Los cuidados de larga duración y el cuarto pilar del sistema de bienestar

This article analyses the Spanish and especially Catalan public policies for long term care. These policies change the distribution of care between family, state, and market. We have arrived at three main conclusions. Firstly, public policies complement and doesn’t substitute the role of the family, which continues to have an important care role. Second, the involvement of the state does not decrease the market role. On the contrary, the market has expanded. Thirdly, public policies have not changed the gender structure. Women remain the principal caretaker and men are hardly ever involved. These policies have been halted because of the economic crisis. The social construction of women as care providers has been reinforced as the result of budget restrictions and diminished social rights.Este artículo analiza las políticas públicas de atención a los cuidados de larga duración que se han desarrollado en España a partir de su concreción en Cataluña. Estas políticas suponen un cambio en la distribución del cuidado entre familia, Estado y mercado. Se llega a tres conclusiones básicas. La primera es que las políticas públicas son un complemento y no una sustitución de lo que hace la familia, que sigue manteniendo funciones asistenciales de primera magnitud. La segunda es que la implicación del Estado no va en detrimento del mercado, sino todo lo contrario: la expansión del mercado se refuerza. En tercer lugar, las políticas públicas no alteran la estructura de género, pues las mujeres siguen siendo las principales responsables del cuidado de personas adultas dependientes y los hombres apenas se implican en él. Estas políticas se han visto truncadas por la profunda crisis económica que se está viviendo actualmente. La naturalización de los cuidados como actividades propias de las mujeres se ha reinstaurado en la práctica por medio de los recortes presupuestarios y en derechos sociales

Petonnet, Colette. 1979. On est tous dans le brouillard. Ethnologie des banlieues. Paris. Editions Galilée. 260 pàgs. / 1982. Espaces habités. Ethnologie des banlieues. Paris. Editions Galilée. 186 pàgs.

Els dos llibres que comentem constitueixen un sol treball, malgrat la separació en el temps de llur publicació. Efectivament, Espaces habités és una versió ampliada d'un capítol de l'altra obra, del capítol que ofereix, potser, un interès intrínsec més gran. Ambdós llibres tenen un mateix subtítol, «Ethnologie des banlieues», que clarifica, de fet, llur contingut, ja que els títols (metafòric l'un, i molt general l'altre) no el permeten identificar d'un cop d'ull. Però cal especificar més encara: en el pensament de l'autora els llibres no es situen tant en el camp de l'Antropologia urbana com, més aviat, en el d'una Antropologia de les societats complexes; no tracta de fer un estudi de la ciutat, sinó un estudi a la ciutat, essent en aquest marc comprensiu ampli (estudi etnològic a la ciutat en el context d'una societat complexa) on cal situar la part que retalla l'autora: els barris on habita el subproletariat, que és l'objecte del seu interès i anàlisi

Ferrarotti, Franco. 1983: Histoire et histoires de vie. Le méthode biographique dans le sciences sociales. Paris. Libraire des Méridiens (Collection Sociolo· gies au quotidien. 195 pàgs.)

El llibre que tenim a les nostres mans i que comentem a continuació és la traducció francesa del text escrit originàriament en italià i publicat l'any 1981 per l'editorial Laterza (Roma-Bari). L'autor és un conegut sociòleg que treballa en la línia de dotar a la Sociologia d'una metodologia que permeti un aprofundiment qualitatiu, en contraposició a l'ús i abús de les dades quantitatives: les històries de vida són l'instrument principal que Ferrarotti fa servir per aquesta finalitat. El subjecte de la publicació és, de fet, una presentació de l'estratègia metodològica vinculada a la utilització de biografies com a principal font d'obtenció de dades

La família troncal en el marc de les transformacions socioeconómiques del Pirineu d'Aragó

Un dels punts en el qual semblen estar d'acord els investigadors sobre la pagesia és el caràcter domèstic de la seva unitat de producció, aspecte que s'ha hagut de tenir en compte en establir les relacions que regeixen l'organització del treball a l'explotació camperola, així com altres consideracions com, per exemple, necessitats de consum, divisió del treball, activitats externes al treball agrícola, absència de càlcul remuneratiu i, àdhuc, grandària de l'explotació. En aquest treball em proposo analitzar alguns aspectes de l'estructura familiar de la pagesia i de l'articulació dels grups familiars amb les unitats d'explotació, comunitats rurals i formació econòmica i social. Analitzaré, més en concret, el tipus de família coneguda com a família troncal, pròpia d'aquelles zones en les quals els patrimonis es transmeten de forma indivisa d'unes generacions a les següents

Ecología política y antropología social

This paper discuss the ideas of Political Ecology and how social anthropology has contributed to it. Political Ecology focuses on the social and political factors affecting the use of resources. These factors are the same ones that are causing considerable environmental degradation in many different parts of the world, which is due to a combination of two processes: the accumulation of capital and impoverishment. Political ecology renews ecological anthropology by making it reflect on and analyse problems that are central to our time.El presente artículo presenta los planteamientos de la ecología política y de las aportaciones de la antropología social a esta perspectiva. El énfasis de la ecología política es analizar los factores sociales y políticos que influyen en el uso de los recursos. Estos mismos factores son los que hoy en día causan la importante degradación ambiental que se observa en muchas partes del mundo y que es consecuencia de dos procesos combinados: la acumulación de capital y el empobrecimiento. La ecología política supone una renovación de la antropología ecológica, acercándola a la reflexión y análisis de problemas centrales de nuestro tiempo

McDonogh, Gray Wray. 1986. Good Families of Barcelona. A social History of Power in the Industria Era. Princenton. Princenton University Press. 262 pp.

Aquest llibre ens situa a la Barcelona dels segles XIX i XX. Posa en primer pla l'estudi de les «bones famílies», és a dir, d'aquelles famílies d'industrials, comerciants i banquers que durant aquest període constitueixen els principals grups de poder de la societat catalana. La tesi principal de l'estudi és que l'elit barcelonina fa un ús intensiu del parentiu en l'organització empresarial i en la interacció social. Família i parentiu es consideren, doncs, els elements primaris en la formació i consolidació d'aquest grup de poder, i per això el llibre està estructurat de manera que es pugui mostrar aquesta suggerent tesi, que vindrà a corroborar altres estudis fets en la mateixa línia per part de T. Hareven, L. Guiotto o I. Terrades, per exemple