3 research outputs found
Sistema d'hivernacles mediterranis amb cultius hidropĂłnics en cobertes d'habitatges plurifamiliars existents.
Tot i l’existència d’alguns casos d’agricultura urbana integrada en edificis, i en concret d’hivernacles hidropònics en cobertes (per ex. Gotham Greens a Brooklyn, N.Y. i Local Garden Vancouver), no hi ha encara recerca especĂfica que permeti caracterizar aquesta tipologia. Fins al moment s’han desenvolupant diferents estudis en relaciĂł als anomenats eco-hivernacles en cobertes d’edificis per ciutats MediterrĂ nies d’Europa; d’una banda, sota la idea d’establir sinergies entre l’hivernacle i l’edifici a nivell energètic, hĂdric i carbònic, amb la finalitat d’analitzar les barreres i les oportunitats de la seva implantaciĂł i de l’altre, a traves de l’analitzis ambiental de la producciĂł agrĂcola a nivell logĂstic en aquestes zones urbanes, respecte al sistema subministrament actual. Si be en aquesta segon cas, s’han obtingut resultats quantificables significatius, el primer representa encara una aproximaciĂł inicial sobre les possibilitats qualitatives de la seva implementaciĂł.
El present estudi vol ser un pas endavant en la investigació per la implementació dels hivernacles hidropònics en cobertes d’edificis i en concret, per edificis d’habitatges plurifamiliars a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit el document aspirar a ser un exercici de realisme que posa sobre la taula l’estat de la qüestió des d’una perspectiva ambiental, tècnica y social.
L’actual tesina s’estructura en cinc capĂtols; el primer, l’estat de l’art, es un compendi d’aquella informaciĂł mĂ©s rellevant sobre l’hivernacle mediterrani, els cultius hidropònics, l’impacte ambiental, d’ambdĂłs segons, l’anĂ lisi del cicle de vida, i la reducciĂł d’aquest, sota la perspectiva logĂstica en el sistema d’hivernacles en cobertes per a zones urbanes. Es pretĂ©n recopilar i reunir aquesta informaciĂł en un Ăşnic document, ara escampada en diferents articles i tesis, per tal de analitzar i comparar las dades mĂ©s interessants i establir un ordre de magnitud que permeti fer visibles els objectius expressats en cadascuna de les definicions teòriques sobre els temes esmentats inicialment.
El segon capĂtol, sota la perspectiva ambiental, analitza la viabilitat de la simbiosi edifici-hivernacle, en aquest cas de manera unidireccional per la major facilitat d’aplicaciĂł i execuciĂł, conseqüència de l’intercanvi de fluxos entre els considerats residus de l’edifici, (diòxid de carboni i aigĂĽes grises) però matèria primera pels vegetals produĂŻts a l’hivernacle.
El tercer capĂtol examina la viabilitat tècnica per a la implementaciĂł del sistema d’hivernacles amb coreus hidropònics en les cobertes dels edificis de Barcelona, sota la perspectiva del planejament urbanĂstic, dels condicionants estructurals de cadascun i de les qĂĽestions logĂstiques que els hi afecten.
El quart capĂtol proposa un retrat social concret, una mirada entre dos models innovadors d’agricultura urbana integrada en edificis, però conscientment contraposats; un, l’estudiat en aquest document, els hivernacles amb conreus hidropònics en les cobertes d’habitatges plurifamiliars, l’altre, definit com agricultura vertical ecològica i caracteritzat sota la idea d’apilar horts en alçada, a partir d’una infraestructura auxiliar de nova planta adossada als habitatges plurifamiliars aĂŻllats existents.
Finalment, l’ultimo capĂtol correspon a les conclusions, on s’estableix una vinculaciĂł entre la informaciĂł inicial i les noves dades obtingudes en les successives recerques especificades en cada capĂtol
Sistema d'hivernacles mediterranis amb cultius hidropĂłnics en cobertes d'habitatges plurifamiliars existents.
Tot i l’existència d’alguns casos d’agricultura urbana integrada en edificis, i en concret d’hivernacles hidropònics en cobertes (per ex. Gotham Greens a Brooklyn, N.Y. i Local Garden Vancouver), no hi ha encara recerca especĂfica que permeti caracterizar aquesta tipologia. Fins al moment s’han desenvolupant diferents estudis en relaciĂł als anomenats eco-hivernacles en cobertes d’edificis per ciutats MediterrĂ nies d’Europa; d’una banda, sota la idea d’establir sinergies entre l’hivernacle i l’edifici a nivell energètic, hĂdric i carbònic, amb la finalitat d’analitzar les barreres i les oportunitats de la seva implantaciĂł i de l’altre, a traves de l’analitzis ambiental de la producciĂł agrĂcola a nivell logĂstic en aquestes zones urbanes, respecte al sistema subministrament actual. Si be en aquesta segon cas, s’han obtingut resultats quantificables significatius, el primer representa encara una aproximaciĂł inicial sobre les possibilitats qualitatives de la seva implementaciĂł.
El present estudi vol ser un pas endavant en la investigació per la implementació dels hivernacles hidropònics en cobertes d’edificis i en concret, per edificis d’habitatges plurifamiliars a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit el document aspirar a ser un exercici de realisme que posa sobre la taula l’estat de la qüestió des d’una perspectiva ambiental, tècnica y social.
L’actual tesina s’estructura en cinc capĂtols; el primer, l’estat de l’art, es un compendi d’aquella informaciĂł mĂ©s rellevant sobre l’hivernacle mediterrani, els cultius hidropònics, l’impacte ambiental, d’ambdĂłs segons, l’anĂ lisi del cicle de vida, i la reducciĂł d’aquest, sota la perspectiva logĂstica en el sistema d’hivernacles en cobertes per a zones urbanes. Es pretĂ©n recopilar i reunir aquesta informaciĂł en un Ăşnic document, ara escampada en diferents articles i tesis, per tal de analitzar i comparar las dades mĂ©s interessants i establir un ordre de magnitud que permeti fer visibles els objectius expressats en cadascuna de les definicions teòriques sobre els temes esmentats inicialment.
El segon capĂtol, sota la perspectiva ambiental, analitza la viabilitat de la simbiosi edifici-hivernacle, en aquest cas de manera unidireccional per la major facilitat d’aplicaciĂł i execuciĂł, conseqüència de l’intercanvi de fluxos entre els considerats residus de l’edifici, (diòxid de carboni i aigĂĽes grises) però matèria primera pels vegetals produĂŻts a l’hivernacle.
El tercer capĂtol examina la viabilitat tècnica per a la implementaciĂł del sistema d’hivernacles amb coreus hidropònics en les cobertes dels edificis de Barcelona, sota la perspectiva del planejament urbanĂstic, dels condicionants estructurals de cadascun i de les qĂĽestions logĂstiques que els hi afecten.
El quart capĂtol proposa un retrat social concret, una mirada entre dos models innovadors d’agricultura urbana integrada en edificis, però conscientment contraposats; un, l’estudiat en aquest document, els hivernacles amb conreus hidropònics en les cobertes d’habitatges plurifamiliars, l’altre, definit com agricultura vertical ecològica i caracteritzat sota la idea d’apilar horts en alçada, a partir d’una infraestructura auxiliar de nova planta adossada als habitatges plurifamiliars aĂŻllats existents.
Finalment, l’ultimo capĂtol correspon a les conclusions, on s’estableix una vinculaciĂł entre la informaciĂł inicial i les noves dades obtingudes en les successives recerques especificades en cada capĂtol
Sistema d'hivernacles mediterranis amb cultius hidropĂłnics en cobertes d'habitatges plurifamiliars existents.
Tot i l’existència d’alguns casos d’agricultura urbana integrada en edificis, i en concret d’hivernacles hidropònics en cobertes (per ex. Gotham Greens a Brooklyn, N.Y. i Local Garden Vancouver), no hi ha encara recerca especĂfica que permeti caracterizar aquesta tipologia. Fins al moment s’han desenvolupant diferents estudis en relaciĂł als anomenats eco-hivernacles en cobertes d’edificis per ciutats MediterrĂ nies d’Europa; d’una banda, sota la idea d’establir sinergies entre l’hivernacle i l’edifici a nivell energètic, hĂdric i carbònic, amb la finalitat d’analitzar les barreres i les oportunitats de la seva implantaciĂł i de l’altre, a traves de l’analitzis ambiental de la producciĂł agrĂcola a nivell logĂstic en aquestes zones urbanes, respecte al sistema subministrament actual. Si be en aquesta segon cas, s’han obtingut resultats quantificables significatius, el primer representa encara una aproximaciĂł inicial sobre les possibilitats qualitatives de la seva implementaciĂł.
El present estudi vol ser un pas endavant en la investigació per la implementació dels hivernacles hidropònics en cobertes d’edificis i en concret, per edificis d’habitatges plurifamiliars a la ciutat de Barcelona. En aquest sentit el document aspirar a ser un exercici de realisme que posa sobre la taula l’estat de la qüestió des d’una perspectiva ambiental, tècnica y social.
L’actual tesina s’estructura en cinc capĂtols; el primer, l’estat de l’art, es un compendi d’aquella informaciĂł mĂ©s rellevant sobre l’hivernacle mediterrani, els cultius hidropònics, l’impacte ambiental, d’ambdĂłs segons, l’anĂ lisi del cicle de vida, i la reducciĂł d’aquest, sota la perspectiva logĂstica en el sistema d’hivernacles en cobertes per a zones urbanes. Es pretĂ©n recopilar i reunir aquesta informaciĂł en un Ăşnic document, ara escampada en diferents articles i tesis, per tal de analitzar i comparar las dades mĂ©s interessants i establir un ordre de magnitud que permeti fer visibles els objectius expressats en cadascuna de les definicions teòriques sobre els temes esmentats inicialment.
El segon capĂtol, sota la perspectiva ambiental, analitza la viabilitat de la simbiosi edifici-hivernacle, en aquest cas de manera unidireccional per la major facilitat d’aplicaciĂł i execuciĂł, conseqüència de l’intercanvi de fluxos entre els considerats residus de l’edifici, (diòxid de carboni i aigĂĽes grises) però matèria primera pels vegetals produĂŻts a l’hivernacle.
El tercer capĂtol examina la viabilitat tècnica per a la implementaciĂł del sistema d’hivernacles amb coreus hidropònics en les cobertes dels edificis de Barcelona, sota la perspectiva del planejament urbanĂstic, dels condicionants estructurals de cadascun i de les qĂĽestions logĂstiques que els hi afecten.
El quart capĂtol proposa un retrat social concret, una mirada entre dos models innovadors d’agricultura urbana integrada en edificis, però conscientment contraposats; un, l’estudiat en aquest document, els hivernacles amb conreus hidropònics en les cobertes d’habitatges plurifamiliars, l’altre, definit com agricultura vertical ecològica i caracteritzat sota la idea d’apilar horts en alçada, a partir d’una infraestructura auxiliar de nova planta adossada als habitatges plurifamiliars aĂŻllats existents.
Finalment, l’ultimo capĂtol correspon a les conclusions, on s’estableix una vinculaciĂł entre la informaciĂł inicial i les noves dades obtingudes en les successives recerques especificades en cada capĂtol