Monges i patrimoni del monestir de Santa Magdalena de la ciutat de Mallorca a mitjans del segle XIV

La història medieval del monestir de Santa Magdalena de Mallorca és bastant desconeguda a causa de l’escassetat de documents sobre aquest període. El present article pretén aportar noves dades sobre l’organització i el patrimoni del monestir de les monges penitents a mitjans del segle XIV a partir d’un llibre de protocols del notari Bernat d’Olives.The medieval history of the monastery of Santa Magdalena in Majorca is quite unknown, because the documents about this historic period are scarce. This article tries to contribute new facts about the organization and the heritage of the monastery of the nuns of the Penance in the middle of the 14th century from a book of the notary Bernat d’Olives

The cathedral chapter of majorca in the later fifteenth century (1450-1495)

Tot i la importància del capítol catedralici de Mallorca durant la segona meitat del segle XV, la institució canonical no ha estat estudiada a fons. Aquest article presenta les bases sobre les quals construir una posterior investigació. En primer lloc, es fixa l’onomàstica dels canonges i els anys durant els quals ostentaren la prebenda, amb l’objectiu d’individualitzar-los i de determinar les persones que ocuparen les dignitats catedralícies i altres oficis a fora de la Seu. Tot seguit s’ofereixen algunes dades referents a les relacions familiars, fonamentals per explicar l’accés a les prebendes de certes persones, puix el nepotisme era molt habitual. En tercer lloc, els estudis universitaris també constituïen un factor determinant en el nomenament de canonges, i la normativa n’afavoria la formació. Finalment, les conclusions permeten delinear uns primers elements per a una prosopografia dels canonges de Mallorca al final de l’Edat Mitjana.Article elaborat amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Aquest article s’emmarca en el projecte “Expressivitat, sentiment i emoció (segles XIIXV)” (HAR2016-75028-P), fi nançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat

El Col.legi de Monti-Sion després de l'expulsió dels Jesuïtes (1767-1772)

L’expulsió dels jesuïtes de Mallorca el 1767 va suposar l’abandonament del col·legi de Monti-sion i de tots els béns que hi havia en el seu interior. El monarca va disposar una sèrie de mesures encaminades a donar un ús tant a l’edifici com als seus objectes. En el present article, es pretén presentar com es varen executar les ordres arran d’una còpia de l’expedient custodiada en l’Arxiu Històric de la UIB.The expulsion of the Jesuits from Majorca in 1767 entailed the abandonment of the Montision school and all the goods it contained. The monarch ordered to take a series of measures intended to give the building and its goods a new use. The aim of this article is to expose how these orders were executed, taking as a basis a copy of the file, which is currently in the possession of the historical archives in the UIB (University of the Balearic Islands)

El Col·legi de Sant Ignasi de Pollença després de l’expulsió dels jesuïtes (1767-1775)

L’expulsió dels jesuïtes de tots els territoris de Carles III el 1767 va suposar que els seus col·legis quedessin abandonats. Per aquest motiu, des de la Corona se’ls va voler donar un ús públic. A la vila mallorquina de Pollença s’ubicava el Col·legi de Sant Ignasi, que havia estat fundat el 1686. Un cop extingida la Companyia de Jesús, l’edifici va ser cedit a l’Ajuntament perquè s’hi erigís un hospital. D’altra banda, tots els seus béns es repartiren entre les parròquies més necessitades de l’illa, mentre que els llibres es dirigiren cap a Palma per donar lloc a la Biblioteca Pública. El present article pretén il·lustrar com va ser el procés de desintegració del col·legi jesuïta de Pollença i quin efecte va tenir la supressió de la Companyia de Jesús sobre l’edifici, els seus béns i els censos que rebia. Per aquest motiu, s’ha rescatat de l’arxiu l’expedient que es va conformar durant el desenvolupament d’aquesta acció i que descriu detalladament quin va ser el destí del Col·legi de Sant Ignasi i de tot el que hi havia en el seu interior després de l’expulsió dels jesuïtesLa expulsión de los jesuitas de todos los territorios gobernados por Carlos III en 1767 supuso que sus colegios quedaran abandonados. Por este motivo, desde la Corona se quiso darles un uso público. En la villa mallorquina de Pollença se hallaba el colegio de San Ignacio, que había sido fundado en 1686. Tras la extinción de la Compañía de Jesús, el edificio fue cedido al Ayuntamiento para que se erigiera un hospital. Todos sus bienes, por otro lado, se repartieron entre las parroquias más necesitadas de la isla, mientras los libros se dirigían hacia Palma para dar lugar a la Biblioteca Pública. El presente artículo pretende ilustrar cómo fue el proceso de desintegración del colegio jesuita de Pollença y qué efecto tuvo la supresión de la Compañía de Jesús sobre el edificio, sus bienes y los censos que recibía. Por este motivo, se ha recuperado del archivo el expediente que se conformó durante este proceso, y que describe detalladamente cuál fue el destino del Colegio de San Ignacio y de todo lo que había en su interior tras la expulsión de los jesuitasThe expulsion of the Jesuits in 1767 from all of the territories under Charles III’s reign meant that their schools were left abandoned. Thus, the Crown wanted to put them to a public use. The College of St. Ignatius had been founded in 1686 in the Majorcan village of Pollença. Upon the extinction of the Society of Jesus, the building was ceded to the town council to be turned into a hospital. At the same time, all their possessions were distributed among the island’s neediest parishes, while their books found their way to Palma in order to establish the Public Library. This article aims to illustrate the disintegration process of the Jesuit college of Pollença and what effect the suppression of the Society of Jesus had on its building, property and the census it received. For this purpose, the dossier created during the development of these events, which describes in detail the disposition of St. Ignatius College and all the possessions left after the expulsion of the Jesuits, has been recovered from the archiv

Les disputes en el Col•legi de Medicina de la Universitat Literària de Mallorca (1696-1699)

Les Constitucions de la Universitat Literària de Mallorca varen ser aprovades inicialment el 1693, esperant la confirmació reial, que arribà el 1697. Durant aquest període, les Constitucions varen ser aplicades segons els interessos del rector i dels jurats de Mallorca. Aquest article intenta demostrar-ho a partir del comentari d’una sèrie de disputes en el Col·legi de Medicina