838 research outputs found
L’aprenentatge cooperatiu a l’aula
Dissetenes Jornades de Foment de la Investigació de la FCHS (Any 2012)«Si tuviese que reducir toda la psicologÃa educativa a un solo
principio, enunciarÃa este: El factor más importante que influye en el
aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. AverÃgüese esto y enséñese
consecuentemente» (Ausubel 1983). Partint d’aquesta cita, tots els
docents hem de tindre present que dia rere dia desenvolupem una labor
que marca als nens que tenim al nostre cà rrec, per tant hem de ser ben
constants a l’hora de realitzar la tasca educativa. El mestres sols som
l’andamiatge que hi ha entre els coneixements existents i els nous
coneixements (Bruner, 1987). Però si sols som l’andamiatge, aquest ha de
ser individual o col·lectiu?...
L’andamiatge entre els coneixements mai pot ser individual, ja que sinó
estem creant un sistema educatiu competitiu i segregant als alumnes
amb algun tipus de dificultat, i això no és el que marca la llei (LOE 2/06 del
3 de maig), en la que els seus tres principis bà sics són: proporcionar una
educació de qualitat per a tots els ciutadans/es, que tots els components
de la comunitat educativa participen activament en la vida de l’escola i un
compromÃs decidit amb els objectius educatius de la Unió Europea.
Aixà que, per no caure en un sistema educatiu competitiu ni en la
segregació partim de la base de l’escola inclusiva en que el cada membre
participa activament, aprenent i donant a aprendre a la resta d’ells. Per
això, cal tindre present que hem de fomentar un aprenentatge cooperatiu
a les escola, ja que és el lligam més pròxim per aconseguir eixa escola en
que tots participem activament per igual.
Per tant, el present treball d’investigació tracta de donar unes breus
pautes per als professors per a poder portar a terme un aprenentatge
significatiu inclòs dintre del currÃculum ordinari, és a dir immers dintre del
aula en el dia a dia
Historias de vida
Treball Final de Grau en Psicologia. Codi: PS1048.Curs: 2016/2017Este trabajo estudia, a través de una entrevista semiestructurada, las historias de vida de un hombre y de una mujer, ambos de 61 años. El objetivo de dicho trabajo es analizar algunas de las caracterÃsticas del desarrollo psicológico en la edad adulta, según el marco teórico de autores como Erikson, Havighurst y Baltes, dentro de la perspectiva de la PsicologÃa del Ciclo Vital, y en esa medida, proporcionar elementos para la comparación entre ambos sujetos. La metodologÃa utilizada se corresponde con un enfoque cualitativo de investigación, el cual se utiliza en muestras pequeñas y permite analizar la vida de los sujetos con mayor profundidad. Los resultados muestran que ambos sujetos se colocan en uno de los dos polos (integridad del yo- desesperanza) de las etapas de Erikson dependiendo de las circunstancias vividas. El sujeto 1 muestra un balance positivo de la trayectoria de su vida contemplando la vida como un todo significativo. Sin embargo, el sujeto 2 hace un repaso negativo de su vida y en ocasiones se siente arrepentida y con remordimientos.This research studies, through semi-structured interviews, life stories of a man and a woman, both 61 years old. The aim of this work is to analyze some of the characteristics of psychological development in adulthood, according to the theoretical framework of authors such as Erikson, Havighurst and Baltes, within the perspective of Psychology of the Life Cycle, and to that extent, provide elements for the comparison between both subjects. The methodological used corresponds to a qualitative research approach, which is used in small samples and allows us to analyze the life of the subjects in greater depth. The results show that both subjects are placed in one of the two poles (integrity of the I- despair) of the stages of Erikson depending on the circumstances lived. The subject 1 shows a positive balance of the trajectory of his life contemplating life as a significant whole. However, subject 2 does a negative review of her life and sometimes feels repentant and with remorse
- …