Serna i Coba, Erika

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E Revista de Girona F nm. 242  maig - juny  2007 E [335] 103Crítica F
33 anys d’un celler
cooperatiu 
Cárdaba Carrascal, Marciano;
Musquera Felip, Sílvia.
El celler cooperatiu
d’Espolla. Els inicis 
d’un projecte (1906-1939). 
Brau Edicions.
Figueres, 2007.
148 pàgines.
Al llarg del segon semestre
del 2006 s’han anat desen-
volupant a Espolla diferents
actes commemoratius del
75è aniversari de l’entrada
en funcionament del seu
celler cooperatiu, que va ser
estrenat la tardor del 1931. 
Dins els actes de l’onzena
edició de la Fira de l’Oli  i
l’Olivera, que se celebra el
tercer cap de setmana de
gener, l’Associació Cultural
la Fraternal Espollenca va
aprofitar el dissabte per pre-
sentar davant un nombrós
auditori el llibre que avui
comentem i que ells han
impulsat, un estudi sobre
l’origen i l’organització del
Sindicat Agrícola i el Celler
Cooperatiu d’Espolla fins
acabada la Guerra Civil.
El llibre s’estructura en
dues parts ben diferenciades.
A la primera, Marciano
Cárdaba, com a professional
de la investigació, estudia i
consulta diferents fonts docu-
mentals que van més enllà
del mateix fons del Sindicat i
el Celler Cooperatiu, al
marge de nombroses referèn-
cies bibliogràfiques, que li
permeten bastir un text molt
ben elaborat, tant en el seu
contingut com pel seu caràc-
ter entenedor per al lector,
mèrit que cal valorar doble-
ment, atès el complex
moment polític de les prime-
res dècades del celler.
Seguint un fil conductor cro-
nològic, Cárdaba repassa
l’estructura social del munici-
pi durant el primer terç del
segle XX, els primers socis
del celler, la construcció del
trull, els conflictes durant
l’etapa republicana i els anys
de guerra i revolució, per
acabar amb el capteniment
dels propietaris. 
La segona part és obra de
Sílvia Musquera i consisteix
en l’estudi de l’edifici de la
cooperativa, projectat per
l’arquitecte figuerenc Pelai
Martínez en un solar cedit pel
marquès de Camps, i algunes
ampliacions posteriors. És un
treball clarament estructurat i
de fàcil comprensió per als
profans de l’arquitectura,
però, encara que l’aportació
és vàlida, presenta una man-
cança destacable, com és la
falta de citacions arxivístiques
que recullin la procedència
exacta de cada un dels plà-
nols, ja que tot el material
dibuixat per Pelai Martínez es
pot consultar en diferents
arxius i centres de documen-
tació, en fons documentals
diversos i a vegades molt
voluminosos, de manera que
el número d’unitat
d’instal·lació és una dada
imprescindible i d’obligada
aportació. 
Tot el llibre està amenit-
zat amb nombroses imatges
en blanc i negre, però també
hi trobem a faltar la pro-
cedència detallada de cada
una, i sobretot, la seva data-
ció, si més no aproximada,
així com almenys un intent
d’identificació de les perso-
nes que hi apareixen. Sens
dubte és una oportunitat
perduda que de ben segur
hauria estat un valor afegit
per al llibre, en tractar-se
d’un estudi d’àmbit local.
Tanca el llibre la trans-
cripció íntegra de la crònica
de la inauguració del celler,
el diumenge 8 de novembre
del 1931, publicada a
l’Empordà Federal. 
El disseny de la portada,
obra de Pep Canaleta, resul-
ta molt atractiu i curiós, tant
pels colors emprats com pel
format apaïsat, al qual no
estem acostumats.
Erika Serna i Coba
✍
La repoblació
d’una vall
Fuente, Pablo de la.
La fundació de Sant Miquel
de Colera. Història de la
Carolina empordanesa.
Ajuntament de Colera.
Colera, 2006. 95 pàgines.
Què en pensaríem, actual-
ment, si un promotor urba-
nístic construís una nova
població en una cala verge, a
poc més d’un centenar de
metres del mar, si hi instal·lés
un seguit de famílies d’immi-
grants a les quals imposés
l’obligació de treballar les
terres dels voltants i si, a més,
tingués la barra de sol·licitar
la Creu de Sant Jordi per la
seva heroica actuació?
Probablement ens escandalit-
zaríem, però a la Catalunya
del segle XVIII el món era
molt diferent. D’aquí que un
pagès benestant, Isidre
Ferran, obtingués un títol
nobiliari per la seva actuació
en la repoblació de la vall de
Colera. Aquest és el procés
que l’historiador Pablo de la
Fuente investiga en el seu
darrer treball. L’obra està
dividida en quatre apartats,
clarament delimitats, que
passem a descriure a conti-
nuació de forma abreujada.
El primer capítol, titulat
«Una paradoxal i pròspera
Catalunya», aporta en si
poques novetats, ja que bàsi-
cament es limita a situar la
fundació de Colera en el seu
marc històric. En concret,
l’autor té una visió positiva
del govern de la dinastia
borbònica, la qual considera
el motor del creixement
econòmic i demogràfic que
Catalunya experimentà al
llarg del segle XVIII, atès que
amb la seva entronització
s’eliminaren unes institucions
caduques que frenaven el
creixement econòmic i
s’assegurà una pau interior i
exterior bàsica per al desen-
volupament del comerç i la
indústria. En aquest context,
Colera seria un molt bon
exemple d’aquesta actuació.


33 anys d'un celler cooperatiu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert