Serna i Coba, Erika

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SS ' ^ líJ-VISTA DE G l I í O N A * NÚM. 2lf» c.l-.Ni;ii-| l-lllíilJ 2005 * 
Crítica 
f' CRÍTICA 
ANGUERA BERNABÉ, Lina. Delic-
ies i penes. El que volem 
saber íes educadores i els 
eüucadors saciáis. Girona: 
UniversitatdeGirana, 2001. 
245 p. 
BESALÚ, Xavier. Perplexitats. 
miratges i resísténcies. El 
retom cíe la petíagogia. Giro-
na: Universitat de Girona, 
2002. 30 p. 
BEZARES, Miquel. Quan els avions 
cauen. Barcelona: Empúries, 
2001.120 p. 
CARRERA, Jordi S. Girona 
1975/2000: les imatges üe 
CAU 25 anys després. Giro-
na: Ajuntament de Girona, 
2001.67 p. 
CARRERO DE DIOS, Manuel. His-
toria de la industria fotográfi-
ca española. Girona: CCG, 
2001.152 p. 
CU^ RA, Josep. Ramón Vtla, Cara-
cremada, eí darrermac/ur 
cataié,. Barcelona: Rafael 
Oalmau, 2002. 279 p. 
Diversos autors, T¡tQÍ d'Especialit-
zació Professional en Patri-
moni Cultural. Treballs de 
Recerca. Girona: Universitat 
de Girona, 2001. lS2p. 
DÍAZ. Quim: GAIR, Jordi. Passeja-
des per Sant Feliu de Guí-
xols. Sant Feliu de Guíxols: 
Ajuntament, 2002.113 p. 
ESPONELLÁ, Nuria. 7emps de 
siíenci. Barcelona: Columna, 
2002. 224 p. 
ESTEVE GARCÍA. Francina. La 
Unión Europea y eí comercio 
iníemacíonaí: íf'mites al Ubre 
comercio. Girona: Universi-
tat de Girona, 2001.154 p. 
FITA, Doménech. Fila Rostres 
1942-1992. S.L.: Fundació 
Fita, 2001.407 p. 
FRANZOSO, Marco, et al. [trad. 
Jordi Curbetl. Estats crepus-
culars. Girona: CCG, 2002. 
95 p. 
Un recull 
de records 
de Cadaqués 
tiisi'f.ur. HL-rihtTi. 
Des des banc des Portal. 
t--dirori.iljiivi-ii[inl, 
HnrfL-liiii,i. 2lin2. 
152 |\i_nities. 
l<,ccii!l - m o l t cntrctin^Lit i 
aniú tic l lcylr , CL-ntrac ;i!s 
anys scixanca i principi deis 
SL'Cancí— di; records que for-
men una mena de calidos-
copi d'estleveniíiiencs que 
varen teñir ¡loe a Cadaqués 
diirant els anys estudiaCs i 
que varen cridiir ratenció i 
r imeres de l';uitor o. bé en 
alguns casos, v;i partieipar-
lii pcrsonalnient. 
L';ui11)r a s sun ie ix el 
paper de cronista, pero de 
senziUes c ro i i iques loc;i]s 
d"aquest poblé que , encara 
que tradieinniilmenc tenia 
UM;I torta trndició niannei;i, 
;unb I;Í pesca coni ;i princi-
pal ;iecivit;it, en pocs any^ 
li;i p;issat a ser un nuel i 
r n r í s t i c de p r i m e r o r d r e 
anib un sector -servéis que 
dona Peina n bona part de la 
població. 
Aqi ies t I l ibre es una 
e o n t i n u a c i ó de CJittlñijiicí 
iintcinii?. on CÜspert va 
n ;i r ra r les v ivé n ci es del 
poblé, també recordades per 
ell, entre uis anys \'-}3\ fins 
ai ' iniy del ñvd del 1956. 
En nqiicsf sei^on 
vol inn. pe ro , ha hat;ut de 
recorrer ais records d';nnies 
i de les persones que v.iren 
viure de primera ma aquells 
anys, per tal de teñir plena 
claredat deis fets. R e m e m o -
ra anib enyoraní;;! les neva-
Herltwrt Glspert 
DES DES BANC 
DES PORTAL 
des d 'époques passades, de 
quan ell era petit, i explica 
amb detall la del 1962. 
Son els anys de l'arriba-
d;i deis pnmers bikinis, deis 
pantalons texans, del movi -
ment luppy i l'assentainent 
d'alguns tl'.uinests a Tilla tle 
l'ortlli^at, de la constnicció 
del Club Mediterranée -vila 
de vacances— i de la seva 
carreteril d'accés, de l'ober-
tiira ílcls primers locaK de 
diver t iment -moles encara 
en pie funcionament, com 
El R a n c h o , El Paradís. La 
F r o n t e r a , Es I * o r r ó - , ti e 
r e d i fi c a c i ó de 1' bl o t e I 
Rocamar, amb un maLrnílie 
teatre ^rec on se celebr;iven 
;\ctu;icions music;ils, i sobre-
tot L'Mostal. lloc de eele-
bració de l;i doln: i'iV,( noe-
turna situar en els baixos 
d'una casa modernista edili-
cada ]:ier un india, en espe-
cial deis anys q u e ton 
regentat per ¡*ierre Lottier, 
que el va decorar tal i com 
es minité ;ivui. 
N o po t deixar de fer 
esment d'aqiiell grup de filis 
de la burgesia barce lonina 
posteriorment batcjnts amb 
el nom de ,i,wííi'/fí' r/iV/jic que, 
j u n t a m e n t amb l ía l í , han 
estat els artítexs de donar a 
coneixer el poblé inés enlta 
de les n o s t r c s f r o n t e r e s . 
Kecorda les fortes maregas-
ses contra les ribes que les 
leien intransitables i de com 
la llora mar ina era abans 
mes abimdant i exiiberant, 
e s p e c i a I [ 1 le n I les a 1 g ii e s 
posidonies escampadcs per 
tot el litoral. 
T é un record atable per 
ais faroners del tar de Cida 
Nans, tancar ta temps, i del 
Cap de Creus, a hores d'ara 
¡a aiiromatirzat. 
C;lou el Ilibre un últim 
c a p í t o l de « C o n v e r s e s 
intrai iscent lentsf t a m b la 
transcripció (.le non dialegs 
a m b la parla t ip ica del 
pob lé , ja es tudiada per la 
l l lologa Ernesta Sala, i li 
a t r i b i i e ix p o c t e m p s d e 
supervivencia, atesa Tactual 
sitiiació iinirornKuiora de la 
llengua. 
Sobre C]adaqiiés s'ha 
escrit molt, la seva biblio-
L^r.ifia és e x t e n s a , per la 
bellesa única i especial del 
C^ap de Ca-eus, pero Gispert 
ens aporta una informació 
valuosa sobre man i f e s t a -
cions de la cultnra popular i 
;1\dL¡;iuis ilels seus ctístiims 
mes arrelats presentats amb 
una vena irónica que dona 
nna vivesa al text L|ne dilí-
c i l m e n t es t r o b a en cap 
docuinent d'arxiu. 
ErJka Serna i Coba 


Un recull de records de Cadaqués

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert