Mares sobrecarregades. Factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre»

Solidaridad intergeneracional en época de crisis: ¿Mito o realidad?

La prolongación de la crisis económica ha multiplicado el interés por conocer los mecanismos que amortiguan las consecuencias de las situaciones de privación. Un relato extendido atribuye un papel central a los abuelos y abuelas que están acudiendo a socorrer con sus pensiones a sus hijos y nietos. Sin embargo, las evidencias de que disponemos sobre cambios en las estructuras y flujos de solidaridad intergeneracional son más bien escasas. El artículo explora la magnitud y naturaleza de las ayudas entre padres, madres, abuelos y abuelas, por un lado, e hijos, hijas, nietos y nietas, por otro, en España comparativamente a otros países europeos, centrándose en la corresidencia, el cuidado de nietos y las transferencias económicas inter vivos

La soledat en temps de pandèmia

La soledat no entén d'edats. Malgrat que persisteix l'estereotip que només afecta les persones grans, recerques recents indiquen que els i les joves també són uns dels col·lectius més vulnerables davant la soledat, així com persones amb un nivell d'ingressos baix o en risc d'exclusió social. Les conseqüències derivades de la pandèmia de la Covid-19 han intensificat les soledats ja existents i n'han afegit de noves, la qual cosa incrementa el risc d'exclusió social de qui la pateix

Mares sobrecarregades : factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre».Utilizando datos de una muestra de 1.926 familias formadas por ambos progenitores (padre y madre) y al menos un hijo, se ha examinado la relación que existe entre las características familiares (recursos, disponibilidad de tiempo, factores sociodemográficos, características de las parejas e individuales) y las cargas domésticas de las madres en Cataluña. Esta muestra se ha analizado mediante regresiones logísticas para encontrar los perfiles de las madres más propensas a dedicar una gran cantidad de horas a las tareas del hogar. A partir de investigaciones previas, se plantean diferentes elementos explicativos: la disponibilidad de tiempo, los recursos relativos, la situación profesional y la influencia de la participación doméstica de la pareja. Los resultados confirman una relación significativa entre los recursos relativos y la disponibilidad de tiempo de la madre en cuanto a su dedicación al hogar, lo que apoya las perspectivas económicas de la distribución de las tareas del hogar y de la ideología tradicional de los roles de género. Sin embargo, los resultados también muestran que la presencia de hombres cooperativos no solo no implica una reducción de la jornada doméstica de sus parejas, sino que también aumenta la probabilidad de una mayor dedicación de las madres. Esto es debido a que la distribución de las tareas domésticas en algunos hogares responde más a una estrategia parental común, basada en la inversión de tiempo en el hogar y en las relaciones intergeneracionales, que a una negociación basada en «lo que haga uno no es necesario que lo haga el otro».Using data from a sample of 1,926 two-parent families (father and mother) with at least one child, we examine the relationship between family characteristics (resources, time availability, socio-demographic factors, couple's and individual features) and mothers' domestic burden in Catalonia. The sample is analyzed using logistic regression in order to determine which profiles of mothers are more likely to spend a large amount of hours doing housework. In line with previous literature, we establish different explanatory factors such as time availability, relative resources, professional status and the influence of the partner's participation in household work. The results confirm a significant relationship between relative resources and mothers' time availability, thus supporting economic perspectives regarding the distribution of household chores and traditional gender ideology. However, the results also show that the presence of cooperative fathers does not lead to a reduction in mothers' domestic chores, but increases the likelihood of mothers dedicating even more time to these tasks. This is explained by the fact that the division of housework in some households is determined by a parenting strategy based on investment in household time and intergenerational relationships rather than negotiation based on "what one does need not be done by the other"

Influence of socio-economic profile of neighbourhoods on the selection of home care strategies for older dependants

Care strategies for older dependants are determined by not only individuals or network characteristics, but also contextual factors. The objective of this study is to determine whether urban contexts (neighbourhoods) are linked to the use of family care (informal), public services or private care at home (formal). We applied logistic regression analysis to data from the Survey of People in a Situation of Dependence 2018. The sample was composed of 530 older people (55 years old and over) living in two types of socio-economic groups of neighbourhoods in Barcelona, Spain. The type of neighbourhood is relevant in explaining the home care that older dependants receive. In neighbourhoods with a high socio-economic level, dependants are more likely to use private services and less likely to use informal care services and public services, even after controlling for household income, degree of dependency, sex, age and the number of people in the household. Understanding the factors that determine the use of public care services, private care services or family care-giving is important due to the increment in the number of older people in the population. Our results suggest that differences in urban socio-economic contexts determine some inequalities in the use of services even after controlling for socio-economic individual differences. The characteristics of neighbourhoods should be considered to adjust care policies for older dependants

Hombres o mujeres: ¿quién quiere hacer el trabajo doméstico?

El trabajo doméstico es visto por gran parte de la población como una serie de tareas u obligaciones que carecen de atractivo. Suelen ser consideradas como muy tediosas, especialmente para aquellas personas que están en el mercado de trabajo. Sin embargo, también lo son para la mayoría de personas inactivas

La reorganització dels temps de la vida quotidiana a les llars catalanes amb fills i filles adolescents

En les darreres dècades, a Catalunya la institució familiar ha patit una mutació extraordinària. Aquest canvi afecta dimensions múltiples, tant estructurals com de relació amb les dinàmiques quotidianes de la vida familiar. Com no podia ser d'una altra manera, aquestes tendències de canvi finalment repercuteixen, d'una manera o altra, sobre els projectes vitals de les persones membres i, en particular, sobre aquelles la biografia de les quals inicia el seu camí en el si de les famílies. Com a resultat d'aquestes transformacions, una de les preocupacions que les famílies amb fills i filles menors d'edat (o altres persones dependents) expressen més sovint són les dificultats que tenen per organitzar i coordinar de manera satisfactòria els espais i els temps en què es desenvolupa la seva vida quotidiana (treball remunerat i treball familiar de les persones adultes, escola dels infants, ús de transports, manteniment d'atencions als ascendents amb qui es viu o que viuen en una altra llar, manteniment de la llar, subministrament d'aliments i arranjaments domèstics, compres, visites mèdiques, ús d'altres serveis necessaris, necessitats de lleure i associació, etc.). Les seves vides són una cursa contínua contra el temps per poder organitzar i compartir temps i espais

Nuevos riesgos sociales y vulnerabilidad educativa de chicos y chicas en España = New social risks and educational vulnerability of boys and girls in Spain

En los últimos años las sociedades postindustriales han experimentado cambios en las estructuras familiares y en su composición demográfica que potencialmente pueden abrir nuevos espacios de exclusión social en la infancia. El creciente número de rupturas matrimoniales y recomposiciones familiares, el aumento de los flujos migratorios y la creciente precariedad laboral contribuyen a reconfigurar el panorama de los riesgos sociales que afectan a los individuos durante la infancia y la adolescencia. El objetivo principal de este estudio es evaluar el logro educativo de chicos y chicas en España, e identificar factores que expliquen variaciones entre ellos. En este artículo analizamos en qué medida la aparición de estos nuevos riesgos sociales, definidos principalmente como proceder de una estructura familiar no biparental, el origen (primera o segunda generación de inmigrante) y la participación o no de la madre en el mercado laboral, puede aumentar las desigualdades educativas entre chicos y chicas. Metodología: De acuerdo con este objetivo, analizamos la distribución de las puntuaciones de PISA 2009 en matemáticas, ciencia y comprensión lectora para España mediante una serie de modelos de regresión lineal multivariante. Contamos con una muestra de 25.887 estudiantes de secundaria (50,8% chicos y 49,2% chicas). Resultados: Observamos que los chicos son más vulnerables que las chicas cuando se exponen a situaciones de 'nuevo riesgo social'. Los chicos de origen inmigrante tienen mayor riesgo de obtener peores puntuaciones en las pruebas PISA que las chicas de origen inmigrante. Esta situación se repite en el caso de los chicos que viven en estructuras familiares no biparentales. Asimismo, las chicas se benefician en mayor medida que los chicos de tener una madre con un nivel educativo superior o que esté participando en el mercado de trabajo. Conclusión: Estos resultados plantean la necesidad de tomar en consideración factores no-cognitivos que intensifican la brecha de género en la planificación de estrategias educativas para corregir desigualdades emergente

Crisis y pobreza infantil en España

La crisis económica ha incrementado la proporción de personas con ingresos inferiores al umbral de pobreza. El objetivo de este artículo es rastrear la evolución de la pobreza infantil durante los años de crisis y radiografiar sus perfiles. En el trabajo nos preguntamos por la magnitud del empobrecimiento experimentado por la población infantil en comparación con otros grupos de edad, utilizando los principales indicadores utilizados para capturar este fenómeno. Tras constatar la relevancia del fenómeno, analizamos su distribución y la composición de la población infantil en riesgo de pobreza. Las cifras que arrojan nuestros análisis evidencian que la crisis ha acentuado una tendencia preexis-tente al aumento de la pobreza infantil, y sobre todo ha agravado la vulnerabilidad económica de los niños que se encuentran en situación de pobrez

Menstrual poverty among young women: a cross-sectional study in the urban context of Barcelona, Spain

Menstrual poverty has become a global issue, affecting women who do not have access to the menstrual products they need. Most of the related literature is based on low- and middle-income countries’ facts and experiences. Using the 2020 Youth Survey in Barcelona, this cross-sectional study provides novel data on the prevalence and the factors associated with menstrual poverty in an urban context (Barcelona) in a high-income country (Spain) with a randomly selected representative sample of 700 young women aged 15 to 34. Descriptive statistics and logistic regression models were used in the analysis. Results show that 15.3 per cent of young women in Barcelona reported facing financial barriers to accessing menstrual products. Further, those young women with a high level of material deprivation (OR=4.42; CI=2.14–9.16) have a greater probability of suffering from menstrual poverty, whereas those living independently from their parents (OR=0.50; CI=0.28–0.90) and women with a non-EU origin (Latin-Americans: OR=0.54; CI=0.31–0.93; Others: OR=0.06; CI=0.01–0.46) have a lower probability of reporting menstrual poverty. Our findings advocate that the measurement of poverty should consider individual aspects and needs, and not only the household income level as the reference. Further, we would encourage rethinking poverty measurement with a gender perspective, as well as identifying how deprivations overlap to aggravate the experience of poverty