Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment

El mapa d'isobates de la base del Paleogen autocton del Pirineu oriental mostra la topografia subterrania actual del basament. Aquesta topografia presenta una gran zona de culminació a la transversal de Banyoles. Les linies d'isoprofunditats descriuen una forma cóncava vista des del S, essent les maximes profunditats cap al NW amb mes de 4.000 m i en menor importancia cap al NE. Aquestes zones de maxima profunditat coincideixen, en superfície, amb els Mantells superiors: els del Pedraforca al NW i els de l'Emporda al NE constitui'ts principalment per series mesozoiques. En el sector occidental, les línies d'isobates de la base de l'Eoce tenen gran continuitat per sota Je l'anomenada alineació del Segre. A l'est de la zona estudiada hi ha un conjunt de falles amb enfonsament del bloc oriental amb una edat mes moderna a mida que ens desplacem a l'est i lligades a la formació de la depressió de l'Emporda: Els Mantells superiors es poden dividir en dos grans grups segons la seva serie cretacica: els mantells superiors del Pedraforca i de l'Emporda constituits per Cretaci inferior i base del Cretaci superior i els mantells inferiors del Pedraforca i de l'Emporda constitui'ts per Cretaci superior a partir del Santonia. L'evolució de la morfologia del basament en el Pirineu oriental esta relacionada amb la formació de les conques sedimentaries i amb el posterior desplaqament d'aquestes cap al sud per mitja d'un sistema d'encavalcaments. Es probable que l'evolució de la culminació del basament s'iniciés en el Cretaci inferior

Aberrant Methylation Inactivates Transforming Growth Factor β Receptor I in Head and Neck Squamous Cell Carcinoma

Background. Alterations in TGF-β signaling are common in head and neck cancer (HNSCC). Mutations in TGF-β type II receptor (TβR-II) occur frequently in HNSCC while TGF-β type I receptor (TβR-I) mutations are rare, suggesting that other molecular alterations in the TGF-β pathway are likely. To identify abnormalities in TβR-I expression we analyzed 50 HNSCCs and correlated the results with clinical-pathologic features. Methods. Hypermethylation of TβR-I was evaluated via methylation-specific PCR (MSP) and restriction enzyme-mediated PCR (MSRE). Mutations in exons 1 and 7, mRNA and protein expression were analyzed by direct sequencing, semiquantitative RT—PCR and immunohistochemistry, respectively. Results. TβR-I expression was lost in 83% HNSCCs and was linked to DNA hypermethylation of the CpG-rich promoter region in 62% of the tumors. The variants 9A/6A and Int7G24A were found in two patients. Conclusions. This study shows that suppression of TβR-I expression in HNSCC is associated with DNA hypermethylation

Aberrant methylation inactivates transforming growth factor beta receptor I in head and neck squamous cell carcinoma

Background. Alterations in TGF-β signaling are common in head and neck cancer (HNSCC). Mutations in TGF-β type II receptor (TβR-II) occur frequently in HNSCC while TGF-β type I receptor (TβR-I) mutations are rare, suggesting that other molecular alterations in the TGF-β pathway are likely. To identify abnormalities in TβR-I expression we analyzed 50 HNSCCs and correlated the results with clinical-pathologic features. Methods. Hypermethylation of TβR-I was evaluated via methylation-specific PCR (MSP) and restriction enzyme-mediated PCR (MSRE). Mutations in exons 1 and 7, mRNA and protein expression were analyzed by direct sequencing, semiquantitative RT-PCR and immunohistochemistry, respectively. Results. TβR-I expression was lost in 83% HNSCCs and was linked to DNA hypermethylation of the CpG-rich promoter region in 62% of the tumors. The variants 9A/6A and Int7G24A were found in two patients. Conclusions. This study shows that suppression of TβR-I expression in HNSCC is associated with DNA hypermethylation

Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment

El mapa d'isobates de la base del Paleogen autocton del Pirineu oriental mostra la topografia subterrania actual del basament. Aquesta topografia presenta una gran zona de culminació a la transversal de Banyoles. Les linies d'isoprofunditats descriuen una forma cóncava vista des del S, essent les maximes profunditats cap al NW amb mes de 4.000 m i en menor importancia cap al NE. Aquestes zones de maxima profunditat coincideixen, en superfície, amb els Mantells superiors: els del Pedraforca al NW i els de L'Emporda al NE constitui'ts principalment per series mesozoiques. En el sector occidental, les línies d'isobates de la base de l'Eoce tenen gran continuitat per sota Je I'anomenada alineació del Segre. A l'est de la zona estudiada hi ha un conjunt de falles amb enfonsament del bloc oriental amb una edat mes moderna a mida que ens desplacem a I'est i lligades a la formació de la depressió de l'Emporda: Els Mantells superiors es poden dividir en dos grans grups segons la seva serie cretacica: els mantells superiors del Pedraforca i de 1'Emporda constituits per Cretaci inferior i base del Cretaci superior i els mantells inferiors del Pedraforca i de l'Emporda constitui'ts per Cretaci superior a partir del Santonià