El Col·legi de Procuradors Causídics de Figueres

El 1758 s’aprovaren les ordenances reguladores del nou Col·legi de Procuradors Causídics de Figueres, on es recull la normativa d’accés al cos i a l’exercici de la procuradoria a la capital altempordanesa, la pràctica eficaç de l’ofici dins del marc jurídic legal per tal d’evitar l’intrusisme i la competència deslleial, la resolució de conflictes entre els organismes oficials o amb particulars, l’organització de serveis comuns d’assistència i de previsió i, en general, la regulació de l’ofici que perduraria fins entrat el segle XX.In 1758, the official statutes of the new Barristers’ Association of Figueres were passed with the following regulations and norms: rules for membership and for practising in the jurisdiction of the capital of the Alt Empordà, efficient practice of the profession within the legal frame in order to avoid unlicensed or disloyal competition, conflict solving between institutions or individuals, organisation of communal services of assistance and prevention and the general regulations of the profession which would last until the beginning of the twentieth century

La segregació de Pont de Molins del municipi de Llers (1822)

Exposició de la segregació de Pont de Molins del municipi de Llers (1822) a partir de l’anàlisi d’escriptures notarials de la notaria de Figueres. En aquestes escriptures s’inclou un plànol molt detallat del nou municipi de Pont de Molins, obra dels agrimensors i geòmetres empordanesos Rafel Canta i Narcís Papell. L’origen de la rivalitat entre Llers i Molins es troba en l’aprofitament dels béns comunals. Rafel Jordà, de Molins, lidera la separació des de final de segle XVIII. Un primer pas va ser el reconeixement de la parròquia, més endavant del municipi.Presentation of the segregation of Pont de Molins from the municipality of Llers (1822) based on the analysis of two notarial scriptures from the notary of Figueres which include two maps. Especially interesting is the map of the municipality of Pont de Molins, drawn by the surveyors and geometricians Rafel Canta and Narcís Papell. The rivalry between Llers and Molins originated in the exploitation of the communal lands. Rafel Jordà, from Molins, headed the separation campaign since the end of the eighteenth century. A first step was the recognition as a parish and later on as municipality