Remeis celestials

No hi ha dubte que la humanitat, en totes les diverses i variades cultures que la componen, des de les més antigues a les més actuals, ha vinculat la malaltia amb els poders sobrenaturals. Aquesta antiquíssima i rica relació entre malaltia i poder celestial ha estat emprada, sovint, per farmacèutics que han “batejat” els seus remeis, i fins les seves oficines, amb el nom d’algun sant o advocació mariana, tant amb finalitats estrictament comercials com per alguna devoció concreta. I no cal dir, també, com algunes ordres religioses han posat el producte dels seus treballs conventuals sota el patrocini dels seus fundadors per reforçar-ne la qualitat remeiera. Tot això fa que en les nostres col·leccions de medicaments antics s’hi trobin elements amb aquestes característiques que, per a la vitrina de “el medicament del mes” hem qualificat de “Remeis Celestials”. Entre ells hi ha tota mena de diferents formes i presentacions farmacèutiques, i en les seves etiquetes, prospectes o a la publicitat, s’hi troba tota mena d’imatges o representacions pietoses a l’estil de l’època

Mercat primari de l’art contemporani a Catalunya

[cat] Mercat primari de l'art contemporani a Catalunya és un treball d'investigació sobre les galeries d'art i els intermediaris que centra el seu estudi empíric a Catalunya. En la dissertació s'efectua una revisió històrica del mercat de l'art i l'origen de les estructures comercials que han marcat el naixement de les galeries com a mediadors en el sistema de l'art. Mitjançant l'exploració dels intermediaris a través d'entrevistes s'explica quines són les estratègies de funcionament del mercat, quin és el paper que tenen les galeries, i com s'estableixen les relacions entre artistes, galeries i col•leccionistes. Més específicament, l'estudi centra l'atenció sobre la funció de la confiança en el mercat de l'art com a mecanisme de reducció de riscos i costos de transacció

Opoteràpia

L’opoteràpia (del grec opos, suc) o organoteràpia animal, és a dir, la teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines, fou practicada i acceptada en la majoria de les cultures. La creença primitiva en les propietats màgico-terapèutiques dels òrgans obtinguts d’éssers vius, es perd en la nit dels temps. La utilització d’òrgans animals per a guarir certes malalties, del cos o de l’ànima, és tan antic, o més, que la pròpia medicina

Vaccins / Vacunes

Vaccí,-ina, adjectiu; relatiu o pertanyent a la vaca. La forma masculina, substantivitzada, designa tant la malaltia com la limfa que surt de les pústules d’un animal infectat pel virus anomenat cow-pox i que, inoculada a l’organisme humà, l’immunitza contra la verola (small-pox). Vaccí és, també, la forma culta de l’adjectiu femení substantivitzat vacuna, forma que s’empra correntment per a designar els preparats que, introduïts a un organisme animal li estimulen la formació d’anticossos, amb la qual cosa hom aconsegueix una immunització específica, activa i més o menys duradora, contra diverses infeccions. Els vaccins es classifiquen en: vius, atenuats o morts i, cadascun d’aquests grups, al seu torn, en vaccins bacterians o vírics, sencers o fraccionats, segons el tipus o l’estat dels microorganismes que els componen. Atenent a llur composició es divideixen en monovalents, polivalents o combinats, d’acord amb el nombre de malalties en contra de les que actuen

Els irrigadors Éguisier

ELS IRRIGADORS ÉGUISIER. Clísters, ènemes o lavatives Mots d’origen grec, el clister o clysmus (neteja, lavatge) i l’ènema (“tirar dins” injecció) que designaren, en principi, un antiquíssim procediment terapèutic consistent en introduir, mitjançant aparells creats ad hoc medicaments de consistència líquida i, en certs casos, gasosa, en les diverses cavitats del cos humà o animal. Amb el transcurs dels segles, aquestes paraules passaren a designar directament les formes farmacèutiques corresponents, els aparells per a administrar-les i fins els professionals que ho feien