La tecnologia a les classes de ciències de secundària : anàlisi dels processos de canvi en el professorat

A través d'enquestes, observacions a l'aula i entrevistes a docents, aquesta tesi doctoral ha estudiat detalladament la utilització de diversos dispositius en l'ensenyament de les ciències a secundària i la influència de les creences del professorat sobre aquesta tecnologia en el seu ús. Els resultats mostren, entre altres, que els dispositius més utilitzats, com són la pissarra digital interactiva, els portàtils i els llibres digitals, s'empren com a substituts de pissarres i llibres de text tradicionals.A través de encuestas, observaciones en el aula y entrevistas a docentes, esta tesis doctoral ha estudiado detalladamente la utilización de varios dispositivos en la enseñanza de las ciencias en secundaria y la influencia de las creencias del profesorado sobre esta tecnología en su uso. Los resultados muestran, entre otros, que los dispositivos más utilizados, como son la pizarra digital interactiva, los portátiles y los libros digitales, se emplean como sustitutos de pizarras y libros de texto tradicionales.Through questionnaires, classroom observations and interviews with teachers, this thesis has studied in detail the use of multiple devices in science education at the secondary level and the influence that teachers' opinions about this technology had in their use. The results show, among other things, that devices such as interactive whiteboards, laptops and digital textbooks are used as substitutes for traditional blackboards and textbooks

El secret de la matemática artesanal

Des del Departament de Didàctica de les Matemàtiques i Ciències Experimentals ens descobreixen les Etnomatemàtiques, una disciplina centrada en la recerca de coneixements matemàtics en pràctiques artesanals. Tota una metodologia d'anàlisi que revela l'existència, no de pràctica matemàtica, sinó de situacions matemàtiques durant la praxis: la Interpretació Matemàtica Situada (IMS). D'aquesta manera, i mitjançant el mètode d'IMS, es busca confirmar l'existència d'aquestes pràctiques a través de les tres fases per on passa un producte artesanal -propòsit inicial de l'autor, procés d'elaboració i obra final-. Una tècnica que s'aproxima al mètode científic i que ha pres els artesans del poble de Toraja de Sulawesi, a Indonèsia, com a paradigma.Desde el Departamento de Didáctica de las Matemáticas y Ciencias Experimentales nos descubren las Etnomatemàticas, una disciplina centrada en la búsqueda de conocimientos matemáticos en prácticas artesanales. Toda una metodología de análisis que revela la existencia, no de práctica matemática, sino de situaciones matemáticas durante la praxis: la Interpretación Matemática Situada (IMS). De esta manera, y mediante el método de IMS, se busca confirmar la existencia de dichas prácticas a través de las tres fases por las que pasa un producto artesanal -propósito inicial del autor, proceso de elaboración y obra final. Una técnica que se aproxima al método científico y que ha escogido a los artesanos del pueblo de Toraja de Sulawesi, en Indonesia, como paradigma

Reglament del Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals

Acord del Consell de Govern de 29 de setembre de 200

Secuencias de apertura experimental y escritura de artículos en el laboratorio : un itinerario de mejora de los trabajos prácticos en el laboratorio

Se presenta una secuencia didáctica formada por tres trabajos prácticos de laboratorio en formato de indagación. En cada uno de los trabajos prácticos, se ha incrementado el grado de apertura y participación del alumnado respecto al anterior, y se ha llevado a cabo una actividad de escritura de artículos científicos a partir de las investigaciones realizadas. Mediante el uso de andamios didácticos, se han trabajado los diferentes tipos textuales asociando los conectores gramaticales y los diferentes tipos de razonamiento de los diferentes apartados de los artículos científicos. La experiencia promueve una mejor comprensión de la naturaleza de la ciencia y las actividades realizadas y fomenta el desarrollo de habilidades científicas como la distinción entre los resultados y las conclusiones, o el diseño de experimentos además de la escritura de textos científicos. Los resultados se valoran junto con una encuesta realizada entre el alumnado y se comentan en el marco de las propuestas de enseñanza de las ciencias basada en la indagación (ECBI).The article describes a didactic sequence composed by three laboratory inquiry activities. Each activity increases gradually the participation of the students in experiment design and data collection, and includes an exercise of redaction of a scientific article from the inquiry work. The use of a didactic scaffold has allowed to relate the different grammatical connectors to different kinds of reasoning and different sections of the standard structure for scientific articles. The experience promotes a better understanding of the inquiry activities and the nature of science, and the development of scientific skills as designing experiments, making the difference between results and conclusions, as well as scientific writing. The experience and the results of a survey performed among the students are evaluated and discussed in the frame of the Inquiry-Based Science Education (IBSE) standards

Análisis del desarrollo de un proceso de innovación sobre el enfoque didáctico de un museo de ciencia

Las actividades que se realizan en el Museu Agbar de les Aigües son esencialmente las mismas que se promovían tres años atrás ¿Cómo innovar? Este problema dio origen a la investigación que se presenta. Su finalidad es desarrollar un enfoque didáctico de museos de ciencia y analizar el proceso que lo tiene por objeto. El marco teórico se define a partir de caracterizar los museos, de apostar por la innovación como vector cambio y de considerar la complejidad como principal estímulo para considerar los espacios de enseñanza-aprendizaje. La metodología usada es principalmente cualitativa. Los principales resultados permiten aportar como conclusiones el diseño de un proceso de innovación que requiere la participación del equipo educativo y distintos instrumentos de recogida de datos, así como la identificación de los elementos del enfoque didáctico que se incorporan más fácilmente a la propuesta de actividades del museo y los más costosos

Contribucions de la contextualització de l'aprenentatge i la transferència del coneixement a l'educació química competencial

La tesi Contribucions de la contextualització de l'aprenentatge i la transferència del coneixement a l'educació química competencial té la finalitat de caracteritzar les metodologies que utilitzen contextos per aprendre química i com aquestes poden contribuir a la capacitat de transferir el coneixement químic de l'alumnat. Amb aquest propòsit, s'han definit tres objectius. El primer està centrat en la contextualització i consisteix en identificar les potencialitats i problemàtiques d'aquest enfocament didàctic. El segon tracta sobre descriure, analitzar i interpretar la capacitat de transferir coneixement químic. En el tercer objectiu es van elaborar propostes concretes de disseminació dels resultats d'aquesta recerca. L'enfocament metodològic general és el paradigma interpretatiu i qualitatiu. Els instruments de recollida de dades per al primer objectiu han estat entrevistes a alumnat de 14-15 anys sobre la seva percepció d'aquesta nova metodologia. A la primera part del segon objectiu s'han fet entrevistes per a identificar els raonaments de l'alumnat quan transferia oralment i s'han passat qüestionaris per a analitzar la capacitat de transferir en proves escrites. A l'última part d'aquest segon objectiu s'ha dut a terme un estudi comparatiu amb alumnes de 4 instituts diferents (un d'ells ha seguit una metodologia contextualitzada) sobre la capacitat de transferir de l'alumnat i la seva relació amb el coneixement didàctic del contingut del professorat. En aquest cas es van fer servir qüestionaris per a l'alumnat sobre transferència i vocació científica i entrevistes al professorat per a caracteritzar el seu coneixement didàctic del contingut. Quant al tercer objectiu, s'ha dut a terme una síntesi dels resultats dels dos objectius anteriors i dels marcs teòrics de referència que pugui ser útil per al món educatiu. S'ha analitzat el contingut de les entrevistes i els qüestionaris de manera qualitativa i s'han elaborat sistemes de categories per a la percepció de l'alumnat sobre l'acció docent, la qualitat de les respostes sobre transferència i el coneixement didàctic del contingut del professorat. Les dades analitzades per al primer objectiu ens mostren diverses opinions de l'alumnat favorables a l'ús de contextos: connexió amb el món real, interès per l'assignatura, percepció del propi aprenentatge i valoració positiva de la diversitat de metodologies didàctiques i l'estil docent. Pel que fa a les dificultats identificades destaquem els problemes per aplicar el coneixement químic treballat en activitats amb nous contextos que no han estat realitzades a classe (avaluació productiva) i la dificultat per a sintetitzar les idees principals de ciència que apareixen en els contextos. Els resultats de la primer part del segon objectiu van permetre identificar els raonaments que fa servir l'alumnat al transferir (pensament analògic, activació d'idees abstractes i aplicació d'aquestes al nou context) i les principals dificultats amb que es troba quan transfereix (ús d'idees alternatives, activació parcial del model teòric, activació de models no pertinents i elaboració de textos justificatius poc coherents). Quant a l'última part del segon objectiu, l'anàlisi dels resultats va mostrar que l'ensenyament contextualitzat que integra altres estratègies didàctiques (com la indagació centrada en la modelització i la regulació metacognitiva) pot promoure la capacitat de transferir de l'alumnat i incrementar el número de vocacions científiques. Els resultats del tercer objectiu són una proposta fonamentada de criteris per al disseny d'unitats didàctiques contextualitzades i un model que caracteritza les tres dimensions de la transferència (conceptual, contextual i cognitivo-lingüística) que justifiquen que una activitat d'avaluació competencial sigui una transferència llunyana o propera. En conclusió, les principals aportacions d'aquesta tesi són: la caracterització de l'ensenyament basat en contextos, la identificació de les dimensions que condicionen la transferència i la influència del coneixement didàctic del contingut del professorat en la capacitat de transferir de l'alumnat i la vocació científica.The main objective of the thesis Contributions of context-based learning and knowledge transfer to competency-based chemical education is to characterize those methods that use context for learning chemistry and how this methods can contribute to student's capability of transferring chemical knowledge. With this goal in mind, three objectives have been defined. The first one deals with context-based education and aims to identify the advantages and disadvantages of this educational approach. The second one is describing, analyzing and understanding the capability of transferring chemical knowledge. The third objective has been focused in the elaboration of specific proposals of dissemination of the results from this research. Qualitative methods for research were used in this investigation. The data for the first objective were collected by means of interviews to 14-15-year-old students about their perception of this new approach. The data for the first part of the second objective were collected using think-aloud interviews to identify the way of reasoning of students when they had to transfer orally. Questionnaires were also used to analyze their transfer capability in written tests. In the second part of the second objective a comparative study was carried out. The sample included students from 4 high schools and one of them used a context-based approach. The main goal was to assess transfer capability of students in relation to the pedagogical content knowledge of their teachers. Questionnaires about transfer and scientific vocations, as well as interviews to teachers were used to collect data. Regarding the third objective, a synthesis of the results from objectives one and two was carried out taking into account the theoretical frameworks of the literature. The content of questionnaires and interviews was qualitatively analysed. Several systems of categories were built to achieve the research goals: students' perception of the context-based approach, the quality of answers to transfer assessments and the pedagogical content knowledge of teachers. The analysis of data for the first objective shows different opinions of learners that support the use of context in science learning: connection to real world, interest for the subject, perception of learning and positive attitude to teaching methods and teaching style. Regarding the difficulties with context-based learning we highlight that students found it hard to apply chemical knowledge in new contexts that had not been previously discussed in class (productive assessment). The difficulty to summarize the main science ideas that appeared in the contexts was also mentioned. The results from the first part of the second objective suggest that the ways of reasoning that students use when they transfer are: analogical thinking, activation of abstract ideas and application of ideas in the new context. The main problems that students have when they transfer are: use of chemical misconceptions, partial use of theoretical models, activation of inappropriate science ideas and lack of coherence in the causal explanations. In regard to the last part of the second objective, the analysis of the results shows that context-based education that integrates other learning strategies (such as model-based inquiry and metacognitive self-regulation) may foster students' capability of transfer and increase the number of scientific vocations. Some results for the third objective are a founded proposal of criteria for the design of context-based teaching-learning sequences. Moreover, a model with the three educational dimensions that contribute to transfer is presented: conceptual, contextual and cognitive-linguistic. This model may help to explain if a scientific literacy assessment can be regarded as a far or near transfer. In conclusion, the main contributions of this thesis are: characterising context-based education, identifying the dimensions that affect transfer and the effect of the pedagogical content knowledge on students' transfer capability and scientific vocation

Competències professionals en educació per a la sostenibilitat des de la complexitat : plantejament i instrument d'avaluació

A la portada de la tesi: Complex Research GroupLa tesi doctoral Competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat des de la complexitat: plantejament i instrument d'avaluació té per finalitat analitzar la mobilització de competències professionals en Educació per a la Sostenibilitat (ES) dels docents del Camp d'Aprenentatge Monestirs del Cister (CdAMC). Aquesta anàlisi pretén fer una contribució a l'enfocament competencial en ES i a la seva avaluació, des de la visió de la complexitat. Amb aquest propòsit es defineixen tres objectius d'investigació. El primer està relacionat amb la construcció d'un marc de competències professionals en ES, des de la visió de la complexitat. El segon amb el disseny i aplicació d'un instrument que permeti avaluar l'assoliment d'aquestes competències en contextos educatius. Per últim, el tercer objectiu està vinculat a l'anàlisi de la mobilització de competències per part dels docents del CdAMC. Per a assolir aquests tres objectius es desenvolupa una recerca sota un enfocament qualitatiu i acollint-se al paradigma interpretatiu. L'estudi de cas és la modalitat de recerca que permet la comprensió del cas del CdAMC. En relació al primer objectiu, es proposa un marc de competències professionals en ES des de la complexitat a l'aula denominat CESC que aporta complexitat als marcs competencials existents -CSCT (Sleurs, 2008) i Learning for the Future (UNECE, 2012)- i que s'estructura en base a quatre dominis competencials -Learning to know, Learning to live together, Learning to be i Learning to do-, sis categories de complexitat -Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa- i cinquanta-tres competències. Pel que fa al segon objectiu, el plantejament del CESC, la seva validació per un grup d'experts, un procés de triangulació i l'aplicació al CdAMC han generat el disseny d'una rúbrica analítica com a instrument d'avaluació de les competències. Els components estructurals són: (i) sis categories de complexitat (Connexions, Diàleg, Creativitat, Innovació, Pensament Crític i Incertesa); (ii) quatre dominis competencials (Learning to know, Learning to live together, Learning to be, Learning to do); (iii) vint-i-quatre competències professionals en ES des de la complexitat a avaluar; (iv) els nivells de desenvolupament (Novell, Principiant, Avançat i Expert); (v) els descriptors de cada competència, elaborats com a indicadors d'avaluació i que responen a un gradient de complexitat. Pel que fa al tercer objectiu, la mobilització d'aquestes competències per part dels docents es concreta en uns patrons competencials coincidents que denoten un model educatiu del CdAMC consolidat i una vinculació entre la formació en complexitat rebuda pels docents amb anterioritat i la tipologia de categories i competències que desenvolupen i el seu alt nivell d'expertesa. Així mateix s'observen certes mancances en relació a una mobilització integral d'aquestes competències: es mobilitzen essencialment competències de Connexions, Diàleg i Creativitat focalitzades en els dominis de Learning to know i Learning to do i,alhora, presenten menors nivells d'expertesa en la posada en pràctica de les activitats. En base a aquests resultats es pot afirmar que la present investigació suposa una contribució a l'enfocament competencial de l'ES i a la manca d'instruments avaluatius en aquest àmbit. Com a principals aportacions destaquen a nivell teòric la construcció d'un marc competencial professional -CESC- que facilita la mobilització de competències en ES des de la complexitat per part dels educadors a tots els nivells educatius; l'elaboració d'una rúbrica amb un alt nivell d'aplicabilitat i tranferibilitat com a aportació metodològica de la recerca que facilita l'avaluació d'aquestes competències per part dels docents, inclús a nivell d'autoavaluació o coavaluació i, per últim i en referència al cas estudiat, s'aporten unes orientacions envers l'oportunitat i la necessitat de formació inicial i permanent per a avançar en la mobilització de competències professionals en ES des de la complexitat.The doctoral thesis Professional competences in Education for Sustainability from Complexity: approach and assessment tool aims to analyze the mobilization of teachers' competencies in Education for Sustainability (ES) in the case of the Learning Field of Cistercian Monasteries (CdAMC). This analysis aims to contribute to the competence approach in ES and their assessment from the perspective of complexity. For this purpose three investigation objectives are defined. The first is related with the construction of a teachers'competencies in ES framework from complexity. The second one, with the design and application of an instrument to evaluate the development of these competencies in educational settings. Finally, the third objective is linked to the analysis of the mobilization of competencies by two teachers of CdAMC. In order to achieve these three objectives, a research process is developed which is part of the interpretative paradigm and which utilizes a complementary qualitative approach. The case study is the modality of research that let the CdAMC case compression. Regarding the first objective, a framework of professional competencies in ES in the classroom from complexity -called CESC- is proposed. It adds complexity to the existing competency frameworks -CSCT (Sleurs, 2008) and Learning for the Future (UNECE, 2012) and it is structured in four competence domains --Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be and Learning to do-, six categories of complexity -Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty - and fifty three teacher competencies. When it comes to the second objective, the approach of the CESC, the validations by a group of experts, a triangulation process and the application to the CdAMC makes possible the design of an analytical tool -a rubric- for the evaluation of professional competencies. The structural components of this rubric are: (i) six CESC categories of complexity (Connections, Dialogue, Creativity, Innovation, Critical Thinking and uncertainty); (ii) four competence domains for each categories (Learning to know, Learning to Live Together, Learning to be, Learning to do); (iii) twenty-four ES professional competencies; (iv) four levels of development (Novel, Beginner, Intermediate and Expert); (v) descriptors for each competence, prepared as evaluation indicators that define concrete actions observed and that respond to a gradient of complexity. Finally, regarding the third objective, the mobilization of these competences by the teachers is represented by competence patters that show a solid and consolidated educational model from the CdAMC. It shows, too, that there is a relation between the complex training received by teachers beforehand and the type of competences that they mobilize and the level of expertise that they have. Certain shortcomings were also observed in the teachers: competencies essentially mobilized are related to Connections, Dialogue and Creativity categories and focused on the Learning to know and Learning to do domains and, at the same time, the levels of expert in the implementation of activities are lower than in the approach. Based on these results, we can affirm that this research represents a contribution to the ES competence approach and the lack of evaluation instruments in this area. The CESC becomes a theoretical contribution that facilitates the mobilization of competencies in ES from complexity by educators. The design of the rubric with a high level of applicability and transferability becomes a methodological contribution which facilitates the evaluation of these competencies by teachers and teaching teams. Related to the case study some guidelines about the opportunity and the need of basic and ongoing teachers training to advance about the mobilization of professional competencies in ES from the complexity are proposed

Construcción del lenguaje algebraico en un entorno de resolución de problemas : el rol del conocimiento del profesor /

Este trabajo constituye una aportación a la investigación en Educación Matemática enmarcada en el conocimiento profesional del profesor de matemáticas. En él estudiamos cómo los profesores usan su conocimiento para ayudar a los alumnos a aprender álgebra a través de la resolución de problemas y cómo la reflexión en grupo y el trabajo en equipo ayudan a los profesores en su formación permanente. Para profundizar en estas ideas, planteamos tres objetivos de logros consecutivos. En primer lugar, diseñamos un conjunto de secuencias de tareas adecuadas para el aprendizaje del lenguaje algebraico a través de la resolución de problemas, implicando en su diseño a todos los profesores que participan en el estudio. Durante la primera fase partimos de unas dimensiones del álgebra escolar que nos permiten formular su aprendizaje en términos de competencia y caracterizar las tareas que ayudan a los alumnos a aprender a usar este lenguaje. En consecuencia, determinamos que el álgebra escolar es el lenguaje necesario para generalizar, formalizar, estudiar estructuras abstractas, expresar relaciones entre variables y modelizar. El segundo objetivo consiste en analizar cómo un grupo de cuatro profesores de 2º de ESO utiliza su conocimiento al implementar en sus aulas una misma secuencia didáctica. Para analizar la práctica docente utilizamos el Knowledge Quartet, una herramienta de análisis que nos ayuda a identificar cómo el profesor muestra el conocimiento en el aula a través de un conjunto de códigos contributivos que en su mayoría se identifican con acciones que realiza el profesor. Estos códigos, a su vez, están clasificados en cuatro dimensiones: fundamentos, transformación, conexión y contingencia. A partir del análisis concluimos que los profesores utilizan de forma natural y habitual conexiones entre diferentes representaciones de un mismo concepto u objeto matemático para dotar de significado a los símbolos algebraicos. Por eso hemos incorporado al Knowledge Quartet un código contributivo inédito al que hemos llamado "conexiones entre representaciones". Finalmente, el tercer objetivo consiste en identificar las características inherentes en la dinámica de trabajo en equipo que este grupo de profesores utiliza para diseñar tareas, implementarlas en el aula y reflexionar sobre su práctica docente. Se desprende de ello, de la misma forma que ocurre con los alumnos, que los profesores interiorizan más significativamente el conocimiento cuando este se adquiere vivencialmente. Son ejemplo de ello la toma de consciencia sobre la importancia de explicitar en el aula la conexión entre representaciones que manifiesta una de las profesoras que participó del estudio, o la interiorización de la destreza heurística "hacer una tabla de valores" para resolver un problema. En definitiva, en este trabajo de tesis mostramos cómo la interacción entre profesores, el trabajo en equipo y la planificación pueden contribuir a mejorar la enseñanza de las matemáticas, que es el fin último de la investigación en el área.This thesis is a contribution to the research in mathematical education within the frame of the mathematics teachers' professional knowledge. In it, we study how teachers use their knowledge to help students to learn algebra via the resolution of problems and how group reflections and team work help teachers in their constant development. To delve deeper into these ideas, we set three objectives. Firstly, we design a set of sequences of tasks appropriate for learning algebraic language through problem solving, with all the teachers involved in this investigation participating in its design. During this first phase, we determine some dimensions of school algebra which allow us to formulate their learning in terms of competence and characterize the tasks that help students to learn this language. We have determined that school algebra will be the required language in order to generalize, formalize, study abstract structures and express relations and models. The second objective consists in analyzing how a group of four teachers in 2º ESO use their knowledge when they implement in class the same didactic sequence. To analyze the teaching in practice, we have used the Knowledge Quartet, an analytical tool that helps us identify how the teacher shows knowledge in class through a set of contributive codes which are mainly identified with actions realized by the teacher. These codes are classified in four dimensions: Foundations, Transformation, Connexions and Contingency. From the analysis we conclude that teachers use naturally and regularly connexions between different representations of the same concept or mathematical object to give meaning to algebraic symbols. This is why we incorporate to the knowledge quartet a new contributive code which we have called "connexions between representations". Finally, the third objective consists in identifying the inherent characteristics of the working dynamics that teachers use in designing tasks, implementing them in class and reflecting on their teaching. We learn that, similar to how students learn, teachers internalize knowledge more meaningfully when it is acquired by living the process. Examples of this are the realization of the importance of making explicit in class the connection between representations as manifested by one of the teachers in the study, or the internalization of heuristics skills "making a table of values" to solve a problem. In conclusion, in this thesis we show how the interaction between teachers, team work and planning can contribute to an improvement in mathematics teaching, which is the ultimate goal of research in this area

Conocimiento didáctico del contenido de profesores mexicanos sobre el tema equilibrio químico

En esta investigación, hemos documentado y capturado el CDC de dos grupos de profesores para el tema del equilibrio químico. Cuatro de ellos son maestros de bachillerato universitario y los otros son profesores de licenciatura en la Facultad de Química de la Universidad Nacional Autónoma de México. Para documentar el CDC, se decidió utilizar la metodología propuesta por Loughran y compañeros de trabajo. Las ideas centrales seleccionadas por los profesores de bachillerato son diferentes de las elegidas por los maestros universitarios, el análisis de los datos muestra que ambos grupos consideran a la abstracción como uno de los retos más importantes en la enseñanza y el aprendizaje de equilibrio químico. Se menciona que los estudiantes no conciben los procesos simultáneos, asumen que termina primero la reacción hacia adelante y luego el proceso se invierte. Los procedimientos de enseñanza más comunes son experimentos y analogías. Los exámenes de ejercicios de lápiz y papel siguen siendo la forma preferente de evaluación del conocimiento. Cabe destacar el hecho de que no se hace uso de secuencias de enseñanza-aprendizaje, y los argumentos cinéticos siguen siendo el marco de la construcción de concepto.In this study we documented and portrayed the PCK of two groups of teachers for the chemical equilibrium topic. Four of them are high school teachers and the others are undergraduate teachers at the National Autonomous University of Mexico. To document the PCK, we decided to use the methodology proposed by Loughran and coworkers. The central ideas selected by high school teachers are different from those chosen by undergraduate teachers, the analysis of CoRes shows that both groups consider the abstraction as one of the most important challenges for teaching and learning chemical equilibrium. It is mentioned that the students do not conceive the simultaneous processes, they assume that ends first the forward reaction and then the process reverses. The teaching procedures more commons are experiments and analogies. Tests are still the form of assessment of knowledge. Of note is the fact that no use is made of teaching-learning sequences and also the kinetic arguments are still the framework of the concept construction

La Construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària : la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic /

La tesi doctoral La construcció discursiva de la competència ecociutadana a l'escola primària: la realització d'un disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar agroecològic té la finalitat d'explorar el desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort escolar, i en concret en activitats de disseny tecnològic col·laboratiu. Amb aquest propòsit es va dissenyar, de forma col·laborativa amb una mestra, una intervenció didàctica en una escola primària en què l'alumnat va dissenyar i muntar el sistema de reg de l'hort de l'escola a través d'una seqüència de deu activitats. Per tal d'analitzar la construcció discursiva de la competència ecociutadana en dues de les activitats de la intervenció didàctica, s'han definit cinc preguntes de recerca que es focalitzen en diferents components d'aquesta competència. La primera pregunta fa referència al procés de disseny del sistema de reg, és a dir al disseny de l'acció tecnològica. S'ha fet un anàlisi de la construcció i l'evolució de les propostes de disseny, els conflictes i els acords entorn al sistema de reg. Els resultats mostren que l'alumnat tendeix a integrar elements de diferents propostes de disseny, i que no es discuteixen en base a propostes oposades i excloents entre elles. La segona pregunta pretén caracteritzar el discurs argumentatiu que es construeix en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Ens interessa conèixer d'una banda l'estructura del discurs argumentatiu, i d'altra banda la dinàmica de l'argumentació en la interacció. Els resultats mostren que hi ha diferències entre l'estructura i la dinàmica argumentativa en activitats d'argumentació científica i les activitats d'argumentació en disseny tecnològic per les diferències en els objectius i les demandes. La tercera pregunta que ens plantegem és sobre el model d'hort que es construeix discursivament en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar, prenent com a referència el marc de l'agroecologia escolar. Els resultats indiquen que els conflictes de disseny que es donen entre les diferents propostes tecnològiques, i la necessitat de contextualitzar i concretar el disseny del sistema de reg, fan que s'evolucioni cap a un model d'hort més dinàmic i complex. El desenvolupament de la competència ecociutadana a l'hort, està lligada a la construcció d'un model d'hort però també a un model de participació. Per això, a la quarta pregunta ens plantegem com es construeix i com evoluciona el model de participació en un procés de disseny tecnològic col·laboratiu a l'hort escolar. Els resultats mostren que el disseny col·laboratiu d'un sistema de reg també ha estat una oportunitat per construir un model de participació mes democràtic. Finalment, en interessa conèixer quin és el paper de la mestra en aquest procés, i per això en la cinquena pregunta de recerca analitzem quines són les funcions de la mestra en el procés disseny col·laboratiu del sistema de reg per a l'hort escolar. Els resultats d'aquest eix d'anàlisi apunten que el paper de la mestra és fonamental ja que orienta la construcció discursiva dels dos models, tot contribuint a desenvolupar una mirada de l'hort més complexa i una manera de participar més democràtica. A partir d'aquest resultats, es conclou que actuar a l'hort com un dels àmbits preferents del sistema alimentari escolar suposa la construcció d'accions que sovint encaixen perfectament en l'àmbit de la tecnologia. Adoptar una orientació crítica de l'acció a l'escola ens ha portat a introduir el disseny tecnològic col·laboratiu com un bon context per aprendre a comprendre de manera més complexa i a participar de manera més democràtica. Aquest treball ha aportat evidències per afirmar que la tecnologia pot constituir un bon context per a desenvolupar la competència ecociutadana de l'alumnat d'educació primària per intervenir en el seu entorn, i fer-ho amb una dimensió col·laborativa i amb valors democràticsThe doctoral thesis The discursive construction of eco-citizenship competence in primary education through collaborative technological design in a school agroecological garden aims to explore the development of the eco-citizenship competence in the school food garden, and the collaborative technological design activities in particular. For this purpose, and in a collaborative way with a teacher, a didactical intervention in a primary school was designed. The students had to design and build the watering system in the school food garden through ten activities. In order to analyze the discursive construction of the eco-citizenship competence in two of the didactical intervention activities, five research questions have been defined focused on different components of this competence. The first question is related to the watering system design process, this means, to the technological action design. The construction and evolution of the design proposals, conflicts and agreements on the watering system have been analyzed. The results show that students tend to integrate elements from different design proposals that are not contrary or mutually exclusive. The second question seeks to characterize the argumentative discourse constructed in a collaborative technological design process in the school food garden. We want to learn about the structure of the argumentative design on the one hand, and the dynamics of the argumentation during the intervention, on the other. The results show that there are differences between the argumentative structure and dynamics in scientific argumentative activities and the argumentative activities in technological design due to the differences in goals and requests. The third question is based on the garden model that is discursively constructed in a collaborative technological design process in the school garden as part of the school agroecology. The results indicate that design conflicts that appear between the different technological proposals and the need of providing a context for the watering system design promotes the evolution of a more dynamic and complex food garden. The development of the eco-citizenship competence in the school garden is not only related to the construction of a garden model but also to a participation model. That is the reason why in the fourth question we consider the way the participation model in a collaborative technological design process in a school garden is constructed and the way it develops. The results reveal that a collaborative watering system design has been a great opportunity to build a more democratic participation model. Finally, we are interested in the roll the teacher plays in this process. Thus, in the fifth research question we analyze the teacher's roll in the collaborative design process of the watering system in the school garden. The results of this analysis show the teacher's roll is essential because it orientates the discursive construction of the two models and it helps developing a more complex food garden approach and a more democratic way of participation. From these results we conclude that acting in a school garden as a preferential field of the school food system means the construction of actions that often fit perfectly in the technological field. The critical orientation of actions at school leads to the introduction of the collaborative technological design as a good framework to learn how to understand things in a more complex way and participate in a more democratic way. This paper provides evidences that proof that technology can build a good context to develop the students eco-citizenship competence in primary school in order to intervene in their environment and to do so in a collaborative dimension and with democratic values