Planejament estratègic urbà a Venècia : un pla entre la moda i la

A finals de l’any 2000, i amb l’arribada del nou alcalde Paolo Costa, Venècia va optar —també— per l’elaboració d’un pla estratègic per al municipi, a fi d’afavorir un posicionament més incisiu del sistema urbà venecià en els processos econòmics, socials i territorials del nord-est italià i d’Europa. Des d’un bon principi, l’alcalde va delegar totes les competències al regidor de planificació estratègica i a l’Oficina del Pla, l’encarregada de promoure els debats amb els principals agents socioeconòmics, i de perfilar els continguts del document. El Pla Estratègic de Venècia va ser aprovat el mes d’octubre del 2004. D’una banda, aquest article analitza el llarg procés de creació del pla i la metodologia implementada i, de l’altra, en qüestiona la necessitat.At the end of the year 2000 and with the arrival of the new Mayor Paolo Costa, Venice chose —also— to draw up a strategic plan for the municipality in order to favour a more incisive positioning of the Venetian urban system in the economic, social and territorial processes of the North-Eastern Italy and Europe. Since the beginning, the Mayor delegated all the competencies to the councillor for strategic planning and to the Office of the Plan, which was in charge of both the promotion of debates with the main socioeconomic agents and the drafting of the contents of the document. The Strategic Plan of Venice was approved in October 2004. This article analyzes, on one side, both the long creation process of the plan and the implemented methodology and, on the other, it questions the necessity of its existence

El papel de la innovación social frente a la crisis

Este artículo se pregunta por el papel de la innovación social en el contexto de la crisis en los municipios de Cataluña. En concreto, el artículo indaga sobre en qué medida las prácticas llamadas de innovación social consiguen penetrar en los barrios y municipios más afectados por la segregación urbana y, en términos más generales, sobre la importancia de la cooperación ciudadana en las áreas urbanas más desfavorecidas. El artículo parte de una investigación en la que se ha combinado el análisis estadístico y cartográfico de la segregación urbana en el periodo 2001-2012; el mapeo de más de 700 prácticas de innovación social; y el análisis comparado de seis estudios de caso. La tesis principal de este trabajo es que la innovación social no se produce necesariamente entre las comunidades más desfavorecidas, sino entre aquellos grupos con más recursos para la acción colectiva. Se destaca, sin embargo, que los barrios que más resisten los efectos de la crisis son aquellos que tienen más capacidad de organización y de acción social

Nous lideratges en moments de canvi : reflexions sobre lideratge i transformació social

Els nous lideratges socials i polítics de Catalunya seran el resultat de trajectòries vitals que han experimentat i patit les transformacions recents de la nostra societat. Però quins són els àmbits, formals o no formals, en els quals els joves adquireixen aprenentatges, habilitats i valors que els fan subjectes crítics i compromesos amb la realitat social que els envolta? A partir de les reflexions d'una selecció de joves activistes descobrirem noves i múltiples formes d'entendre el lideratge per fer front als actuals moments de canvi i arribarem a la conclusió que ja no té sentit vincular el lideratge a l'acció d'un únic individu, sinó que l'important és el procés, les relacions i la capacitat d'agència col·lectiva per provocar que els canvis s'esdevinguin

La veu de la ciutadania en el planejament urbanístic. Una reflexió sobre la conflictivitat territorial a Catalunya

Aquesta tesi doctoral analitza el rol del planejament urbanístic i dels canals de participació que s’estableixen durant l’elaboració i execució del mateix i reflexiona sobre la seva capacitat i adequació com a mecanismes per a la gestió i resolució dels conflictes urbanístics. Per complir amb aquest objectiu, la recerca ha parat atenció a tres qüestions principals. Primerament, la tesi fa un repàs històric al llarg dels darrers cinquanta anys entorn la concepció del planejament urbanístic com a instrument de govern de les transformacions del territori. Així, para atenció al tipus de plans aprovats, a les preocupacions i temàtiques que afronten i al rol que emprenen els responsables polítics i els equips tècnics en la seva elaboració. En segon lloc, la tesi ressegueix els canals de participació a disposició de la ciutadania que s’han establert en l’elaboració i execució del planejament urbanístic a Catalunya. La recerca esbrina quines possibilitats de participació ha ofert la legislació i quines mesures s’han emprès des de l’administració per donar resposta a les demandes ciutadanes; ho fa parant atenció tant a aquells processos oficials i estructurats com a iniciatives espontànies i informals. Tot plegat per reflexionar si els mètodes de planificació urbanística que s’han implementat durant les darreres dècades han permès l’establiment de canals de participació adequats perquè la ciutadania pogués prendre part en el procés de construcció de la ciutat. A partir d’aquests dos temes d’investigació s’afronta una tercera qüestió: esbrinar quines característiques presenten els conflictes urbanístics. La tesi estudia, d’una banda, els factors que contribueixen al sorgiment a dels conflictes i, de l’altra, els col·lectius que hi prenen part, parant especial atenció en resseguir les seves estratègies de mobilització i els argumentaris que construeixen. Així, la tesi analitza com s’estructura l’oposició però també les reaccions que adopten els promotors. En tant que la recerca té un plantejament teòric, per afrontar aquestes tres tasques s’ha utilitzat una metodologia qualitativa, basada en converses amb informants, entrevistes en profunditat, un extens i detallat buidatge bibliogràfic i el seguiment d’un ampli ventall de conflictes urbanístics que, si bé no s’aporten com a estudis de cas, alguns d’ells acompanyen el relat de forma il·lustrativa.This doctoral thesis analyzes the role of urban planning and of the participation channels established during its elaboration and execution. Moreover, it reflects on the capacity and adaptation of participation channels as mechanisms to manage and resolve land-use conflicts. To reach this aim, the research has focused the attention on three main questions. First of all, the thesis covers during the last fifty years the concept of urban planning as an instrument of governance of the territory transformations. As a result, it pays attention to the type of approved plans, to the worries and themes faced and to the role undertaken by the responsible politicians and technicians in its elaboration. Secondly, the thesis explores the participation channels that are at the disposal of the citizens and that have been established in the elaboration and execution of urban planning in Catalonia. The research investigates which possibilities of participation the law has offered and which measures have been undertaken by the administration in order to answer to citizens’ demands; it does so focusing both on the structured and official processes and on spontaneous and informal initiatives. All that to consider if the urban planning methods engaged during the last decades have permitted to set up the adequate participation channels, in order that citizens can take part in the process of the city building. Starting from these two research themes, a third one is treated: the inquire of which characters the land-use conflicts present. The thesis studies, on the one hand, the factors contributing to the appearance of land-use conflicts and, on the other one, the groups taking part to them -focusing on retracing its mobilization strategies and the reasoning they build. So, the thesis analyzes how the opposition organizes itself and also the reactions adopted by promoters. Since the research assumes a theoretical formulation, to face these three objectives it has been adopted a qualitative methodology, based on talks with informants, deep structured interviews, a wide and detailed bibliographic research and the ongoing study of a full range of land-use conflicts that, even if they are not study cases, some of them accompany the work in an illustrative way

Transformar la ciutat amb la ciutadania : criteris i reflexions per al Pla de Barris de Barcelona

La present publicació recull els criteris elaborats pel Consell Assessor del Pla de Barris de Barcelona en relació amb el disseny i l'aplicació del Pla durant el mandat municipal 2015-2018