexual and reproductive health (SRH) system which includes prevention of unintended pregnancies and strategies to reduce the number of induced abortions. The study framework for this thesis considers IA as a process and not as a static event. This approach allows for the articulation of the social logic surrounding the abortion decision making process and the identification of factors affecting it. From this perspective, the abortion process at individual level comprises five steps: a) sex, b) contraception, c) unintended pregnancy, d) abortion decision and e) access to health services. This research has three specific objectives, with a chapter devoted to each one: 1) To describe the situation of induced abortion in the decade 1998-2008 with particular reference to the scale of abortion and the characteristics of women undergoing IA, 2) To describe the public policy goals aiming to reduce IA while maintaining comprehensive SRH services in Spain and 3) to analyze the abortion decision process at individual level among women aged 25-34, the age which our social context defines as the ideal age for motherhood. Both quantitative and qualitative methods were used in order to answer the research question: 1) The quantitative study is based on the National Register of IA which offers the most comprehensive quantitative data available and 2) the qualitative analysis is based on individuals interviews of pregnant women who have decided to undergo IA and focus group discussions with health care professionals. Key results for each of the specific objectives are: 1) the incidence of abortion has increased during the decade 1998-2008 with a consolidated predominance among younger age groups; women aged under 30 having the highest abortion rates whilst the highest increase being observed among teenagers. Despite a context of high contraceptive prevalence, abortion remains an option used not to continue an unintended pregnancy. 2) Public policy goals aim at reducing IA have limitations due to the complexity of the abortion decision-making process: not only the difficulty of taking into account the five stages of the abortion decision process but also the need to take into account the different stages of women's life cycle. 3) Among pregnant women, those undergoing IA and those continuing the pregnancy took into consideration the same factors to take a decision. Relationship status was the most important factor in the abortion decision among women aged 25-34. Quantitative data showed the importance of marital status while the qualitative data highlighted the importance in the abortion decision making process of the quality of the relationship and a shared desire to have a baby. Abortion is a controversial social issue, but the final decision to undergo IA is private. It is this dichotomy that creates a gap between the prevailing social logic and the individual IA decision making process

Trayectorias familiares después del divorcio : una revisión de las contribuciones recientes desde la demografía

En este artículo, se presenta una revisión de la literatura reciente en demografía de la familia, concretamente en el ámbito de las trayectorias biográficas después del divorcio. Se pondrá especial atención en la formación de nuevas familias, y en como éstas afectan a las relaciones con el cónyuge anterior y los hijos habidos antes del divorcio. Nos interesamos, en particular, por las transiciones hacia la formación de nuevas parejas y hacia una nueva maternidad y paternidad, tanto biológica como social.En aquest article, hi presentem una revisió de la literatura recent en demografia de la família, concretament sobre les trajectòries biogràfiques postdivorci. El tema d'interès específic és la formació de noves famílies, i com aquestes afecten les relacions amb el cònjuge anterior i els fills haguts abans del divorci. Ens centrarem en les transicions cap a la formació de noves unions i cap a noves maternitats o paternitats, tant si aquestes són biològiques com socials.Dans cet article nous présentons une révision de la littérature produite récemment par la démographie familiale sur les trajectoires biographiques après divorce. Parmi cette littérature nous posons l'accent sur la formation de nouvelles familles et sur les relations qui s'établissent avec les ex-conjoints et avec les enfants eus d'antérieurs couples. Nous nous intéressons aux transitions vers la formation de nouvelles unions et vers la nouvelle maternité et paternité biologique ou sociale.In this paper we will present a review of the recent bibliography of family demography relevant to individual post-divorce biographical trajectories. We emphasize the formation of new families and how this affects relationships with former partners and with children from previous partnerships, emphasizing the transitions to remarriage or new unions and the transition to new biological or social fatherhood and motherhood

Divorce and gendered family (re)configurations in a sample of employed and higher educated mothers and fathers

From 26 semi-structured interviews conducted in Spain we examine how motherhood and fatherhood is redefined and how family configurations are reshaped after a divorce or separation. The existence of common children in our sample meant that their original nuclear family never completely dissolved as the meaning of families became broader and more complex. Family was not restricted to a specific home, those who shared a home weren't necessarily united by family ties, nor did living alone necessarily mean a lack of family, stable relationships, or strong emotional ties. Gender transcended all divorce-related issues although for all respondents post-divorce mothering/fathering was also vivid and related to the mothering/fathering before the break-up

Facilitators of participation and implementation of the immigrant families’ PELFI Sub-Cohort

Objetivo: PELFI es un estudio multicéntrico de cohortes de familias inmigradas en España. Los objetivos de este manuscrito son: 1) describir el reclutamiento, la recogida de información y las características sociodemográficas según origen y sexo de los participantes de las familias; y 2) valorar las estrategias de reclutamiento y recogida de información que facilitaron la participación en la subcohorte PELFI Badalona/SC. Método: Estudio descriptivo con una muestra de conveniencia de familias inmigrantes y autóctonas residentes en Badalona y Santa Coloma de Gramanet. Se encuestaron los padres, madres e hijos >16 años, y se realizaron exámenes médicos. Resultados: Participaron 115 familias. Entre las estrategias de reclutamiento, la bola de nieve logró el 69% de cooperación. La tasa de cooperación del estudio fue del 57,5% y de los exámenes médicos del 66,6%. La cooperación de las familias chinas fue del 38,5% y no se reclutaron hijos >16 años. El 28% de las encuestas se realizaron en fin de semana o por la noche. Las familias tenían un tiempo medio de residencia de 12,2 años. El 71,2% de los hijos >16 años tenían estudios secundarios finalizados. Los inmigrantes tenían una clase social más baja que los autóctonos (p16 years; and medical examinations were performed. Results: There were 115 participating families. Within the recruitment strategies, snow ball achieved 69% cooperation. The cooperation rate of the study was 57.5% and that of the clinical sub-sample was 66.6%. Cooperation rate of the Chinese families was 38.5% and Chinese children >16 years old were not recruited. Twenty-eight percent of the interviews were conducted at weekends or during the evening. Families had a mean of 12.2 years of residence. Seventy-one point two percent of the children >16 years had completed secondary studies. The migrants had lower social class than natives (p < 0.05) and the migrant women had lower levels of education (p < 0.05). Conclusions: Interacting frequently with the community, using different recruitment strategies simultaneously, incorporating researchers from the same geographical origin as participants, minimising language barriers and offering flexibility in conducting data collection facilitated the participation of the migrant families. The Chinese families presented greater difficulties. The study findings will facilitate the implementation of future cohort studies with similar characteristics.Este estudio ha sido financiado por el ISCIII, PI13/01962, cofinanciado por los Fondos Europeos de Desarrollo Regional (FEDER), y por los fondos del Subprograma Inmigración y Salud de CIBERESP

PELFI Project: Recruitment and Sociodemographic Characteristics of Immigrant and Autochthonous Families from Alicante and Barcelona City Subcohorts

Este artículo corresponde al “Proyecto de Estudios Longitudinales de Familias Inmigradas (PELFI)” del Subprograma de Inmigración y Salud del CIBERESP y describe el trabajo de campo basal y principales características socio-demográficas de dos sub-cohortes de familias inmigrantes y autóctonas. El diseño es observacional prospectivo. La población de estudio se definió como una muestra no probabilística de 180 familias de origen colombiano, ecuatoriano y marroquí y 50 españolas. Se entrevistó a 473 personas adultas entre 18 y 65 años (59,8% mujeres, 68,5% ocupados/as) y a 304 adolescentes entre 12 y17 años (53,9% mujeres, 27,1% nacidos en España pero de padres inmigrados) de cada familia, mediante dos cuestionarios diseñados ad hoc. La tasa de cooperación fue del 82,0% con una velocidad media de reclutamiento de 1,3 familias diarias. En total, se reclutó a 250 familias, 82 procedentes de Ecuador, 82 de Colombia, 29 de Marruecos y 57 españolas. Los adultos inmigrados llevaban una media de 13 años en España. La combinación de técnicas no probabilísticas permitió el acceso y velocidad de reclutamiento. Este estudio aporta información clave para el diseño y mejora de este tipo de cohortes en familias inmigradas.This study is a part of the multi-centre project “Platform of Longitudinal Studies of Immigrant Families (PELFI)” of the Immigration and Health Subprogram of the CIBER-ESP. It describes the field work and data collection of two sub-cohorts of immigrant and native families, and their main socio-demographic characteristics. Prospective observational cohort study in carried out in Barcelona and Alicante, Spain. The study population is a non-probabilistic sample of 180 families of Colombian, Ecuadorian and Moroccan origin and 50 families of Spanish origin. We interviewed adults aged 18-65 years and adolescents aged 12-17 years in each family, through two questionnaires (adolescent/adult). The cooperation rate was 82.0% with an average recruitment rate of 1.3 families per day. In total, 250 families have been recruited, 82 from Ecuador, 82 from Colombia, 29 from Morocco and 57 from Spain. A total of 473 adults (59.8% women and 68.5% employed) were surveyed. Immigrant adults have an average of 13 years living in Spain. A total of 304 adolescents (53.9% female, 27.1% born in Spain but with immigrant parents) were surveyed. The combination of non-probabilistic techniques promoted access and improved recruitment speed. This study provides key information for the design and improvement of cohort studies with immigrant families.Proyectos Fondo Investigación Sanitaria números PI14/01146 y PI14/02005 e Instituto de Salud Carlos III-FEDER

Impact of the COVID-19 Health Crisis on Trans Women and Cis Men Sex Workers in Spain

Acord transformatiu CRUE-CSICThe objective of the study was to describe the impact of the COVID-19 pandemic on sex workers in accessing health and social services. A qualitative study was conducted using semi-structured interviews with 29 participants in Barcelona, Spain. Data were analyzed using thematic analysis. Four themes were identifed: (1) impact of COVID-19 on physical/mental health, (2) barriers and facilitators to health/social service access, (3) health decision-making, and (4) suggestions for future pandemic situations. Barriers to accessing health services were structural. Non-governmental organization support was the main facilitating factor. A person-centered, intersectional approach is suggested for future practice, considering co-occurring syndemic factors