26 research outputs found

    Long-term safety and effectiveness of levodopa-carbidopa intestinal gel infusion

    Get PDF
    Levodopa-carbidopa intestinal gel () infusion has demonstrated to improve motor fluctuations. The aim of this study is to assess the long-term safety and effectiveness of infusion in advanced Parkinson's disease () patients with motor fluctuations and its effect in nonmotor symptoms. Adverse events () and their management, clinical motor, and nonmotor aspects were assessed up to 10 years. Thirty-seven patients were treated with ; in three subsets of patients, specific batteries of tests were used to assess cognitive and behavior assessment for 6 months, quality of sleep for 6 months, and quality of life and caregiver burden for 1 year. There was a high number of , but manageable, most of mild and moderate severity. All patients experienced significant improvement in motor fluctuations with a reduction in mean daily off time of 4.87 hr after 3 months (n = 37) to 6.25 hr after 9 years (n = 2). Diskynesias remained stables in 28 patients (75.7%) and improved in 5 patients (13.5%). There was no neuropsychological deterioration, but an improvement in attentional functions, voluntary motor control, and semantic fluency. Quality of sleep did not worsen, and there was an improvement in the subjective parameters, although overnight polysomnography did not change. There was a significant sustained improvement of 37% in -Q39 after 3 months and to 1 year, and a significant reduction in caregiver burden of 10% after 3 months. infusion is a safe and efficacious treatment for the control of motor fluctuations, and for improvement or nonworsening of nonmotor aspects, long-term sustained, and feasible for use in routine care

    Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana : 13 propostes i 55 projectes

    Get PDF
    Màster Oficial en Estudis Territorials i de la Població. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, Programa troncal 2013-2014, Gener 2014Coordinació projecte Troncal: Oriol Nel·lo ColomMòduls docents: Ordenació, Planejament i Gestió del Territori: Oriol Nel·lo Colom, Rufí Cerdán Heredia -- Temes Avançats: Enric Mendizàbal Riera, Albert Pèlachs Mañosa -- Sistemes d'Informació Geogràfica, Planejament i Paisatge: Anna Badia Perpinyà, Albert Pèlachs Mañosa -- Ciutat i Espais Metropolitans: Àngel Cebollada Frontera, Carles Donat MuñozCoordinació continguts: Esteve Dot JutglaConferenciants: Vicent Maria Rosselló Verger, Juli Esteban Noguera, Ricard Pié Ninot, Xavier Campillo Besses, Pere Sala Martí, Joan Nogué FontConferenciants de Mallorca: Miquel Grimalt (Director del Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears), Onofre Rullan (Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Balears), Jaume Mateu (Departament de Ciències de la Terra,Universitat de les Illes Balears), Maria Lluïsa Dubon (geògrafa), Bartomeu Deyà (Director gerent del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial), Miquel Rayó (escriptor), Sebastià Torrens (fotògraf), Joan Sastre (escriptor), Vicenç Sastre (escriptor)Redactors: Grup1: Sara González Pérez, Antón Magarolas Navarro, Ilaria Sanna -- Grup2: Giulia Garolla, Alberto Innocenti, Javier Martín Úceda, Dalila Serusi -- Grup 3: Francesco Finotto, Maria Lidmäe, Sara Serilli, María Torres Bagur -- Grup 4: Giulia Battiston, Sergi Del Olmo Parisi, Elena Vettoretti, Rafael Vicente Salar -- Grup 5: Roberta Fadda, Daniela Pinna, Gloria Veloz, Francesc Vila Palà -- Grup 6: Fernanda Avellaneda Viteri, Giulia Cubadda, Xavier Delclòs Alió, Francesco Luigi FerrariEl Màster d'Estudis Territorials i de la Població és un programa de postgrau del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona que té per objectiu la formació de professionals en el camp de la demografia, el planejament i l'ordenació del territori. En el seu itinerari d'Estudis Territorials, el programa ofereix una orientació essencialment aplicada, de tal manera que inclou un exercici troncal en el que els participants elaboren, en equip, amb finalitats didàctiques i sota la direcció dels docents, un document de planejament que compta amb tots els elements d'una proposta professional de planejament. Enguany, el tema escollit per a l'exercici troncal ha estat el reconeixement territorial i la redacció d'una proposta per a la gestió del paisatge de la Serra de Tramuntana de Mallorca. El document que teniu a les mans és el resultat de l'exercici, en el qual 23 alumnes, procedents de 4 països diversos, dividits en 6 equips, i sota la direcció de 10 professors, han redactat efectivament unes Bases per a la Gestió del Paisatge de la Serra de Tramuntana. El document resultant, conté, tal com s'ha indicat, tots els elements propis d'un document d'ordenació del territori: Memòria, Valoració, Diagnosi, Objectius, Propostes i Projectes. D'acord amb les característiques del programa, l'exercici s'ha realitzat a partir d'una voluntat d'integració dels continguts, transversalitat de les propostes, contextualització dels ensenyaments teòrics i un mètode aplicat, en el que han tingut un paper central el treball de camp i el treball en grup. Per això, s'han integrat els quatre mòduls que configuren el primer semestre del Màster en un sol programa i calendari d'ensenyaments i activitats, d'acord amb allò que figura en el Quadern Troncal que podreu trobar al final d'aquest volum

    The evolution of the ventilatory ratio is a prognostic factor in mechanically ventilated COVID-19 ARDS patients

    Get PDF
    Background: Mortality due to COVID-19 is high, especially in patients requiring mechanical ventilation. The purpose of the study is to investigate associations between mortality and variables measured during the first three days of mechanical ventilation in patients with COVID-19 intubated at ICU admission. Methods: Multicenter, observational, cohort study includes consecutive patients with COVID-19 admitted to 44 Spanish ICUs between February 25 and July 31, 2020, who required intubation at ICU admission and mechanical ventilation for more than three days. We collected demographic and clinical data prior to admission; information about clinical evolution at days 1 and 3 of mechanical ventilation; and outcomes. Results: Of the 2,095 patients with COVID-19 admitted to the ICU, 1,118 (53.3%) were intubated at day 1 and remained under mechanical ventilation at day three. From days 1 to 3, PaO2/FiO2 increased from 115.6 [80.0-171.2] to 180.0 [135.4-227.9] mmHg and the ventilatory ratio from 1.73 [1.33-2.25] to 1.96 [1.61-2.40]. In-hospital mortality was 38.7%. A higher increase between ICU admission and day 3 in the ventilatory ratio (OR 1.04 [CI 1.01-1.07], p = 0.030) and creatinine levels (OR 1.05 [CI 1.01-1.09], p = 0.005) and a lower increase in platelet counts (OR 0.96 [CI 0.93-1.00], p = 0.037) were independently associated with a higher risk of death. No association between mortality and the PaO2/FiO2 variation was observed (OR 0.99 [CI 0.95 to 1.02], p = 0.47). Conclusions: Higher ventilatory ratio and its increase at day 3 is associated with mortality in patients with COVID-19 receiving mechanical ventilation at ICU admission. No association was found in the PaO2/FiO2 variation

    Disseny del Tren de Potència per a un cotxe de Formula Student amb motor a roda

    No full text

    Prototype development for pattern based sowing machine

    No full text
    Objectius de Desenvolupament Sostenible::2 - Fam zero::2.a - Augmentar les inversions, fins i tot mitjançant una cooperació internacional més àmplia, en infraestruc­tura rural, investigació agrícola i serveis d’extensió, així com en desenvolupament tecnològic i bancs de gens de plantes i bestiar, a fi de millorar la capacitat de producció agrícola als països en desenvolupament, en particular als països menys avançat

    Disseny del Tren de Potència per a un cotxe de Formula Student amb motor a roda

    No full text

    Guix

    No full text
    Resumen basado en el de la publicaciónLa red de debate educativa es una experiencia que parte de un espacio transversal e integral alrededor de la reflexión y el debate educativo del municipio, donde se pretende consensuar unos criterios básicos para la comunidad educativa.CataluñaUniversitat de Barcelona. Biblioteca de Ciències de l'Educació; Passeig de la Vall d'Hebron, 171; 08035 Barcelona; +34934021035; +34934021034;ES

    Disfunción diafragmática: una realidad en el paciente ventilado mecánicamente

    No full text
    La afectación muscular del paciente crítico está presente en la mayoría de pacientes que ingresan en el Servicio de Medicina Intensiva (SMI). La alteración, en particular, del músculo diafragmático, inicialmente englobada en esta categoría, se ha diferenciado en los últimos años y se ha demostrado la existencia de una disfunción muscular propia de los pacientes sometidos a ventilación mecánica. En este subgrupo de pacientes, encontramos una disfunción muscular que aparece de manera precoz después del inicio de la ventilación mecánica y que se relaciona, principalmente, con el uso de modalidades control, la presencia de sepsis y/o de fracaso multiorgánico. Aunque se desconoce la etiología concreta que desencadena el proceso, el músculo presenta procesos de estrés oxidativo y alteración mitocondrial, que provocan un desequilibrio en la síntesis proteica, con el resultado de atrofia y alteración de la contractilidad y, como consecuencia, una menor funcionalidad. No fue, de hecho, hasta 2004 cuando Vassilakopoulos et al describieron el término “Disfunción diafragmática asociada a ventilación mecánica” que junto a la lesión por sobre distensión pulmonar y por barotrauma, representan un reto en el día a día de los pacientes ventilados. La disfunción diafragmática tiene influencia en el pronóstico, retardando la extubación, aumentando la estancia hospitalaria y afectando la calidad de vida de estos pacientes en los años siguientes al alta hospitalaria. La ecografía, como técnica no invasiva y accesible en la mayoría de Unidades, podría ser de utilidad en el diagnóstico precoz para iniciar, de forma avanzada, la rehabilitación e influir positivamente en el pronóstico de estos enfermos.Muscle involvement is found in most critical patients admitted to the intensive care unit (ICU). Diaphragmatic muscle alteration, initially included in this category, has been differentiated in recent years, and a specific type of muscular dysfunction has been shown to occur in patients undergoing mechanical ventilation. We found this muscle dysfunction to appear in this subgroup of patients shortly after the start of mechanical ventilation, observing it to be mainly associated with certain control modes, and also with sepsis and/or multi-organ failure. Although the specific etiology of process is unknown, the muscle presents oxidative stress and mitochondrial changes. These cause changes in protein turnover, resulting in atrophy and impaired contractility, and leading to impaired functionality. The term 'ventilator-induced diaphragm dysfunction' was first coined by Vassilakopoulos et al. in 2004, and this phenomenon, along with injury cause by over-distention of the lung and barotrauma, represents a challenge in the daily life of ventilated patients. Diaphragmatic dysfunction affects prognosis by delaying extubation, prolonging hospital stay, and impairing the quality of life of these patients in the years following hospital discharge. Ultrasound, a non-invasive technique that is readily available in most ICUs, could be used to diagnose this condition promptly, thus preventing delays in starting rehabilitation and positively influencing prognosis in these patients

    Disfunción diafragmática: una realidad en el paciente ventilado mecánicamente

    No full text
    La afectación muscular del paciente crítico está presente en la mayoría de pacientes que ingresan en el Servicio de Medicina Intensiva (SMI). La alteración, en particular, del músculo diafragmático, inicialmente englobada en esta categoría, se ha diferenciado en los últimos años y se ha demostrado la existencia de una disfunción muscular propia de los pacientes sometidos a ventilación mecánica. En este subgrupo de pacientes, encontramos una disfunción muscular que aparece de manera precoz después del inicio de la ventilación mecánica y que se relaciona, principalmente, con el uso de modalidades control, la presencia de sepsis y/o de fracaso multiorgánico. Aunque se desconoce la etiología concreta que desencadena el proceso, el músculo presenta procesos de estrés oxidativo y alteración mitocondrial, que provocan un desequilibrio en la síntesis proteica, con el resultado de atrofia y alteración de la contractilidad y, como consecuencia, una menor funcionalidad. No fue, de hecho, hasta 2004 cuando Vassilakopoulos et al describieron el término “Disfunción diafragmática asociada a ventilación mecánica” que junto a la lesión por sobre distensión pulmonar y por barotrauma, representan un reto en el día a día de los pacientes ventilados. La disfunción diafragmática tiene influencia en el pronóstico, retardando la extubación, aumentando la estancia hospitalaria y afectando la calidad de vida de estos pacientes en los años siguientes al alta hospitalaria. La ecografía, como técnica no invasiva y accesible en la mayoría de Unidades, podría ser de utilidad en el diagnóstico precoz para iniciar, de forma avanzada, la rehabilitación e influir positivamente en el pronóstico de estos enfermos.Muscle involvement is found in most critical patients admitted to the intensive care unit (ICU). Diaphragmatic muscle alteration, initially included in this category, has been differentiated in recent years, and a specific type of muscular dysfunction has been shown to occur in patients undergoing mechanical ventilation. We found this muscle dysfunction to appear in this subgroup of patients shortly after the start of mechanical ventilation, observing it to be mainly associated with certain control modes, and also with sepsis and/or multi-organ failure. Although the specific etiology of process is unknown, the muscle presents oxidative stress and mitochondrial changes. These cause changes in protein turnover, resulting in atrophy and impaired contractility, and leading to impaired functionality. The term 'ventilator-induced diaphragm dysfunction' was first coined by Vassilakopoulos et al. in 2004, and this phenomenon, along with injury cause by over-distention of the lung and barotrauma, represents a challenge in the daily life of ventilated patients. Diaphragmatic dysfunction affects prognosis by delaying extubation, prolonging hospital stay, and impairing the quality of life of these patients in the years following hospital discharge. Ultrasound, a non-invasive technique that is readily available in most ICUs, could be used to diagnose this condition promptly, thus preventing delays in starting rehabilitation and positively influencing prognosis in these patients
    corecore