Serna i Coba, Erika

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CRÍTICA -» 
•r-RiivisTA nii GiüONA •* MJM. 2_í4 C;[;M;II - l·iiBiiint 2006 *- y i 
El punt chiLi de l;i novL'l'l;i 
arriba, però, quan Miquel i 
Maurici descobreixen que 
Josep Serr.T va participar en 
el saqueig i crema d'esglé-
sies i cases parciculars durant 
els primers mesos de la gue-
rra i que va quedar-se amb 
bona part del botí aprofitant 
que condnï; i i in camió, 
lüiírc í'l rai<;> i cl i!c<;rc és un 
llibre qLie enganya: sembla 
una novel·la, però és més 
que res una crònica. Com 
possiblement molts lectors, 
Maurici i Miquel coincidei-
xen a ser contraris al fran-
quisme; no obstant això, el 
que ens descobreixen és 
sobretot l'egoisme, la inso-
lidaritat, la capacitat de des-
truir i de Fer mal de l'espè-
cie humana. Si Miquel Mir 
hagués inc id i t en aquest 
aspecte, hauria fet una bona 
novel·la. D'escriure en sap: 
Etitrc cl roiX' i cl tic\^rc es l le-
geix tàcilnient i és d'aquells 
llibres que atrapen. Opt: i , 
però, per recular a l'origen 
de tota aquesta violència 
per parlar-nos de la injustí-
cia de la desigualtat de clas-
ses, de la guerra del Kif, de 
la insolidaritat, de la dicta-
dura de Primo de Rivera. 
Són coses que ja sabíem, 
però que. de tant en fant, 
va! la pena recordar. Entre cl 
'í'/f,' í (•/ ue^rc és una bona 
manera de recordar el nos-
tre passat més recent dels 
anys vint a la República, de 
la Repúbl ica a la Guerra 
Civi l i a la Dictadura, de la 
Dictadura a la clandestinitat 
i a la resistència. Franco va 
morir al llit. Ja bo sabetn, 
com, possiblement, sabem 
també que la bona literatura 
no té d i rec tament res a 
veure amb la didàctica o 
amb la moral. [*ersonatges 
c om M a u r i c i o com 
Miquel, però, ens recorden 
que no tot és iiu'itil. 
Xavier Cortadellas 
í&} 
Un estudi 
d'àmbit local 
lÍAfí. 1 Ai l'U. M.in.i. 
Biure d'Empordà, 
els burros de Biure 
i la fil·loxera: 
entre la història 
i la llegenda. 
FiLíinTL·s/ .^JiiiitíiiiL'ril dv l í i i i r f 
H"Eiiipiird.'i, 3lilií>. 7^ 1 pfiiriíicK, 
Monografia molt delimitada 
tant en l'espai, el municipi 
altempordanès de Biure 
d ' E nipo rd, i , c o m en e I 
temps, part del segle X I X i 
primeres dècades del X X . 
L'estudi s'inicia amb l'aclari-
ment d'una confusió histò-
rica, és a dir, la incorrecta 
vinculació del llinatge Biure 
de Queixàs -del terme de 
Cabanelles- a aquesta muni-
cipi, errada ja esmenada per 
l'autor el 1990, com també 
recentment amb l'adequació 
i l 'aprovació de l 'escut 
nuniicipal oficial. 
El títol no deixa a ningú 
indi ferent, ja que barreja 
termes tan aparentment 
incomiexos, però que tenen 
la seva explicació argimien-
tal tan bon punt s'inicia la 
lectura -per cert. i com a 
valor afegit, molt amena i 
agradable i ben il·lustrada 
amb fotografies antigues 
deixades per alguns b i u -
rencs. El llibre està estnictu-
rat en cinc capítols: nn pri-
mer dedicat a Pere Coronú-
nes i els burros de li iure. els 
quals consider.i la vintena 
«gràcia» de l 'Empordà; la 
població d'aquest mmúcipi 
durant el segle X I X ; la 
vinya, el vi i la fil·loxera: la 
fil·loxera a Biure i l'escut 
heràldic de B iu re , que 
incoipora el ruc traginer. 
La plaga de la fil·loxera, 
com és sabut, assolà el país 
des del ISTS en que entrà 
de Frant,-a a la vall de Sant 
Quirze de Colera, des d'on 
s'estengué per tot arreu. Les 
vinyes extensament planta-
des per tota la comarca 
quedaren totalment afecta-
des dm'ant anys, en què es 
decidí empeltar amb ceps 
american.·i immunes i aliens 
a la plaga. Marià Baig, amb 
la ut i l i tzació de la docn-
m e n ta c i ó mii n i ei pa I de 
Biure d 'Empordà com a 
basc del present estudi i 
fruit d'un esforç de recerca, 
analitza el cas part icu lar 
d'aquest poble on els efec-
tes s'allargaren fins ben bé 
les primeres dècades del 
segle XX. Destaca el paper 
important de transportistes 
que tingueren els burros del 
poble, que ajudaren a por-
tar de Franc^a els ceps 
estrangers, activitat prohibi-
da per les autoritats, com 
cambé en totes les tasques 
relacionades amb l'explota-
ció dels forns de guix. acti-
vitat econòmica tradicional 
de Biure. 
El l l ibre parteix d 'un 
estímul molt clar: el con-
venciment, basat en l'estu-
di, de l'entonsament econò-
mic que representà aquesta 
nudnr.i dels ceps. La part 
central de l'obra és. però, 
l 'estudi de la plaga de 
l'insecte de la fil·loxera, i se 
centra en el cas particular 
de Biure, Com que el llibre 
té una evident unitat argu-
mental. se'n poden extreure 
amb facilitat els fils conduc-
tors que donen unitat al 
text i que menen a les prin-
cipals conclusions. En tot 
cas, l'esforç fet per Baig és 
més que lloable, encara que 
hores d'ara s'hauria de dis-
posar d'un estiidi molt més 
ampli del v inyar empor-
danès on aquest llibre l'esul-
taria un dels primers esgla-
ons ja aportats. 
Erika Serna i Coba 


Un estudi d'àmbit local

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert