L’aprenentatge cooperatiu a l’aula

Dissetenes Jornades de Foment de la Investigació de la FCHS (Any 2012)«Si tuviese que reducir toda la psicología educativa a un solo principio, enunciaría este: El factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averígüese esto y enséñese consecuentemente» (Ausubel 1983). Partint d’aquesta cita, tots els docents hem de tindre present que dia rere dia desenvolupem una labor que marca als nens que tenim al nostre càrrec, per tant hem de ser ben constants a l’hora de realitzar la tasca educativa. El mestres sols som l’andamiatge que hi ha entre els coneixements existents i els nous coneixements (Bruner, 1987). Però si sols som l’andamiatge, aquest ha de ser individual o col·lectiu?... L’andamiatge entre els coneixements mai pot ser individual, ja que sinó estem creant un sistema educatiu competitiu i segregant als alumnes amb algun tipus de dificultat, i això no és el que marca la llei (LOE 2/06 del 3 de maig), en la que els seus tres principis bàsics són: proporcionar una educació de qualitat per a tots els ciutadans/es, que tots els components de la comunitat educativa participen activament en la vida de l’escola i un compromís decidit amb els objectius educatius de la Unió Europea. Així que, per no caure en un sistema educatiu competitiu ni en la segregació partim de la base de l’escola inclusiva en que el cada membre participa activament, aprenent i donant a aprendre a la resta d’ells. Per això, cal tindre present que hem de fomentar un aprenentatge cooperatiu a les escola, ja que és el lligam més pròxim per aconseguir eixa escola en que tots participem activament per igual. Per tant, el present treball d’investigació tracta de donar unes breus pautes per als professors per a poder portar a terme un aprenentatge significatiu inclòs dintre del currículum ordinari, és a dir immers dintre del aula en el dia a dia

Historias de vida

Treball Final de Grau en Psicologia. Codi: PS1048.Curs: 2016/2017Este trabajo estudia, a través de una entrevista semiestructurada, las historias de vida de un hombre y de una mujer, ambos de 61 años. El objetivo de dicho trabajo es analizar algunas de las características del desarrollo psicológico en la edad adulta, según el marco teórico de autores como Erikson, Havighurst y Baltes, dentro de la perspectiva de la Psicología del Ciclo Vital, y en esa medida, proporcionar elementos para la comparación entre ambos sujetos. La metodología utilizada se corresponde con un enfoque cualitativo de investigación, el cual se utiliza en muestras pequeñas y permite analizar la vida de los sujetos con mayor profundidad. Los resultados muestran que ambos sujetos se colocan en uno de los dos polos (integridad del yo- desesperanza) de las etapas de Erikson dependiendo de las circunstancias vividas. El sujeto 1 muestra un balance positivo de la trayectoria de su vida contemplando la vida como un todo significativo. Sin embargo, el sujeto 2 hace un repaso negativo de su vida y en ocasiones se siente arrepentida y con remordimientos.This research studies, through semi-structured interviews, life stories of a man and a woman, both 61 years old. The aim of this work is to analyze some of the characteristics of psychological development in adulthood, according to the theoretical framework of authors such as Erikson, Havighurst and Baltes, within the perspective of Psychology of the Life Cycle, and to that extent, provide elements for the comparison between both subjects. The methodological used corresponds to a qualitative research approach, which is used in small samples and allows us to analyze the life of the subjects in greater depth. The results show that both subjects are placed in one of the two poles (integrity of the I- despair) of the stages of Erikson depending on the circumstances lived. The subject 1 shows a positive balance of the trajectory of his life contemplating life as a significant whole. However, subject 2 does a negative review of her life and sometimes feels repentant and with remorse