35 research outputs found

    From the «Resilient City» to Urban Resilience : a review essay on understanding and integrating the resilience perspective for urban systems

    Get PDF
    Resilience appears to have become a buzz word since the ecological, psychological, social and economic sciences began to use it to refer, respectively, to the capacity of ecosystems, people, societies, the economy, and more recently even urban systems to cope with disturbance. In fact, it is unclear exactly what the catchword «resilient city» means. Based on these assumptions, this article reviews resilience perspectives and their possible application to urban systems. In the first part of the paper, the concept of resilience, its evolution and perspectives (from engineering to social ecology) are analyzed with reference to ecosystems, societies and complex systems. In the second part we try to shed light on this panacea of concepts applied to cities. Important insights of this review are that certain resilience engineering perspectives (such as recovery and persistence views) can lead to unsustainable patterns of development in cities, while from complex systems resilience perspectives the principles of sustainability and transformability emerge as the consequent and necessary trajectory. While the term «resilient cities» often refers only to the capacity to maintain functions and structures, we argue that urban resilience should be framed within the resilience (system persistence), transition (system incremental change) and transformation (system reconfiguration) views.El concepte de resiliència sembla que actualment ha perdut significat. La banalització del concepte es deu, potser, a la proliferació del seu denominador comú o «capacitat de fer front a les pertorbacions» en moltes disciplines diferents. Un problema que se'n deriva és la manca de comprensió d'un nou concepte relacionat amb l'adaptació al canvi climàtic: «Resilient City». En aquest article, es pretén revisar l'evolució i les perspectives diferents del concepte de resiliència i analitzar la possible relació i aplicació d'aquestes perspectives a l'àmbit urbà. Un resultat de la revisió són les possibles malinterpretacions de la resiliència aplicada a l'ambient urbà quan ens referim a la principal propietat de conservació (resiliència entesa com a recuperació i tornada a l'estat previ després d'una pertorbació), que pot promoure un model urbà insostenible. Hi ha unes altres perspectives (la resiliència dels sistemes complexos) que ens transmeten missatges més sostenibles per a l'aplicació urbana d'aquest concepte, ja que s'interessen per les propietats de transformació i transició sostenible d'un sistema. D'aquesta manera, el concepte de resiliència aplicat a les ciutats ha de tenir en compte les propietats de conservació (capacitat de sobreviure al canvi), transició (mudar i adaptar-se al canvi) i transformació (reconfiguració del sistema) al mateix temps i desenvolupar-se d'acord amb unes dimensions socioeconòmiques i polítiques específiques.El concepto de resiliencia parece haber perdido significado en la actualidad. La banalización del concepto se debe quizás a su proliferación de su denominador común o «la capacidad de hacer frente a las perturbaciones» en muchas disciplinas diferentes. Un problema derivado es la falta de comprensión de un nuevo concepto relacionado con la adaptación al cambio climático: «Resilient City». En ese artículo, se pretende revisar la evolución y distintas perspectivas del concepto de resiliencia y analizar la posible relación y aplicación de estas perspectivas al ámbito urbano. Un resultado de la revisión son las posibles malinterpretaciones de la resiliencia aplicada al ambiente urbano cuando nos referimos a la principal propiedad de conservación (resiliencia entendida como recuperación y vuelta al estado previo después de una perturbación), que puede promover la resistencia de un modelo urbano insostenible. Otras perspectivas (la resiliencia de los sistemas complejos) nos transmiten mensajes más sostenibles para la aplicación urbana de este concepto, más interesados en las propiedades de transformación y transición sostenible de un sistema. De este modo, el concepto de resiliencia aplicado a las ciudades debe de tener en cuenta las propiedades de conservación (capacidad de sobrevivir al cambio), transición (mudar y adaptarse al cambio) y transformación (reconfiguración del sistema) a la vez y desarrollarse según dimensiones socioeconómicas y políticas específicas.La large utilisation du terme résilience semble avoir mené à une perte de sens. Ce mot est en-effet utilisé indifféremment pour qualifier une propriété des écosystèmes, ou des sociétés et de leurs économies à faire face et se rétablir suite à des perturbations. Ainsi le sens de l'expression «Ville Résiliente» laisse la voie à de nombreuses interprétations. Partant de ces constatations, cet article a pour but de clarifier les différentes visions de la résilience et leur application possible aux systèmes urbains. Dans une première partie seront analysés le concept de résilience et ses évolutions depuis différents points de vue (depuis l'ingénierie jusqu'à la socio écologie). Dans une deuxième partie, il sera tenté de clarifier le large panel de concepts faisant référence aux villes. Ce travail laisse entrevoir que de mauvaises interprétations du terme résilience peuvent surgir lorsque qu'il se réfère à l'ingénierie (entendu comme la capacité de récupération et la persistance dans le temps) et donc entraîner des modes de développement non durable. D'autres perspectives (celles de la résilience de systèmes complexes) apportent une vision plus durable en faisant émerger la transformabilité comme trajectoire nécessaire. Ainsi, alors que le concept de «Ville Résiliente» se réfère parfois uniquement à la capacité de maintenir les fonctions et structures, il apparaît qu'il devrait prendre en compte également les propriétés de conservation (capacité de survivre au changement), de transition (adaptation graduelle au changement), de transformation (reconfiguration du système) en même temps que se développer suivant des dimensions socioéconomiques et politiques (plus que technique)

    Social processes in the production of public spaces

    Get PDF
    Within urban design there is increasing interest in the close relationshipbetween social, economic and political processes and the production of public spaces. Thisrelationship, however, often remains abstract and is rarely illustrated in empirical studies.This paper introduces an institutionalist understanding to the production of public spaces,whereby emphasis is placed on the analysis of structuring forces and actors as a way toapprehend the complexity of the social processes guiding and influencing the planning,design and management of public spaces. The institutionalist understanding is illustratedin the case study of an urban renewal project in Barcelona. The results of the case studyshow the contrasts and tensions between the structuring forces and the different actorsoperating in the project, how structuring forces favoured the interest and claims of someactors over those of others, and the potential risks and challenges that this has for the useand value of the public spaces produced by the project

    Post-Pandemic Urbanism: Criteria for a New Normal

    Get PDF
    Globalization, tourism, virtuality, climate change, and the explosive growth of cities have generated a wide range of stressors, pollutants, and toxins that have been ravaging populations. This, coupled with viral, bacterial, and other pandemics, is rapidly creating a new reality that requires public health factors to be integrated more thoroughly into the planning and design of city regions. This prompts a questioning of the role and form of city centers as well as the distribution of people and activities in city regions. This goes beyond more outdoor spaces, places, and activities and new criteria for indoor events. Moreover, public transport, mobility, and infrastructure in general need to be retooled to deal with these emergent circumstances

    Sostenibilidad y resiliencia socioecológica en el delta del Ebro

    Get PDF
    En este artículo, se presenta el delta del Ebro como un ejemplo de sistema socioecológico costero frágil que se encuentra expuesto no sólo a las consecuencias del cambio climático actual, sino también a las actuaciones humanas que amenazan a la propia sostenibilidad del delta. El artículo empieza realizando una breve presentación conceptual entorno a la resiliencia socioecológica y su relación con la sostenibilidad, en tanto que conceptos clave para interpretar la evolución y las adaptaciones recientes y futuras del territorio analizado. A continuación, se ofrece una presentación del territorio deltaico y su transformación, destacando los retos y los problemas socioecológicos a los que deberá hacer frente el delta a lo largo de las próximas décadas. Le sigue el análisis de los planes y de los instrumentos de carácter territorial y ambiental desarrollados e implementados durante las tres últimas décadas en el delta del Ebro, para finalizar con la discusión en torno a la sostenibilidad y la resiliencia futura de este socioecosistema.En aquest article, es presenta el delta de l'Ebre com un exemple de sistema socioecològic costaner fràgil que es troba exposat no només a les conseqüències del canvi climàtic actual, sinó també a les actuacions humanes que amenacen la pròpia sostenibilitat del delta. L'article comença realitzant una breu presentació conceptual entorn de la resiliència socioecològica i la seva relació amb la sostenibilitat, com a conceptes clau per interpretar l'evolució i les adaptacions recents i futures del territori analitzat. A continuació, s'ofereix una presentació del territori deltaic i la transformació que ha sofert, destacant els reptes i els problemes socioecològics als quals haurà de fer front el delta al llarg de les pròximes dècades. Li segueix l'anàlisi dels plans i dels instruments de caràcter territorial i ambiental desenvolupats i implementats al delta de l'Ebre durant les tres últimes dècades, per finalitzar amb la discussió entorn de la sostenibilitat i la resiliència futura d'aquest socioecosistema.Cet article présente le delta de l'Ebre comme un exemple de système socio-écologique côtière fragile exposé non seulement aux conséquences du changement climatique actuel, mais aussi aux actions humaines qui menacent la viabilité même du delta. L'article commence par une brève présentation conceptuelle de la résilience socio-écologique et sa relation à la durabilité, comme les concepts clés pour interpréter l'évolution et les adaptations récentes et futures de ce territoire. Suit une introduction à la région du delta et de ses transformations qui souligne les principaux changements socio-écologiques attendus et les défis et problèmes de ceux qui y seront confrontés au cours des prochaines décennies. Finalement les plans et instruments de caractère territorial et environnemental développé et mis en oeuvre au cours des trois dernières décennies dans le delta de l'Ebre sont analysés, ainsi que la durabilité et la résilience futures de ce socio-écosystème.This article presents the Ebro delta as an example of a fragile coastal social-ecological system that is exposed not only to the consequences of the current climate change, but also to human actions that threaten the sustainability of the delta itself. The article begins with a brief conceptual overview of social-ecological resilience and its relationship to sustainability as key concepts to better understand the recent and future evolution and adaptations of the delta. An introduction to the delta area and its transformation is then presented, emphasizing current anthropogenic changes and social-ecological challenges and problems that the delta will have to address in the coming decades. This is followed by an analysis of the spatial and environmental plans and instruments developed and implemented over the past three decades in the Ebro delta. The article concludes with a discussion about the future sustainability and resilience of this socio-ecological system

    Are people responsive to a more sustainable, decentralized, and user-driven management of urban metabolism?:

    Get PDF
    Smart, green, and resilient city paradigms have been mainly promoted through top-down and technocratic approaches. However, based on the notion to return to “the right to the city”, emerging community-driven initiatives are providing self-managed infrastructures contributing to urban sustainability transitions. This paper explores the relevance of the behavioral aspects of people-centered approaches in dealing with two different facets of urban metabolism: physical infrastructure (involvement with the management of decentralized infrastructures) and consumption patterns (involvement in proactive reduction of resources used). In the first case we assessed community perceptions about the roles, benefits, and willingness to proactively engage in the management of decentralized green infrastructures in Bogotá City, Colombia. For the second facet, we measured the effectiveness of change agents in re-shaping energy consumption decisions within urban social networks in South Africa and Saudi Arabia. This paper’s results show that pre-determined and standardized strategies do not guarantee positive, nor homogeneous, results in terms of meeting sustainability targets, or promoting community involvement. Hence, a better integration of people-centered and top-down approaches is needed through context-dependent policies, for enhancing both users’ appreciation of and commitment to urban metabolism participative management

    Worban Resilience and (un)sustainability. Exploring the nexus between resilience and urban systems

    No full text
    Este trabajo representa una primera exloración de las interpretaciones generales y especificas que se le atributen a la relación ciudad-resiliencia. Como expresa el titulo, WORBAN es un nuevo catchword que quiere llamar la atención sobre la dimensión global de las ciudades fusionando los términos WORld y urBAN. Debido a la existente variedad de enfoques sobre la resiliencia hemos decidido explorar diferentes casos de estudios, desde ciudades en países en desarrollo hasta como este concepto se pueda aplicar en el planeamiento de ciudad en OCSE. No obstante la potencial borrosidad debida a la amplitud de conceptos y casos distintos desarrollados por esta tesis, un hilo conductor muy definido acompaña el lector a lo largo de todo el recorrido de la tesis: la evolución del concepto de resiliencia asociado respetivamente a la vulnerabilidad al cambio climático, al crecimiento incontrolado (en países en vía de desarrollo) y finalmente en los casos de renovación urbana en grande ciudad globales. En una primera parte la tesis hace un exhaustivo estado de la cuestión sobre el concepto de resiliencia y la emergente metáfora de ciudades resilientes. En la segunda parte se desarrolla, como si se tratase de un proceso de aprendizaje desde lo más sencillo a lo más complejo, tres casos de estudios que tratan respetivamente: a) Resiliencia urbana relacionada con la escala temporal: se trata el concepto de resiliencia y vulnerabilidad (a los impactos del cambio climático). El caso de estudio de Holanda expone el link muy fuerte que el enfoque de protección (resiliencia como resistencia del sistema) tiene con el corto plazo, enfatizando la necesidad y utilidad de relacionar la resiliencia no con estrategias de protección, si no de adaptación y transformación del sistema para hacer frente a la sostenibilidad y sobrevivencia en el largo plazo. b) Resiliencia urbana y sostenibilidad: se relaciona la resiliencia de las ciudades en expansión (gracias a la economía global) en países en vía de desarrollo con los efectos de escalas espaciales que suponen estas transiciones urbanas. Desde este punto de vista el caso de estudio de Marruecos enfatiza el problema emergente de ¿“la resiliencia para quien”?, en cuanto los efectos de escala de la resiliencia de este nuevo perfil de ciudad, globalmente conectada a cadenas de productos y ventas, ya no se sustenta desde los recurso locales. De hecho profundas transformaciones insostenibles y socialmente excluyentes son provocadas por este shift del metabolismo urbano, principalmente por indirectos cambios en los sistemas de valores y en la redistribución del acceso de los servicios de los ecosistemas a escala regional. c) La resiliencia tras la renovación urbana en ciudades globales emergentes: se relaciona la resiliencia con asuntos de poder, un poder que influye en los complejos proceso de producción de los nuevos espacios estratégico metropolitano. El caso de Barcelona subraya el gap entre resiliencia general y especifica, en cuanto diferencia entre voluntades de actores urbanos potentes (key stakeholders) y los ciudadanos locales y sus necesidades (peculiares que pueden ir en contra de los intereses de los actores estratégicos de la ciudad). Desde la suma de la primera parte de review teórico y desde los casos de estudios podemos finalmente considerar la resiliencia urbana como “un marco conceptual multidisciplinar para explorar las capacidades de reacción, reconstrucción, adaptación y transformación de (y en) las ciudades”. En hacer esto, la aplicación de este marco teórico ha reconocido la importancia de considerar la autosuficiencia, la redundancia (disminución de la eficiencia y aumento de la diversidad funcional), el proceso de aprendizaje y la innovación como factores claves de cara a transición hacia ambientes urbanos sostenibles y resilientes. Finalmente, la cuestión fundamental de enfocar siempre de manera critica el estudio de la resiliencia urbana atreves de los criterios ¿“resiliencia de quien y de cara a que”? y de ¿”resiliencia para quien”?.This Doctoral Thesis represents a first explorative research work over the generic and specific possible interpretations and meanings referred to the relationships between resilience and urban systems. As the title’s catchword introduces, WORBAN is about the world and urban systems resilience as a result of the complex cross scales nature and dimensions of cities, nested in global networks, which definitely represent the mayor driver of global environmental change. Due to the existing variety of multidisciplinary resilience theoretical perspectives we decided to navigate different possible applications and examples of urban resiliency, from developing countries urban growth to urban planning processes in OCSE. Notwithstanding the potential fuzziness of such too broad framework, a specific conceptual common thread develops along the three case studies, the evolution of (urban) resilience perspectives relating it to (urban) vulnerability, (urban) growth and (urban) renewal capacities. A strong literature review is proposed in the first part of the thesis in order to explore the state of the art on resilience and urban resilience emerging paradigms. In the second part, as in the case of a learning process from the easier to the more complex urban resilience perspective, the case studies explain respectively: a) The urban resiliency and timeline: relating resilience to vulnerability and Climate Change threats. The Netherland example builds strong evidences over the short term links with recovery and (system) protection resilient strategies, underlining the usefulness and necessity of framing urban long term resilience toward system structural and functional changes (transitions). b) The urban resiliency and sustainability: relating resilience to fast urbanization processes in developing countries due to global economy and its cross scale effects. The Moroccan case study underline the “resilience for whom” emergent critical perspective, because of the cross scale consequences of the new urban resiliency (and transition) based on global commodity chains better than be sustained from local and regional resources. Deep unsustainable and inequitable transformations emerge from such urban metabolism shift, related to social justice because of a cultural and behavioural induced changes and essential ecosystem services access and benefits re-distribution. c) The urban resiliency behind urban renewal in global cities: relating resilience to power issues in shaping new forms and functions in emerging global cities. Barcelona case study wants to put at the forefront of urban resilience discussion the gap between generic urban resilience (maintain the global network strategic position benefitting markets chains tradeoffs) versus local citizen resilience and needs. From both theoretic reviews and case studies insights we can definitely consider urban resilience as “a multidisciplinary framework to explore the reactive, recovery, adaptive and transformability capacities of (and in) urban systems”. In doing so, the application of this framework has underlined the need of recognizing the benefits of self-sufficiency, redundancy (less efficiency), learning capacities and innovations as core principles for sustainable urban resiliency and transitions. Last but not least, the fundamental research question (and urban resilience focus) must always critically arise the issue of ”resilience of what to what”, and “resilience for whom” that we try to address

    From the «Resilient City» to Urban Resilience : a review essay on understanding and integrating the resilience perspective for urban systems

    No full text
    Resilience appears to have become a buzz word since the ecological, psychological, social and economic sciences began to use it to refer, respectively, to the capacity of ecosystems, people, societies, the economy, and more recently even urban systems to cope with disturbance. In fact, it is unclear exactly what the catchword «resilient city» means. Based on these assumptions, this article reviews resilience perspectives and their possible application to urban systems. In the first part of the paper, the concept of resilience, its evolution and perspectives (from engineering to social ecology) are analyzed with reference to ecosystems, societies and complex systems. In the second part we try to shed light on this panacea of concepts applied to cities. Important insights of this review are that certain resilience engineering perspectives (such as recovery and persistence views) can lead to unsustainable patterns of development in cities, while from complex systems resilience perspectives the principles of sustainability and transformability emerge as the consequent and necessary trajectory. While the term «resilient cities» often refers only to the capacity to maintain functions and structures, we argue that urban resilience should be framed within the resilience (system persistence), transition (system incremental change) and transformation (system reconfiguration) views.El concepte de resiliència sembla que actualment ha perdut significat. La banalització del concepte es deu, potser, a la proliferació del seu denominador comú o «capacitat de fer front a les pertorbacions» en moltes disciplines diferents. Un problema que se'n deriva és la manca de comprensió d'un nou concepte relacionat amb l'adaptació al canvi climàtic: «Resilient City». En aquest article, es pretén revisar l'evolució i les perspectives diferents del concepte de resiliència i analitzar la possible relació i aplicació d'aquestes perspectives a l'àmbit urbà. Un resultat de la revisió són les possibles malinterpretacions de la resiliència aplicada a l'ambient urbà quan ens referim a la principal propietat de conservació (resiliència entesa com a recuperació i tornada a l'estat previ després d'una pertorbació), que pot promoure un model urbà insostenible. Hi ha unes altres perspectives (la resiliència dels sistemes complexos) que ens transmeten missatges més sostenibles per a l'aplicació urbana d'aquest concepte, ja que s'interessen per les propietats de transformació i transició sostenible d'un sistema. D'aquesta manera, el concepte de resiliència aplicat a les ciutats ha de tenir en compte les propietats de conservació (capacitat de sobreviure al canvi), transició (mudar i adaptar-se al canvi) i transformació (reconfiguració del sistema) al mateix temps i desenvolupar-se d'acord amb unes dimensions socioeconòmiques i polítiques específiques.El concepto de resiliencia parece haber perdido significado en la actualidad. La banalización del concepto se debe quizás a su proliferación de su denominador común o «la capacidad de hacer frente a las perturbaciones» en muchas disciplinas diferentes. Un problema derivado es la falta de comprensión de un nuevo concepto relacionado con la adaptación al cambio climático: «Resilient City». En ese artículo, se pretende revisar la evolución y distintas perspectivas del concepto de resiliencia y analizar la posible relación y aplicación de estas perspectivas al ámbito urbano. Un resultado de la revisión son las posibles malinterpretaciones de la resiliencia aplicada al ambiente urbano cuando nos referimos a la principal propiedad de conservación (resiliencia entendida como recuperación y vuelta al estado previo después de una perturbación), que puede promover la resistencia de un modelo urbano insostenible. Otras perspectivas (la resiliencia de los sistemas complejos) nos transmiten mensajes más sostenibles para la aplicación urbana de este concepto, más interesados en las propiedades de transformación y transición sostenible de un sistema. De este modo, el concepto de resiliencia aplicado a las ciudades debe de tener en cuenta las propiedades de conservación (capacidad de sobrevivir al cambio), transición (mudar y adaptarse al cambio) y transformación (reconfiguración del sistema) a la vez y desarrollarse según dimensiones socioeconómicas y políticas específicas.La large utilisation du terme résilience semble avoir mené à une perte de sens. Ce mot est en-effet utilisé indifféremment pour qualifier une propriété des écosystèmes, ou des sociétés et de leurs économies à faire face et se rétablir suite à des perturbations. Ainsi le sens de l'expression «Ville Résiliente» laisse la voie à de nombreuses interprétations. Partant de ces constatations, cet article a pour but de clarifier les différentes visions de la résilience et leur application possible aux systèmes urbains. Dans une première partie seront analysés le concept de résilience et ses évolutions depuis différents points de vue (depuis l'ingénierie jusqu'à la socio écologie). Dans une deuxième partie, il sera tenté de clarifier le large panel de concepts faisant référence aux villes. Ce travail laisse entrevoir que de mauvaises interprétations du terme résilience peuvent surgir lorsque qu'il se réfère à l'ingénierie (entendu comme la capacité de récupération et la persistance dans le temps) et donc entraîner des modes de développement non durable. D'autres perspectives (celles de la résilience de systèmes complexes) apportent une vision plus durable en faisant émerger la transformabilité comme trajectoire nécessaire. Ainsi, alors que le concept de «Ville Résiliente» se réfère parfois uniquement à la capacité de maintenir les fonctions et structures, il apparaît qu'il devrait prendre en compte également les propriétés de conservation (capacité de survivre au changement), de transition (adaptation graduelle au changement), de transformation (reconfiguration du système) en même temps que se développer suivant des dimensions socioéconomiques et politiques (plus que technique)

    Urban Sustainability Versus Green-Washing—Fallacy and Reality of Urban Regeneration in Downtown Seoul

    No full text
    This paper examines the planning paradigm shift related to the contested “urban renaissance” mega-project in Downtown Seoul (Korea). Similar to other global cities, over the last few decades, different mega-projects have been successfully implemented in Seoul. These projects have been considered engines for urban renewals and transformation. This paper builds on the analysis of the failure and re-framing planning strategy for the Green Corridor (GC) mega-project, part of the “Urban Renaissance Master Plan for Downtown Seoul”. The GC case reveals various critical insights for urban sustainability: (i) the current mega-projects’ sustainability fallacy, related to top-down, technocratic densification, and greening practices; and (ii) the untapped potential of Asian traditional and irregular small scale urban patterns, and their related socio-cultural value in addressing the renaissance of the long term urban sustainability. In particular, the discussed research findings point out that urban renaissance enabling sustainability principles requires integrated, small scale, incremental, and adaptive (stepwise) urban planning and design processes that go well beyond general strategies following the so-called “green growth” paradigm
    corecore