Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales.

Ressenya de: Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales. La càlida abraçada de la música.Review: Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales. The warm embrace of music

Modelos Sonoros y Preferencias Musicales en la Adolescencia. Un estudio en el área urbana de Barcelona

[spa] En las últimas décadas, se ha observado una relación directa entre las características compositivas de las músicas de consumo masivo y los elementos que definen nuestras identidades durante la adolescencia (tales como las emociones, la personalidad, los perfiles psicológicos, etc.), pero nos encontramos frente a un cierto vacío de conocimiento en cuanto a la influencia que la manipulación sonora, ejercida en toda producción discográfica, sobre nuestra percepción musical. Este trabajo pretende echar un poco de luz al respecto apoyándose sobre la hipótesis según la cual podrían existir ciertos modelos sonoros, o procedimientos estandarizados de manipulación sonora, asociables a los distintos estilos musicales y, en consecuencia, a los diferentes perfiles identitarios entre los adolescentes de nuestra sociedad. Para ello, planteamos una investigación no-experimental ex post-facto, a lo largo de cinco años, durante los cuales, tras recopilar y vaciar todos los estudios previos al respecto, seguimos los procedimientos de los estudios exploratorios en los sectores musical, discográfico, y de la Educación Secundaria. Se han aplicado cuestionarios a estudiantes adolescentes y entrevistas a productores musicales, al igual que participamos de su actividad, desde los ámbitos de la docencia y la producción e interpretación musical. Por otro lado, ejecutamos técnicas de análisis automático de audios, fundamentadas en la comunidad científica MIR (Music Information Retrieval). De este modo pretendemos detectar, comprender y clasificar los procedimientos de manipulación sonora empleados por la industria discográfica, y averiguar sus efectos sobre la percepción, comprensión y asimilación de las músicas grabadas de consumo masivo, por parte de los adolescentes del área urbana de Barcelona. Finalmente se han analizado todos los datos recogidos para averiguar si existen o no influencias entre determinados modelos sonoros (o procedimientos estandarizados de manipulación sonora) y la definición de las identidades de los adolescentes, con el objetivo de conocer las implicaciones simbólicas de la manipulación sonora y sus efectos sobre la percepción musical.[fr] Au cours des dernières décennies, on a pu observer une relation directe entre les caractéristiques de composition des musiques de consommation massive et les éléments qui constituent notre identité durant l’adolescence, tels que les émotions, la personnalité, les profils psychologiques, etc. Cependant nous nous trouvons face à un certain manque de connaissances sur l’influence que la manipulation sonore, employée dans toutes les productions discographiques, exerce sur notre perception musicale. Cette recherche tente d’apporter un éclaircissement sur ce point. Nous partons de l’hypothèse selon laquelle, certains modèles sonores, ou procédés standardisés de manipulation sonore, pourraient être associables aux différents styles musicaux et, en conséquence, aux différents profils identitaires parmi les adolescents de notre société. À cette fin, nous proposons une recherche non-expérimentale ex post-facto, s’étalant sur cinq ans, durant lesquels, après avoir classé et examiné tous les travaux précédents sur ce sujet, nous appliquons les procédés des études exploratoires aux secteurs musical, discographique et de l’enseignement secondaire. Nous soumettons des étudiants adolescents à nos questionnaires et nous interviewons des réalisateurs artistiques, tout en prenant part à leurs activités en tant qu’enseignants, réalisateurs artistiques et musiciens. Par ailleurs, nous procédons aux techniques d’analyse automatique de fichiers audio, à partir de la communauté scientifique MIR (Music Information Retrieval). Nous considérons ainsi pouvoir détecter, comprendre et classifier les procédés de manipulation sonore employés par les labels discographiques, et vérifier leurs répercussions sur la perception, la compréhension et l’assimilation des musiques de consommation massive sur les adolescents de Barcelone. Pour conclure, nous analysons toutes les données obtenues et vérifions s’il existe une influence entre certains modèles sonores (ou procédés standardisés de manipulation sonore) et la construction des différentes identités chez les adolescents. Tout cela ayant pour objectif, la connaissance des implications symboliques de la manipulation sonore et ses effets sur la perception musicale.[eng] Over the last few decades, a direct correlation has been observed between the compositional features of music for the mass consumer market and those elements that we identify with during our adolescence (such as our emotions, our personality, our psychological makeup, etc.) However, we find ourselves facing a certain lack of knowledge as far as the influence that sound manipulation, used in record production, has on our musical perception. This thesis aims to shed some light on the issue supporting the hypothesis according to which certain sound models could exist, or standardised procedures for sound manipulation, associated with different musical styles and as a consequence, with various identities seen amongst teenagers in our society. In order to do this, we present a non-experimental, ex post-facto investigation, carried out over five years. During this time, after having collated and looked over all previous studies, we are following the same procedures for exploratory studies in the music sector, record production sector and in secondary education. We have surveyed teenage students and have carried out interviews with music producers. Furthermore, we are involved in their day to day activities, as teaching professionals, record producers and professional musicians. Furthermore, we are carrying out automatic analytical techniques of audios, which are based on the MIR (Music Information Retrieval) field of research. Due to this we intend to detect, understand and classify the procedures of sound manipulation, used in the record production industry. We want to find out the effects they have on the perception, understanding and appropriation of music recordings for the mass consumer market by teenagers from the urban area of Barcelona. Finally, we have analysed all the data collected and found out whether there are any influences between certain sound models (or standardised procedures of sound manipulation) and the construction of teenage identities, with the objective of finding out the symbolic implications of sound manipulation and their effects on musical perception

Music education in the digital age: Challenges associated with sound homogenization in music aimed at adolescents

Adolescent music preferences revolve around so-called popular music, specifically that which is highly manipulated by audio and music production technologies and aimed at the mass market. These processes can result in music genres that lean towards sound homogenization, a phenomenon that could gradually restrict adolescents’ access to the acoustic richness of other music styles that have emerged throughout history. The objective of this work was to analyse the music genres favoured by a sample of Spanish adolescents (n=464), based on their acoustic qualities (timbre, rhythm and dynamics). The results of the automatic analysis indicated a great deal of overlap in terms of sound, which corroborated the homogeneous character of the genres. This calls for an approach to secondary music education that helps preserve musical richness and stylistic variety in the classroom

Technology and Music Production in Different Genres: Key Issues for a Significant Music Education

This research stems from the assumption that knowing how sound technology works, as well as its features and limitations, can help us better understand the mainstream music styles and genres of the last decades. Consequently, the evolution of music recording is explored through a grounded analysis based on both published documents and on interviews with currently active music producers who are specialists in urban pop music, with the aim to collect enough data to support the need to increase the presence of sound technology in the teaching plans of Compulsory Secondary Education. After the data analysis, several didactic proposals are presented involving the introduction of these technologies in secondary education. Thus, the aim is to update formal music education for teenagers and facilitate their informed and critical point of view so they can apply it to their own music consumption

Adquisición de competencias básicas en la formación de futuros docentes

[EN] The main goal pursued by primary schools today is to provide students with the necessary elements that allow them to acquire basic competences so they can deal with everyday problems effectively and satisfactorily. Teachers, faced with this new reality, will have to readapt their role in the classroom and place students as the protagonists of their own learning, so that they can learn more and better. Education faculties conscious of the methodological revolution that all this implies are beginning to modify their study plans, imparting the didactic through procedural and transversal learning. The aim is to equip future teachers with tools to be able to compete proficiently in a changing society. The objective of this paper is to expose some of the methodologies (cooperative work, work by projects, gamification ...) and resources (emotional education, TAC ...) that are being implemented in the Faculty of Education at the University of Barcelona. The evaluations and the positive results of both, professors and students involved, confirm the good acceptance of competency-based learning in that faculty.[ES] El objetivo principal que persiguen las escuelas de primaria en la actualidad es proporcionar a los alumnos los elementos necesarios que les permitan adquirir unas competencias básicas para que puedan hacer frente a los problemas cotidianos de forma eficaz y satisfactoria. Los maestros ante esta nueva realidad tendrán que readaptar su rol dentro del aula y situar a los alumnos como los protagonistas de su propio aprendizaje, para que aprendan más y mejor. Las facultades de educación conscientes de la revolución metodológica que todo ello implica están empezando a modificar sus planes de estudio, impartiendo las didácticas a través de aprendizajes procedimentales y transversales. La finalidad es dotar a los futuros docentes de herramientas para poder ejercer su profesión de forma competente en una sociedad cambiante y en constante evolución. El objetivo de este trabajo es exponer algunas de las metodologías (trabajo cooperativo, trabajo por proyectos, gamificación…) y recursos (educación emocional, TAC…) que se están implantando en la Facultad de Educación de la Universidad de Barcelona. Las valoraciones y los resultados positivos tanto de los profesores como de los alumnos implicados confirman la buena aceptación de los aprendizajes competenciales en dicha facultad.Oriola, S.; Montoya, A.; Faure, A. (2018). Adquisición de competencias básicas en la formación de futuros docentes. En IN-RED 2018. IV Congreso Nacional de Innovación Educativa y Docencia en Red. Editorial Universitat Politècnica de València. 1091-1096. https://doi.org/10.4995/INRED2018.2018.8563OCS1091109

Considering the Development Workflow to Achieve Reproducibility with Variation

International audienceThe ability to reproduce an experiment is fundamental in computer science. Existing approaches focus on repeatability, but this is only the first step to repro-ducibility: Continuing a scientific work from a previous experiment requires to be able to modify it. This ability is called reproducibility with Variation. In this contribution, we show that capturing the environment of execution is necessary but not sufficient ; we also need the environment of development. The variation also implies that those environments are subject to evolution, so the whole software development lifecycle needs to be considered. To take into account these evolutions, software environments need to be clearly defined, reconstructible with variation, and easy to share. We propose to leverage functional package managers to achieve this goal

Determination of the Biomass Content of End-of-Life Tyres

Studies have been conducted in France and Spain for (1) the validation of sampling methods to achieve representative samples of end‐of‐life tyre (ELT) materials and (2) the comparison and validation of test methods to quantify their biomass content. Both studies conclude that the 14C techniques are the most reliable techniques for determining the biomass content of end‐of‐life tyres. Indeed, thermogravimetry and pyrolysis‐GC/MS do not lead to results consistent with the theoretical content of biogenic materials present in tyres, and results in both cases differ considerably from the known natural rubber content of the reference samples studied using thermogravimetric analysis. Furthermore, in the two last techniques, natural isoprene cannot be distinguished from synthetic isoprene. Results obtained with radiocarbon analysis based on 14C contents could be used as reference values of the biomass content of the ELTs: in the ranges of 18–22% for passenger car tyres and 29–34% for truck tyres, in line with actual natural rubber and other components content. Additionally, the presence of textile fibres and stearic acid, which are known sources of biomass in the tyre, cannot be evaluated by thermogravimetry and pyrolysis‐GC/MS techniques

Tallers d'estimulació musical primerenca: un estudi de cas

Els cursos d'estimulació musical primerenca tenen una gran rellevància social gràcies, en part, als ben coneguts beneficis que la música té per al desenvolupament dels nadons. Però aquest fet no és suficient per explicar la gran demanda que tenen. Amb l'objectiu de comprendre les causes que empenyen els progenitors a anar a aquests tallers, aquest article pretén oferir una visió dels cursos des d'una perspectiva social, en què s'analitzen les necessitats de la família urbana moderna que els tallers intenten cobrir. Partint d'aquesta idea, s'ha realitzat un estudi de cas qualitatiu sobre els cursos d'estimulació musical per a nadons menors d'un any oferts al centre 2estones, del barri de Gràcia de Barcelona, utilitzant tècniques de recol·lecció de dades característiques de l'antropologia cultural i l'etnografia: observació participant i entrevista oberta. Els resultats van mostrar que, més enllà dels beneficis que els cursos poguessin tenir per als nens, els tallers eren valorats pels progenitors com a espais on relacionar-se socialment (amb els seus fills, amb altres pares i amb les professores) i on obtenir recursos per aplicar posteriorment a l'espai domèstic. Els cursos d'estimulació musical han de ser considerats com una part important de l'educació no formal, que recuperen espais comuns d'educació i criança i que intenten donar resposta a necessitats familiars que ni la societat, ni l'educació formal han aconseguit resoldre

Trallero, C. (2020). El cálido abrazo de la música. Kit-book Servicios Editoriales.

Ser testimonis de quelcom que mereixi ser recordat és, com a mínim, una sort. I, en aquesta ocasió, podem considerar-nos afortunats que algú amb l'experiència i la formació de la Dra. Conxa Trallero ens faci partícips d'un tros de la seva vida: un regal en forma de llibre que no ens deixa indiferents

Early musical stimulation workshops: a case study

Els cursos d’estimulació musical primerenca tenen una gran rellevància social gràcies, en part, als ben coneguts beneficis que la música té per al desenvolupament dels nadons. Però aquest fet no és suficient per explicar la gran demanda que tenen. Amb l’objectiu de comprendre les causes que empenyen els progenitors a anar a aquests tallers, aquest article pretén oferir una visió dels cursos des d’una perspectiva social, en què s’analitzen les necessitats de la família urbana moderna que els tallers intenten cobrir. Partint d’aquesta idea, s’ha realitzat un estudi de cas qualitatiu sobre els cursos d’estimulació musical per a nadons menors d’un any oferts al centre 2estones, del barri de Gràcia de Barcelona, utilitzant tècniques de recol·lecció de dades característiques de l’antropologia cultural i l’etnografia: observació participant i entrevista oberta. Els resultats van mostrar que, més enllà dels beneficis que els cursos poguessin tenir per als nens, els tallers eren valorats pels progenitors com a espais on relacionar-se socialment (amb els seus fills, amb altres pares i amb les professores) i on obtenir recursos per aplicar posteriorment a l’espai domèstic. Els cursos d’estimulació musical han de ser considerats com una part important de l’educació no formal, que recuperen espais comuns d’educació i criança i que intenten donar resposta a necessitats familiars que ni la societat, ni l’educació formal han aconseguit resoldre.Early musical stimulation workshops have acquired a good deal of social importance thanks, in part, to the well-known benefits music provides for infant development. However, this simple fact is not enough to explain their huge demand. To discover why parents attend these workshops, in this article we provide an overview of their courses from a social perspective in which we analyze the needs of the modern urban family these workshops aim to cover. To do so, we conducted a qualitative case study of musical stimulation courses for infants under one year of age offered by the “2estones” center located in the Gràcia district of Barcelona using characteristic data-collection techniques of cultural anthropology and ethnography, i.e. participant observation and open interview. Our results show that, in addition to the benefits these courses may have for their infants, the workshops were valued by parents as spaces where they could interact socially (with their babies, with other parents, and with the teachers) and where they could obtain resources they could later apply at home. Musical stimulation courses should be considered an important part of non-formal education that can serve to reclaim common spaces for education and upbringing and respond to families’ needs that neither society nor formal education are able to address