Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle xx

A Europa, al començament del segle xx, la màscara retornà al teatre i fou present en determinats espectacles. Jacques Copeau va ser un dels primers a retornar un rol a la màscara dins el teatre; la considerava una eina imprescindible per a la formació dels actors, La seva preocupació per la interpretació el portà a fundar el 1913 la seva pròpia escola, Le Vieux- Colombier. Étienne Decroux, Jean Dasté, Jean-Louis Barrault, Marcel Marceau, Jacques Lecoq, entre d’altres, van seguir de prop les experiències del mestre Copeau. La màscara ha estat emprada en alguns espectacles d’Albert Boadella, Anton Font i Joan Font i és al centre d’aquest estudi sobre la confluència entre la creació i la formació en un període específic del teatre català, convenint que els tres creadors han seguit la seva formació professional a França amb hereus de Copeau,en tres decennis diferents (les dècades de 1950, 1960 i 1970). El treball es concentra en un estudi detallat de la gènesi de les companyiescatalanes Els Joglars (1961), Comediants (1971) i Teatre del Rebombori (1982) i s’hi analitza en profunditat un espectacle de màscares de cada una: Laetius (1980), d’Els Joglars; Animàlia (1982), de Teatre del Rebombori, i Llibre de les bèsties (1995), de Comediants. S’hi plantegen les qüestions següents: «Quina relació s’ha establert entre màscares i animals en aquests espectacles?», «Quines metodologies han reforçat la seva manera de treballar?», «Quina formació tenen els seus directors i actors?» i «Quin paper pren la màscara i quina la relació s’estableix entre les màscares i els animals?». La investigació reflecteix la manera com el treball d’aquests artistes ha influït la formació dels actors i l’expedició feta per la màscara fins a esdevenir una part de la pedagogia de l’Institutdel Teatre de Barcelona (Catalunya), on va passar de workshop intermitent a matèria a partir de 1992

MCDA : eina de priorització d'estratègies d'inversió en infraestructures de ventilació

En aquest treball s’ha definit un model de priorització d’inversions en infraestructures de ventilació, enfocat principalment per aules escolars, el qual consta de dues fases. La primera fase consisteix en la creació d’un índex de risc com una composició de perill, vulnerabilitat, exposició i ventilació, per avaluar la qualitat de l’aire de l’espai a estudiar, centrat únicament en l’estudi de diòxid de carboni (CO2), per així poder comparar i decidir quina és l’aula amb una pitjor qualitat de l’aire i per tant la que s’hauria de prioritzar alhora de escollir on realitzar la inversió. La segona fase d’aquest model es basa en l’estudi i comparació de les diferents inversions que es podrien realitzar en una aula en concret mitjançant el model MIVES, tenint en compte aspectes econòmics, socials i ambientals, per així decidir quina és la inversió que millor s’adapta a l’aula d’estudiEn este trabajo se ha definido un modelo de priorización de inversiones en infraestructuras de ventilación, enfocado principalmente en aulas escolares, formado por dos fases. La primera fase consiste en la creación de un índice de riesgo como una composición de peligro, vulnerabilidad, exposición y ventilación, para evaluar la calidad del aire del espacio, centrada únicamente al estudio de dióxido de carbono (CO2), para así poder comparar y decidir cual es el aula con una peor calidad del aire y por lo tanto se tendría que priorizar cuando se tiene que escoger donde realizar la inversión. La segunda fase de este modelo se basa en el estudio y comparación de las diferentes inversiones que se podrían realizar en un aula en concreto mediante el modelo MIVES, teniendo en cuenta aspectos económicos, sociales y ambientales, para así decidir cual es la inversión que mejor se adapta a el aula de estudioThis work has defined a model for prioritising investments in ventilation infrastructure, mainly focused on school classrooms, consisting of two phases. The first phase consists of the creation of a risk index as a composition of hazard, vulnerability, exposure and ventilation, in order to evaluate the air quality of the space, focusing only on the study of carbon dioxide (CO2), in order to compare and decide which is the classroom with the worst air quality and therefore should be prioritised when choosing where to make the investment. The second phase of this model is based on the study and comparison of the different investments that could be made in a specific classroom using the MIVES model, taking into account economic, social and environmental aspects, in order to decide which investment is best suited to the classroom under stud

Modificació d'un motor de combustió interna per addició dual de hidrogen i gasolina

Aquest treball es centra en l’estudi i la modificació d’un motor de combustió interna de gasolina mono-cilíndric de quatre temps d’un generador elèctric, amb l’objectiu d’obtenir el disseny d’un motor que sigui capaç de funcionar tant amb hidrogen com amb gasolina, ja sigui per separat o dualment. Per tant, s’haurà de modificar el motor per poder introduir hidrogen a la cambra de combustió. Per tal de dur a terme aquesta modificació primerament s’estudiarà la viabilitat de les diferents possibilitats d’injecció directa o indirecta d’hidrogen a la cambra de combustió del motor, seguidament es decidirà quina és la manera més adient de fer-ho tenint en compte els pros i contres. També s’haurà d’estudiar i implementar la millor manera d’obtenir un senyal de referència per a la injecció que permeti saber la posició del pistó amb el motor en funcionament i la manera de manipular aquest senyal per controlar el moment d’activació i desactivació de l’injector. Per aquestes modificacions es necessitaran materials que no seran al laboratori, per tant, també s’haurà de valorar la disponibilitat d’aquests en el mercat i el seu cost. Així mateix, serà necessari realitzar operacions de mecanitzat sobre algun element del motor, s’hauran de dissenyar i fabricar les peces per a la fixació d’elements. Un cop s’hagi decidit com s’implementarà el sistema d’injecció de l’hidrogen es procedirà a obtenir els components electrònics i mecànics necessaris. Pel cas dels mecànics no disponibles en el mercat, fent els dissenys propis i mecanitzant-los si escau. Quan es tinguin totes les modificacions mecàniques fetes es procedirà a fer l’electrònica per controlar les operacions de l’injector d’hidrogen amb el motor en funcionament, que serà el control de l’obertura de l’injector en funció de la càrrega sol·licitada a la sortida del motor. Per a l’electrònica serà necessari obtenir un senyal de referència i posteriorment les etapes que permetin manipular i amplificar aquest senyal per tal que s’adapti a l’injector. El control electrònic serà manual, capaç d’ajustar el moment i la durada de la injecció a temps real. Tot i així, el treball quedarà obert a modificacions, per tant es pot realitzar un projecte futur per dissenyar un control automàtic i digital de la injecció per tal d’optimitzar-ne l’eficàcia. Finalment, es procedeix a l’anàlisi dels resultats obtinguts en el projecte i se n’extreuen les conclusions pertinentsEste trabajo se centra en el estudio y modificación de un motor de combustión interna de gasolina mono-cilíndrico de cuatro tiempos de un generador eléctrico, con el objetivo de obtener el diseño de un motor que sea capaz de funcionar tanto con hidrógeno como con gasolina, ya sea por separado o dualmente. Por tanto, se deberá modificar el motor para poder introducir hidrógeno en la cámara de combustión. Para llevar a cabo esta modificación primeramente se estudiará la viabilidad de las diferentes posibilidades de inyección directa o indirecta de hidrógeno en la cámara de combustión del motor, seguidamente se decidirá cuál es la forma más adecuada de hacerlo teniendo en cuenta los pros y contras. También se tendrá que estudiar e implementar la mejor manera de obtener una señal de referencia para la inyección que permita saber la posición del pistón con el motor en funcionamiento y la forma de manipular esta señal para controlar el momento de activación y desactivación del inyector. Para estas modificaciones se necesitarán materiales que no estarán en el laboratorio, por tanto, también se tendrá que valorar la disponibilidad de éstos en el mercado y su coste. Asimismo, será necesario realizar operaciones de mecanizado sobre algún elemento del motor, se tendrán que diseñar y fabricar las piezas para la fijación de elementos. Una vez que se haya decidido cómo se implementará el sistema de inyección del hidrógeno se procederá a obtener los componentes electrónicos y mecánicos necesarios. En el caso de los mecánicos no disponibles en el mercado, haciendo los diseños propios y mecanizándolos si es necesario. Cuando se tengan todas las modificaciones mecánicas hechas se procederá a realizar la electrónica para controlar las operaciones del inyector de hidrógeno con el motor en funcionamiento, que será el control de la apertura del inyector en función de la carga solo solicitada en la salida del motor. Para la electrónica será necesario obtener una señal de referencia y posteriormente las etapas que permitan manipular y amplificar esta señal para que se adapte al inyector. El control electrónico será manual, capaz de ajustar el momento y duración de la inyección a tiempo real. Sin embargo, el trabajo quedará abierto a modificaciones, por lo tanto, se puede realizar un proyecto futuro para diseñar un control automático y digital de la inyección para optimizar su eficacia. Por último, se procede al análisis de los resultados obtenidos en el proyecto y se extraen las conclusiones pertinentesThis paper focuses on the study and modification of a four-stroke single-cylinder gasoline internal combustion engine of an electric generator, with the aim of obtaining the design of an engine that can operate with both hydrogen and gasoline, either separately or dually. Therefore, the engine will have to be modified to be able to introduce hydrogen into the combustion chamber. To carry out this modification, the feasibility of the different possibilities of direct or indirect injection of hydrogen into the combustion chamber of the engine will first be studied, then it will be decided which is the most suitable way to do it, considering the pros and cons. It will also be necessary to study and implement the best way to obtain a reference signal for the injection that allows knowing the position of the piston with the engine running and how to manipulate this signal to control the timing of activation and deactivation of the injector. These modifications will require materials that will not necessarily be in the laboratory, therefore the availability of these in the market and their cost will also have to be assessed. It will also be necessary to carry out machining operations on some element of the engine, the parts for fixing elements will have to be designed and manufactured. Once it has been decided how the hydrogen injection system will be implemented, the necessary electronic and mechanical components will be obtained. In the case of mechanics not available on the market, making our own designs and mechanizing them if necessary. When all the mechanical modifications are done, we will proceed to make the electronics to control the operations of the hydrogen injector with the engine running, which will be the control of the opening of the injector depending on the load alone requested at the engine output. For the electronics, it will be necessary to obtain a reference signal and subsequently the stages that allow this signal to be manipulated and amplified so that it adapts to the injector. The electronic control will be manual, capable of adjusting the moment and duration of the injection in real time. Even so, the work will be open to modifications, therefore a future project can be carried out to design an automatic and digital control of the injection in order to optimize its effectiveness. Finally, the results obtained in the project are analyzed and relevant conclusions are draw

Radiation-induced Effects on DMA Data Transfer in Reconfigurable Devices

As the adoption of SRAM-based FPGAs and Reconfigurable SoCs for High-Performance Computing increased in the last years, the use of Direct Memory Access for data transfer becomes a key feature of many reconfigurable applications even in the space industry. For such kinds of applications, radiation-induced effects are a serious issue that mines the correctness and success of mission-critical tasks. In this paper, we evaluate the effects of proton-induced errors on a DMA-based application implemented on a Xilinx Zynq-7020 FPGA in order to quantify the robustness of this module in a typical hardware-accelerated configuration. The obtained results confirm the high criticality of the DMA module on programmable logic. Moreover, the Multiple Bits Upsets effect has been evaluated. The most recurring patterns have been reported in order to provide further tools to better characterize the behavior of these systems under future fault injection campaigns, as demonstrated in the experimental results

Teatre de màscares a Catalunya a la segona meitat del segle XX : vinculació entre creació i formació

Quin sentit han donat a la màscara espectacles de Els Joglars i Comediants? Al segle XX hi ha un teatre de màscares vinculat a la commedia dell'arte, un altre a rituals i tradicions de carrer amb cap-grossos i gegants, un que s'inspira en les arts plàstiques, un altre en el psicodrama... tots fan referències a màscares i animals. Des de tradicions catalanes en les que s'utilitzen màscares fins a la formació dels actors; bestiaris i animals són font d'inspiració i entrenament, per això estan al nus de l'estudi de recerca, per l'estreta relació que els vincula amb les màscare

Cannabinoids. Antitumor action and palliative effects in the treatment of patients with cancer

Póste

Valoración del grado de autonomía funcional de pacientes renales crónicos según índices de Barthel, Lawton y baremo de Ley de Dependencia

La dependencia es un estado en el que se encuentran las personas que por razones ligadas a la falta o perdida de autonomía física, psíquica o intelectual, tienen necesidad de asistencia y/o ayudas importantes a fin de realizar las actividades básicas de la vida diaria. La Ley 39/2006, de Promoción de la Autonomía Personal y Atención a las personas en situación de dependencia incluye un baremo mediante el cual se determina el grado y nivel de dependencia de la persona a valorar. En el proceso enfermero, para la valoración del grado de autonomía se utilizan habitualmente instrumentos como los índices de Barthel o Lawton. Se comparan los resultados obtenidos al utilizar como instrumentos de valoración los índices de Barthel, de Lawton y el baremo de la Ley de Dependencia mediante un estudio transversal y prospectivo (octubre 2007- febrero 2008) realizado en la Unidad Nefrológica del Consorcio Hospitalario de Vic (Barcelona) en el que se han incluido todos los pacientes mayores de 65 años, sometidos a programa de hemodiálisis periódica. Se valoró a los pacientes con los índices de Barthel y Lawton; y posteriormente se realizó la valoración utilizando el baremo de la Ley de Dependencia. El análisis de los datos se llevó a cabo con el paquete estadístico SPSS 14.0, para comparar medidas se utilizo la t de Student. Para la posible correlación entre variables se usó el método de regresión simple (Person) y los porcentajes se compararon utilizando el test de McNemar. De 91 pacientes, 52 pacientes (23 hombres) son mayores de 65 (57,14%) de ellos 34 son mayores de 80 años. Según el baremo de la Ley de Dependencia, 32 pacientes son independientes, 16 presentan una dependencia moderada, 6 severa y 1 máxima. Según el índice de Barthel 19 son independientes, 29 presentaban dependencia leve, moderada 4 y severa 1. Según el índice de Lawton 14 eran independientes, 19 tenían una dependencia leve, 15 severa y 4 máxima. El tiempo empleado para la realización del índice de Barthel y el índice de Lawton oscila entre los 2-3 minutos, mientras que el tiempo requerido para el test de la Ley de Dependencia varía entre 10-12 minutos. Las puntuaciones obtenidas con los tres instrumentos son dispares siendo el baremo de la Ley de dependencia el que ofrece unas puntuaciones más restrictivas