How Technology Evolution and Disruption are Defining the World’s Entrepreneurial Ecosystems: The Case of Barcelona’s Startup Ecosystem

This article provides a critical overview of the development process of entrepreneurial ecosystems and the role played by technology and startups within such process. The analysis focus on the characteristics and components of entrepreneurial ecosystems with special attention to startups, as they are the main actors of these ecosystems. The objectives are reached through a critical literature review. Results show the evolution of these ecosystems, and an in-deep analysis of the role played by startups, big companies and governments in such evolution. The knowledge paradox between universities and startups is also taken into account together with and the importance of cities in the development of successful entrepreneurial ecosystems. We apply the result of our critical review to the analysis of the case of the Barcelona Ecosystem. Last section is devoted to policy implications for the strengthening of entrepreneurial ecosystems with special reference to the universities and the need for a redesign of technology transfer strategies. Success factors analysis and specific policy recommendations can help to a better understanding and policy planning of entrepreneurial ecosystems

Science and technology parks: creating new environments favourable to innovation

Science and technology parks as catalysts which provide a means to facilitate, by their proximity, innovation and knowledge sharin

Què és un parc

Hi ha una visió global sobre què és un parc científic i tecnològic. Prové de l’experiència mundial assolida en l’ús dels parcs (qüestió a la qual s’ha fet referència en altres pàgines d’aquesta mateixa revista) i es concreta en les definicions aportades per diverses associacions, com la International Association of Science Parks (IASP), que agrupa més de 350 parcs de 72 països diferents. Els elements comuns en aquestes definicions són els següents: 1) un parc s’associa i es relaciona amb una universitat, i promou la transferència del coneixement que aquesta produeix; 2) un parc afavoreix la creació i el desenvolupament d’empreses basades en el coneixement i la tecnologia, i 3) finalment, un parc aporta, directament o indirectament, serveis avançats de suport als usuaris que s’hi ubiquen. Totes les definicions remarquen els mateixos aspectes: un parc és un espai de qualitat pel que fa a imatge, infraestructures i serveis avançats, que aporta valor i avantatges competitius als usuaris, i que remarca la proximitat entre ells com un element essencial per explotar els anomenats spillovers del coneixement; un lloc on es promou la creació i el creixement d’empreses intensives en R+D; un entorn de relació entre grans companyies i petites empreses tecnològiques, amb promoció de contactes i relacions tant formals com informals, etc. En definitiva, els parcs aporten un medi que facilita, per proximitat, la innovació i la difusió de coneixement

Una breu història dels parcs científics i tecnològics

Nombroses investigacions han establert una relació directa entre l’activitat antròpica i el canvi climàtic. Malgrat que encara subsisteixen alguns corrents d’opinió que en discrepen, són una majoria aclaparadora els científics que han demostrat que l’ascens progressiu de les temperatures de les darreres dècades ha estat induït i accelerat per la incorporació artificial a l’atmosfera de quantitats creixents de gasos que accentuen l’efecte hivernacle (GEH). Com és sabut, l’absorció energètica de la radiació solar per part de diversos gasos com el diòxid de carboni, el metà o l’ozó, entre d’altres, contribueixen a l’escalfament de l’aire. En aquest procés, adquireix un protagonisme especial l’increment de les concentracions atmosfèriques de CO2 procedent de l’ús de combustibles fòssils, entre altres causes. Les mesures instrumentals contínues de la seva presència en l’atmosfera ja disposen de registres de més de 50 anys (vegeu Figura 1). El 2010, la densitat mitjana d’aquest gas a l’atmosfera va ser de 387 ppm, la concentració més elevada dels últims 420.000 anys. A més, durant el període 2000-2008 les emissions han augmentat a una taxa anual del 3,4%, comparada amb l’increment mitjà anual d’un 1% durant la dècada dels anys 90 (Llebot, 1997, 2009) i es preveu que continuïn a l’alça durant el segle XXI, en funció de determinats escenaris de desenvolupament (IPCC, 2001, 2007)

Com l'evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona

El canvi tecnològic és el factor més important del creixement econòmic. Els canvis tecnològics en sectors clau de l’economia són com una sèrie d'explosions que donen impuls a la prosperitat futura. Aquests sectors clau, aquests sectors líders guien l'economia i proporcionen un creixement econòmic. La tecnologia com a motor del desenvolupament econòmic s'ha estudiat des de diversos punts de vista. Un grup de teories econòmiques va considerar un punt de vista evolutiu del canvi tecnològic i el creixement econòmic. Aquesta evolució de la tecnologia és la que adopto en aquesta presentació.  Les principals característiques d’aquesta visió del canvi i l'evolució de la tecnologia són les següents: La tecnologia significa, per definició, incertesa, inseguretat. La tecnologia és dinàmica. Canvia, millora constantment. Les noves varietats i les noves opcions apareixen de forma persistent. El canvi tecnològic és sistèmic. La tecnologia no apareix sense cap canvi en el seu entorn. Les noves tecnologies apareixen alhora amb infraestructures per produir-les i distribuir-les. El cotxe necessita carreteres i estacions de servei. Internet ha evolucionat amb la infraestructura de fibra. Aquesta interdependència tecnològica fa que els grans canvis siguin lents i costosos. El canvi tecnològic és també acumulatiu. El que podem fer avui depèn de les accions preses i de les decisions preses en el passat.  Totes aquestes són les característiques principals del canvi tecnològic. Com dèiem, una d’elles són les expectatives. La tecnologia és sinònim d’expectatives. Aquesta associació s'accentua més en les etapes inicials de la tecnologia, és a dir, per tecnologies emergents. Aquestes expectatives són la força motriu que marca l'evolució del sistema. Les expectatives mouen els actors respectius i obliguen a actuar, legitimant el procés i atraient inversors i altres agents. Per tant, les expectatives són performatives, executives per naturalesa i conformen la dinàmica d'una trajectòria tecnològica. D’altra banda, és ben sabut que l'adopció de tecnologies pels usuaris tradicionalment ha seguit un patró de corba S. Avui, la línia d'adopció de certes noves tecnologies és pràcticament una línia vertical. Les innovacions, les tecnologies s'introdueixen ràpidament al mercat i són acceptades per la societat. La corba S és pràcticament inexistent. Una altra forma de veure-ho: el temps necessari per què una innovació arribi als 100 milions d'usuaris és ínfim comparat amb dècades passades.  En definitiva, avui hi ha: 1) Enorme disrupció i 2) un molt fort ritme d’adopció de les innovacions. Tots dos factors (més disrupció i temps reduït de difusió) presenten enormes reptes en les empreses tradicionals. Cal recordar que la introducció d'una nova tecnologia significa (en molts casos) la desaparició de les empreses existents i, de vegades, de sectors sencers. Tradicionalment, s'ha creat tecnologia en les empreses “tradicionals” i en centres de recerca públics i privats (universitats, etc.). Però en els últims anys ha aparegut un nou actor: Les startups. Les startups tenen unes característiques radicalment diferents a les de les empreses tradicionals. Es mouen per expectatives i han conformat una cadena de valor (amb entitats de suport, polítiques públiques i inversors) específica, de característiques particulars. Aquesta cadena de valor ha generat, a cada territori (i sempre al voltant de grans ciutats), els ecosistemes emprenedors. La ponència que es proposa versarà, en una primera part, sobre les característiques esmentades de la tecnologia, les startups com a productors de tecnologia i disrupció i els ecosistemes emprenedors que s’han conformat arreu del món. La segona –i principal- part de la ponència versarà sobre l’ecosistema emprenedor de Barcelona i Catalunya: Origen, actors i sectors, punts forts i febles, context internacional, polítiques públiques, paper de l’empresa tradicional, evolució prevista de l’ecosistema..

Com l’evolució tecnològica i la disrupció defineixen els ecosistemes d’startups al món: El cas de l’ecosistema d’startups de Barcelona

Aquest article manifesta un canvi en la modelització de la concentració geogràfica d’innovació i tecnologia i les seves causes. El canvi suposa passar de la idea d’ecosistema d’innovació al d’ecosistema d’emprenedoria. I no és només una manera acadèmica diferent de plasmar la vida econòmica i tecnològica. Avui la producció de tecnologia té patrons diferents als d’anys pretèrits. Ara les empreses no estan soles en el centre del sistema, hi ha també els emprenedors individuals, els quals assumeixen risc per generar disrupció, són més globals que cap altre actor previ i es concentren a les grans ciutats, centres dels ecosistemes d’emprenedoria. Aquest article presenta aquest nou paradigma i es refereix a l’ecosistema emprenedor català en aquest nou context

Transferència de tecnologia universitària. Modalitat i estratègies

Anàlisis del procés de transferència de tecnologia universitària. L’objectiu és identificar i entendre els principals camins que permeten traslladar el coneixement i els resultats de la investigació originats en els àmbits acadèmic i investigador cap als àmbits empresarial i comercial. La finalitat és aportar eines que facilitin la presa de decisions i la definició d’estratègies de transferència de tecnologia en una universitat

Parcs científics i tecnològics : la creació de nous entorns favorables a la innovació

Un parc científic té dos objectius primordials. El primer és actuar d’ens catalitzador del desenvolupament econòmic regional. El segon implica facilitar l’aparició i el creixement de noves empreses de base tecnològica i alhora, la transferència de coneixement de la universitat a les emprese