L’opoteràpia (del grec opos, suc) o organoteràpia animal, és a dir, la teràpia a base de sucs o extrets de teixits o d’òrgans animals, en especial de glàndules endocrines, fou practicada i acceptada en la majoria de les cultures.
La creença primitiva en les propietats màgico-terapèutiques dels òrgans
obtinguts d’éssers vius, es perd en la nit dels temps. La utilització d’òrgans animals per a guarir certes malalties, del cos o de l’ànima, és tan antic, o més, que la pròpia medicina
