16 research outputs found

    Intervencions psicosocials en pacients psicòtics crònics

    Get PDF

    Estudio descriptivo de un modelo de orientación universitario

    Get PDF
    ABSTRACTThis study aims at describing the most relevant variables concerning the intervention carried out in the Personal Counseling Service at Faculty of Psicologia i Ciencies de l’Educació Blanquerna since 1997, and conducting a detailed analysis of the last two academic years in order to get to know the current situation. This is a descriptive and inferential cross-sectional study, with participation of 1,528 university students that have been attended to in the last 15 years. With regard to the first objective, the most outstanding results are the number of follow-up visits, which were 2,368, with a total number of in-person visits of 3,896, and an average number of visits per student of 2.54. Besides, 50% of attended students were followed up via email. With regard to the second objective, concerning the results of context of demand, 47.36% were academic, whereas 31.58% were at a personal level. Regarding the reason of demand, remarkably, 33.67% of undergraduates had learning difficulties. In conclusion, the opportunity that the European Higher Education Area (EHEA) offers us and our results give support to the sense of these services in the university setting, where it is transcendent to start or keep a healthy lifestyle at an integral level, bearing in mind academic, social and personal issues.RESUMENLos objetivos de este estudio son describir las variables más relevantes de la intervención realizada en el Servicio de Orientación Personal de la Facultad de Psicologia i Ciencies de l’Educació Blanquerna desde 1997 y realizar un análisis pormenorizado de los dos últimos cursos para conocer la situación actual. Se trata de un estudio descriptivo e inferencial de corte transversal, en el que participaron 1.528 estudiantes universitarios que fueron atendidos en los últimos 15 años. Respecto al primer objetivo, los resultados más destacados son el número de visitas de seguimiento, que fueron de 2.368, con un total de visitas presenciales de 3.896, por lo que el promedio de visitas por estudiante fue de 2.54. Además, el 50% de los alumnos atendidos realizaron seguimiento mediante el correo electrónico. Respecto al segundo objetivo, y en relación al contexto en el que se realizó la demanda, se destaca que un 47.36% fue académico frente el 31.58% que fue a nivel personal. En lo referente al motivo de demanda, destacar que el 33.67% de los estudiantes presentaron dificultades de aprendizaje. En conclusión, la oportunidad que nos ofrece el Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) como los resultados obtenidos avalan el sentido de estos servicios en el marco universitario, donde es trascendente el inicio o el mantenimiento de un estilo de vida saludable a nivel psico-social, teniendo presentes tanto el ámbito académico como el personal y el social.ABSTRACTThis study aims at describing the most relevant variables concerning the intervention carried out in the Personal Counseling Service at Faculty of Psicologia i Ciencies de l’Educació Blanquerna since 1997, and conducting a detailed analysis of the last two academic years in order to get to know the current situation. This is a descriptive and inferential cross-sectional study, with participation of 1,528 university students that have been attended to in the last 15 years. With regard to the first objective, the most outstanding results are the number of follow-up visits, which were 2,368, with a total number of in-person visits of 3,896, and an average number of visits per student of 2.54. Besides, 50% of attended students were followed up via email. With regard to the second objective, concerning the results of context of demand, 47.36% were academic, whereas 31.58% were at a personal level. Regarding the reason of demand, remarkably, 33.67% of undergraduates had learning difficulties. In conclusion, the opportunity that the European Higher Education Area (EHEA) offers us and our results give support to the sense of these services in the university setting, where it is transcendent to start or keep a healthy lifestyle at an integral level, bearing in mind academic, social and personal issues.

    Perfil Psicopatológico de pacientes con Depresión en la Salud Mental Pública

    Get PDF
    Introduction: Suicide is the second leading cause of non natural death worldwide, therefore it is clear that prevention, evaluation and treatment of suicide is essential. Objective: profile evaluation of a group of patients with depression attended at a public mental health service in a group format. Variables evaluated are: suicidal ideation, hopelessness, vitality, personality disorders, anxiety, emotional intelligence, self-esteem and subjective quality of life. Methodology: This evaluation is part of the AFRONTA study, whose aim is suicide prevention and mental health promotion. The sample consisted on 80 patients from the mental health centre of Consorci Sanitari del Maresme in Mataró, Spain. Results and discussion: Significant correlations of self-esteem with almost all the evaluated variables are observed, which indicates that self-esteem is a crucial variable to be evaluated in the studied population. Likewise, the hopelessness variable has been found more correlated to other clinical variables than depression, measured with BDI. The repair of the emotions correlates with both cited variables, demonstrating as a basic variable to be taken into account both in the evaluation and in the treatment. There are no differences between subjects with a personality disorder and subjects with no personality disorders, except for self-esteem. No differences are appreciated in suicidal impulse between the two groups, but these differences become relevant when referring to suicide attempts.Introducción: El suicidio es la segunda causa de muerte no natural a nivel mundial, por lo que es evidente que la prevención, evaluación y su tratamiento son imprescindibles. Objetivo: evaluar el perfil de un grupo de pacientes con depresión atendidos en un servicio de salud mental público en formato grupal. Las variables evaluadas son: la ideación suicida, la desesperanza, el perfil los trastornos de personalidad, los niveles ansiedad, la inteligencia emocional, la autoestima y la calidad de vida subjetiva. Método: esta evaluación forma parte del estudio AFRONTA, para la prevención del suicidio y la promoción de la salud mental. La muestra estuvo formada por 80 pacientes con el diagnóstico de depresión tratados en el centro de salud mental del Consorci Sanitari del Maresme. Resultados y discusión: Se observan correlaciones significativas de la autoestima con casi la totalidad de las variables evaluadas, por lo que se muestra como un constructo crucial a evaluar en la población estudiada. Asimismo, la variable desesperanza se muestra más relacionada con otras variables clínicas que la de la depresión medida con el BDI. La reparación de las emociones (según el TMMS-24) correlaciona con ambas variables citadas, demostrándose como una variable básica a tener en cuenta tanto en la evaluación como en el tratamiento. No existen diferencias en las variables evaluadas entre los sujetos que presentan un trastorno de personalidad y los que no la presentan, a excepción de la autoestima. Tampoco se encuentran diferencias en ambos grupos en referencia al impulso suicida pero sí en los intentos autolíticos, que es superior en el grupo con trastorno de personalidad

    Internet Gaming Disorder treatment: a case study evaluation of four different types of adolescent problematic gamers

    Get PDF
    Research examining Internet Gaming Disorder (IGD) has grown markedly in recent years. However, research on its psychological treatment is still scarce, especially with respect to efficacy of specific programs. The PIPATIC (Programa Individualizado Psicoterapéutico para la Adicción a las Tecnologías de la Información y la Comunicación) program is a 22-session specialized treatment for adolescents with IGD. The present paper briefly outlines the cases of four treatment-seeking male adolescents aged between 13 and 18 years with different clinical IGD profiles undergoing the treatment. A case study using an A-B-A’ withdrawal design was conducted. After completing the PIPATIC program, all participants showed clinical improvement in the amount of time spent using video games and in the symptoms of IGD. Results also demonstrated they received lower scores on clinical tests related to comorbid disorders. In an area with so few studies relating to IGD treatment, the present study is of existential value and contributes clinical information concerning the treatment of IGD in treatment-seeking adolescent patients

    Símptomes negatius i cognició social en l'esquizofrènia: un programa d'intervenció

    No full text
    L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta a un 1% de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, front l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa es situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals donat que els actual programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una duració de 3 anys, amb una sessió setmanal, i consta de 4 mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents. Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, pel que serà necessària la realització d’una adequada avaluació per seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix

    Prevalencia, impacto y tratamiento psicológico grupal de los trastornos de ansiedad : una revisión en el ámbito de la atención primaria

    No full text
    Este trabajo recopila y discute información publicada sobre el estado actual de la prevalencia, impacto y abordaje grupal de los trastornos de ansiedad. El objetivo es estar actualizado sobre los últimos conocimientos y tendencias en la materia y promover la investigación de un modelo integrado de atención entre los profesionales de la Atención Primaria y los servicios especializados. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica en las bases de datos PSYCHOINFO y MEDLINE, dónde se encuentran las revistas que normalmente publican artículos sobre dicha especialidad y se ha realizado una discusión sobre los mismos con especialistas que trabajan en los servicios de la Salud Pública. Los datos que conocemos referentes al elevado impacto social y económico revelan la necesidad de un abordaje integral de los trastornos de ansiedad desde el punto de vista médico y psicológico como una de las principales prioridades para la Salud Mental. Se considera el formato de intervención grupal como una alternativa terapéutica eficaz y eficiente para la mayoría de diagnósticos, incluidos los trastornos de ansiedad. La valoración integrada de los síntomas y su detección precoz son fundamentales como herramienta de prevención de la Salud y de futuras demandas por trastornos más graves a los servicios especializados

    Aportaciones de las neurociencias a la comprensión de la experiencia psicoterapéutica humanista

    Get PDF
    Neuroscience’s knowledge offers the possibility of understanding the proposals of the humanistic psychotherapy from the perspective of the brain activity. Therefore, the purpose of this study is to analyze the neuropsychological processes that are activated along a session of psychotherapy and its effects on welfare. On the basis of contributions from authors recognized as Cozolino (2006, 2010), Siegel (2010, 2015) and Grawe (2007), we have studied the main neural correlates promoted through five classic proposals of a humanistic psychotherapy session: to) the experience of therapeutic relationship following Rogers (1951/1981; 1961/2000); b) the indication of directing attention on the here and now; (c) the indication of not judging the experience or to one same; d) the proposal to experience in the here and now situations that need to be integrated, which implies a state of optimal stress; e) the process of puting words to the therapeutic experience, i.e. of verbalizing. Each one of these instructions promotes a brain activity that modifies the connections in and between various neural networks, mainly those located in the amygdala, insula, anterior cingulate cortex and orbitomedial and dorsolateral prefrontal cortex. The study of the neural processes generated from psychotherapeutic interactions is a source of information of great interest for the development of psychotherapeutic knowledge.Los conocimientos de las neurociencias ofrecen la posibilidad de comprender las propuestas de la psicoterapia humanista desde la perspectiva de la actividad cerebral. Así pues, el objetivo de este estudio es analizar los procesos neuropsicológicos que se activan a lo largo de una sesión de psicoterapia y sus efectos en el bienestar. A partir de las contribuciones de autores reconocidos como Cozolino (2006, 2010), Siegel (2010, 2015) y Grawe (2007) se han estudiado los principales correlatos neuronales promovidos a través de cinco consignas clásicas de una sesión de psicoterapia humanista: a) Experiencia de vínculo terapéutico según Rogers (1951/1981; 1961/2000); b) Indicación de centrar la atención en el aquí y ahora; c) Indicación de no juzgar la vivencia ni a uno mismo; d) Propuesta de experimentar en el aquí y ahora situaciones pendientes de integrar, lo que implica un estado de estrés óptimo; e) Proceso de poner palabras a la experiencia terapéutica. Cada una de estas consignas promueve una actividad cerebral que modifica las conexiones en y entre diversas redes neuronales, principalmente las situadas en amígdala, ínsula, córtex cingulado anterior y cortex prefrontal orbitomedial y dorsolateral. Conocer los procesos neuronales generados a partir de las interacciones psicoterapéuticas es una fuente de información de gran interés para el desarrollo del saber psicoterapéutico

    Comorbidity between obsessive-compulsive disorder and body dysmorphic disorder: prevalence, explanatory theories, and clinical characterization

    No full text
    Background: With the advent of the fifth edition of Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, body dysmorphic disorder (BDD) has been subsumed into the obsessive-compulsive disorders and related disorders (OCDRD) category. Objective: We aimed to determine the empirical evidence regarding the potential relationship between BDD and obsessive-compulsive disorder (OCD) based on the prevalence data, etiopathogenic pathways, and clinical characterization of patients with both disorders. Method: A comprehensive search of databases (PubMed and PsycINFO) was performed. Published manuscripts between 1985 and May 2015 were identified. Overall, 53 studies fulfilled inclusion criteria. Results: Lifetime comorbidity rates of BDD–OCD are almost three times higher in samples with a primary diagnosis of BDD than those with primary OCD (27.5% vs 10.4%). However, other mental disorders, such as social phobia or major mood depression, are more likely among both types of psychiatric samples. Empirical evidence regarding the etiopathogenic pathways for BDD–OCD comorbidity is still inconclusive, whether concerning common shared features or one disorder as a risk factor for the other. Specifically, current findings concerning third variables show more divergences than similarities when comparing both disorders. Preliminary data on the clinical characterization of the patients with BDD and OCD indicate that the deleterious clinical impact of BDD in OCD patients is greater than vice versa. Conclusion: Despite the recent inclusion of BDD within the OCDRD, data from comparative studies between BDD and OCD need further evidence for supporting this nosological approach. To better define this issue, comparative studies between BDD, OCD, and social phobia should be carried out

    L'Envelliment en persones amb trastorn mental sever

    No full text
    Són moltes les investigacions que han aprofundit en l’estudi de l’esquizofrènia i algunes aporten resultats de persones que estan a la tercera edat. L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure alguns aspectes mèdics i de gestió de casos en població gran afectada de trastorn mental. Un segon objectiu és observar si hi ha un major risc cardiovascular en edat avançada en comparació amb persones de menor edat. Es tracta d’un estudi descriptiu i transversal amb una mostra de 220 subjectes afectats de trastorn mental sever, 33 dels quals sobrepassen els 60 anys. Es van utilitzar els registres sobre les dades mèdiques, clíniques i de funcionament social durant l’any 2011. Entre els resultats principals s’ha trobat una bona adherència al tractament i al seguiment(95,3%-90% respectivament) una bona participació familiar en el tractament(90%), nivells més elevats de dislipèmies(colesterol 70,6%; triglicèrids 64,3%), menor nombre de fumadors(28%). Les valoracions psicopatològiques no mostren significació estadística respecte al grup més jove (p=.468) ni en reingressos ni urgències(p=.181;.420 respectivament). Les dades que es presenten en aquest estudi fan èmfasi en la necessitat de tenir cura dels malalts mentals també a la tercera edat, on la fragilitat física i psicosocial s’accentua a nivell de comorbilitat amb altres malalties mèdiques
    corecore