Contribució a l'estudi citotaxonòmic de la flora de les Balears. III

Chromosome numbers have been determined for some endemic taxa from the Balearic Islands. The numbers of Pimpinella bicknellii, Briq. ( 2n = 20), Naufraga balearica Constance et Cannon (2n = 22), and Thymelaea velutina (Pourret ex Camb.) Meissner (2n = 18) have been reported for the first time. The relation between the chromosornic number, the morphological and phylogenetical affinities and the area of distribution of the taxa has been investigated. The system of classification introduced by FAVARGER and CONTANDRIOPOULOS is applied to the endemic taxa. The conclusion of this study is the antiquity of the flora of the Balearic Islands

Cariologia i distribució del gènere Bromus L. (Sec. Pnigma Dumort. i Sec. Ceratochloa (Beauv.) Griseb.) a Catalunya

The karyotypes of the four perennial species of Bromus found in Catalonia have been elaborated. The chromosome formula and asymmetry index are calculated following Stebbins (1971) and Romero-Zarco (1986). The chromosome numbers of B. willdenowii Kunth. (2n = 42, n = 21 and 2n = 28), B. erectus Huds. (2n = 42, n = 21 and 2n = 56), and B. inermis Leyss. (2n = 42), are confimed. We include the chromosome number 2n = 56 for B. ramosus Huds., stablished for the first time. The distribution in Catalonia of the taxa is studied.S'ha efectuat l'estudi cariològic dels tàxons perennes del gènere Bromws L. de Catalunya i s'han elaborat els corresponents idiogrames i fórmules cromosòmiques; s'han calculat els índexs d'asimetria segons Stebbins (1971) i Romero-Zarco (1986). S'ha confirmat el nombre de base del gènere Bromus L. x = 7, i els nombres cromosòmics de B. willdenowii Kunth. (2n = 42, n = 21 i 2n = 28), de B. erectus Huds. (2n = 42, n = 21 i 2n = 56) i de B. inermis Leyss. (2n = 42). S'ha establert el nombre cromosòmic de 2n = 56 per B. ramosus Huds., nou per a la ciència. Donem la distribució dels diferents tàxons estudiats, a més de confirmar la presència de B. inermis Leyss. a Catalunya

Fitodermologia i cariologia d'Onobrychis viciifolia Scop., O. Supina (Chaix) DC. i O. saxatilis Lam. de Catalunya

Epidermal fragments from 47 populations of Onobrychis viciifolia, 0. supina and 0. saxatilis are studied. The stomatal size, orientation, type and stomatal index are calculated for taxonomical application. The form of the epidermal cells is the most important characteristic for this application. The basic number of genus Onobrychis x=7, the chromosome number of 0 . supina, 2n=14, and 0. viciifolia, 2n=28, are confirmed. The chromosome number 2n=14 is new for 0. saxatilis. The karyotypes, the chromosome formula and asymmetry index are calculated

Étude biosystématique d'Anthyllis hystrix de Minoerque et d'A. hermanniae de la Méditerranée orientale et centrale

The morphological, cuyological, ecologicai, phytosociological, biogeographical and nomenclatural survey camed out by the authors on Anthyllis hystrix (Willk. ex Barc.) Cardona, Contandriopoulos et Sierra, endemic of Minorca, and A. hermanniae L., distributed in the Mediterranean from Asia Minor to Sardinia and Corsica, shows the differences as well as the narrowness of the phylogenetical and paleogeographical relations between these two taxa. A. hystrix (2n = 84) is a dodecaploid and an apoendemical of A. hermanniae (2n = 14) issued from this species a long time ago. The genotypical modification has caused some distinct and constant phenotypical changes which have allowed us to confer specific status to the Anthyllis of Minorca and, at the same time, elucidate the numerous nomenclature confusions related with this taxon.Les auteurs ont effectué I'étude morphologique, caryologique, écologique, phytosociologique, biogéographique et nomenclaturale d'AnthylIis hystrix (Willk. ex Barc.) Cardona, Contandriopoulos et Sierra, endémique de Minorque, et d'A. hermanniae L. a distribution méditerranéenne disjointe: Méditerranée orientale, Corse, Sardaigne. Cette étude montre les différences et les étroites relations phylogénétiques et paléogéographiques existants entre ces deux taxons. A. hystrix (2n = 84) est un dodécapldide fortement apparenté a A. hermanniae (2n = 14). I1 peut itre considéré comme un apoendémique de ce demier et la différenciation apparait comme fort ancienne. Cette forte modification génotypique est accompagnée de changements phénotypiques apparents et constants qui nous ont permis d'élever au rang d'espkce I'endémique minorcaine et d'interpreter les nombreuses confusions nomenclaturales liées a ce taxon

Sobre la planta del genero 'Crassula' descubierta en el Baix Llobregat

En 1969 dos de nosotros (TERRADAS y VIGO) dimos cuenta en una publicación titulada 'Sobre la vegetación de la zona de acantilados del Baix Llobregat' del hallazgo en dicha región de una planta del género Crassula que resultó especie nueva para la flora de Europa. De acuerdo con las indagaciones que pudimos llevar a cabo entonces, llegamos a la conclusión de que la planta descubierta por nosotros debía considerarse como muy afín de Crassula pentandra (Royle ex Edgew) Schoenl., especie extendida por el África tropical y la India, y la describimos bajo el nombre de Crassula pentandra subsp. catalaunica. Los caracteres que separan esta planta de Crassula pentandra típica, especificados en la publicación mencionada, corresponden a diferencias cuantitativas de orden general y, más especialmente, en el menor tamaño de las piezas florales así como de los frutos y semilla

Contribució a l'estudi citotaxonòmic de la flora de les Balears. III

Chromosome numbers have been determined for some endemic taxa from the Balearic Islands. The numbers of Pimpinella bicknellii, Briq. ( 2n = 20), Naufraga balearica Constance et Cannon (2n = 22), and Thymelaea velutina (Pourret ex Camb.) Meissner (2n = 18) have been reported for the first time. The relation between the chromosornic number, the morphological and phylogenetical affinities and the area of distribution of the taxa has been investigated. The system of classification introduced by FAVARGER and CONTANDRIOPOULOS is applied to the endemic taxa. The conclusion of this study is the antiquity of the flora of the Balearic Islands