Millora de les competències en llengua anglesa dels alumnes de la titulació de mestre especialitat llengua estrangera mitjançant la impartició d'assignatures no-lingüístiques en anglès : una experiència AICLE

Els avantatges de les propostes didàctiques basades en l'aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) són nombrosos i entre ells destaca el fet que en la selecció dels continguts es tenen en compte les capacitats cognitives, lingüístiques i comunicatives dels estudiants (Caballero i Masats, 1999) i que l'aprenentatge de la llengua s'emmarca en un context real. Segons Coyle (1999) els enfocaments AICLE es poden desenvolupar en qualsevol aula, és a dir, en qualsevol franja d'edat i amb alumnes amb qualsevol nivell de competència en la llengua estrangera si els continguts es fan accessibles a partir de potenciar la seva habilitat d'expressar-se oralment i la comprensió lectora. D'altra banda, i segons la mateixa autora, els aprenentatges de continguts no lingüístics no es poden plantejar com l'ensenyament en una altra llengua d'uns coneixements que els alumnes ja tenen, sinó que hi ha d'haver coneixements nous per transmetre i també la voluntat de voler que els alumnes adquireixin aquests coneixements a partir de desenvolupar habilitats cognitives diverses. El nostre estudi, que s'emmarca en un projecte de Millora de la Qualitat Docent (AGAUR: 2005. MQD 00130) sobre l'ensenyament integrat de l'anglès i de continguts d'àrees no lingüístiques, pretén analitzar els reptes que presenta l'enfocament AICLE dins el sistema universitari català. En la nostra comunicació, presentarem les dades s'han recollit durant el curs 2005-2006 a partir de qüestionaris de valoració omplerts pels estudiants de les assignatures no-lingüístiques que s'han impartit en anglès de la Titulació de Mestre Especialitat Llengua Estrangera i informes autoavaluatius emesos pels seus professors. La nostra anàlisi pretén creuar les mirades i reflexions del professorat i de l'alumnat, per tal de determinar si els supòsits d'aquest tipus d'enfocament pedagògic es compleixen en un context on els alumnes que participen de l'experiència són futurs professors de la llengua meta

Diversitat, globalització i desigualtat: una mirada etnogràfica a dues respostes de política lingüística educativa a Catalunya

L'estudi situat i comparatiu de la implementació de dos programes d’educació lingüística a Catalunya durant els darrers 15 anys en dos instituts de secundària localitzats en àrees de classe treballadora ens ha permet presentar els principals reptes que la comunitat educativa en general, però principalment els docents -com a encarregats de l'execució d'aquestes polítiques-, han hagut de gestionar. Aquest article s’inspira en la teoria d'Erickson (1987) sobre la confiança (trust) i la legitimitat (legitimacy) en l’educació per donar compte de les complexitats de la implementació d’aquests programes en termes d’èxit o fracàs escolar. Tant les aules d'acollida del programa LIC, orientades a la inclusió de l'alumnat d'origen immigrat al sistema educatiu català, com el programa GEP, dissenyat per satisfer les aspiracions de famílies que veuen en l'anglès millors possibilitats d'accés social per als seus fills, demanen condicions emocionals i materials que comportin conseqüències. Els docents que participen en aquests programes han de construir una retòrica que convenci companys, alumnat i famílies que el que fan és per al benestar de tots, inclosos els mateixos centres que veuen com la seva imatge social guanya o es devalua segons la situació

Introducció a la secció monogràfica: llengua i educació (CA-EN)

La Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, fidel al seu objectiu inicial de contribuir a la reflexió sobre l’ordenació jurídica i social de les llengües i al seu compromís amb la llengua catalana, ha decidit impulsar un monogràfic sobre llengües i escola que transcendeixi la mera reflexió circumstancial i proporcioni elements de reflexió i guies per a l’actuació en un context d’estrès per al model actual de conjunció lingüística. Aquest és el número que us proposem i que, sense ser exhaustiu, sí que reïx a combinar tot un seguit de temes candents que poden ser útils tant als gestors com als investigadors. Es tracta, doncs, d’un monogràfic interdisciplinari i amb una nodrida participació d’autors joves que explora alguns dels reptes del model lingüístic de conjunció des de perspectives i amb veus força diferents

Llegir i escriure críticament en el context d'assignatures impartides en anglès : el cas de la titulació de mestre especialitat llengua estrangera

L'ensenyament d'assignatures en terceres llengües és una prioritat de la Comunitat Europea, del DURSI, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, de la UAB, de la Facultat de Ciències de l'Educació d'aquesta mateixa universitat, i també de la titulació de Mestre Especialitat Llengua Estrangera. La docència en una tercera llengua necessita d'un professorat, tant a nivell d'ensenyament bàsic com superior, preparat per a realitzar-la. Una part del professorat de la titulació de Mestre Especialitat Llengua Estrangera de la UAB va rebre un ajut MQD-2005 titulat "Millora de les competències lingüístiques dels alumnes de la titulació de magisteri llengües estrangeres, mitjançant la impartició d'assignatures troncals en anglès". Un dels objectius del projecte va ser dissenyar i posar en pràctica estratègies docents per al desenvolupament de competències lingüístiques en anglès dels futurs mestres de llengua estrangera. En aquesta comunicació es presenten els resultats del treball relacionat amb el desenvolupament de les habilitats de lectura i escriptura des d'una perspectiva crítica. La presentació es centrarà en l'anàlisi dels resultats obtinguts en comparar dos textos produïts per cada estudiant com a resultat d'un procés de lectura lliure i d'un de crítica i identificarà quins són els perfils dels estudiants en relació al nivell d'assoliment de l'habilitat de llegir i escriure críticament. Els resultats, tot i que encoratjadors, mostren que encara hi ha un llarg camí per recórrer a l'hora d'esperonar als futurs mestres a adoptar posicionaments crítics.Teaching in another language in higher education institutions is a priority in the context of Europe, Catalonia and the University Autònoma of Barcelona. A group of university teachers from the Faculty of Education of the University Autònoma of Barcelona was awarded a project on educational innovation funded by the Generalitat of Catalonia, namely MQD, whose main aim is to improve the linguistic competencies of students enrolled in a pre-service teacher education programme targeted at future primary teachers of English. The linguistic skills that have been considered include listening, speaking, writing, reading and interacting. This paper presents an innovation undertaken during 2006-07, the second year of the project. It aimed at enhancing students' ability to write and read critically. We will focus on the analysis of two students' texts written as a result of a free reading and of a guided critical reading and will try to outline students' profiles with regards to their ability to write and read critically. The results are encouraging but show that there is still room for change in relation to enhance students-teachers to adopt critical positioning

Ensenyant en anglès a la universitat, una experiència compartida

El treball que presentem recull un conjunt de reflexions que un grup de sis docents de diferents departaments de la Facultat de Ciències de l'Educació ha obtingut sobre l'experiència d'ensenyar les assignatures en llengua anglesa a la titulació de Mestre. Especialitat de Llengua Estrangera, i algunes estratègies docents que han portat a terme per tal de fer-la més efectiva. L'experiència prèvia i els intercanvis fets durant dos cursos acadèmics (2005-2007) en el marc d'aquest projecte han permès fer una anàlisi preliminar dels reptes que planteja l'ensenyament d'assignatures (no lingüístiques) en una segona llengua (anglès) en el sistema universitari català i, en concret, dels avantatges i dificultats de portar a terme un aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE). Entre els avantatges, destaca el fet que l'aprenentatge de la llengua s'emmarca en un context real i els estudiants treballen continguts i desenvolupen competències lingüístiques alhora. Tanmateix, per als docents suposa assajar i compartir estratègies docents innovadores, com també mantenir una competència en llengua anglesa d'alt nivell. Les dificultats principals tenen relació amb el domini de la llengua dels estudiants, la capacitat del professorat per transmetre els continguts i motivar el treball en una segona llengua i per seleccionar les estratègies i els recursos didàctics més adients per treballar-los.El trabajo que presentamos recopila un conjunto de reflexiones que un grupo de seis docentes de diferentes departamentos de la Facultad de Ciencias de la Educación ha obtenido sobre la experiencia de enseñar las asignaturas en lengua inglesa en la titulación de Maestro, especialidad en Lengua Extranjera, y algunas estrategias docentes que han llevado a cabo con el fin de hacerla más efectiva. La experiencia previa y los intercambios realizados durante dos cursos académicos (2005-2007) en el marco de este proyecto permitieron realizar un análisis preliminar de los retos que plantea la enseñanza de asignaturas (no lingüísticas) en una segunda lengua (inglés) en el sistema universitario catalán y, en concreto, de las ventajas y las dificultades de llevar a cabo un aprendizaje integrado de contenidos y lengua (AICLE). Entre las ventajas, destaca el hecho de que el aprendizaje de la lengua se enmarca en un contexto real y los estudiantes trabajan contenidos y desarrollan competencias lingüísticas a la vez. Sin embargo, para los docentes supone ensayar y compartir estrategias docentes innovadoras, así como mantener una competencia en lengua inglesa de alto nivel. Las principales dificultades tienen relación con el dominio de la lengua de los estudiantes, la capacidad del profesorado para transmitir los contenidos y motivar el trabajo en una segunda lengua y para seleccionar las estrategias y los recursos didácticos más adecuados para trabajarlos.The study discussed in this article compiles a set of reflections of a group of six educators from different departments within the Faculty of Education on the experience of teaching their courses in English in the Foreign Language Teaching degree programme, as well as some teaching strategies they have used to make it more effective. The prior experience and the exchanges held over the course of two academic years (2005-06 and 2006-07) as part of this project enabled us to conduct a preliminary analysis of the challenges entailed in teaching the (non-language) courses in a second language (English) in the Catalan university system, and specifically of the advantages and difficulties of conducting Content and Language Integrated Learning (CLIL). The advantages include the fact that learning the language is framed in a real context and students work on contents and develop linguistic skills at the same time. However, for the teachers it means testing and sharing innovative teaching strategies, as well as keeping up a high level of English competence. The main difficulties are related to the students' mastery of the language, the faculty's ability to convey the contents and motivate the class work and homework in a second language, and their ability to chose the most appropriate strategies and teaching resources

Incorporating translation into sociolinguistic research: translation policy in an international non-governmental organisation

This article explores aspects of translation, multilingualism and language policy in the field of transnational civil society. By focusing on translation policies at Amnesty International, an international non-governmental organisation that performs a key role in global governance, this article seeks to contribute to a globalisation-sensitive sociolinguistics. It argues that combining a sociolinguistic approach, more precisely linguistic ethnography, with translation studies leads to an increased understanding of the language practices under study. Furthermore, the article calls for more interdisciplinary research, stating that there is a space for sociolinguistics and translation studies to contribute to research in international relations and development studies by highlighting the role of multilingualism and challenging the traditionally powerful position of English in transnational civil society

The dilemmas of experimental CLIL in Catalonia

In the early twenty-first century Content and Language Integrated Learning (CLIL) emerged as a distinctively European pedagogy for raising additional language competence. Although CLIL scholarship has been abundant and has taken many different directions, there is a dearth of ethnographic research to shed light on the situated ambivalences of CLIL policymaking. This paper aims to fill the existing gap by analysing in detail the complex interlocking dilemmas faced by all stakeholders (including policy makers and parents) at a Catalan state secondary school (Spain) and the ways in which they were navigated. Through a focused analysis of actors' discourse, triangulated with long-term classroom observations and a variety of other ethnographic data, the study argues that, despite the school's praiseworthy efforts at capitalising its students through English, CLIL did not achieve its full potential. This is attributed to the absence of explicitly-set and graded linguistic goals. Such absence is said to be shaped by the intersection of the experimental nature of the policy and long-standing linguistic ideologies in Catalan education. The article warns about the consequences of such indeterminacy for the democratising agenda of CLIL

'A plus for our students' : the construction of Mandarin Chinese as an elite language in an international school in Barcelona

Mandarin Chinese is the fastest growing foreign language by number of students in the world [Ding and Saunders 2006. "Talking up China: An Analysis of China's Rising Cultural Power and Global Promotion of the Chinese Language." East Asia 23 (2): 3-33], but little is known about how it is taking hold in compulsory education in different countries. This paper examines the institutionalisation of Mandarin in an elite school located near Barcelona, Spain, which, due to stagnant enrolment rates, was rebranded as 'international' in 2008. Data on the evolution and shifting legitimation of the Chinese programme was gathered through a two-year critical sociolinguistic ethnography. It included observations, visual materials, institutional discourses, questionnaire data and in-depth interviews with key social actors. The results show that Chinese has been highly instrumental for the process of re-elitisation of the school through multilingualisation (and internationalisation), because it allows institutional agents to mobilise both the discourse of cognitive/attitudinal benefits and forms of linguistic capitalisation avant-la-lettre. Yet, among most families and students, there is sharp awareness of the speculative nature of Chinese as capital whose returns in the present can only be guaranteed in the logic of accumulation and as providing an index of students' embodiment of neoliberal subjectivities. For the school, Chinese symbolises its zeal to constantly search for new sources of (potential) distinction and academic excellence

The Struggle for Meaning: Immigration and Multilingual Talk in an Institutional Setting

Aquesta tesi analitza la (re)producció de les desigualtats socials a través de l'estudi de les pràctiques lingüístiques que s'observen en el servei d'informació d'una oficina d'immigració a Barcelona. Es tracta d'un estudi interpretatiu que intenta integrar l'anàlisi des nivells socials micro i macro.El marc teòric adoptat per a la comprensió de l'organització social és crític i es basa en els models de Giddens (1979, 1984), Bourdieu (1991) i Foucault (1984). Pel que fa al nivell d'estudi de la comunicació cara a cara, es fan servir les nocions de l'ordre interaccional, de Goffman (1983), el concepte de contextualització, de Gumperz (1982), i les anàlisis "tècniques" de la interacció social del paradigma de l'Anàlisi de la Conversa. Per tal de proporcionar una anàlisi contextualitzada de les pràctiques lingüístiques, s'integren diversos tipus de dades, en concret, interaccions de servei (frontstage), material etnogràfic, comentaris informals sobre el servei (backstage) i entrevistes. El corpus de dades interaccionals està format per vint hores d'interaccions naturals enregistrades en àudio. Els participants en què se centra l'estudi són immigrants en situació irregular procedents del sudest asiàtic i servidors locals.L'anàlisi de les dades se centra en tres temes principals: les asimetries de coneixement, les relacions de poder i les estratègies lingüístiques i interaccionals mobilitzades pels diferents actors socials per tal d'aconseguir els seus objectius. La investigació de les asimetries de coneixement, és a dir, de la forma en què la informació institucional es representa discursivament, demostra que la informació que es proporciona és curta, imprecisa i rutinària. La transmissió d'informació s'articula a l'entorn d'unes quantes paraules clau produïdes sempre en castellà -independentment de la competència dels immigrants- i que es repeteixen contínuament. El valor informatiu d'aquestes paraules, especialment del formulaic trámite, que es fa servir per no donar informació rellevant, és extremadament limitat.El segon gran tema tractat és el de l'exercici del poder. La dimensió institucional de l'exercici del poder i del control s'articula a l'entorn del conflicte entre l'individu i l'estat. A través de la feina individual dels funcionaris, l'estat exerceix el seu control social. En aquest sentit, un canvi essencial que es produeix en la política informativa de la institució exemplifica com l'exercici del poder social està íntimament vinculat al control estricte sobre la informació. No obstant això, l'exercici del poder per part dels servidors també té una dimensió individual molt significativa. Les seves pràctiques revelen que els informadors actuen de manera "hegemònica", és a dir, que mantenen i reforcen certes representacions ideològiques de l'ordre social. Les seves pràctiques de dominació són possibles pels escassos recursos lingüístics en castellà o anglès dels seus interlocutors, i es manifesten en la regulació estricta de l'organització de la conversa, el control de l'ús de l'espai i el temps, i la regimentació estricta d'un ordre moral i social a l'oficina.Finalment, l'estudi també examina les estratègies discursives utilitzades pels diversos actors socials. Els immigrants fan servir "estratègies d'incomprensió", que forcen els servidors a clarificar el sentit de paraules clau, "estratègies de repte", que posen al descobert les incoherències en la informació proporcionada, i "estratègies de crida personal", que intenten canviar la definició relacional de la situació (footing) per aconseguir un millor tracte. L'anglès és un recurs clau per als immigrants, però el valor comunicatiu d'aquesta llengua es veu fortament limitat per motius estructurals i ideològics. Les estratègies dels immigrants no els permeten negociar el significat ni intervenir en el desenvolupament de la interacció, atès que els límits del que és negociable estan establerts a l'avançada. Per mitjà d'"estratègies de redefinició de rol", els funcionaris manipulen les expectatives dels seus interlocutors respecte a llurs obligacions professionals. Aquest és un recurs local per eludir qualsevol responsabilitat en l'actuació institucional. Altres estratègies es basen en l'ús d'elements prosòdics i paralingüístics per tal d'evitar les queixes dels immigrants. Finalment, l'"estratègia d'acusar el client" serveix per contrarestar acusacions d'arbitrarietat institucional.This thesis analyses the ways in which social inequalities are (re)reproduced through the examination of linguistic practices in the information service of a state immigration office in Barcelona. It is interpretive study which attempts to integrate micro- and macro-levels of analysis. The approach to the understanding of the macro-societal level is critical, and draws on contemporary social theory, in particular the work by Giddens (1979, 1984), Bourdieu (1991) and Foucault (1984). The detailed analysis of face-to-face communication is based on Goffman's notion of the interaction order (1983), Gumperz' concept of contextualization (1982), and the technical analyses of talk-in-interaction undertaken by Conversation Analysts. To provide a contextually-rich account of participants' linguistic practices, this thesis integrates differents types of data. It considers "frontstage" interactional data, ethnographic material, "backstage" comments and interviews. The corpus of interactional data consists of twenty hours of audio-recorded naturally-occurring service communication. The participants this study focuses upon are unregistered immigrants from South East Asia and local officials.The analysis of the data centres around three major themes: asymmetries of knowledge, relations of power, and the linguistic and interactional strategies mobilised by the different social actors to achieve their goals. The investigation of asymmetries of knowledge, that is, the ways in which institutional information on the procedure is represented discursively, shows that the information provided is generally short, vague and routinised. The process of information exchange is articulated around a few pivot words, which are always uttered in Spanish -irrespective of immigrants' command of the language- and which get repeated over and over again. The information value of these words, especially the tokenistic trámite, which is used when no meaningful information can be provided, is extremely limited. The second major theme addressed is the ways in which power is exercised. The institutional dimension of power and control is best understood by examining the conflict between the state and the individual. It is through the work of individual bureaucrats that states exercise social control. In that sense, a crucial change in the institution's policy for providing information exemplifies the ways in which the exercise of social control is intimately bound up with the ways in which information is (not) provided. But there is also an important individual dimension to bureaucrats' exercise of power. Their practices reveal that officials proceed in hegemonic ways by sustaining and reinforcing certain ideological representations of the social arena. Their practices of domination exploit their interlocutors' limited abilities in Spanish or English and are manifested through the ways in which they regulate conversational organisation, monitor immigrants' use of time and space, and regiment a social and a moral order in the office.Finally, the study concentrates on the discursive strategies used by the different social actors. Immigrants employ "strategies of incomprehension" to force bureaucrats to clarify the meaning of key words, "strategies of challenge" to expose inconsistencies in the information provided, and "strategies of personal appeal" to change the footing of the interaction and get a more favourable treatment. English is key resource for them, but at this particular site, its communicative value is limited because of structural and ideological reasons. Immigrants' strategies do not allow them to negotiate meaning or intervene in the unfolding of the interaction. The limits of what is negotiable are established beforehand. Through their "strategies of role redefinition", bureaucrats manipulate their interlocutors' expectations with regard to their professional role. This is a local resource to justify lack of accountability. Other strategies hinge on the use of prosodics and paralinguistics to pre-empt immigrants' challenging moves. Finally, the "strategy of blaming the client" is used to counter accusations of institutional arbitrariness

English language assistants in the 21st century : Nation-state soft power in the experience economy

Although the figure of the English language assistant (ELA) dates back a long while, its current popularity is unprecedented in some areas of the world. Such is the case of Spain, where the goal of raising English standards among the younger generations has become a national obsession. Using critical ethnographic methods, this paper examines the experience of three British LAs placed in secondary schools in Barcelona. It draws on a focused case study of one of them - combined with ethnographic snapshots of the other two, interviews with school teachers and regional programme administrators, relevant programme publications, and social media data. The analysis reveals three major tensions shaping the ELA experience in the 21st century revolving around: (a) the underspecified and unskilled nature of the job; (b) its culturalist imagination and state diplomacy mission; and (c) the native speaker ideology constituting its raison d'être. This paper provides new insights into the intertwining of the ELT infrastructure with global travel and tourism capitalised as skill boosters for employability purposes, and showcases the importance of foreign language education as a soft power tool