Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC

Les organitzacions del coneixement, i en aquest cas la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), tenen un impacte negatiu sobre l’ambient a través de l’ús dels recursos naturals i la producció de residus i emissions. Però també poden tenir un fort impacte positiu indirecte, a través de l’educació formal, la recerca i l’aprenentatge permanent, lligat a la conscienciació i el despertar de les responsabilitats personals i professionals. La part més innovadora d’aquest projecte consisteix en afegir la consideració d’aquestes efectes positius indirectes dins de la recerca i les activitats docents, però també les altres activitats on la Universitat comunica coneixements. D’acord amb això, els processos clau d’una organització del coneixement que han de ser vetllats per un sistema de gestió ambiental són tres: • La educació formal, • la recerca i • la disseminació informal de coneixements Hem de recordar que la funció principal de tota Universitat és la educació formal dels seus estudiants, i exercir la màxima influència positiva sobre ells; és raonable acceptar que el futur comportament ambiental de la societat dependrà de l’educació que els seus dirigents han rebut a la universitat. Més genèricament, les directives per avaluar l’impacte ambiental, la reducció de la part negativa i crear o potenciar la seva part positiva ha de ser fàcilment transferible a qualsevol organització del coneixement. Per tant, és fonamental incloure dins d'un sistema de gestió ambiental per a la Universitat la quantificació de l'educació sobre la sostenibilitat, tant la que ofereix al seu estudiantat com la que realment arriben a interioritzar, juntament amb la sostenibilitat ambiental i la implicació de la recerca, i fins i tot la implicació personal i professional dels titulats. Per tant, els indicadors ambientals han d'abastar no només les mesures convencionals de la situació, el comportament (consum de recursos, la generació de residus, etc) i l'eficàcia del sistema, sinó també i sobretot, les mesures ambientals de la implicació de la recerca, l'educació i divulgació que la Universitat ofereix, així com les mesures de com aquesta l'educació és assimilada per l’estudiantat, i tinguda en compte tant en les seves circumstàncies actuals com futures, i en el seu comportament tant personal com professional. Actualment s’està portant a terme la última etapa de la implantació d’una adaptació del sistema de gestió EMAS al Campus de Manresa i al Campus del Baix Llobregat; on és vol observar la capacitat d’adaptació i la transferència del model. Uns dels objectius del projecte és explicar els avantatges de l’aplicació d’un sistema de gestió ambiental a la Universitat i les dificultats que aquesta implantació pot presentar, però també l’observació de la transició cap a una cultura en sostenibilitat, on la transparència, la participació i la reflexió cap a la comunitat i de totes les parts implicades han de ser la pedra angular.Peer Reviewe

Riesgos por desbordamientos e inundaciones en la cuenca del río Guarenas, Estado Miranda, Venezuela

La amenaza por inundaciones en la parte media de la cuenca del río Guarenas, toma importancia por su recurrencia y por la existencia de emplazamientos urbanos vulnerables en acelerado crecimiento y expansión representados por las ciudades de Guarenas, Guatire y Araira. El fenómeno pone en riesgo a la población que allí se asienta, sus actividades y bienes. El objetivo del trabajo fue caracterizar las áreas susceptibles a la ocurrencia de desbordamientos en la cuenca del río Guarenas, estado Miranda. Se evaluaron datos ambientales conformados por lluvias mensuales, geomorfología y pendientes. Los resultados sugieren que debido a las características físicas de las subcuencas de los ríos, así como las quebradas, y debido a la acción de las lluvias, sobre un relieve con pendientes suaves y suelos predominantemente arcillosos, representan elementos que inciden en las inundaciones; hay que agregar las acciones antrópicas: intervención en las cuencas altas, la no canalización en algunos sectores de estos cursos de agua, la presencia de escombros, y desechos sólidos en los cauces que constituyen obstáculos para la corriente de aguas.ABSTRACTThe threat of flooding in the Guarenas river takes significance for recurrence, and the existence of vulnerable rapid urban growth and expansion sites, represented by the cities of Guarenas, Guatire and Araira, Miranda state (INE, 2001 ). This occurrence threatens the people who sits there, its activities and assets. The objective was to identify and characterize the areas susceptible to the occurrence of floods in the river. We evaluated environmental data consisting of monthly rainfall, geomorphology, and slopes. The results suggest that due to the physical characteristics of the sub-basins of the rivers and streams, and due to the action of rain, on a relief and gentle slopes with predominantly clay soils, they represent elements that impact on flooding. There are actions that add man: intervention in the upper, non-channeling in some areas of these watercourses, the presence of debris and solid waste in rivers, which constitute obstacles to the flow of water

COS-derived GPP relationships with temperature and light help explain high-latitude atmospheric CO2 seasonal cycle amplification

In the Arctic and Boreal region (ABR) where warming is especially pronounced, the increase of gross primary production (GPP) has been suggested as an important driver for the increase of the atmospheric CO 2 seasonal cycle amplitude (SCA). However, the role of GPP relative to changes in ecosystem respiration (ER) remains unclear, largely due to our inability to quantify these gross fluxes on regional scales. Here, we use atmospheric carbonyl sulfide (COS) measurements to provide observation-based estimates of GPP over the North American ABR. Our annual GPP estimate is 3.6 (2.4 to 5.5) PgC · y −1 between 2009 and 2013, the uncertainty of which is smaller than the range of GPP estimated from terrestrial ecosystem models (1.5 to 9.8 PgC · y −1). Our COS-derived monthly GPP shows significant correlations in space and time with satellite-based GPP proxies, solar-induced chlorophyll fluorescence, and near-infrared reflectance of vegetation. Furthermore, the derived monthly GPP displays two different linear relationships with soil temperature in spring versus autumn, whereas the relationship between monthly ER and soil temperature is best described by a single quadratic relationship throughout the year. In spring to midsummer, when GPP is most strongly correlated with soil temperature, our results suggest the warming-induced increases of GPP likely exceeded the increases of ER over the past four decades. In autumn, however, increases of ER were likely greater than GPP due to light limitations on GPP, thereby enhancing autumn net carbon emissions. Both effects have likely contributed to the atmospheric CO 2 SCA amplification observed in the ABR

Continued emissions of carbon tetrachloride from the United States nearly two decades after its phaseout for dispersive uses

National-scale emissions of carbon tetrachloride (CCl4) are derived based on inverse modeling of atmospheric observations at multiple sites across the United States from the National Oceanic and Atmospheric Administration's flask air sampling network. We estimate an annual average US emission of 4.0 (2.0-6.5) Gg CCl4 y(-1) during 2008-2012, which is almost two orders of magnitude larger than reported to the US Environmental Protection Agency (EPA) Toxics Release Inventory (TRI) (mean of 0.06 Gg y(-1)) but only 8% (3-22%) of global CCl4 emissions during these years. Emissive regions identified by the observations and consistently shown in all inversion results include the Gulf Coast states, the San Francisco Bay Area in California, and the Denver area in Colorado. Both the observation-derived emissions and the US EPA TRI identified Texas and Louisiana as the largest contributors, accounting for one-to two-thirds of the US national total CCl4 emission during 2008-2012. These results are qualitatively consistent with multiple aircraft and ship surveys conducted in earlier years, which suggested significant enhancements in atmospheric mole fractions measured near Houston and surrounding areas. Furthermore, the emission distribution derived for CCl4 throughout the United States is more consistent with the distribution of industrial activities included in the TRI than with the distribution of other potential CCl4 sources such as uncapped landfills or activities related to population density (e.g., use of chlorine-containing bleach)