A través d'enquestes, observacions a l'aula i entrevistes a docents, aquesta tesi doctoral ha estudiat detalladament la utilització de diversos dispositius en l'ensenyament de les ciències a secundària i la influència de les creences del professorat sobre aquesta tecnologia en el seu ús. Els resultats mostren, entre altres, que els dispositius més utilitzats, com són la pissarra digital interactiva, els portàtils i els llibres digitals, s'empren com a substituts de pissarres i llibres de text tradicionals.A través de encuestas, observaciones en el aula y entrevistas a docentes, esta tesis doctoral ha estudiado detalladamente la utilización de varios dispositivos en la enseñanza de las ciencias en secundaria y la influencia de las creencias del profesorado sobre esta tecnología en su uso. Los resultados muestran, entre otros, que los dispositivos más utilizados, como son la pizarra digital interactiva, los portátiles y los libros digitales, se emplean como sustitutos de pizarras y libros de texto tradicionales.Through questionnaires, classroom observations and interviews with teachers, this thesis has studied in detail the use of multiple devices in science education at the secondary level and the influence that teachers' opinions about this technology had in their use. The results show, among other things, that devices such as interactive whiteboards, laptops and digital textbooks are used as substitutes for traditional blackboards and textbooks

Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals

Grimalt-Álvaro, Carme

Diposit Digital de Documents de la UAB

26/05/2016La tecnologia a les classes de ciènciesde secundària: anàlisi dels processosde canvi en el professoratA través d’enquestes, observacions a l’aula i entrevistes a docents,aquesta  tesi  doctoral  ha  estudiat  detalladament  la  utilització  dediversos dispositius en l’ensenyament de les ciències a secundària ila  influència  de  les  creences  del  professorat  sobre  aquestatecnologia en el seu ús. Els resultats mostren, entre altres, que elsdispositius més utilitzats, com són la pissarra digital interactiva, elsportàtils i els llibres digitals, s’empren com a substituts de pissarres illibres de text tradicionals.La introducció de la tecnologia a l’aula i, en especial de la pissarra digital interactiva, haimplicat algun canvi a les classes de ciències a secundària? Quines són les motivacionsque duen a un/a docent de ciències a utilitzar els recursos digitals que té a l’abast a lesseves  classes?  Podem  observar  canvis  en  la  utilització  de  la  tecnologia  per  al’ensenyament  i  aprenentatge  de les  ciències  al  llarg  del  temps? Aquestes  preguntes,juntament amb d’altres, són les que aquesta tesi pretén donar resposta a través d’un estudidetallat  de la utilització de diversos dispositius per  a l’ensenyament  de les ciències i lainfluència de les creences del professorat.En una primera etapa de recerca, la tesi realitza una perspectiva a nivell general de quin ésel maquinari i programari més utilitzat a l’aula de ciències, i defineix la utilització majoritàriade  la  pissarra  digital  interactiva,  els  portàtils  i  els  llibres  digitals.  Aquests  resultatsView low-bandwidth versions’obtenen a través de la realització d’una enquesta a 98 docents de ciències de secundàriade diversos instituts públics, concertats i privats. Els resultats revelen un ús considerablede la pissarra digital interactiva en l’ensenyament de les ciències, tot i que la utilització delsportàtils i els llibres digitals també és significativa en comparació amb altres eines de quèel professorat disposa –com ara captadors automàtics de dades o microscopis digitals–.No obstant, aquests dispositius més utilitzats s’emprarien emulant l’ús d’eines ja existents–com la pissarra i els llibres de text tradicionals– i per a l’atenció a les necessitats del propidocent  –agilitzar  les  seves  explicacions,  variar  el  ritme  de  la  classe,  passar  llista  demanera  més  àgil...  –.  L’enquesta,  a més,  permet  establir  relacions entre  els  usos  delprofessorat, les seves creences i la durada i el contingut de les activitats formatives en lesque han participat.En una segona etapa de recerca s’observen i s’entrevisten 10 docents de ciències dediversos  cursos  i  tipologia  de  centres  educatius  durant  diverses  classes.  Aquestesobservacions  permeten  aprofundir  en  la  descripció  dels  usos  de  la  pissarra  digitalinteractiva, els portàtils, els llibres digitals i les tauletes i el paper d’aquests dispositius enles explicacions del/a docent o les interaccions entre el/la docent i els/les estudiants. Enbase a diversos marcs conceptuals,  i en especial a la Teoria de l’Activitat,  s’identifiquentensions de naturalesa diversa derivades de l’ús dels dispositius esmentats.  A més,  esdiscuteix la  relació  o  influència  d’algunes de les  creences del professorat  en els  usosobservats com, per exemple,  l’autoeficàcia percebuda pels propis docents i la utilitzaciógairebé exclusiva de la tecnologia per a mostrar o accedir a la informació ja preparada.Finalment,  en una tercera etapa, s’observa i s’entrevista dos cursos més tard 6 docentsdels 10 esmentats prèviament. Partint d’un enfocament similar al ja descrit, es posen demanifest les diferències que s’observen no només en els usos dels diversos dispositius,sinó en les creences dels propis docents, la dinàmica de l’aula o les eines emprades, entred’altres. S’identifiquen i es discuteix el paper del context educatiu i la identitat professional ipersonal com a possibles factors motivadors de canvi i la seva rellevància en els processosd’introducció de la tecnologia en el professorat de ciències.Carme Grimalt ÁlvaroDepartament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències ExperimentalsCarme.Grimalt@uab.catReferències

La tecnologia a les classes de ciències de secundària : anàlisi dels processos de canvi en el professorat

En aquesta tesi es pretén realitzar una perspectiva dels usos de la tecnologia a l’aula de ciències de secundària així com establir la seva relació amb les creences del professorat. La tesi s’articula al voltant de tres estudis. L’Estudi I es basa en la realització d’una enquesta al professorat de ciències de secundària dels centres participants del programa EduCAT1x1. L’anàlisi de les dades recollides es basa en procediments de l’estadística descriptiva i l’estadística inferencial. Els resultats revelen un ús considerable dels dispositius de l’equipament 1x1 –en especial de la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Aquests dispositius, però, s’emprarien emulant l’ús d’eines ja existents i per a l’atenció a les necessitats del propi docent. En paral·lel, s’estableixen relacions entre els usos del professorat, les seves creences i la durada i el contingut de les activitats formatives en les que han participat. 
L’Estudi II es basa en observacions d’aula de 10 docents i entrevistes posteriors. L’anàlisi de les dades recollides parteix d’un paradigma qualitatiu. En base a una aproximació socioconstructivista al fenomen educatiu i emprant la Teoria de l’Activitat s’identifiquen contradiccions associades als sistemes de l’activitat dels docents. Es discuteix la relació d’algunes de les creences del professorat en els usos observats com, per exemple, l’autoeficàcia percebuda pels propis docents i l’existència d’una dicotomia accés – creació entre la tecnologia i altres eines tradicionals.
Finalment, l’Estudi III es basa en observacions d’aula i entrevistes posteriors a 6 docents –que ja van participar de l’Estudi II- dos cursos després de les primeres observacions i entrevistes. L’anàlisi de les dades es basa en la Teoria de l’Activitat per a posar de manifest les diferències que s’observen en el sistema de l’activitat de cada docent. S’identifiquen i es discuteixen el paper del context educatiu i la identitat professional i personal com a possibles factors motivadors de canvi. Igualment, també es descriuen i discuteixen diversos processos de reconceptualització de les eines emprades que s’identifiquen en els docents i el seu paper en els processos d’introducció de la tecnologia. Els resultats dels tres estudis permeten discutir alguns dels elements del procés d’introducció massiva de dispositius a les aules i el seu impacte en l’educació científica.En esta tesis se pretende realizar una perspectiva de los usos de la tecnología en las aulas de ciencias de secundaria así como establecer algunas relaciones entre dichos usos y las creencias del profesorado. La tesis se articula alrededor de tres estudios. El Estudio I se basa en la realización de una encuesta al profesorado de ciencias de secundaria de los centros participantes del programa EduCAT1x1. El análisis de los datos recogidos se basa en procedimientos de la estadística descriptiva y la estadística inferencial. Los resultados revelan un uso considerable de los dispositivos del 1x1 –en especial de la Pizarra Digital Interactiva. No obstante, estos dispositivos se utilizarían emulando principalmente el uso de herramientas ya existentes. En paralelo, se establecen relaciones entre los usos del profesorado, sus creencias y la duración y contenido de las actividades formativas en las que han participado. Estas relaciones revelan un impacto bajo de las actividades formativas en la promoción de la utilización de la tecnología. 
El Estudio II se basa en observaciones de aula de 10 docentes de ciencias de secundaria y entrevistas posteriores. El análisis de los datos recogidos parte de un paradigma cualitativo. Partiendo de una aproximación socioconstructivista a los procesos educativos y en base a la Teoría de la Actividad se identifican contradicciones asociadas a los sistemas de la actividad de los participantes. Se discute la relación de algunas creencias del profesorado en los usos observados como, por ejemplo, la autoeficacia percibida por los propios docentes y la existencia de una dicotomía acceso – creación entre la tecnología y otras herramientas tradicionales. 
Finalmente el Estudio III se basa en observaciones de aula y entrevistas posteriores a 6 docentes -que ya participaron del Estudio II- dos cursos después de las primeras observaciones y entrevistas. El análisis de datos se basa en la Teoría de la Actividad para poner de manifiesto las diferencias que se observan en los sistemas de la actividad para cada participante. En paralelo, se identifican y se discuten el papel del contexto educativo y la identidad profesional y personal como posibles factores motivadores de cambios. Del mismo modo, se describen y discuten diversos procesos de reconceptualización de las herramientas utilizadas que se identifican en los docentes. Los resultados de los tres estudios permiten discutir algunos de los elementos del proceso de introducción masiva de los dispositivos en las aulas y su impacto en la educación científica.This thesis is aimed to make an overview of the uses of the technology in secondary schools science classrooms. As well, it is aimed to set some relations between these uses and teachers’ beliefs. Three related studies form the unity of this thesis. In the Study I several secondary school science teachers that participate in EduCAT1x1 programs are surveyed. Data analysis is based on descriptive statistics and inferential statistics procedures. The results reveal that the devices of the one-to-one equipment are used substantially –specially the Interactive Whiteboard (IWB). In parallel, some relations between teachers’ use of the technology, their beliefs and their training are made. Former teachers’ training is revealed to have had a low impact on subsequent uses of the Information and Communication Technologies (ICT). 
Classroom observations and subsequent interviews are used for the Study II. Data analysis is based on qualitative methods. Based on a socioconstructivist approach to education and Theory of Activity some contradictions in the activity system of teachers are identified. In parallel, teachers show a low awareness of specific affordances of ICT for teaching and learning science, which is related to their low participation in specific training. Some teachers’ beliefs and their relation with observed uses are discussed; for example, the relation between teachers’ perceived self-efficacy and the access – creation dichotomy between technology and other traditional tools.
Finally, the Study III is based on new classroom observations and subsequent interviews of 6 teachers who participated in Study II. The new observations and interviews were performed two academic courses after the previous ones. Data analysis is equivalent to data analysis for Study II. Theory of Activity is used in the Study III to reveal the differences in teachers’ activity system in these two years. The interpretation of these differences is also made in light of socioconstructivist theories. In parallel, the relevance of educational context and professional and personal identity as possible factors of change is discussed. As well, some processes of reconceptualization of devices are described and discussed. Results of the different studies lead to discuss some elements of the massive introduction of technology in secondary schools and, in particular, their impact in science education

Grimalt Álvaro, Carme

Tesis Doctorals en Xarxa

Catalan

La tecnologia a les classes de ciències de secundària: anàlisi dels processos de canvi en el professorat

En aquesta tesi es pretén realitzar una perspectiva dels usos de la tecnologia a l'aula de ciències de secundària així com establir la seva relació amb les creences del professorat. La tesi s'articula al voltant de tres estudis. L'Estudi I es basa en la realització d'una enquesta al professorat de ciències de secundària dels centres participants del programa EduCAT1x1. L'anàlisi de les dades recollides es basa en procediments de l'estadística descriptiva i l'estadística inferencial. Els resultats revelen un ús considerable dels dispositius de l'equipament 1x1 -en especial de la Pissarra Digital Interactiva (PDI). Aquests dispositius, però, s'emprarien emulant l'ús d'eines ja existents i per a l'atenció a les necessitats del propi docent. En paral·lel, s'estableixen relacions entre els usos del professorat, les seves creences i la durada i el contingut de les activitats formatives en les que han participat. L'Estudi II es basa en observacions d'aula de 10 docents i entrevistes posteriors. L'anàlisi de les dades recollides parteix d'un paradigma qualitatiu. En base a una aproximació socioconstructivista al fenomen educatiu i emprant la Teoria de l'Activitat s'identifiquen contradiccions associades als sistemes de l'activitat dels docents. Es discuteix la relació d'algunes de les creences del professorat en els usos observats com, per exemple, l'autoeficàcia percebuda pels propis docents i l'existència d'una dicotomia accés - creació entre la tecnologia i altres eines tradicionals. Finalment, l'Estudi III es basa en observacions d'aula i entrevistes posteriors a 6 docents -que ja van participar de l'Estudi II- dos cursos després de les primeres observacions i entrevistes. L'anàlisi de les dades es basa en la Teoria de l'Activitat per a posar de manifest les diferències que s'observen en el sistema de l'activitat de cada docent. S'identifiquen i es discuteixen el paper del context educatiu i la identitat professional i personal com a possibles factors motivadors de canvi. Igualment, també es descriuen i discuteixen diversos processos de reconceptualització de les eines emprades que s'identifiquen en els docents i el seu paper en els processos d'introducció de la tecnologia. Els resultats dels tres estudis permeten discutir alguns dels elements del procés d'introducció massiva de dispositius a les aules i el seu impacte en l'educació científica.En esta tesis se pretende realizar una perspectiva de los usos de la tecnología en las aulas de ciencias de secundaria así como establecer algunas relaciones entre dichos usos y las creencias del profesorado. La tesis se articula alrededor de tres estudios. El Estudio I se basa en la realización de una encuesta al profesorado de ciencias de secundaria de los centros participantes del programa EduCAT1x1. El análisis de los datos recogidos se basa en procedimientos de la estadística descriptiva y la estadística inferencial. Los resultados revelan un uso considerable de los dispositivos del 1x1 -en especial de la Pizarra Digital Interactiva. No obstante, estos dispositivos se utilizarían emulando principalmente el uso de herramientas ya existentes. En paralelo, se establecen relaciones entre los usos del profesorado, sus creencias y la duración y contenido de las actividades formativas en las que han participado. Estas relaciones revelan un impacto bajo de las actividades formativas en la promoción de la utilización de la tecnología. El Estudio II se basa en observaciones de aula de 10 docentes de ciencias de secundaria y entrevistas posteriores. El análisis de los datos recogidos parte de un paradigma cualitativo. Partiendo de una aproximación socioconstructivista a los procesos educativos y en base a la Teoría de la Actividad se identifican contradicciones asociadas a los sistemas de la actividad de los participantes. Se discute la relación de algunas creencias del profesorado en los usos observados como, por ejemplo, la autoeficacia percibida por los propios docentes y la existencia de una dicotomía acceso - creación entre la tecnología y otras herramientas tradicionales. Finalmente el Estudio III se basa en observaciones de aula y entrevistas posteriores a 6 docentes -que ya participaron del Estudio II- dos cursos después de las primeras observaciones y entrevistas. El análisis de datos se basa en la Teoría de la Actividad para poner de manifiesto las diferencias que se observan en los sistemas de la actividad para cada participante. En paralelo, se identifican y se discuten el papel del contexto educativo y la identidad profesional y personal como posibles factores motivadores de cambios. Del mismo modo, se describen y discuten diversos procesos de reconceptualización de las herramientas utilizadas que se identifican en los docentes. Los resultados de los tres estudios permiten discutir algunos de los elementos del proceso de introducción masiva de los dispositivos en las aulas y su impacto en la educación científica.This thesis is aimed to make an overview of the uses of the technology in secondary schools science classrooms. As well, it is aimed to set some relations between these uses and teachers' beliefs. Three related studies form the unity of this thesis. In the Study I several secondary school science teachers that participate in EduCAT1x1 programs are surveyed. Data analysis is based on descriptive statistics and inferential statistics procedures. The results reveal that the devices of the one-to-one equipment are used substantially -specially the Interactive Whiteboard (IWB). In parallel, some relations between teachers' use of the technology, their beliefs and their training are made. Former teachers' training is revealed to have had a low impact on subsequent uses of the Information and Communication Technologies (ICT). Classroom observations and subsequent interviews are used for the Study II. Data analysis is based on qualitative methods. Based on a socioconstructivist approach to education and Theory of Activity some contradictions in the activity system of teachers are identified. In parallel, teachers show a low awareness of specific affordances of ICT for teaching and learning science, which is related to their low participation in specific training. Some teachers' beliefs and their relation with observed uses are discussed; for example, the relation between teachers' perceived self-efficacy and the access - creation dichotomy between technology and other traditional tools. Finally, the Study III is based on new classroom observations and subsequent interviews of 6 teachers who participated in Study II. The new observations and interviews were performed two academic courses after the previous ones. Data analysis is equivalent to data analysis for Study II. Theory of Activity is used in the Study III to reveal the differences in teachers' activity system in these two years. The interpretation of these differences is also made in light of socioconstructivist theories. In parallel, the relevance of educational context and professional and personal identity as possible factors of change is discussed. As well, some processes of reconceptualization of devices are described and discussed. Results of the different studies lead to discuss some elements of the massive introduction of technology in secondary schools and, in particular, their impact in science education

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experimentals

La Tecnologia a les classes de ciències de secundària : anàlisi dels processos de canvi en el professorat

https://ddd.uab.cat/pub/tesis/2016/hdl_10803_367210/cga1de1.pdf

La tecnologia a les classes de ciències de secundària : anàlisi dels processos de canvi en el professorat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Tesis Doctorals en Xarxa

Diposit Digital de Documents de la UAB

TDX