The ecological significance of nutritional strategies in gypsum plant communities

[eng] Gypsophile species are edaphic endemics of gypsum soils, and they are considered specialists of this stressful substrate. Gypsum endemics from different families and regions of the world tend to show a unique leaf elemental composition, similar to the chemical characteristics of gypsum soils. However, the ecological significance of their unique foliar composition remains unknown. The factors underlying the ecological amplitude of gypsophiles remain also poorly studied. The main literature is based on the distribution of gypsophiles linked to gypsum soils in drylands, although some studies suggest a broader physiological amplitude depending on soil type, and a positive influence of disturbance. Therefore, I have assumed that gypsophiles have evolved in disturbed drylands with gypsum soils. In order to adapt to this combination of factors, I hypothesised that gypsophiles have become soil specialists with high capacity of nutrient uptake to be more competitive than other species in gypsum soils. To test this, we conducted a germination trial and a common garden experiment to analyse the ecological restriction of gypsophiles to different substrates, and to analyse the effect of different substrates on the whole-plant elemental composition of plants with contrasting affinity for gypsum soils. In the field, we studied the assemblage of plant communities under different grazing intensities on high gypsum soils, and whether the assembly of plant communities is mediated by any trait related to gypsum specialisation or herbivory resistance. Next, a browsing simulation was conducted to assess individual plant responses in calcic and gypsum pots. In addition, the variation of foliar and rhizospheric soil nutrient contents, and AM fungal colonisation were analysed throughout a year in the field to study the nutrient acquisition strategies of gypsophiles. The results obtained in this PhD thesis show that the fundamental niche of gypsophiles is not only explained by edaphic factors unique to gypsum soils, but seems to be related to alkaline soils with high calcium availability. When analysed under herbivory pressure, species with high gypsum affinity and increased foliar S content (i.e. gypsophiles) were more likely to assemble than other species. These gypsophiles were foliar accumulators of gypsum excess elements, even in calcic pots. They also seem to be adapted to P-scarcity by being less dependent on AMF symbiosis, and adjusting their acquisition strategies to nutrient pulses. Therefore, it seems that gypsophiles are specialists of gypsum soils to be more competitive in disturbed drylands through a unique nutritional strategy.[cat] Les plantes gipsòfiles són endemismes edàfics del guixos, i són considerades especialistes d’aquest sòl estressant. Endemismes del guix de diferents famílies i regions del món tendeixen a mostrar una composició elemental foliar única, similar a les característiques químiques dels sòls guixencs. No obstant això, el significat ecològic de la seva composició foliar continua sent desconegut. Els factors que subjuguen l’amplitud ecològica de les gipsòfiles segueixen sent també poc estudiats. La majoria de la literatura es basa en una distribució lligada als sòls guixencs de les zones àrides, encara que alguns estudis suggereixen una amplitud fisiològica més àmplia segons el tipus de sòl, i una influència positiva de les pertorbacions. Per això, he assumit que les gipsòfiles han evolucionat en terres seques pertorbades amb sòls guixencs. Per adaptar-se a aquesta combinació de factors, he plantejat la hipòtesi que s’han convertit en especialistes edàfics amb alta capacitat d’absorció de nutrients per a ser més competitives que altres espècies en sòls de guix. Per comprovar-ho, vam dur a terme un experiment de germinació i un de cultiu per a analitzar la seva restricció ecològica en funció del tipus de sòl, i per analitzar la composició elemental de tota la planta. En el camp, vam estudiar l’assemblatge de les comunitats vegetals en sòls guixencs en diferents intensitats de pasturatge, i si l’assemblatge d’aquestes comunitats està mediat per algun tret relacionat amb l’especialització pels guixos o la resistència cap als herbívors. A continuació, vam realitzar una simulació de brosteig per a avaluar la resposta individual de les plantes en tests amb guix o sòl calcari. A més, vam analitzar durant un any la variació del contingut nutricional de les fulles, arrels i sòl rizosfèric, i la colonització dels fongs micorízics arbusculars, per estudiar les estratègies d’adquisició de les gipsòfiles en el camp. En conjunt, els resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral demostren que el nínxol fonamental de les gipsòfiles no sols s’explica per factors singulars dels sòl guixencs, sinó més aviat per sòls alcalins amb alt contingut de calci. I quan afegim la pressió herbívora, les espècies amb alta afinitat pel guix i alt contingut de sofre foliar (és a dir, gipsòfiles) tenen més probabilitat d’assemblar-se que altres espècies. Hem comprovat també que aquestes gipsòfiles són acumuladores foliars dels elements en excés dels guixos, fins i tot quan creixen en tests amb sòl calcari. I que les gipsòfiles semblen estar adaptades a l’escassetat de fòsfor sent menys dependents de la simbiosi amb AMF, i probablement ajustant les estratègies d’adquisició als polsos nutricionals del sòl. Per tant, sembla que les gipsòfiles s’han convertit en especialistes dels sòls guixencs per a ser més competitives en terres seques pertorbades amb sòls guixencs a través d’una estratègia nutricional singular

Sensibilidad de los líquenes a la deposición atmosférica y su uso como bioindicadores en Aragón.

Este trabajo analiza la conexión entre la deposición atmosférica de aerosoles y las comunidades liquénicas epifitas (desarrolladas en los árboles) de 3 emplazamientos de la provincia de Huesca que muestran gradientes de deposición atmosférica contrastados: el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, la ciudad industrial de Monzón y el entorno agrícola próximo a Almudévar. En las tres zonas se identificaron las diferentes especies de líquenes epifitos y se obtuvieron los valores de diversidad liquénica (LDV).<br /

Aportació al coneixement de la diversitat liquènica en brolles de Cistus a Catalunya

Sporadical recollections of lichens related to Cistus monspeliensis, C. salviifolius, C. albidus i C. Laurifolius started in 1998, as a complement to mycological studies of Cistion in Catalonia. It has been collected lichens which grow on rocks, soil, both calcareous and siliceous, and on bark and wood of species of Cistus genera. Those communities often suffer from fires, which makes impossible to keep mature lichen populations, instead, fires favour opportunistic species. Among terricolous or saxicolous lichens found, we highlight the following findings: Caloplaca aractina, C. ligustica, Lecanora conizella, L. jamesii, L. strobilinoides, Lecidella viridans, Scytinum subtile, Lichinella myriospora, Rinodina aspersa, Thelocarpon macchiae, Trapeliopsis wallrothii morphotype gymnidiata. This works compiles data from 27 localities of Cistion distributed along Catalonia, with special attention to the Parc Natural del Cap de Creus, comprising 74 lichen species. Among them, 19 are epiphytic lichens, 2 on Cistus albidus, 4 on C. laurifolius, 10 on C. monspeliensis and 9 on Cistus sp; 39 saxicolous; and 22 terricolous lichens. This is a non-exhaustive diversity study but it adds new findings: five for Catalonia, three for the Girona province, two for Parc Natural de Cap de Creus and one for the Parc de Collserola.Les reco&#320;leccions esporàdiques de líquens que viuen relacionats amb Cistus monspeliensis, C. salviifolius, C. albidus i C. laurifolius comencen l'any 1998 com a complement als estudis del component fúngic dels estepars (Cistion) de Catalunya. S'han reco&#320;lectat els líquens que creixen sobre pedres, terra (tan calcari com silícic) i sobre fusta i escorça de les diverses espècies de Cistus. La freqüència dels incendis, característica d'aquestes comunitats, no fa possible una maduració dels poblaments de líquens, afavoreix les espècies més oportunistes i n'elimina les de creixement lent. És entre els líquens terrícoles o en el granit molt meteoritzat i porós on trobem les aportacions més interessants de la biodiversitat liquènica (Caloplaca aractina, C. ligustica, Lecanora conizella, L. jamesii, L. strobilinoides, Lecidella viridans, Leptogium minutissimum, Lichinella myriospora, Rinodina aspersa, Thelocarpon macchiae, Trapeliopsis wallrothii morfotipus gymnidiata). Agrupant les reco&#320;leccions de 27 localitats de formacions arbustives de Cistion, repartides per diferents comarques catalanes, amb especial atenció al Parc Natural del Cap de Creus, s'han identificat un total de 74 espècies de líquens. Trobem 19 líquens epífits, 2 sobre Cistus albidus, 4 sobre C. laurifolius, 10 sobre C. monspeliensis i 9 sobre Cistus sp. També hi trobem 39 líquens saxícoles i silicícoles i 22 líquens terrícoles dels sòls silícics i 1 de sòl carbonatat. És un estudi no exhaustiu de diversitat, que aporta noves dades sobre l'ecologia de líquens ja citats a Catalunya en altres substrats i afegeix 5 noves citacions a Catalunya, 3 tàxons nous a les comarques de Girona, 1 tàxon nou al Parc de Collserola i 2 de nous al Parc Natural de Cap de Creus

Noves dades sobre líquens i fongs liquenícoles dels substrats rocosos carbonatats a Catalunya

L'estudi dels líquens i els fongs liquenícoles calcícoles a Catalunya s'inicia a la dècada dels anys 1980 amb diferents estudis que abasten zones més o menys àmplies de les muntanyes meridionals catalanes, de Catalunya continental, dels Pirineus i del litoral del nord de Catalunya. Contràriament les serralades calcàries properes al litoral de la Catalunya central han estat poc mostrejades. Com a resultat tant del treball de grau com de màster del primer autor, centrats en el Parc del Garraf, com de prospeccions més recent d'altres afloraments calcaris, s'han obtingut un primer catàleg amb un total de 133 espècies, de les que 13 són nova citació per Catalunya. Cal destacar principalment la família de les liquinàcies, un grup ben representat a la zona estudiada, de la qual són primera citació per Catalunya tant el gènere Peccania com les següents especies: Lichinella algerica, L. sinaica, Peccania coralloides, Psorotichia murorum i Thyrea girardii. D'aquesta família, s'han identificat diferents ta&#320;lus estèrils, que han estat atribuits a Lichinella granulosa, Peccania cerebriformis, Psorotichia diffracta i Psorotichia frustulosa, espècies que serien també noves citacions per Catalunya, però, donada la dificultat del grup, cal considerar aquestes citacions amb prudència a l'espera de poder confirmar la presència d'aquests taxons amb l'estudi d'exemplars fèrtils.The study of calcicolous lichens and their lichenicolous fungi in Catalonia began in the 1980s. These studies cover more or less areas of the southern mountains, the Pyrenees and the northern coast of Catalonia, but the calcareous mountains of the central coast have less been sampled. As a result of both the grade' and master' final works of the first author, focused on Parc del Garraf, and the most recent expeditions of other calcareous areas a catalogue has been obtained with 133 species, among these, 13 are new reports for Catalonia. Furthermore we highlight that the family of lichinaceae, a group well represented in the studied area, there are new reports for Catalonia, both the genus Peccania and the following species: Lichinella algerica, L. sinaica, Peccania coralloides, Psorotichia murorum and Thyrea girardii. From this family, we found sterile thalli that they have been attributed to Lichinella granulosa, Peccania cerebriformis, Psorotichia diffracta and Psorotichia frustulosa, species that also would be new for Catalonia. The high difficulty to identify species of this group and the presence of sterile thallus precludes us to consider them as new species for Cataloni