Aprendre a ser mestre de religió catòlica. Testimonis d’un procés de formació inicial a partir de la seva narrativa

RESUM: Aquest article posa de relleu la formació de mestres de religió catòlica durant el procés de formació inicial a partir de la seva experiència viscuda a la Universitat. A través de l’anàlisi en profunditat de les narratives dels estudiants, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir una formació dels futurs mestres genuïnament educativa i vinculada a l’Església, i que aquesta contribució sigui un element configurador de l’itinerari de la DECA a la Facultat.PARAULES CLAU: narrativa, experiència, formació inicial, mestre de religió catòlicaLearning to be a Catholic Religion teacher. Testimonies of an initial training process from their narrativesABSTRACT: This article highlights the education of Catholic religion teachers through out their initial training from their experience at university. By thoroughly analysing the students’ narratives, elements for reflection and analysis are proposed with the aim of helping us to construct a genuinely educational, Church-linked education for prospective teachers. Also this contribution is intended to be a shaping element for the DECA (Ecclesiastical Declaration of Academic Competence) itinerary at the Faculty.KEYWORDS: narrative, experience, initial training, Catholic Religion teacher

Les pràctiques narratives en la formació de la identitat del mestre. Una etnografía educativa entorn l'autobiografia educativa en la formació inicial de mestres

[cat] El tema d’estudi d’aquesta tesi són les pràctiques narratives, específicament, l’autobiografia educativa, en la formació inicial de mestres a través d’una metodologia qualitativa, concretament de l’etnografia educativa i circumscrita en el cas singular dels estudiants de primer curs del Grau d’Educació Primària de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (URL), amb la intenció de defensar les pràctiques narratives -que donen un lloc privilegiat a l’experiència i a la reflexió- com a mètodes especialment adequats i renovadors en la formació universitària dels mestres. Hi ha cinc qüestions que han anat sortint i aflorant durant el procés de recerca i que han esdevingut eixos claus i concloents de la investigació: 1. Construir saber pedagògic des de l’experiència i des de la reflexió dels estudiants: He constatat com els estudiants han construït saber pedagògic des de l’experiència a través de l’autobiografia educativa i m’he pogut adonar de la importància que aquesta té a l’hora de construir-lo. L’anàlisi i la interpretació dels relats i de les narratives dels estudiants palesen com ells tenen la possibilitat de passar del passat escolar viscut al present com a mestres en formació i, sobretot, de projectar-se en el futur com a docents; igualment, mostren la diversitat d’idees integrades, agafades de la realitat i de la seva vida escolar, i sobre les quals han construït un saber pedagògic. 2. La narrativa i la construcció de la identitat docent: Aquesta recerca m’ha donat l’oportunitat de comprovar la vinculació estreta que existeix entre la narrativa i la maduració i la construcció de la identitat docent. És a dir, com escriure ajuda els estudiants a madurar i a construir la identitat docent, quan tot just inicien la seva formació com a mestres. L’ús de la narrativa ajuda els estudiants a mostrar-se, a conèixer-se a si mateixos i a reconèixer-se tal com són, és a dir, quan els alumnes relaten i es relaten comprenen millor la singularitat de cadascú -la d’ells mateixos, però també la dels altres, la dels seus companys-. A través de les narracions els estudiants es posicionen, projecten les expectatives que tenen sobre l’educació en general i sobre la seva futura feina, aclareixen les seves opinions, els seus punts de vista i les seves opcions educatives. En definitiva, gràcies a la pràctica de la narrativa autobiogràfica, els estudiants desenvolupen, maduren i creixen en la seva identitat docent; són partícips d’una transformació en la construcció de la identitat docent. 3. La dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal amb l’acompanyament o el guiatge d’un tutor experimentat: M’ha possibilitat constatar la importància d’aquest treball en un espai o marc de grup reduït i, concretament, la manera com es dinamitza. Això és, una dinàmica de grups des d’una pràctica de treball dialogal. He vist com la pròpia vida del grup(s) creix i es desplega gràcies al diàleg, a la participació, a la implicació i a la donació dels estudiants al grup. I tot això ho fan amb el guiatge d’un professor-tutor que ha de ser sòlid intel•lectualment i amb coneixement directe de la pràctica educativa escolar, que els acompanya amb exigència i rigor, i que els ajuda a construir una bastida a partir de la qual construir coneixement i reflexió pedagògica. 4. Una metodologia de treball universitari a la formació de mestres: La recerca m’ha possibilitat, també, fer una reflexió sobre la metodologia de treball universitari, de pensar com es pot treballar en la formació inicial de mestres a la universitat. 5. Una clau per a replantejar el currículum dels estudis d’Educació: Aquesta investigació m’ha permès descobrir una manera, una nova clau d’accés al currículum dels estudis d’Educació. La pràctica de la narrativa de l’autobiografia educativa m’ha mostrat una manera d’atansar-se i d’obrir el currículum des de l’experiència. Així he pogut constatar que a partir dels relats dels estudiants -des de les seves experiències i reflexions educatives- s’obre una possibilitat diferent d’abordatge de continguts i de competències.[eng] The main topic of this doctoral thesis is the analysis of narrative practices, specifically, those related to educational autobiographies during the initial formation of teachers through a qualitative methodology based on educational ethnography. The study is circumscribed to first year students in the Primary Education Degree at the “Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL)”. The aim is to defend narrative practices as a suitable and innovative method for pre-service university teacher training because they situate experience and reflection in a privileged position. Throughout this research, I have investigated and deepened into narrative practices and, moreover, into how they can influence the identity building of teachers in a significant way while they are in their initial formation. I have confirmed how the students have built educational knowledge through their educational autobiographies. I have also been able to document the relevance of experience to enable the construction of educational knowledge. This research has given me the opportunity to corroborate the sound connection between the narratives, and the maturity and identity building of the teachers. That is to say, how writing can help students to increase their own maturity when they have just started in their training as teachers. It has given me the possibility to affirm the importance of this work with a small group of people, specifically, how it can be dynamized and activated through group dynamics focusing on dialogue practices. The research has also given me the opportunity to think about university methodologies and to think about best practices in the initial education of teachers at university. Finally, I want to add that this research has allowed me to discover a new way to access the curriculum in Education Studies. The narrative practices undertaken in educational autobiographies carried out by first year students in Teacher Training have shown me a way of approaching and opening the curriculum through experience. What I have been able to record from the students’ essays -from their experiences and educational reflections- is that they open a different approach to contents and abilities

Com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica?

En aquest article es pretén respondre a la pregunta de com s'ha de desenvolupar la formació dels futurs mestres de religió catòlica. Encetem la nostra reflexió tot exposant les raons que han motivat la nostra cerca, reflexió i/o proposta. En un primer moment, remarquem la significació del que vol dir ser i fer de mestre de religió catòlica a l'escola tot emfasitzant la importància de la dimensió vocacional i professional. Per fer-ho, aterrem en l'anàlisi de la realitat actual mostrant com veiem els mestres de religió que tenim i que tindrem a les escoles del nostre país. A partir d'aquí, intentem dibuixar, esbossar quines haurien de ser les competències bàsiques i quines són les necessitats a cobrir per tal d'assolir-les i que haurien de formar part del seu pla de formació. Finalment, per tal de respondre de manera conclusiva a la pregunta plantejada a l'inici del treball, explorem de forma prospectiva com hauria de ser la pràctica formativa.This article aims at answering the question of how to develop training for prospective Catholic Religion teachers. Firstly, we present the motives for our research, reflection, and/or proposal. Then, we emphasize the significance of what is meant by being and acting as a Catholic Religion teacher at school, paying special attention to the vocational and professional dimensions. To do so, we analyse our current reality, by showing our vision of the religion teachers that there are and there will be in our country's schools. After, we aim at depicting and describing which basic competences they should have and what needs should be met in order to achieve them and become part of their training syllabus. Finally, in order to answer the initial question conclusively, we prospectively examine what their training practice should be like

Bíblia i currículum escolar. Introducció a una problemàtica paradoxal

L'article que es presenta forma part d'una elaboració més àmplia. S'ha seleccionat unes reflexions introductòries que obren interrogants i plategen problemàtiques sobre les quals s'aprofundirà posteriorment. Partim de la importància de la Bíblia com a referent espiritual i cultural, a continuació es descriuen alguns dels possibles atansaments vers els textos bíblics i quines són, o podrien ser, les aproximacions a la Bíblia des de l'escola. Es presenta, també, alguns moments significatius sobre l'estudi i la interpretació de la Bíblia i les conseqüències que poden tenir en l'ensenyament

La religió catòlica a l'escola: nou context, nou currículum? Uns primers apunts per a la reflexió

La publicació del nou currículum de Religió catòlica derivat de la progressiva aplicació de la LOE hauria de suscitar una reflexió sobre la incidència dels nous contextos en l'àmbit cultural, educatiu i religiós. Tot i que es tracta d'un currículum confessional, alhora, és un rostre públic, educatiu i eclesial de la confessió catòlica, per la qual cosa caldrà desenvolupar una especial èmfasi en el coneixement de les realitats canviants i fugir d'un disseny curricular rígid, excloent i aspre que traeixi la identitat i les exigències de l'ensenyament de la religió

Testimonis d’un procés de formació inicial a partir de la seva narrativa

This article highlights the education of Catholic religion teachers through out their initial training from their experience at university. By thoroughly analysing the students’ narratives, elements for reflection and analysis are proposed with the aim of helping us to construct a genuinely educational, Church-linked education for prospective teachers. Also this contribution is intended to be a shaping element for the DECA (Ecclesiastical Declaration of Academic Competence) itinerary at the Faculty.Aquest article posa de relleu la formació de mestres de religió catòlica durant el procés de formació inicial a partir de la seva experiència viscuda a la Universitat. A través de l’anàlisi en profunditat de les narratives dels estudiants, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir una formació dels futurs mestres genuïnament educativa i vinculada a l’Església, i que aquesta contribució sigui un element configurador de l’itinerari de la DECA a la Facultat

La religió catòlica a l'escola: nou context, nou currículum? Uns primers apunts per a la reflexió

La publicació del nou currículum de Religió catòlica derivat de la progressiva aplicació de la LOE hauria de suscitar una reflexió sobre la incidència dels nous contextos en l'àmbit cultural, educatiu i religiós. Tot i que es tracta d'un currículum confessional, alhora, és un rostre públic, educatiu i eclesial de la confessió catòlica, per la qual cosa caldrà desenvolupar una especial èmfasi en el coneixement de les realitats canviants i fugir d'un disseny curricular rígid, excloent i aspre que traeixi la identitat i les exigències de l'ensenyament de la religió

Narrativa y pedagogía: un ensayo entre la ética, el acompañamiento y la cura

Aquest article posa de relleu les aportacions a l’ètica del mestre realitzades per una selecció de pensadors que van de la pedagogia clàssica fins la contemporània. Es fa un repàs de la presència de la dimensió ètica en els textos pedagògics d’autors de referència de la nostra cultura educativa per tal de veure com aquesta és una qüestió nuclear entre les aportacions que han fet els grans mestres i pedagogs, així com destacar la importància de l’ètica cristiana en la pedagogia sense que això sigui excloent de cap altra pedagogia. A través d’aquest recorregut, s’aporten elements per a la reflexió i l’anàlisi amb la intenció que ens ajudin a bastir la formació inicial dels mestres a la universitat i que aquesta contribució genuïna de la pedagogia sigui un element configurador de l’itinerari de formació dels mestres.This paper examines the contributions to teacher ethics made by a select group of thinkers ranging from classical to contemporary pedagogy. Through a review of the ethical dimension present in the pedagogical texts of the foremost authors in our educational culture, the paper identifies how this culture has been a primary concern in the contributions of great teachers and pedagogues and it highlights the importance of Christian ethics in pedagogy without excluding any other type of pedagogy. Along the way, points for reflection and analysis are raised in order to bolster early teacher training at university and ensure that this genuine contribution to pedagogy is a factor that shapes the learning pathway followed by teachers.Este artículo pone de relieve las aportaciones a la ética del maestro realizadas por una selección de pensadores desde la pedagogía clásica hasta la contemporánea. Se hace un repaso de la presencia de la dimensión ética en algunos textos pedagógicos de autores referentes en nuestra cultura educativa para mostrar que se trata de un tema nuclear en las aportaciones de los grandes maestros y pedagogos, del mismo modo que destaca la importancia de la ética cristiana en la pedagogía sin que ello sea excluyente de otras posibles pedagogías. A través de este recorrido se aportan elementos de reflexión y de análisis para la formación inicial de los maestros en la universidad para que esta contribución genuina de la pedagogía sea el elemento configurador del itinerario formativo del maestro