Formigues invasores

Un dels aspectes importants en la comprensió de les invasions biològiques és l'estudi dels patrons de l'expansió d'una espècie, tant en el temps com en l'espai. En el cas de les formigues invasores, trobar dades sobre el procés d'arribada és summament difícil. En canvi, resulta molt més fàcil trobar dades sobre la seva expansió.Uno de los aspectos importantes en la comprensión de las invasiones biológicas es el estudio de los patrones de su expansión, tanto en el tiempo como en el espacio. En el caso de las hormigas invasoras, encontrar datos sobre el proceso de llegada de una especie es sumamente difícil. En cambio, no lo es tanto encontrar datos acerca de su expansión.An important component in the biology of invaders is their expansion rate and pattern, both in time and space. Data on the first invasive stages are extremely difficult to obtain, although an a posteriori analysis of the expansion process is sometimes feasible

La formiga de jardí invasora ens avisa que en vindran més

Què pot explicar el gran èxit d'aquesta i altres formigues invasores? És sabut que els insectes socials (abelles, formigues, vespes i tèrmits) viuen en colònies en les que tots els membres cooperen en les feines. En condicions naturals les colònies diferents competeixen pels mateixos recursos i aquesta competició, sovint amb agressió territorial, creen un equilibri en el que les colònies es mantenen a ratlla. Però les formigues invasores mostren un nivell suplementari de cooperació, abandonant tota agressió entre colònies. Això duu a una xarxa enorme de nius, les supercolònies, que són un poder front al que les formigues natives no hi tenen res a fer. Tota una lliçó de la biologia.¿Qué puede explicar el gran éxito de esta y otras hormigas invasoras? Es sabido que los insectos sociales (abejas, hormigas, avispas y termitas) viven en colonias en las que todos los miembros cooperan en las tareas. En condiciones naturales las colonias diferentes compiten por los mismos recursos y esta competición, a menudo con agresión territorial, crea un equilibrio en el que las colonias se mantienen a raya. Por el contrario, las hormigas invasoras muestran un nivel suplementario de cooperación, abandonando toda agresión entre colonias. Esto lleva a una red enorme de nidos, las supercolonias, que son un poder frente al que las hormigas nativas no tienen nada que hacer. Toda una lección de la biología.What can explain the great success of this and other invasive ants? It is known that social insects (bees, ants, wasps and termites) live in colonies in which all members cooperate in the work. Natural conditions in the various colonies compete for the same resources and this competition, often with territorial aggression, creates an equilibrium in which the colonies are kept at bay. In contrast, invasive ants show a further level of cooperation, abandoning any aggression between colonies. This leads to a huge network of nests, the supercolonies, which are able to erradicate native ants completely. A lesson in biology

Un clima adequat determina l'èxit d'una espècie invasora

Investigadors de la Universitat de Girona i de la UAB, en col·laboració amb centres de recerca internacionals, han definit quins són els factors clau que determinen si una espècie invasora global sobreviurà o no en un nou ecosistema. La recerca, publicada a la prestigiosa revista PNAS, demostra que la idoneïtat del clima, en molts casos dels microclimes locals creats per l'activitat humana, és el factor principal que determina l'èxit de la invasió.Investigadores de la Universitat de Girona y de la UAB, en colaboración con centros de investigación internacionales, han definido los factores clave que determinan si una especie invasora global sobrevivirá o no en un nuevo ecosistema. La investigación, publicada en la prestigiosa revista PNAS, demuestra que la idoneidad del clima, en muchos casos de los microclimas locales creados por la actividad humana, es el factor principal que determina el éxito de la invasión.Researchers from University of Girona and Universitat Autònoma de Barcelona, in collaboration with international research centres, have defined which key factors determine whether a global invasive species will survive in a new ecosystem. The research, published in the prestigious journal PNAS, demonstrates that climate suitability - in many cases the microclimates created by human activity - is the main factor determining the success of the invasion

Redescripción of Leptothorax schaufussi (Forel, 1879) (Hymenoptera, Formicidae)

The Iberian endemic ant L. schaujüssi is redescribed, both on workers and the previously unknown castes and compared with similar species from the nigritus-group; its known distribution is presented.Se redescribe el endemisme ibérico Leptothorax schaujüssi, tanto en las obreras como en los sexuados, previamente desconocidos, y se compara con especies similares del grupo nigritus. Se pone al día su distribución

Monomorium destructor, la hormiga de Singapur, detectada y detenida en el puerto de Barcelona (Hymenoptera, Formicidae)

Monomorium destructor, la hormiga de Singapur, fue detectada en el puerto de Barcelona, dentro de un contenedor con mercancías procedentes de Corea del Sur. El producto fue devuelto al origen y el almacén y zona de descargas fumigados. Esta especie de hormiga invasora podría ser problemática en climas mediterráneos ya que es conocido su potencial dañino en productos muy variados.Monomorium destructor, the Singapore ant, was detected -and stopped- in a container at the Barcelona (Spain) harbour, within produce originating from South Korea. Product was returned to the origin and the unload area and warehouse were fumigated. This invasive ant may be of some concern in Mediterranean climates as is known to cause damage in a diverse array of goods

Formigues invasores a Madeira

Un dels "efectes secundaris" que acompanyen el fenomen de la globalització és l'arribada de noves espècies provinents de terres llunyanes. Investigadors de la UAB han estudiat l'impacte, a l'arxipèlag de Madeira, de dues espècies de formigues. En contra del que es pensava fins ara, aquestes "invasores" no han afectat les espècies de formigues autòctones.Uno de los "efectos secundarios" que acompañan el fenómeno de la globalización es la llegada de nuevas especies provenientes de tierras lejanas. Investigadores de la UAB han estudiado el impacto en el archipiélago de Madeira de dos especies de hormigas. En contra de lo que se creía hasta ahora, estas "invasoras" no han afectado a las especies de hormigas autóctonas

The joint introduction of Platyarthrus schoblii (Isopoda: Oniscidea) and Lasius neglectus (Hymenoptera: Formicidae) into Hungary

The invasive garden ant Lasius neglectus VAN LOON, BOOMSMA and ANDRÁSFALVY, 1990 was found and described from Budapest, Hungary. Since then, 16 colonies of the species were located in the area. More localities could probably be detected by systematic screening throughout the country. The majority of the colonies can be found in Budapest and only a few sites are known outside the capital city (in the Botanical Garden of Debrecen and in Érd and Tahi; the latter two are situated close to Budapest). It is known that several arthropod groups have representatives of a myrmecophilous character that are liv- ing in ant nests on a voluntary or obligatory basis (e.g., beetles, springtails, mites, crickets, and woodlice). No such phenomenon was published in relation to invertebrates accompanying L. neglectus before. In 2001, we detected the first commensalist isopod in a colony in Budatétény. We identified the crustacean arthropod as Platyarthrus schoblii BUDDE-LUND, 1885 which is a new species in Hungary. It was known only in the Mediterranean region before. After a systematic search by hand sorting, we were able to prove the presence of this isopod species in 60 % of the studied L. neglectus populations. The other well-established representative of the myrmecophilous genus Platyarthrus in Hungary is P. hoffmannseggii BRANDT, 1833, which was not found to co-occur with L. neglectus. Similarly, P. schoblii has not yet been found with other ant species. Nevertheless we presume cross-adoption in each case as it happened, e.g., in Spain between the native P. schoblii and the introduced and invasive ant Linepithema humile (MAYR, 1868). The repeated co-occurrence of P. schoblii and L. neglectus could underline the hypothesis concerning the anthropogenic distribution of both species by potted ornamental plants. Die invasive Gartenameise Lasius neglectus VAN LOON, BOOMSMA & ANDRÁSFALVY, 1990 wurde aus Budapest, Ungarn, beschrieben. Seither wurden hier 16 Kolonien der Art gefunden. Mehr Fundorte könnten wahrscheinlich durch systematisches Suchen in ganz Ungarn gefunden werden. Ausserhalb von Budapest sind nur wenige Vorkommen bekannt (im Botanischen Garten in Debrecen sowie in Érd und Tahi; die beiden letzteren liegen nahe Budapest). Von einer Reihe Tiergruppen sind myrmekophile Vertreter bekannt, als fakultative oder obligate Mitbewohner der Ameisen (z.B. Käfer, Springschwänze, Milben, Grillen und Asseln). Von L. neglectus kannte man aber bisher keine Mitbewohner. Im Jahr 2001 entdeckten wir erstmals Asseln als Kommensalen in einer Kolonie in Budatétény. Wir identifizierten sie als Platyarthrus schoblii BUDDE-LUND, 1885, eine aus Ungarn bisher unbekannte Art, die vorher nur aus dem mediterranen Raum bekannt gewesen war. Eine systematische Suche ergab, dass die Assel in 60% der untersuchten L. neglectus Populationen vorkommt. Die andere, aus Ungarn bekannte Art der myrmekophilen Gattung, Platyarthrus hoffmannseggii BRANDT, 1833, wurde nicht bei L. neglectus gefunden. Gleichzeitig wurde P. schoblii hier bisher nicht bei anderen Ameisenarten gefunden. Trotzdem vermuten wir, dass kreuzweise Adoption beider Assel-Arten stattfinden wird, wie sie z.B. in Spanien zwischen dem dort heimischen P. schoblii und der eingeschleppten und invasiven Ameise Linepithema humile (MAYR, 1868) vorkommt. Das wiederholt beobachtete gemeinsame Vorkommen von P. schoblii und L. neglectus könnte die Hypothese untermauern, dass die anthropogene Verbreitung der beiden Arten durch Zierpflanzen in Blumentöpfen erfolgt

Catàleg de les formigues (Hymenoptera:Formicidae) dels Països Catalans

El catàleg es basa en recol•leccions de camp, dades de la col•lecció del Museu de Zoologia i de les publicades d'ençà el treball de COLLINGWOOD (1978). Un total de 184 taxa, repartit en 9 Dolichoderinae, 66 Formicinae, 1 eptanillinae, 101 Myrmicinae i 6 Ponerinae. Una cita molt antiga de Dorylinae a les Balears resta per confirmar. S'inclou la descripció de dues noves espècies (Camponotus heroi sp. n. i Leptothorax universitatis sp. n.) basades en material procedent de la zona estudiada.Check list of ants from the Catalan countries. This list of ants from the Catalan countries is based upon field collections, examination of the collections of the Museum of Zoology (Barcelona) and examination of literature records. A total of 185 taxa is recorded. The list includes 9 taxa in Dolichoderinae, 66 in Formicinae, 1 in Leptanillinae, 102 in Myrmicinae, 6 in Ponerinae. A very old record of Dorylinae from the Balearic Islands remains to be confirmed. Two new species based on material from the studied zone, are described. Leptothorax universitatis sp. n., with big eyes, promesonotal suture, yellowish colour, sparse short truncated pilosity and nesting rather superficially is related to L. laurae Emery, L. laciniatus Stitz, L. canescens Santschi and L. megalops Hamann & Klemm, but differs in having a well marked promesonotal suture, mesopropodeal depression, darker colour and less developed body sculpture, with shining appeareance. Camponotus heroi sp. n. is related to C. Feae Emery, C. Micans s.l., C. Seurati Santschi, C. foreli tingitanus Santschi and C. Mozabensis Emery, but is readily separated by the combination of a well marked mesopropodeal depression and very diluted pubescence

Per què hi ha formigues del Montgrí (Girona) que no es troben a l'illa Meda Gran

Després de comparar les poblacions de formigues del Montgrí i de l'illa Meda Gran, s'intenta explicar l'absència d'algunes espècies a l'illa. El gènere Myrmica i Crematogaster scutellaris no hi troben biotops ni llocs de nidificació adequats; Aphaenogaster senilis, Cataglyphispiliscapus i Linepithema humile en serien absents a causa de la disseminació terrestre dels propàguls. Algunes espècies de Messor, Aphaenogaster, Camponotus i, potser, Goniomma,en serien absents per exclusió competitiva. No podem suggerir cap raó biològica per l'absència de Formica i Tetramorium.After comparing the ant species from the Montgn' massif and the nearby Meda Gran island we propose some hypothesis for the absence of some species from the island. Differential colonizing capacity of propagules explains why Myrmica spp. and Crematogaster scutellaris cannot establish themselves (humid spots and trees, respectively). Aphaenogaster senilis, Cataglyphis piliscapus and Linepithema humile, though could actually inhabit the island, are prevented to reach the land due to the terrestrial mode of propagule dispersal. Competitive exclussion would explain the absence of some Messor, Aphaenogaster, Tapinoma, Camponotus and, perhaps, Goniomma species. We cannot provide any biological hypothesis for the absence of Formica and Tetramorium